El teu blog de Linux en català

Yearly Archive: 2010

Falta menys de dos mesos per que es publiqui l’última versió 7 de drupal, i amb les versions alpha publicades podem veure les últimes millores que incorpora el nou gestor de continguts.

Per qui no sàpiga que és drupal,  és una aplicació web entre gestor de continguts i frameworks per crear pàgines web. Creat per el flamenc Dries Buytaert. La filosofia de drupal és semblant a un Lego, on cada peça (mòdul) dona una funcionalitat, i el conjunt de peces(mòduls) crea grans aplicacions com comerços electrònics, gestors de tasques, premsa electrònica, xarxes socials o promotor de continguts.  En certa manera recorda a gnulinux, per la seva seguretat, el seu sistema de permisos, i el seu funcionament modular.

Moltes de les noves incorporacions són funcionalitats existents en versions antigues realitzades per particulars o empreses, que han passat una depuració, i un testeig que el fan apte per afegir-les a la distribució per defecte. Dos de les més importants són aquestes.

  • CCK ( Kit de construcció de contingut ): Ens permet crear un contingut amb qualsevol tipus de camp (dates, textos, Selects, checkboxs, etc…). Passa a ser mòdul del nucli, per tant es poden crear qualsevol tipus de camp en els nodes.
  • Els usuaris, la Taxonomia i els comentaris, Passen a ser també nodes (contingut de drupal), beneficiant-se de tot allò que es pot fer un node, com fer llistats de dades amb Views, o afegir camps al node amb CCK.

A part de les noves incorporacions, també s’han millorat altres funcionalitats com les següents.

  • Permet instal·lar un mòdul només copiant i enganxant l’enllaç del fitxer.
  • Millora la usabilitat de l’administració,  que al meu parer, em recorda una mica a WordPress, on destaca com el millor en aquest àmbit.
  • Millora  de la creació de distribucions. Opció d’instal·lar una versió mínima, estàndard, o qualsevol distribució que hàgim descarregat i instal·lat bé.
  • Configurar-se un panell de control a l’administració dels últims esdeveniments de la web.
  • Configurar-se un menú de adreces rapides de qualsevol enllaç de la web.
  • A la part de blocs podem mostrar un bloc depenent del tipus de contingut.

Drupal conté funcionalitats bàsiques per muntar una web. Però el que el fa molt més gran és la quantitat de mòduls que té, que milloren drupal fins a personalitzar-lo. Una d’elles, i la més usada és Views, que encara no s’ha plantejat passar a ser nucli de drupal, però que és una eina essencial per qualsevol persona que l’usa.

Views és un mòdul que ens permet fer llistat de dades. La particularitat és que no cal programar res. Incorpora una interfície que permet configurar un llistat de dades, amb filtres, arguments, camps, i tipus d’ordre. Seria com fer una consulta SQL però sense saber res de programació.

En la pròxima versió de drupal, podrem gaudir de Views 3, que incorpora noves funcionalitats com la de poder posar camps a la capçalera i el peu del llistat, o mostrar uns camps si el contingut esta buit.

Més Informació:

El ministre indi de Recursos Humans, Kapil Sibal, ha anunciat que fabricarà en massa un portàtil per un valor d’unes 1.500 rúpies, que són aproximadament uns 25 euros.? L’ordinador, serà de la mida d’un iPad, té la pantalla tàctil, lector PDF, pre-instal·lació per a videoconferències, wifi, ports USB i 2 GB de RAM. La tableta pesarà 400 grams i tindrà una pantalla de 7 polzades. A més, funcionarà amb energia solar i una bateria de 2 watts. Utilitzarà Linux per abaratir costs i contarà amb navegador d’Internet, OpenOffice, Sci-Lab, Media Player, capacitat de gestió de dispositius a distància, multimèdia i visor de contingut múltiple.

Portàtil 25 Euros

Gràcies a la producció en massa, s’espera que el preu del nou dispositiu acabi per sota dels 10 euros i  per si fós poc, el gobern indi ha decidit pagar la meitat del cost per a beneficiar a les institucions educatives. Els plans del gobern indi són introduir el portàtil al mercat a principis del 2011 i té com a objectiu general extendre la banda ample a 25.000 escoles i a 500 universitats del país. Una gran iniciativa que donarà moltes oportunitats a tots aquells que estiguin disposats a aprofitar les noves tecnologies.

Ja s’ha obert el termini per traduir la propera versió d’Ubuntu. La traducció al català es coordina des de Ubuntu.cat. Si voleu ajudar, només cal que us doneu d’alta com a usuaris al Launchpad i que aneu a la pàgina de traducció d’Ubuntu Maverick Meerkat. La interfície per a fer la traducció és molt amigable, i no cal tenir coneixements tècnics per a fer-ho.

Vull ajudar a traduir l'Ubuntu!

Si no heu traduït mai cap programa, el millor és que veieu el Wiki de la traducció al català d’Ubuntu, o que envieu un missatge a la llista de correus de l’equip de traducció al català, que us ajudaran en el que necessiteu.

Aquesta mateixa setmana s’ha publicat la versió 1.5 de Gbrainy, el joc lliure que ens ajuda a exercitar les neurones. Aquest joc, programat per un català (en Jordi Mas), ve instal·lat de forma predeterminada en dues distribucions tan importants com OpenSUSE i Ubuntu, i en la resta de distribucions es pot instal·lar senzillament mitjançant els seus repositoris oficials.

Gbrainy

Gbrainy

Gbrainy 1.5 porta les següents novetats:

  • 28 jocs nous.
  • Millores d’usabilitat.
  • Es poden crear nous jocs a partir d’un fitxer xml extern (sense necessitat de recompilar el joc).
  • S’ha arreglat 7 bugs.
  • Suport des de la línia d’ordres.

Si us instal·leu Gbrainy mitjançant els repositoris oficials de la vostra distribució, de moment segurament obtindreu una versió més antiga del joc. Si us voleu instal·lar la darrera versió, el Jordi Mas ens proporciona versions empaquetades per a la majoria de distribucions a la seva pàgina de descàrrega.

Aquesta setmana, el Pau va proposar una enquesta molt interessant, preguntant quin és el nostre editor de text preferit. Pels resultats que hi ha fins ara, m’ha sorprès força que el «vi» estigui en segon lloc. M’ha fet gràcia, perquè em pensava que jo era l’únic friki que l’utilitzava, apart del Gil Forcada, clar. 🙂

Hi ha una manera de fer que, quan treballem des del terminal, puguem utilitzar-hi el mode «Escape» del vi. És a dir, que si premem la tecla «Esc», a partir de llavors puguem esborrar la línia sencera escrivint «dd», canviar una paraula escrivint «wc» o recuperar ordres anteriors amb la lletra «k». Per poder accedir a aquest mode de funcionament, des del propi terminal hem d’escriure el següent:

set -o vi

A partir d’aquest moment, ja tenim habilitat el mode «Escape» en el terminal. Si, a més, volem que aquesta opció se’ns activi de forma predeterminada, cal que editem el fitxer «/home/el_nostre_usuari/.profile» (també ens serviria el fitxer «.bashrc»):

vi /home/el_nostre_usuari/.profile

Al final d’aquest fitxer, hi hem d’afegir el «set -o vi» i el proper cop que ens connectem a un terminal ja ho tindrem activat de forma automàtica.

Documentació | Utilització del vi

Vimeo és un portal de vídeos més modest que YouTube o d’altres, però que en canvi té una comunitat de professionals més destacada.

La notícia d’aquestes setmanes és que Vimeo ha decidit implementar les llicències Creative Commons en els vídeos dels usuaris que així ho desitgin. Tan sols cal que els usuaris es dirigeixin a les Configuracions per defecte i indiquin quina llicència volen aplicar a tots els seus vídeos. Juntament amb aquesta novetat i la de que el format OGG també estigui acceptat per pujar els vídeos, Vimeo es suma a d’altres projectes com Blip.tv que ja feia temps que incorporaven característiques d’aquest tipus.
L’avenç del HTML5, els formats lliures i les llicències lliures no s’atura.

La notícia s’ha publicat a Slashdot:

El projecte FreeType celebra la caducitat de les patents bytecode TrueType d’Apple. El motor de renderitzat obert ara podrà fer servir aquesta tecnologia i habilitar-la per defecte. Aquesta millora s’havia implementat fa un temps, però el projecte va haver de desactivar-la per problemes de patents. El període màxim de 20 anys de la validesa de les patents de programari és un període llarg, però alguns cops es pot aprofitar la font alliberada. La patent Unisys GIF n’és un exemple (exceptuant el codi que se li ha afegit).

Aquesta característica que ara es podrà implementar per defecte és bàsicament una millora en la visualització dels tipus de lletra freetype que fins ara no podia implementar-se a GNU/Linux. Podent aplicar-la ara per defecte, el resultat serà un benefici real per als nostres escriptoris, ací teniu l’exemple de com es veuen els tipus amb el bytecode sense implementar i implementat:

Tipus freetype sense i amb bytecode habilitat

A les properes versions de les grans distribucions (o abans simplement instal·lant els nous tipus de lletra amb la característica implementada) ja podrem gaudir d’aquesta millora.

Si mai heu de canviar el format d’una imatge, per exemple, voleu passar del format tiff al png, una de les opcions més fàcils és obrir el Gimp, i desar la imatge en un altre format.

Ara bé, si enlloc d’una imatge en teniu deu, vint, cent o milers, aquest procés pot resultar molt tediós. És per això, que el programa ImageMagick ens porta una poderosa eina per la línia d’ordres anomenada mogrify. Per instal·lar-lo només cal entrar en una terminal i escriure:

sudo aptitude install imagemagick

Amb aquesta eina, ni us caldrà obrir el Gimp gastant temps i recursos de l’ordinador. Només cal que aneu a la terminal, us fiqueu a la carpeta on teniu totes les imatges en el format tiff, i ell sol s’encarregarà de convertir totes les imatges al format png.

mogrify -format png *.tif

Aquest programa permet fer conversions entre més de 100 formats d’imatge diferents. D’aquesta manera, podeu jugar canviant el format al que voleu convertir per adaptar-lo a les vostres necessitats.

Font | Linux.com

Aquesta setmana s’ha publicat la versió 1.2 de Wine. Wine és un programa que representa una reimplementació de les llibreries de Windows, cosa que fa que per mitjà de Wine puguem executar aplicacions de Windows en els nostres sistemes Linux. El Wine es programa per enginyeria inversa. És a dir, els seus programadors miren quins resultats s’obtenen amb les llibreries originals de Windows, i programen el Wine perquè obtingui els mateixos resultats (sense saber com estan programades exactament les llibreries originals).

Logo de Wine

Malgrat que, si volem utilitzar un programa de Windows en els nostres sistemes GNU/Linux, en general és millor trobar un programa alternatiu que sigui natiu en GNU/Linux, estic segur que Wine ens ha estat útil en molts a la majoria de nosaltres, i cal agrair la feina que fan els seus desenvolupadors.

Aquesta nova versió presenta uns 23.000 canvis respecte de Wine 1.0. Els canvis més destacables són:

  • Suport per a aplicacions Windows de 64 bits.
  • Les llibreries de 16 bits s’han passat a mòduls separats.
  • S’han millorat les icones del programa, i queden millor integrades amb el sistema.
  • S’han implementat algunes de les llibreries més noves de Visual C++.
  • El nostre sistema GNU/Linux ara també reconeix les extensions de fitxers que estan relacionats amb programes de Wine.

En els nostres sistemes, ja fa temps que podem utilitzar la versió beta de Wine 1.2, i realment és molt estable. De tota manera, si voleu instal·lar-vos la versió definitiva de Wine 1.2, la teniu disponible a la pàgina de descàrrega del Wine.

Font | MuyLinux

El 25 de maig, es va constituir la Coordinadora pel Coneixement i el Programari Lliures, amb els següents objectius:

  • Optimitzar esforços i recursos de les comunitats d’usuaris, desenvolupadors i creadors de programari i coneixement lliure.
  • Donar a conèixer i fomentar els principis del programari i el coneixement lliures.
  • Donar veu a les Comunitats i actuar en el seu nom davant dels estaments, organitzacions, empreses i administracions en favor dels objectius d’aquesta Coordinadora.

Logo de la CCPL

Es tracta d’un projecte molt interessant per a les comunitats que volem fomentar l’ús del programari lliure. Si formeu part d’una comunitat vinculada amb el programari lliure, us podeu adherir a aquesta coordinadora (GNULinux.cat ja ens hi hem adherit). Si esteu interessats personalment en el programari lliure, també us hi podeu adherir a nivell particular. En qualsevol dels dos casos, us hi podeu adherir de la pàgina d’adhesions a la CCPL.

El dia 29 de juny hi va haver la segona assemblea de la CCPL, on es van prendre els primers acords d’actuació. Entre aquests acords, cal destacar-ne alguns que afavoriran la interacció entre totes les comunitats relacionades amb el coneixement i el programari lliures, com ara la creació d’una agenda comú, un directori de comunitats i la voluntat d’unir esforços en els esdeveniments organitzats per algun dels membres de la CCPL.

El proper dia 27 de juliol, a les 19:00h es celebrarà la tercera assemblea de la CCPL al Citilab de Cornellà.