El teu blog de Linux en català

Opinió

10 aspectes als quals Linux li treu avantatge al Mac OSX

Sempre estem parlant de Linux contra el Windows pel fet que el segon és el sistema operatiu majoritari -almenys per aquesta part del món- però no només es pot comparar amb el sistema de l’empresa de Bill Gates. Mac OSX és un sistema operatiu molt cuidat estèticament i molt senzill d’utilitzar. Tot així, però, Linux es comporta millor que Mac OSX en 10 aspectes.

El millor d’ells és la flexibilitat. Amb això no es vol dir que OSX no siga un sistema operatiu senzill i configurable per l’usuari. Sinó més aviat que OSX és més en el sentit Windows que Linux, és a dir, que es tenen una opcions estipulades i d’ací no es pot eixir, perquè no hi ha més. Un exemple per a il·lustrar-ho, a l’OSX pots moure el Dock de lloc, fer-lo més gran, més menut, fer que s’amague de forma automàtica, fins i tot hi ha molts temes aplicables. Però d’ací no es pot passar. Si per exemple es vol canviar la barra d’eines superior,  això és tasca impossible. Amb Linux es pot disposar del gestor de finestres que es vulga i hi ha un nivell de personalització pràcticament inacabable.

El següent aspecte a tindre en compte és el codi obert. Un dels grans problemes per als usuaris de Linux és la llicència restrictiva de l’OSX. Apple va fer ús d’un nucli BSD per a crear el nucli Darwin, que va ser llançat sota llicència Apple Public Source License, acceptada per la FSS (Free Software Foundation), i posteriorment es va unir/afegir tot el programari propietari per a crear OS X.

El tercer punt ha estat atorgat a la línia d’ordres. Encara que molts usuaris d’OSX afirmen que no hi ha necessitat alguna d’usar-la, molts usuaris avançats saben que la línia d’ordres és crucial per a importants tasques administratives. En aquest aspecte OSX falla en comparació de Linux, atès que pràcticament pot fer-se tot des d’una línia d’ordres de Linux. Amb OSX es disposa de diverses ordres, però no és tan completa com la línia d’ordres de Linux.

El següent punt són els requisits de maquinari, sent des de lluny Mac OSX molt més exigent que Linux. Amb això no s’està comparant amb l’omnipresent Ubuntu. Hi ha distribucions Linux molt més lleugeres que afirmen funcionar sobre qualsevol processador i amb només 256 megues de RAM. Però comparant directament els requisits d’Ubuntu amb OSX:

  • OSX | 876 MHz , 512 MB de RAM, 9 GB HDD
  • Ubuntu | 700 MHz x86 , 384 MB de RAM, i 8 GB HDD

La seguretat és altre punt a tenir en compte i ací tan sols cal remetre al resultat de la competició “Pwn 2 Own”.

El següent aspecte a tractar és la portabilitat, i amb això es parla de la capacitat de migrar una pròpia instal·lació d’una configuració de maquinari a una altra. Linux disposa d’una gran adaptabilitat que li permet relocalitzar i organitzar el sistema al nou maquinari. Amb OSX estem parlant d’una instal·lació des de 0.

El cavaller D. Diners és el següent punt. El cost d’OSX davant del Linux(0 €). Partint que per a disposar d’OSX (legalment) cal disposar d’una màquina Apple, no només es compara amb els 129 $ que costa el sistema. El portàtil més barat MacBook que es pot adquirir són 999 dòlars. Es pot adquirir un portàtil per menys de 400 euros i córrer Linux perfectament.

Programari disponible. Encara que a molts els sone a sorpresa, hi ha molt més programari disponible per a Linux que para OSX, tan sols cal que realitzar una carca al Google amb OSX Software i Linux Software, els resultats són 19 milions i 45,7 milions aproximadament. A més d’això, a Linux hi ha una característica que el diferencia de la resta de sistemes: hi ha moltes utilitats disponibles per a realitzar una mateixa tasca. És a dir, per exemple a Mac, es té disponible Microsoft Office i OpenOffice com opcions majoritàries, després s’entra a la categoria de menor nivell amb Bean, Nisus, Mellel i NeoOffice. A Linux es poden trobar OpenOffice, i després: Textmaker, Abiword, Hangul, EZ, Kwrite, gedit, nano, vaig veure, emacs, Flwriter, Ted, Siag Office, LaTeX, EditPad Pro, i un llarg etcètera. A més, és possible instal·lar aplicacions de Linux OSX gràcies a Fink.

El penúltim aspecte al qual Linux és superior a OSX és que Mac OSX sempre mostra la mateixa aparença i usabilitat, dóna igual que un siga un usuari novell, que un usuari avançat. I quan un porta un temps amb el sistema, això es nota. El sistema està realitzat amb la simplicitat en ment, i no sempre és bo. A Linux es pot triar entorn gràfic, gestor de finestres o simplement una consola de text, així com qualsevol barreja de les opcions anteriors, cosa que dóna flexibilitat per a l’ús que es necessita donar a l’ordinador en aquest moment.

I l’últim punt és l’eficiència del teclat. Si s’arriba d’un sistema Windows o Linux, només entrar en contacte amb un teclat Mac un s’adona que hi ha coses que no funcionen com ho haurien de fer. Exemples, la tecla Delete no funciona com cal, per a fer-la funcionar cal prémer fn + Delete. El mateix passa amb la tecla Fi, perquè funcione: Fn + Fi. Les combinacions de tecles també són bastant estranyes en ocasions, encara que al cap i a la fi cada sistema té les seues. Altre problema és el ratolí i els seus botons. És clar que és fonamental en el disseny d’Apple però la majoria de gent fa ús dels dos botons del ratolí. A més, a Linux es pot fer ús dels 3 botons del ratolí de sèrie.

Aquests són 10 punts als quals Linux és superior a OSX. Per descomptat tot això pot ser rebatible, però cal abandonar el mite generalitzat que OSX és un sistema “perfecte”. Per descomptat, Linux tampoc ho és (i tractarem de fer un resum de coses dolentes del Linux un altre dia).

Actualització: Per cert, com bé comenta en Marc: Hi ha un aspecte fonamental que òbviament els hipanoparlants i angloparlants ignoren completament, i que és més important que la majoria dels punts exposats: Linux és multilingüe, Mac és enemiga del multilingüisme. I aquí és on Linux té una avantage simple, clar i evident per a qualsevol usuari de llengües no grans.

Per què Microsoft li té por a GNU/Linux

A Computer World han escrit un interessant article sobre per què podria Microsoft tindre-li por al GNU/Linux.

Sembla que el primer indici de la por de Microsoft envers GNU/Linux es pot comprovar al Windows 7. Aquesta nova versió de Windows tindrà una variant optimitzada per tal de funcionar als ultraportàtils. Quin podria ser l’interès de Windows en el mercat dels ultraportàtils?, l’article comenta que això podria ser per la important presència que GNU/Linux ha aconseguit en aquest tipus de dispositius, arribant al 30% segons les estadístiques a Bloomberg. Per descomptat que un 30% encara no és molt, però això pot suposar una llançadera per tal que GNU/Linux es done a conèixer de forma que la gent s’acostume i comence a considerar la compra d’un ordinador amb GNU/Linux preinstal·lat en lloc d’un Windows.

Amb Vista, Micrososft va fer una mala jugada en aquest camp. Però sembla que amb Windows 7 la cosa ja canvia: s’ha provat a un Asus EeePC 1000H, amb processador intel 1.6GHz i 1Gb de RAM. El resultat ha estat que “només” es feien servir 485Mb de la memòria RAM i, pel que es comenta, funcionava de forma decent. Sembla que a mitjans de 2009 Asus ja pensa llançar l’EeePC amb Windows 7 [creieu que ja s’haurà publicat la versió final?].

En definitiva, Microsoft va jugar mal (molt malament) amb Vista. La publicació de Windows 7 tractarà de resoldre aquests problemes. Ara bé, però, la imatge de la companyia de Redmond s’ha vist realment perjudicada. Amb un nou Windows 7 als ultraportàtils, GNU/Linux ho tindrà complicat per continuar amb el 30% d’aquest mercat. El que és clar és que GNU/Linux continua tenint molt a guanyar, i Microsoft molt a perdre.

Linus Torlvalds parla de Richard Stallman, GPL i d'Obama

El 2 de novembre Linus va escriure una entrada al seu bloc on va parlar de Richard Stallman, de la GPL i d’Obama. A continuació teniu una traducció (molt informal) del que allà diu:

És cert que sóc famós per no ser un gran fan de l’FSF i Richard Stallman, tot i el fet que òbviament m’encanta la GPLv2 i la faig servir com a llicència de tots els projectes dels quals em preocupe.

La raó sempre ha estat que no m’agraden les persones “d’un sol problema”, i no crec que les persones que divideixen el món en blanc o negre siguen molt agradables o, en última instància, molt útils. La qüestió és que no hi ha només dues postures per a un problema, sempre existeix un rang de respostes, i “això depèn” és gairebé sempre la millor resposta a qualsevol gran qüestió. I no estar disposat a veure l’altra banda suposa prendre males decisions.

No em malinterpreteu – M’encanta veure gent apassionada per allò que fa, i molta gent té alguna cosa de la qual es preocupa seriosament. És només que quan això arriba a ser una cosa que exclou, sol tornar-se lletja. No és una passió per alguna cosa, és una passió contra alguna cosa més.

Això és, només per donar un exemple, una de les raons per les quals prove d’evitar parlar molt sobre Microsoft – Sóc un apassionat del Linux (òbviament), però francament, trobe que la noció de “Linux” com a una cosa “contra Microsoft” és ximple i completament equivocada. Per descomptat, jo també faig alguna broma al respecte, però es pensa algú seriosament que es pot dedicar més de 17 anys de la vida i prendre decisions basades en l’odi o la por?.

Això fou també la raó per la qual no m’agradava (i no m’agrada) la GPLv3 – Pense que molts dels canvis no són en favor del Programari Lliure, sinó més aviat una reacció en contra de coses com TiVO, i el resultat de la manera de pensar “blanc o negre” o “Déu vs Diable”.

La raó per la qual parle d’això és que tot i que no puc votar, vull dir públicament que realment espere que Obama siga el President dels EUA després de la nit del dimarts. M’adone que probablement això no és cap cosa nova per a ningú (sí, sóc un freak del codi obert social liberal d’Europa – què esperàveu?), i altres potser senzillament s’enfadaran pel fet que diga aquesta opinió.

Si algú vol alguna raó per a això, mireu (o sentiu) el discurs del 2006 “Call to Renewal” d’Obama. Està en cinc vídeos al youtube – en total uns 40 mintus – paga la pena, només sentir una cosa estranya: esmentar la religió als EUA sense que l’opinió siga “blanc o negre”.

http://www.youtube.com/watch?v=3tdoQr3BQ1g

No és un rotllo, ho promet. Probablement no siga el millor enllaç per veure-lo (segur que a un altre lloc existeix el vídeo complet d’una sola peça – on ho vaig veure inicialment), però aquest és el que he trobat ara mateix.

Hi ha altres raons, però aquesta és la que originalment em va convèncer per tal que Obama havia de ser nominat candidat demòcrata. I tot allò que ha fet sense canviar la seua posició. Òbviament ell és intel·ligent i reflexiu, i té un rerefons que em fa creure que realment pot veure l’altra banda no només quan parla de religió, sinó també quan parla de problemes a nivell internacional.

Per descomptat estic sent parcial (tots tenim les nostres peculiaritats), però crec que haver viscut a una altra cultura marca una diferència. Sospite que Obama comprèn els EUA millor que d’altres perquè ha vist alguna cosa més, i ha vist els EUA des de l’altra banda. Ell no és una persona blanca o negra – i, irònicament, això és en part perquè ell és una persona blanca i negra en un sentit completament diferent.

I això tracta realment més que el fet de ser positiu sobre aquests problemes (en oposició a les campanyes negatives). Això tracta sobre tindre la capacitat per entendre – i acceptar – que els altres tenen altres motivacions també, inclús quan un tracta de compartir les seues amb ells.

No és que estiga dient que jo sóc sempre un gran exemple de mi mateix. Jo m’enfade i em pose negatiu, i francament, ho pase malament quan he d’entendre i acceptar tot allò que hi ha allà fora. Ep!, però aquesta és la raó per la qual done suport a Obama, i no a mi, com a president.

El nou Windows 7 recorda de forma llunyana a KDE

A ArsTechnica teniu un article complet sobre el nou i flamant Windows 7 que substituirà al vell i fred Windows Vista, amb captures de pantalla i tot. Hi ha una captura de pantalla concreta que a més d’un usuari de KDE pot fer-li molta gràcia:

No puc deixar de banda l’estranya situació que es produeix quan GNOME cada vegada s’apropa més a l’entorn de Mac i Windows s’apropa cada vegada més a l’entorn de KDE (o viceversa, un ja no sap què està passant).

Traiciona Novell al Programari Lliure?

Sembla que des de Boycott Novell s’estan fent resò d’una versió modificada de l’OpenOffice.org de la qual aniol va parlar l’altre dia i que es pot aconseguir des de www.go-oo.org. Segons comenten, aquesta versió d’OpenOffice.org inclou elements que no han estat alliberats a la comunitat (per la qual cosa, podrien estar incomplint la llicència base de l’OpenOffice.org).

Però hi ha més. Sembla que go-oo presta molt d’atenció al format OO-XML i a les primeres línies de la seua pàgina principal es pot llegir: GoOO ha estat creat amb filtres OpenXML i importarà els vostres fitxers fets amb MS Works. Comparat amb OO.o [OpenOffice.org], té millor suport per als fitxers binaris de Microsoft i importarà gràfics del Wordprefect. Si a més feu servir les macros VBA de l’Excel, Go-oo també és la millor solució. Si voleu que les vostres fulles de càlcul tinguen compatibilitat o voleu afegir diagrames de Visio als vostres documents, voldreu Go-oo.

Des de Boycott Novell denuncien que “sota el paraigües del programari lliure” es publicita una suite ofimàtica que en realitat no ho és completament tot afegint pedaços que no s’han alliberat (cal tindre en compte que la llicència de l’OOo és LGPL, que permet fer servir pedaços no lliures en programes lliures). Això s’interpreta com una acció “hostil” (ells diuen “sabotatge”) contra l’OpenOffice.org (tot i que

Tot i així, la cosa no queda clara del tot. Sembla que les iniciatives d’IBM i Novell de crear forks de l’OpenOffice.org han estat per causa (entre d’altres), del fet que Sun no permetera la involucració de més compayies al projecte.

Molts ja sabreu que Novell es va ficar a l’ull de l’huracà quan va signar un acord amb Microsoft (el dimoni, juntament amb Apple), una gran part de la comunitat s’hi va oposar a aquest pacte desconfiant en gran mesura de les finalitats de Microsoft.

El que està clar, és que Novell i Microsoft són empreses i actuen com a tals.

I ara, què?

Després que ahir vam conèixer l’existència de Google Chrome i l’imminent alliberació de la primera versió beta, cal preguntar-se: i ara, què?. I no estem parlant de l’Explorer, ni del Safari… sinó de Firefox.

És clar que la competència és bona per tal que es milloren els navegadors, però aquesta acció de Google posa a Mozilla en un compromís: gairebé tots els ingressos de la Fundació Mozilla provenen dels acords amb Google. Ara que Google té el seu propi navegador, qualsevol dia podrà tancar l’aixeta a Mozilla.

Els de Mozilla no es mostren preocupats, i es comenta que Google Chrome li farà la competència a l’Explorer, que de fet és qui més percentatge d’usuaris té. Però si anem més endins, això no està tan clar. Tots sabem que Firefox és superior a l’Explorer en gairebé tots els aspectes, tot i així, però, la taxa d’ús continua quedant-se al 30%. Puja, sí, però lentament.

Els usuaris que es passen al Firefox són normalment usuaris més “actius” que tenen clares les limitacions de l’Explorer. Mozilla Firefox, o l’Opera, representen opcions recomanables. Aquests usuaris actius formen part, en la seua gran majoria, d’eixe 30%. Gran part de la resta (o siga, del 60 i pico per cent que fan servir el firefox) no es canviaran l’Explorer pel simple fet que molts no saben (o no volen saber) de l’existència de vida més enllà.

Per tant, em sembla que Google Chrome pot suposar un colp molt dur cap a Mozilla (i potser més dur per a l’Opera). Jo mateix, si Google Chrome funciona una mica millor que el Firefox i es comença a crear comunitat i extensions, és molt possible que em canvie.

Si Mozilla no depenguera de Google, la cosa estaria bé. Però per a què vol Google estar pagant per dos navegadors web quan pot pagar només per un. Em sembla que el que pot passar és que a la llarga la Fundació Mozilla s’integre a dins de Google.

Alerta amb les webs que fan pagar per descarregar programari lliure!

Per tal que un programa pugui ser qualificat amb propietat de «programari lliure» en el sentit en què fem servir aquesta expressió cal que compleixi quatre «llibertats» que no són sinó quatre punts que aquells qui van començar tota aquesta benvinguda moda de les obres intel·lectuals lliures van considerar fonamentals — i s’entèn que aquells que decidim fer servir aquest tipus de llicències ho considerem també més o menys així–.

Si compleix aquestes quatre llibertats (poder-ne fer qualsevol ús, estudiar-lo o modificar-lo, redistrubuir-lo i poder-lo adaptar) necessàriament ha de permetre l’ús comercial de les obres derivades que puguin fer-se’n. Si no, no és lliure. Entre d’altres coses perquè la llibertat de poder fer servir un programa per a qualsevol ús implica també poder fer diners amb ell. I està bé que sigui així, hi ha moltes raons per no restringir la possibilitat de redistribució només a aquells sense afany de lucre.

Podem posar-ne un exemple esclaridor. Quin mal hi ha, per exemple, en què una petita empresa botiga d’informàtica ofereixi els CDs que composen el sistema lliure Debian a un preu raonable? Són fins a 21 CDs! Massa teca per menjar-se-la amb una connexió a Internet de les lentes, i cal recordar que encara molta gent les pateix! La botiga es pren la molèstia de gravar i replicar els CDs i l’usuari d’una d’aquestes connexions lentes s’evita la interminable espera i la feinada de descarregar tot el material. Cap problema.

Però què passa amb determinada gent sense gaire escrúpols, què passa amb aquestes webs que et fan enviar un o diversos SMS (a un preu que voreja un euro) per descarregar un programa lliure que a la web del costat, a la web oficial, és totalment gratuït? De vegades aprofiten dels espais de pagament per a publicitat a les planes de resultats dels cercadors per fer-se més visibles. És clar, com que les llicències lliures ho permeten, pels motius explicats, és totalment legal! Però des del punt de vista ètic, és gairebé una estafa. Aquesta gent no ofereix cap valor afegit i a sobre fa pagar per allò que és gratis.

Com podem evitar que els programadors acabin optant per alternatives més restrictives per no patir aquests abusos? Què podem fer per aturar aquest tipus de pràctiques?

Portàtils barats: dolents per a Vista, bons per a Linux

L’interès de la indústria pels ultraportàtils ha confirmat una dada interessant: que les seues prestacions els fan ideals per a instal·lar en ells Linux i fins i tot Windows XP. No obstant això, el nou Windows Vista no és precisament la millor opció en aquests dispositius.

Com assenyalen en eWeek, aquest 2007 ha estat l’any en el qual els portàtils s’han convertit en la principal força motora de les vendes de PCs, i de fet la major part dels beneficis d’HP – la major venedora de l’any – s’han generat gràcies a aquest mercat.

No obstant això, a mesura que els portàtils baixen de preu també solen reduir-se les seves prestacions, cosa que significa que no estan tan preparats per a Windows Vista, i sí per a un menys exigent Windows XP.

No obstant, Linux sembla estar convertint-se en la millor alternativa per als portàtils més econòmics. Fins i tot en el cas dels nous ultraportàtils de baix cost, com el XO de l’OLPC o l’ASUS Eee PC que està meravellant a quants ho proven.

Linux

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.