El teu blog de Linux en català

Notícies

Tot i que no s’ha produït cap gran novetat en el món del programari lliure i les properes setmanes tampoc es mostren massa emocionants, sí que hi ha algunes notícies breus ideals per al recull:

Aquesta anotació d’El Noguer es fa ressò del que es publica a Racó Català. James Armstrong, vicepresident sènior de PlayStation de Sony per al sud d’Europa ha anunciat que es podrien doblar al català alguns videojocs per a les plataformes PS3 i PSP si hi ha prou interès per part dels consumidors. És a dir, si els surt rendible.

Sony ja ha mostrat amb anterioritat una certa sensibilitat envers la nostra llengua, com per exemple pel fet que des de l’estiu del 2008 tots els televisors LCD Bravia incorporen els menús en català, o si tenim en compte el nombre considerable de mòbils Sony Ericsson que tenen els menús en català.

Fonts: El Noguer, Racó Català

PD: Ja sé que aquesta notícia no té res a veure amb el programari lliure, però he pensat que era prou interessant per publicar-la

Han estat unes quantes setmanes sense fer-ne reculls, així que ja tocava. Haureu comprovat que gairebé hem publicat una tira còmica de la Tira Ecol cada dia, sembla que aquest any en Javier Malonda s’ho ha pres amb moltes ganes i podem gaudir-ne prou. A més, algunes tires estan relacionades amb altres, per la qual cosa es fa una mica més divertit (entenc que no per a tothom).

Abans de continuar, vull parlar un segon de la darrera enquesta que vam publicar sobre l’ús de navegadors. Els resultats són aclaridors: efectivament Google Chrome arriba al 15% de quota, un avançament molt considerable tenint en compte que fa un any només estava a l’1%. Firefox es manté, igual perd una mica d’usuaris. I sembla que la resta de navegadors no poden entrar en aquesta lluita. El cas d’Opera sempre em cridarà l’atenció: és un navegador potent, amb moltíssimes possibilitats… però no triomfa. I supose que el fet que no siga programari lliure no és l’única raó per a això. El que no arribe a entendre és com pot haver-hi una companyia al darrere gastant-se els diners en un producte que realment no avança (quant a nombre d’usuaris).

Anem pel recull:

Després d’un procés que en què ha arribat a treure 5 Release Candidates, avui ha estat alliberada la versió 3.2 d’OpenOffice.org, la suite ofimàtica més utilitzada en entorns GNU/Linux.

Logo d'OpenOffice.orgLes novetats més destacables d’aquesta versió són:

  • Arranc més ràpid de l’aplicació, arribant a arrancar en menys de la meitat de temps que OpenOffice.org 3.0.
  • Major suport per a les característiques d’ODF 1.2
  • Millor compatibilitat amb els documents de Microsoft Office. Tot i que aquesta compatibilitat fins ara ja era prou bona, ara s’ha millorat en documents protegits, xifrats i amb objectes OLE
  • Suport per a lletres OpenType basades en Postscript

Quant a les diverses aplicacions que configuren aquest paquet ofimàtic, la majoria de millores són per al component de fulla de càlcul (Calc) i al de base de dades (Base). Podeu llegir la llista completa de novetats a la pàgina de noves característiques d’OpenOffice.org 3.2.

Les properes versions de la majoria de distribucions ja portaran de forma predeterminada aquesta nova versió d’OpenOffice.org. Si no podem esperar, i volem provar OpenOffice.org 3.2, ens el podem baixar de la pàgina de descàrregues d’OpenOffice.org.

A més, si utilitzeu Ubuntu, segurament si esperem una mica tindrem aquesta nova versió disponible a través del PPA “openoffice-pkgs” de Launchpad. A hores d’ara, encara no hi són els paquets d’OpenOffice.org 3.2, però ben segur que els posaran aviat. Ara bé, segurament és millor esperar a actualitzar completament la nostra distribució, i que llavors ja ens vingui l’OpenOffice.org 3.2 (excepte si alguna de les novetats que té us interessa tenir-la aviat).

Ahir va sortir la versió 4.4 de KDE (amb nom clau “Caikaku”), un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb GNOME. Aquesta versió és la que vindrà de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions que utilitzen KDE com a entorn predeterminat (Kubuntu, OpenSUSE, SimpleMepis, Chakra, etc.) i de forma opcional en la resta de distribucions.

KDE 4.4

KDE 4.4

L’entorn gràfic d’aquesta nova versió està molt treballat, com ja és habitual en KDE. En aquest aspecte, segurament el podríem catalogar com un dels millors entorns per a qualsevol sistema operatiu, sobretot gràcies al Plasma.

A més, l’entorn és molt estable (ja és així des de la versió 4.2). Cal saber que KDE no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el programa ofimàtic Koffice, tots els anomenats KDE games, l’explorador de fitxers Dolphin, l’excel·lent reproductor de so Amarok, el gravador de medis K3B i molts més.

A més, aquesta nova versió porta algunes novetats que realment trobo molt interessants:

  • Plasma Netbook: Una alternativa al Plasma Desktop especialment dissenyat per a executar-se en Netbooks.
  • Major integració amb les xarxes socials per mitjà de l’anomenat Social Desktop.
  • Millores en la gestió de les finestres. Per exemple, es pot agrupar en una sola finestra diverses aplicacions diferents (per mitjà de pestanyes).
  • S’ha integrat la cerca de fitxers (amb motor semàntic inclòs) en el Dolphin.
  • Hi ha força novetats en les aplicacions pròpies de KDE, com Gwenview (que té una nova utilitat d’importació de fotografies), o KGet (que permet la descàrrega de diverses fonts).
  • Cantor: Un nou programa, que serveix de interfície amb diversos programes científics i estadístics (R, SAGE i Maxima)

Podeu trobar una llista completa de les millores d’aquesta nova versió a l’anunci de llençament de KDE 4.4. En el mateix anunci de llençament, hi ha un parell de vídeos de demostració molt interessants.

Font: Gabuntu

Que ningú es confonga: estic parlant de SomGNU. Només puc qualificar d’impressionant la pujada del navegador de Google a les nostres estadístiques. En un any, Google Chrome ha passat de l’1,59% al 15,87% actual. Estic segur que un navegador mai havia pegat tan fort com ho està fent el Google Chrome. Per descomptat, el fet que Google siga al darrere amb tota la publicitat que li pot fer, tampoc és una cosa tan d’estranyar, però no deixa de cridar l’atenció. Per això mateix, vull aprofitar i crear una nova enquesta sobre navegadors:

[poll id=38]

[poll id=10]

Navegadors dels usuaris de SomGNU

Quant a sistemes operatius, la veritat és que la xifra que tenim és envejable: un 66,95% dels usuaris feu servir alguna variant de GNU/Linux, mentre que Windows es queda amb el 28,47% i Mac amb un 3,93%. Respecte a l’origen de les visites, un 77% provenen de Catalunya (on Barcelona és el punt central amb un 58% del total); del País Valencià només venen un 8% de les visites i de les Illes arriben un 2,5%. La resta venen de fora.

Per tant, els visitants d’arreu del domini lingüístic representen aproximadament un 87,5% del total, i d’aquest 87,5%, el 65% tenen el navegador configurat en català (dels quals només un 2,5% tenen el navegador configurat en variant valenciana). També hi ha un parell de visites amb els codis qcv (que és el codi que fa servir Lliurex per identificar-se a la xarxa) i un altre que és “roa-es-val”, que probablement siga algun codi blavero.

Quant a visites de la pàgina, la cosa puja molt a poc a poc, i ens mantenim en una mitjana de 250-300 usuaris diaris. No és molt, però s’ha d’agrair que molts ens visiteu cada dia i participeu activament, per la qual cosa dóna gust continuar amb el projecte. En definitiva, dades curioses, sense cap mena de dubte!.

Quan vam saber que Sun Microsystems, l’empresa que hi ha darrere de l’OpenOffice.org i MySQL, anava a ser comprada per Oracle, molts de nosaltres ens vam mostrar una mica preocupats respecte a quin seria el futur d’aquests dos grans projectes que representen pilars bàsics per a la difusió del programari lliure.

Sembla, però, que segons les declaracions que va fer el president d’Oracle, Charles Phillips, es continuarà donant suport a molts dels projectes lliures que Sun portava: Linux, Apache, GlassFish i MySQL entre ells. Per altra part, Edvard Screven, un altre gran mandatari a dins d’Oracle, va afirmar que el desenvolupament, màrqueting i suport per a MySQL continuarà. MySQL passarà a formar una divisió independent a dins d’Oracle amb un suport subjacent major. També formarà part de l’Oracle stack per tal de ser integrat a l’Enterprise Manager.

http://www.oracleimg.com/admin/images/ocom/hp/oralogo_small.gif

Quant a l’OpenOffice, es vol que passe a ser una unitat de negoci global independent amb desenvolupament, suport i màrqueting assegurat. L’edició comunitària continuarà sense canvis. Fins i tot, Screven va comentar la possibilitat de la creació d’una Oracle Cloud Office, una suite basada en la web combinada amb l’escriptori per a usuaris Web i amb mòbil. L’èxit de l’OpenOffice.org depèn del client comercial, va declarar.

Després de tot, sembla que Oracle té intenció de continuar donant suport a aquests projectes. En un o dos anys podrem comprovar si realment tot això és cert.

Fem un repàs a algunes notícies interessants d’aquesta setmana:

Firefox 3.6, la nova versió del navegador de Mozilla ja està disponible per descarregar. Aquesta versió arriba amb alguns canvis importants, com la novetat de “Personas”, millores en estabilitat, velocitat i seguretat.
La nova versió serà presentada a les 18:30 (hora catalana) d’avui, però ja us la podeu baixar desde el seu web, encara que l’enllaç estigui “amagat”. Si preferiu esperar a que el posin a la pàgina principal, aviat el posaran.

(més…)

Des de fa un any, en Miquel Pérez ha estat treballant en un projecte prou interessant que s’ha materialitzat en forma de llibre electrònic en català sobre l’animació en 3D. Aquest llibre té una llicència Creative Commons, de forma que es pot compartir gratuïtament. El llibre porta per títol “Animació 3D mitjançant programari lliure”, i en ell s’expliquen les bases de l’animació en 3D amb programari lliure. Us adjunto la descripció que en fa el propi autor en el bloc AnimarEnLlibertat:

El manual explica d’una manera bàsica i aplicable a tots els programes 3D les diferents etapes d’una producció animada, disseny de personatges, guió, modelatge, textures i materials, il·luminació, render, rigging… i després explica d’una manera més especifica com es duen a terme amb programari lliure, concretament amb Blender. També explica que és el programari lliure d’una manera bàsica i introductòria i certs recursos cinematogràfics també a mode molt introductori.
Un llibre que pot ser interessant per aquella gent interessada en el món del 3D (fent servir qualsevol programa), a la gent interessada en el programa Blender, i a tots aquells també atrets pel món del programari lliure.

En el propi bloc AnimarEnLlibertat, trobareu un enllaç des del qual us podeu descarregar aquest llibre.

El bloc d'animació 3D en llibertat

El bloc d'animació 3D en llibertat

En aquesta anotació de SomGNU que ha escrit el propi autor (i que us recomano que llegiu), explica que té intencions que el projecte esdevingui molt més ampli, i obre les portes a col·laborar en ampliar aquest manual a qualsevol que tingui coneixements d’algun d’aquests aspectes:

  • Programari lliure
  • Disseny de personatges
  • Guionisme
  • Modelatge (orgànic o inorgànic)*
  • Materials i textures (aquí entra qualsevol que conegui teoria del color…)
  • Rigging (també anomenat andamiatge)
  • Animació
  • Il·luminació
  • Render
  • Edició de vídeo
  • Edició de so

Per a contactar amb ell, ha deixat aquesta adreça de contacte: miki3737@gmail.com

Si teniu coneixements sobre algun dels àmbits indicats, us animo que us hi poseu en contacte, perquè sembla un projecte molt engrescador.