Un nombre indeterminat d’ordinadors corporatius d’arreu del món van patir ahir reinicis reiterats, i en alguns casos bloquejos, després que una actualització del popular antivirus McAfee identifiqués arxius del sistema operatiu Windows XP com un virus. La companyia d’antivirus va reconèixer en un comunicat que la seva actualització 5958 causava que l’arxiu svchost.exe aparegués com infectat, pel que, de forma immediata l’eliminava del sistema. La conseqüència d’aquest funcionament anòmal va ser la pèrdua i reinici en el servei de xarxa d’ordinadors corporatius, el que va alterar el treball en nombroses empreses. El fabricant va eliminar l’actualització del servidor de clients corporatius per impedir que els que no haguessin descarregat el fitxer que provocava els errors no tinguessin oportunitat de fer. Segons va informar, treballa contra rellotge per buscar una solució a aquests problemes.
Programari
Molts de vosaltres ja coneixereu Spotify, una aplicació que sota una interfície semblant a la del Songbird (o iTunes) permet escoltar qualsevol cançó que vulguem només cercant-la (incloent-hi cançons comercials, per descomptat). Fins ara, Spotify només funcionava a GNU/Linux si s’executava amb wine, però sembla que això té els dies comptats. S’acaba de presentar Spokify, un altre client d’Spotify però en aquest cas nadiu per a GNU/Linux i específicament per a KDE. Actualment no hi ha paquets disponibles per a cap distribució, sinó que s’ha de compilar a partir del codi font que podeu baixar amb el git (s’ha de dir que requerirà biblioteques de desenvolupament de KDE, així que la compilació pot ser una mica complicada):
git clone git://gitorious.org/spokify/spokify.git
Les captures i els vídeos que s’han pogut veure mostren una interfície molt intuïtiva i atractiva (gràcies al disseny de KDE4, per descomptat). El desenvolupador ha fet servir la biblioteca que s’ha publicat des d’Spotify per a la creació de clients, libspotify. Això, per desgràcia, suposa haver de ser client premium per poder fer servir el programa (simplement perquè s’ha donar una API key i alguna cosa més que només tenen els clients premium). No obstant això, probablement no es trigarà massa a vore una versió que permeta l’ús amb comptes normals.
Ací teniu una captura que parla per sí mateixa. També podeu veure alguns vídeos, així com algunes captures més a la pàgina on s’ha fet l’anunci oficial. Si esteu interessats en instal·lar-lo, podeu visitar la pàgina de baixades on hi ha informació interessant al respecte.
Finestra principal d'Spokify
Si algú et diguera que Google ha ajudat amb diners el desenvolupament del còdec Ogg Theora, probablement passaríeu a una altra cosa, ja que això és més que improbable.
Alguna cosa semblant diuen a l’article que es pot llegir al bloc google-opensource, on s’anuncia que Google també participarà amb diners en el desenvolupament del còdec de vídeo Ogg Theora per a processadors ARM (els dels mòbils bàsicament). Sembla que la raó és tindre un còdec de base que, encara que no siga el millor, puga reproduir vídeos quan la resta no puguen, ja siga per tema de patents o per qualsevol altra cosa.
Ogg Theora és un còdec de vídeo/àudio universal lliure que des del món del programari lliure s’ha provat d’impulsar sense molt d’èxit durant els darrers anys. Amb l’arribada d’HTML5 semblava que per fi es podria aconseguir impulsar aquest còdec, però l’anunci que el mateix Google va fer quant a l’ús del còdec privatiu x264 a Youtube indicava que finalment Ogg podria perdre definitivament la batalla.
Amb aquest anunci, però, sembla que el món del programari lliure podrà respirar més o menys per una estona. Caldrà veure fins on arriba aquest «nou» criteri de Google i veure com afecta a les pàgines on es volia emprar només el còdec privatiu x264 (Youtube principalment).
- Enllaç | Article original a Google OpenSource
Sembla clar que la xarxa Bittorrent ha d’evolucionar d’una o altra manera degut a les accions en contra que s’estan duent a terme contra pàgines com The Pirate Bay, Mininova o moltes altres. Aquestes pàgines actuen com a centralitzadores de fitxers bittorrent i els usuaris acudeixen a elles per cercar i baixar els fitxers .torrent. El problema en aquest cas és la centralització.
Tribler és un programa que tracta d’evitar eixa centralització. És un cercador que no depèn d’un lloc en concret, sinó de molts. Gràcies a això, sempre tindrem diferents fonts des de les quals trobar els fitxers .torrent i baixar-los. Podríem dir que és l’aMule de la xarxa bittorrent.
Inclou característiques interessants com el SwarmRank i BarterCast: el primer permet fer un rànquing dels torrents per saber-ne la fiabilitat i el segon un rànquing d’usuaris. Els millors torrents i usuaris són els que primer apareixeran a la llista de cerca. Tenint en compte que els serveis tipus megaupload i rapidshare (que aviat alçaran (=desaran) les IP’s dels usuaris que baixen fitxers des d’allà) probablement acabaran sent de pagament tipus napster o semblants, probablement més val continuar impulsant les xarxes P2P. Això sí, un tema important a treballar en aquest tipus de xarxes és l’anonimat de l’usuari.
Aquest client té versions per a Windows, MacOSX i GNU/Linux i funciona amb una interfície prou atractiva (i en un anglès perfecte :P). Per a linux existeixen paquets debs per a Ubuntu (què estrany!) i també el codi font que el podem compilar nosaltres mateixos.
- Enllaç | Pàgina web del projecte
- Descàrrega | Tribler (tots els SO)
Interfície gràfica del Tribler a GNU/Linux
Komodo Edit és un entorn de programació lliure i multiplataforma que suporta un nombre molt gran de llenguatges, complements i té una quantitat molt gran d’opcions que el fan un dels entorns més potents al meu parer. A la feina fem servir aquest editor des de fa gairebé un any i estem prou contents.
Aquesta és la raó per la qual vaig decidir-me a començar a traduir-lo. Ara, després d’uns quants mesos, per fi he acabat la traducció i vull compartir-la amb tots vosaltres. La branca 5.x del Komodo no suporta de forma directa les traduccions, sinó que s’ha d’instal·lar un locale switcher i un paquet d’idioma per tal de canviar l’idioma de la interfície.
Interfície del Komodo en català
Descàrrega del Komodo Edit
El Komodo té dues versions, una comercial i una altra lliure, a l’estil del VirtualBox. El que passa és que realment la versió lliure és més que suficient per a qualsevol cosa que es vulga fer. La versió comercial es coneix com a Komodo IDE i la versió lliure com a Komodo Edit. El paquet d’idioma només funciona per a la versió lliure en aquest moment. Podeu baixar-la des de la pàgina oficial:
La instal·lació per a GNU/Linux es fa des de la línia d’ordres. Caldrà descomprimir el fitxer tar.gz que baixeu i executar l’script install.sh. Vos demanarà on voleu instal·lar-lo, si ho feu com a root, vos recomane fer-ho a /opt/Komodo/. Un cop instal·lat es crearà una entrada al menú, a la part de programació (o desenvolupament).
Instal·lació del paquet de llengua
Per posar el Komodo en català, caldrà que instal·leu dos complements. Primer, el paquet de llengua (feu clic amb el botó dret per baixar el fitxer xpi):
Només caldrà que l’arrossegueu a la finestra del Komodo i s’iniciarà la instal·lació (és igual que la instal·lació de complements del firefox). Un cop instal·lat, caldrà que reinicieu. Ara baixeu el locale switcher (feu clic amb el botó dret per baixar el fitxer xpi):
I l’instal·leu de la mateixa manera que el paquet de llengua. Un cop hàgiu reiniciat, haureu d’anar al menú «Tools» i allà seleccionar «Change de locale» (potser apareix en francès…). A la finestra que s’obrirà només caldrà que seleccioneu ca-AD i seguidament reiniciar el Komodo.
Així ja tindreu el Komodo en català.
Errors a la traducció
Aquells que el feu servir trobareu molt probablement errors a la traducció. No dubteu en enviar-me’ls (no d’un en un, per favor…) per tal que vaja corregint-los. Si trobeu que alguna part del programa no funciona i ix un missatge amb fons groc, això probablement siga alguna cosa de la traducció, informeu-me si cal.
A la feina de la meua germana estan buscant la millor opció per a implementar un TPV. La qüestió és bàsicament que no volen gastar-se diners en pagar llicències per programes TPV que fa poden fer el mateix que qualsevol programa lliure. Vaig estar buscant programes d’aquest estil per a GNU/Linux i vaig trobar-ne uns quants, els que més cal destacar:
- FacturLinex (desenvolupat des de la Junta de Extremadura)
- OpenBravo POS
- LemonPOS
FacturLinex, tot i que és fàcil d’instal·lar, m’ha estat impossible configurar el tema de la base de dades. No entenc ben bé per què, però tot i que les dades eren correctes, no es connectava i per tant no funcionava. L’OpenBravo POS és el més complet, però està fet amb java i consumeix massa recursos (el ordinador és un pentium III amb 256mb de ram). I sembla que LemonPOS és la solució, ací teniu una captura:
Administrador Squeeze de LemonPOS
Instal·lació
Tots els programes de TPV necessitaran una connexió amb una base de dades. Per tant, caldrà tindre instal·lat en aquest cas MySQL. Per veure com instal·lar la base de dades, podeu visitar aquest article on s’explica com instal·lar-ho tot. Realment és senzill, només heu d’executar la següent ordre i durant la instal·lació establir la contrasenya de l’usuari root de mysql i triar apache o lighttpd (millor el primer):
sudo apt-get install apache2 php5-mysql libapache2-mod-php5 mysql-server phpmyadmin
Un cop instal·lat mysql, podrem procedir amb la instal·lació de lemonpos. Probablement el trobareu als repositoris de les vostres distros. Heu de cercar per la cadena «lemonpos». Tot i així, existeixen paquets per a OpenSUSE, Madrinva i Arch. A Ubuntu:
sudo apt-get install lemonpos
Amb lemonpos i mysql instal·lats, queda un altre pas: carregar la base de dades. Per fer això, heu d’obtindre el fitxer que es troba al paquet font del programa (al directori database_resources). Jo l’he extret i l’he penjat al meu DropBox per què el descarregueu directament des d’ací. El fitxer es diu lemon_mysql.sql. El baixeu i el deixeu al vostre home (o allà on vulgueu). I executeu des d’un terminal des del mateix directori on es troba el fitxer la següent ordre:
cat lemon_mysql.sql | mysql -u root -p
Amb això ja haureu finalitzat la instal·lació.
Primers passos amb LemonPOS
LemonPOS consta de dues interfícies: una que es coneix com a Squeeze i des de la qual es gestionen els productes que es venen, els venedors,els clients, les categories, gràfiques de venda, etc. Després tenim la interfície de venda, Lemon, que en iniciar-se ens demana el nom d’usuari i contrasenya del venedor (per defecte admin i contrasenya linux) i que ocupa tota la pantalla un cop iniciada.
Tenint això clar, el primer pas seria crear els productes que es vendran i les seues categories. Vos recomane crear un parell de productes des de l’Squeeze i seguidament anar a la interfície Lemon per tal de veure com seria el procés de venda. És realment senzill i ho podreu comprovar per vosaltres mateixos.
L’últim que quedaria ara seria configurar la impressora. En aquest cas no he pogut aconseguir fer-la funcionar a la botiga de la meua germana (gran problema, per cert). La qüestió és que tenen una impressora per a la qual no existeixen controladors per a GNU/Linux i a la xarxa no he trobat cap informació excepte gent dient que li funcionava. Per tant:
Si mai decidiu muntar un TPV amb un sistema GNU/Linux, assegureu-vos que el maquinari extern (lector i impressora) tenen controladors per a GNU/Linux. Si no, la tasca podria ser gairebé impossible.
Més informació a:
Aprofitant que en Pau va publicar un post sobre un possible look d’una futura versió de Rythmbox, he pensat en compartir unes imatges que he trobat a Muylinux sobre el possible aspecte que podría tenir Nautilus, el navegador d’arxius per defecte de gnome, si li féssin un senzill rentat de cara. La veritat és que igual que la proposta pel Rythmbox, la trobo senzilla i molt atractiva. Cada cop estic més segur que gnome no trigarà a posar-se al dia!
Simplement genial!
Baixada | Tema Android Robot per a Chromium- Vist a Ubuntulife
Després de l’article d’ahir respecte a la inclusió del Chromium als repositoris oficials d’Ubuntu vam poder arreplegar uns quants comentaris interessants. De tots, em vaig quedar amb el del Toni, que ens donava informació sobre el que està fent Mozilla per millorar el Firefox.
- Respecte al motor de Javascript els de Mozilla estan treballant en un nou motor anomenat «JaegerMonkey» per tal de posar-se a la mateixa alçada que els navegadors que actualment el superen en velocitat (Chrome, Safari i Opera).
- Quant al temps d’arrancada del programa, sembla que també hi ha un projecte enfocat en això (com es pot veure al seu wiki).
- Quant a les extensions, s’està treballant en un nou entorn de desenvolupament anomenat «JetPack» amb el qual els que saben programació web podran desenvolupar extensions.
- Respecte a la interfície, des de no fa molt ja sabem que Firefox 4 tindrà canvis importants en la organització dels elements de la interfície. Ho canviaran també a GNU/Linux?
En Toni també fa un comentari interessant:
Un punt que sí que trobo super important és el tema de la inclusió del suport pel tag HTML5 de vídeos en format H.264 a Chrome, però només de Theora (format obert) en Firefox. Seria molt fort que Google aprofitant Youtube deixés “fora de joc” el Firefox oferint vídeos només en el format H.264 en la remodelació de la pròxima versió del site, especialment si es té en compte el que ha vingut a representar Firefox en la lluita dels estàndards oberts a Internet (en contra de les intencions de Microsoft) i que tots, especialment Google, ens n’hem beneficiat.
Des dels inicis de les distribucions GNU/Linux, Firefox ha estat un protagonista essencial (sense menysprear altres navegadors). El pas del temps ha demostrat, però, que potser Mozilla s’ha acomodat massa al seu lloc i ara podria estar amenaçada. No vull ser amarillista, però crec que és una realitat que parla per sí mateixa: mentre que el Firefox s’ha convertit en un navegador pesat -tot i que potent-, Chromium fa el mateix però més ràpid, amb un aspecte molt atractiu (el Firefox gairebé no ha canviat en 5 anys, i si parlem de la versió per a linux, Firefox continua igual que al principi) i amb un desenvolupament molt ràpid.
Fins ara, a l’Ubuntu, era necessari afegir el repositori chromium daily per tindre el Chromium, però ara ja no serà així: Ubuntu Lucid inclourà Chromium als seus repositoris oficials, amb la qual cosa serà molt més fàcil instal·lar-lo. És més, què passarà amb l’Ubuntu Netbook on prima la lleugeresa?. Per omplir el got, només ens queda recordar que Mozilla viu i ha viscut gràcies a Google -supose que això ja ho estaran canviant-.
L’entrada de Chromium als repositoris oficials s’hauria de veure com un avís. És clar que Chromium havia d’entrar per força, ja que és programari lliure. Però això el posiciona al mateix nivell que el Firefox i llavors no hi ha cap raó per continuar fent servir el Firefox si el Chromium fa el mateix però més ràpid. En un any, el Chromium ha passat d’un 1% a un 7% global d’ús i això sense implementar totes les característiques que implementa el Firefox. Què passarà quan les implemente?.
Crec que Mozilla hauria de començar a plantejar-se dur a terme canvis importants:
- Augment dràstic de la velocitat del navegador (no només a la navegació, sinó també al seu funcionament com a programa)
- Canvi de l’aspecte (això sembla que ja s’està treballant)
- Protecció total de la privacitat dels usuaris
- Inclusió interna d’extensions bàsiques com Weave
- Canvi total i absolut del sistema de baixades
Bé, aquestes són algunes de les meues idees. Així que m’agradaria preguntar-vos: què és el que més vos emprenya del Firefox?.
Comentaris recents