El teu blog de Linux en català

Torsten Grote ha estudiat Informàtica i Filosofia. Actualment és el vice coordinador de la Fundació pel Programari Lliure a Europa (FSFE) dins Alemanya i treballa per una companyia que desenvolupa programari lliure exclusivament. A continació us adjunto la traducció d’una breu entrevista que li vaig fer quan el vaig conèixer fa unes setmanes a Barcelona.

(més…)

Un bon amic ha traduït un article de la Free Software Foundation respecte al perill dels llibres electrònics. Aprofite la seua traducció per posar-la ací en català:

FSF Bulletin. Issue 18. June 2011

«The danger of ebooks» per Richard Stallman

En una època on els nostres governs són dominats per les empreses, que són també les que escriuen les nostres lleis, cada avanç tecnològic els ofereix una oportunitat per a imposar noves restriccions al públic.

Les tecnologies, que ens podien haver enriquit s’usen, no obstant això, per a encadenar-nos. Amb els llibres impresos:

  • Pots comprar qualsevol llibre en metàl·lic, de forma anònima, i una vegada fet això, et pertany.
  • No se sol·licita que signes una llicència que et restringisca el seu ús.
  • El format es coneix i no es necessita cap tecnologia propietària per a llegir el llibre.
  • Pots donar, prestar o vendre el llibre a qualsevol.
  • Pots, físicament, escanejar i copiar el llibre, sent això en ocasions lícit en l’àmbit del copyright.
  • Ningú té la capacitat de destruir el teu llibre.

Això contrasta amb els llibres d’Amazon:

  • Amazon sol·licita als usuaris identificar-se per a obtindre un ebook.
  • En alguns països, Amazon li diu a l’usuari que el llibre no li pertany.
  • Amazon també requereix de l’usuari que accepte una llicència restrictiva per a l’ús de l’ebook.
  • El format és secret, i només un programari restrictiu-propietari pot llegir el llibre en tota la seua amplitud.
  • Per a alguns llibres es permet un «succedani» de préstec només possible si s’especifica el nom de l’usuari a qui es presta l’ebook. Dit usuari ha d’estar registrat.
  • No es permet donar o vendre ebooks.
  • Copiar el llibre és impossible a causa de la gestió de drets digitals (DRM) en el dispositiu lector i prohibit per la llicència, que és fins i tot més restrictiva que la pròpia llei de copyright.
  • Amazon pot, de forma remota, esborrar el ebook usant una backdoor – Va usar aquesta backdoor en 2009 per a esborrar milers de còpies de la novel·la de George Orwell «1984».

Una sola d’aquestes infraccions deixa els ebooks a un pas per darrere dels llibres impresos. Hem de rebutjar els ebooks fins que respecten la nostra llibertat.

Les companyies de llibres electrònics diuen que denegar la llibertat que teníem amb el llibre tradicional és necessari per a continuar pagant als autors – el sistema de copyright actual té un sistema de pagament nefast per als autors, però és ideal per a donar suport a eixes companyies. Podem millorar el nostre suport als autors d’altres formes que no exigisquen restringir la nostra llibertat, i fins i tot legalitzen l’acte de compartir.

Els dos mètodes que he suggerit són:

Els ebooks no necessiten menyscabar la nostra llibertat, però ho faran si les companyies així ho decideixen. De nosaltres depèn aturar-los. La lluita acaba de començar.

Hui és un dia d’eixos de pluja on enlloc s’està com a casa. Així que aprofitant que vos quedeu a casa…

El 2 de novembre Linus va escriure una entrada al seu bloc on va parlar de Richard Stallman, de la GPL i d’Obama. A continuació teniu una traducció (molt informal) del que allà diu:

És cert que sóc famós per no ser un gran fan de l’FSF i Richard Stallman, tot i el fet que òbviament m’encanta la GPLv2 i la faig servir com a llicència de tots els projectes dels quals em preocupe.

La raó sempre ha estat que no m’agraden les persones “d’un sol problema”, i no crec que les persones que divideixen el món en blanc o negre siguen molt agradables o, en última instància, molt útils. La qüestió és que no hi ha només dues postures per a un problema, sempre existeix un rang de respostes, i “això depèn” és gairebé sempre la millor resposta a qualsevol gran qüestió. I no estar disposat a veure l’altra banda suposa prendre males decisions.

No em malinterpreteu – M’encanta veure gent apassionada per allò que fa, i molta gent té alguna cosa de la qual es preocupa seriosament. És només que quan això arriba a ser una cosa que exclou, sol tornar-se lletja. No és una passió per alguna cosa, és una passió contra alguna cosa més.

Això és, només per donar un exemple, una de les raons per les quals prove d’evitar parlar molt sobre Microsoft – Sóc un apassionat del Linux (òbviament), però francament, trobe que la noció de “Linux” com a una cosa “contra Microsoft” és ximple i completament equivocada. Per descomptat, jo també faig alguna broma al respecte, però es pensa algú seriosament que es pot dedicar més de 17 anys de la vida i prendre decisions basades en l’odi o la por?.

Això fou també la raó per la qual no m’agradava (i no m’agrada) la GPLv3 – Pense que molts dels canvis no són en favor del Programari Lliure, sinó més aviat una reacció en contra de coses com TiVO, i el resultat de la manera de pensar “blanc o negre” o “Déu vs Diable”.

La raó per la qual parle d’això és que tot i que no puc votar, vull dir públicament que realment espere que Obama siga el President dels EUA després de la nit del dimarts. M’adone que probablement això no és cap cosa nova per a ningú (sí, sóc un freak del codi obert social liberal d’Europa – què esperàveu?), i altres potser senzillament s’enfadaran pel fet que diga aquesta opinió.

Si algú vol alguna raó per a això, mireu (o sentiu) el discurs del 2006 “Call to Renewal” d’Obama. Està en cinc vídeos al youtube – en total uns 40 mintus – paga la pena, només sentir una cosa estranya: esmentar la religió als EUA sense que l’opinió siga “blanc o negre”.

http://www.youtube.com/watch?v=3tdoQr3BQ1g

No és un rotllo, ho promet. Probablement no siga el millor enllaç per veure-lo (segur que a un altre lloc existeix el vídeo complet d’una sola peça – on ho vaig veure inicialment), però aquest és el que he trobat ara mateix.

Hi ha altres raons, però aquesta és la que originalment em va convèncer per tal que Obama havia de ser nominat candidat demòcrata. I tot allò que ha fet sense canviar la seua posició. Òbviament ell és intel·ligent i reflexiu, i té un rerefons que em fa creure que realment pot veure l’altra banda no només quan parla de religió, sinó també quan parla de problemes a nivell internacional.

Per descomptat estic sent parcial (tots tenim les nostres peculiaritats), però crec que haver viscut a una altra cultura marca una diferència. Sospite que Obama comprèn els EUA millor que d’altres perquè ha vist alguna cosa més, i ha vist els EUA des de l’altra banda. Ell no és una persona blanca o negra – i, irònicament, això és en part perquè ell és una persona blanca i negra en un sentit completament diferent.

I això tracta realment més que el fet de ser positiu sobre aquests problemes (en oposició a les campanyes negatives). Això tracta sobre tindre la capacitat per entendre – i acceptar – que els altres tenen altres motivacions també, inclús quan un tracta de compartir les seues amb ells.

No és que estiga dient que jo sóc sempre un gran exemple de mi mateix. Jo m’enfade i em pose negatiu, i francament, ho pase malament quan he d’entendre i acceptar tot allò que hi ha allà fora. Ep!, però aquesta és la raó per la qual done suport a Obama, i no a mi, com a president.

Anem a fer un resum d’algunes notícies que han tingut certa importància durant els darrers dies: