El teu blog de Linux en català

El 2 de novembre Linus va escriure una entrada al seu bloc on va parlar de Richard Stallman, de la GPL i d’Obama. A continuació teniu una traducció (molt informal) del que allà diu:

És cert que sóc famós per no ser un gran fan de l’FSF i Richard Stallman, tot i el fet que òbviament m’encanta la GPLv2 i la faig servir com a llicència de tots els projectes dels quals em preocupe.

La raó sempre ha estat que no m’agraden les persones “d’un sol problema”, i no crec que les persones que divideixen el món en blanc o negre siguen molt agradables o, en última instància, molt útils. La qüestió és que no hi ha només dues postures per a un problema, sempre existeix un rang de respostes, i “això depèn” és gairebé sempre la millor resposta a qualsevol gran qüestió. I no estar disposat a veure l’altra banda suposa prendre males decisions.

No em malinterpreteu – M’encanta veure gent apassionada per allò que fa, i molta gent té alguna cosa de la qual es preocupa seriosament. És només que quan això arriba a ser una cosa que exclou, sol tornar-se lletja. No és una passió per alguna cosa, és una passió contra alguna cosa més.

Això és, només per donar un exemple, una de les raons per les quals prove d’evitar parlar molt sobre Microsoft – Sóc un apassionat del Linux (òbviament), però francament, trobe que la noció de “Linux” com a una cosa “contra Microsoft” és ximple i completament equivocada. Per descomptat, jo també faig alguna broma al respecte, però es pensa algú seriosament que es pot dedicar més de 17 anys de la vida i prendre decisions basades en l’odi o la por?.

Això fou també la raó per la qual no m’agradava (i no m’agrada) la GPLv3 – Pense que molts dels canvis no són en favor del Programari Lliure, sinó més aviat una reacció en contra de coses com TiVO, i el resultat de la manera de pensar “blanc o negre” o “Déu vs Diable”.

La raó per la qual parle d’això és que tot i que no puc votar, vull dir públicament que realment espere que Obama siga el President dels EUA després de la nit del dimarts. M’adone que probablement això no és cap cosa nova per a ningú (sí, sóc un freak del codi obert social liberal d’Europa – què esperàveu?), i altres potser senzillament s’enfadaran pel fet que diga aquesta opinió.

Si algú vol alguna raó per a això, mireu (o sentiu) el discurs del 2006 “Call to Renewal” d’Obama. Està en cinc vídeos al youtube – en total uns 40 mintus – paga la pena, només sentir una cosa estranya: esmentar la religió als EUA sense que l’opinió siga “blanc o negre”.

http://www.youtube.com/watch?v=3tdoQr3BQ1g

No és un rotllo, ho promet. Probablement no siga el millor enllaç per veure-lo (segur que a un altre lloc existeix el vídeo complet d’una sola peça – on ho vaig veure inicialment), però aquest és el que he trobat ara mateix.

Hi ha altres raons, però aquesta és la que originalment em va convèncer per tal que Obama havia de ser nominat candidat demòcrata. I tot allò que ha fet sense canviar la seua posició. Òbviament ell és intel·ligent i reflexiu, i té un rerefons que em fa creure que realment pot veure l’altra banda no només quan parla de religió, sinó també quan parla de problemes a nivell internacional.

Per descomptat estic sent parcial (tots tenim les nostres peculiaritats), però crec que haver viscut a una altra cultura marca una diferència. Sospite que Obama comprèn els EUA millor que d’altres perquè ha vist alguna cosa més, i ha vist els EUA des de l’altra banda. Ell no és una persona blanca o negra – i, irònicament, això és en part perquè ell és una persona blanca i negra en un sentit completament diferent.

I això tracta realment més que el fet de ser positiu sobre aquests problemes (en oposició a les campanyes negatives). Això tracta sobre tindre la capacitat per entendre – i acceptar – que els altres tenen altres motivacions també, inclús quan un tracta de compartir les seues amb ells.

No és que estiga dient que jo sóc sempre un gran exemple de mi mateix. Jo m’enfade i em pose negatiu, i francament, ho pase malament quan he d’entendre i acceptar tot allò que hi ha allà fora. Ep!, però aquesta és la raó per la qual done suport a Obama, i no a mi, com a president.