Wow!
- Via KDEBlog
Monthly Archive: maig 2010
Chrome està avançant molt ràpidament en les estadístiques d’ús. El 3 de febrer vam fer una estadística per comprovar quin havia estat l’avenç durant tot l’any passat: havia passat d’un 1% del seu començament a un 15% al febrer. Ara, les estadístiques de SomGNU de final de maig mostren que el Chrome ja ha avançat al 19%: més de 4 punts percentuals en qüestió de 3 mesos (un 25% a nivell propi).
Això no és un cas aïllat de SomGNU. A OMG!Ubuntu han fet un apunt tot remarcant el ràpid avenç del Chrome en les seues estadístiques que mostren números encara més impressionants respecte al Chrome i els usuaris de GNU/Linux. Les estadístiques mostren que en un principi, quan el Chrome encara no s’havia publicat, els usuaris de Firefox amb GNU/linux arribaven al 87%. Ara, després d’un any, el Firefox té el 56% i el Chrome ha pujat fins al 37%.
Aquestes són les dades facilitades per OMG!Ubuntu:
Juny 2009 – El mes que Google va publicar la primera versió del Chrome
- Firefox: 86.90%
- Chrome: 2.64%
- Opera: 3.75%
- Midori: 0.13%
Gener 2010
- Firefox: 56.93%
- Chrome: 31.49%
- Opera: 3.12%
- Midori: 0.87%
Abril 2010
- Firefox: 55.52%
- Chrome: 36.53%
- Opera: 2.82%
- Midori: 1.23%
Certament és impressionant com està arramblant el Chrome. Les estadístiques de SomGNU mostren una tendència semblant, tot i que el percentatge del Chrome es queda al 20% i el del Firefox al 75%. Caldrà veure com avança. Personalment, he estat provant el Chromium durant molt de temps i el tinc instal·lat, però el Firefox no el substituïsc: el bugzilla funciona molt millor al Firefox i m’he acostumat al web developer tools i no el puc canviar. Per altra part, la selecció de text del Chrome és una llàstima. També he de dir que el Chrome no inclou el diccionari de variant valenciana actualment, i això també és una mica pesat.
Ací vos deixe les estadístiques navegador/sistema operatiu de SomGNU:
Estadístiques del mes de maig 2010 de SomGNU
Quan estem visualitzant un document, veient miniatures d’imatges, o en molts altres casos, ens pot interessar ampliar (o reduir) la mida del que estem veient. Això ho podem fer fàcilment mitjançant la roda del ratolí, combinant-la amb alguna altra tecla de control. En aquesta anotació veurem com podem fer tres tipus diferents d’ampliació per mitjà de la roda del ratolí (la del botó del mig del ratolí). En els ordinadors portàtils, això també funciona amb la zona lateral del Touchpad.
En tots els casos, per ampliar la imatge hem de moure la rodeta “cap endavant”, i per reduir la imatge l’hem de moure “cap enrere”.
Ampliació pròpia del programa actual (Ctrl+Roda)
La majoria de programes tenen una combinació de tecles o una opció de menú per augmentar o reduir la mida amb què es visualitza el seu contingut, ja sigui un document, una imatge, una pàgina web o les miniatures dels fitxers d’un directori. Aquest comportament també el podem fer, en la majoria de casos, si deixem apretada la tecla Ctrl i movem la roda del ratolí.
Ampliació de tot l’escriptori (Wind+Roda)
Si tenim activats els efectes d’escriptori, de forma predeterminada també tindrem activada l’opció de fer zoom a tot l’escriptori. En aquest cas, l’únic que cal fer és moure la roda del ratolí mentre tenim apretada la tecla de Windows (Wind) del nostre teclat. Si ampliem el zoom de l’escriptori d’aquesta manera, en la pantalla només veurem una zona del nostre escriptori, i quan movem el ratolí, ens anirem movent conseqüentment per l’escriptori.
Ampliació de lupa (Majs+Wind+Roda)
L’últim tipus d’ampliació jo el trobo molt útil. Per mitjà de l’ampliació de lupa veurem tot l’escriptori a la seva mida normal. Però, al voltant d’on tinguem el punter del ratolí, es crearà una zona rectangular ampliada (com si fos una lupa rectangular). Per utilitzar aquest tipus de zoom, hem de mantenir apretades les tecles “Majs” i “Wind”, i moure la roda del ratolí. Aquest tipus d’ampliació no està activat en el nostre ordinador de forma predeterminada.
Zoom de lupa en acció
Per poder utilitzar l’ampliació de lupa, d’una banda cal tenir els efectes d’escriptori activats. A més, aquest tipus de zoom s’ha d’activar específicament. La manera més senzilla de fer-ho és a través del del Simple Ccsm. Per instal·lar-lo, veieu aquesta anotació. Quan el tingueu instal·lat, aneu a “Sistema>Preferències>Simple CompizConfig Settings Manager”. A la pestanya “Accessibilitat”, activeu l’opció “Àrea de zoom”, i ja podreu utilitzar l’ampliació de lupa.
Activació del zoom de lupa
Vídeo
Per acabar, he muntat un vídeo de demostració, on podeu veure en funcionament els diferents mètodes de fer zoom que us he explicat:
Doncs, ja fa uns dies ens fèiem ressò de l’alliberament del codi d’un potent i senzill editor de vídeo professional, que en el seu currículum comptava, fins i tot, amb premis Òscar pels seus avenços tecnològics. Aquesta notícia va córrer ràpidament per diversos blocs de programari lliure, i molts teníem l’esperança que per fi, poguéssim trobar una eina per a editar vídeo de forma professional al nostre sistema operatiu, ja que fins ara, aquesta ha estat una de les grans mancances.
Els d’Editshare, en donar la noticia, no es van mullar un pèl i no van esmentar en cap moment per a quins sistemes operatius estaria disponible aquest programa un cop alliberat, però sembla que per fi han donat senyals de vida, i en un correu informatiu per als que ens vam registrar a la pàgina de Lightworks per seguir el procés d’alliberament, ens han aclarit l’estat de les coses i les seves intencions. Tal i com uns quants ens imaginàvem, alhora que alliberaren el codi, també mantindran una versió de pagament, amb dret a assistència tècnica i alguns «extres»; però el dubte més gran que era el del sistema operatiu, també ens ha estat respost:
Platform Support
We have received a lot of questions about OS support for Lightworks. Currently Lightworks runs on Windows 7 and Windows XP. One of the drivers for taking Lightworks Open Source is to encourage other developers to get involved and help us take Lightworks cross-platform. Our intention is to port it to Linux and OSX. We’ll be discussing more about this with developers in the upcoming weeks.
Així que comencem amb bones notícies. Tot i que fins ara el programa hagi estat exclusivament per al SO de Microsoft, la dura competència en aquest terreny, haurà portat als d’Editshare a voler exportar el seu producte a altres sistemes per augmentar el seu mercat, i alhora crear una mica de competència, tot i que pel que fa a Linux, tindran l’exclusivitat ja que és un camp encara «verge» pel que fa a aquest tipus de productes, però serà necessària l’aportació de la comunitat per a que aquesta adaptació, finalment sigui possible.
- Enllaç| Lightworks
Després d’utilitzar Festival amb el Pidgin i el Firefox, avui veurem com integrar-lo amb la suite ofimàtica OpenOffice.org. En aquest cas, ho farem d’una manera similar que amb el Firefox: per mitjà d’una extensió, el Read Text.
Per instal·lar-la, anem a la seva pàgina de descàrrega. Directament, se’ns baixarà un fitxer amb extensió “.oxt”. El desem en qualsevol directori. Ara, obrim l’OpenOffice (“Aplicacions>Ofimàtica>Processador de textos de l’OpenOffice.org”) i anem al menú “Eines>Gestor d’extensions”. En el gestor d’extensions, fem clic al botó “Afegeix” i seleccionem el fitxer “.oxt” que ens hem descarregat abans. Per acabar, només cal reiniciar l’OpenOffice, i ja tindrem el Read Text completament instal·lat.
Un cop instal·lat, per utilitzar el Read Text hem de seleccionar un text i fer clic en el botó que tindrem en una barra d’eines flotant amb el logo del Read Text. Una altra opció és anar al menú “Eines>Complements>Read selection”.
Pantalla de configuració del Read Text
Aquí, hem de seleccionar l’opció “Use Festival with a script to read the selection”. Cal tenir en compte que el Read Text utilitzarà la veu que tinguem configurada com a predeterminada “general” (no la catalana), o sigui que convé configurar una veu catalana com a predeterminada “general”, com ja vam veure.
A més, en el mateix quadre de configuració del Read Text és interessant desmarcar l’opció “Always show this dialog”. Així, quan fem clic al botó Read Text de la barra d’eines, no s’obrirà aquesta pantalla de configuració. Podrem tornar a obrir aquesta pantalla (si ens interessa) des del menú “Eines>Complements>Read selection”.
I aquí acaben les anotacions destinades a integrar el Festival en programes concrets. En la propera anotació veurem com integrar-lo amb tot el sistema.
Seguim amb les anotacions on expliquem les possibilitats del programa de tecnologia assistiva Festival, en aquest cas per veure com es pot integrar amb el Firefox. Per a fer-ho, utilitzarem un dels nombrosos complements que existeixen per a aquest navegador. En el nostre cas, farem servir el Read2Me. Instal·larem aquest complement fent clic al botó “Afegeix-ho al Firefox” que hi ha a la seva pàgina de complement. Un cop instal·lat, reiniciem el Firefox i ja el tindrem disponible.
Per a tenir-lo ben configurat, anem al menú “Visualitza>Barra d’eines>Personalitza” del Firefox. Ens hi trobarem una icona del Read2Me que hem d’arrossegar a la nostra barra d’eines, i acceptem el canvi. Fem clic a la fletxa que hi ha al costat de la icona del Read2Me que ara tenim a la barra d’eines, i seleccionem l’opció “Preferences”.
Configuració del Read2Me
De la finestra que s’obri, anem primer a la pestanya “OS defaults” i fem clic a “Fedora Defaults”. Això ens deixarà tots els camps amb la configuració predeterminada per a Linux. Sobretot, no activem el camp “use Flite”. Després, anem a la pestanya “Settings”, i en el camp “Read2Me voices” podrem escollir alguna de les veus que tinguem instal·lades. Acceptem els canvis.
Un cop configurat el Read2Me, la seva utilització és molt senzilla. Només cal seleccionar un text i fer clic a la icona del Read2Me que tenim a la barra d’eines. També, des del mateix botó, li podem indicar que ens llegeixi directament tota la pàgina web.
En la següent anotació, seguirem veient com integrar l’OpenOffice.org amb el Festival.
Una de les coses que m’agraden de Dolphin, el navegador de fitxers de KDE, és la seua capacitat de personalització i el seu aspecte general. S’ha de dir que està prou aconseguit i és molt potent: la divisió de la finestra ja la tenien implementada molt abans que al Nautilus, té un munt d’opcions de configuració, és molt adaptable…
Nautilus no té això. És més senzill, més «funcional». Això no vol dir que no siga possible millorar el seu aspecte, ni que siga un poc. Per això hui vull parlar de nautilus-elementary una modificació del Nautilus fàcilment instal·lable (cas de l’Ubuntu, he estat cercant per a altres distribucions, però no he trobat res) i que millora dos aspectes bàsics:
- La barra esquerra: l’última millora ha estat separar per «volums», «directoris» i «xarxa»
- La ruta de navegació superior (allà on posa Home | Directori | … a dintre d’un botó)
Interfície del Nautilus amb Elementary
Instal·lació
La instal·lació de Nautilus elementary a Ubuntu consisteix només en afegir un repositori i actualitzar el sistema:
sudo add-apt-repository ppa:am-monkeyd/nautilus-elementary-ppa
sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade
Caldrà fer una cosa més, però. Per poder tindre el mateix aspecte de la ruta de navegació superior, haureu de baixar i descomprimir un fitxer al vostre home. Simplement feu el que posem a continuació:
cd #això és per posar-nos al directori arrel del nostre home
wget http://gnaag.k2city.eu/nautilus-breadcrumbs-hack.tar.gz
tar -xvf nautilus-breadcrumbs-hack.tar.gz
nautilus -q #per reiniciar el nautilus
Per acabar, haureu d’anar a Edita > Preferències i allà anar a la pestanya Tweaks i marcar la casella Show like breadcrumbs. Reinicieu novament el nautilus amb l’ordre «nautilus -q» i ja ho tindreu igual que a la captura. També podeu jugar amb altres paràmetres que permeten, per exemple, posar els controls a la part esquerra o amagar allò de «Llocs».
- Font | Gabuntu
Aprendre a fer servir el Festival des d’un terminal està molt bé, i és curiós. Però quan realment podem donar utilitat a aquest programa de tecnologia assistiva és quan l’integrem en algun dels programes que utilitzem de forma habitual. Un cop hem vist com instal·lar i utilitzar el Festival, i com afegir noves veus catalanes, en les properes nova anotacion, veurem com integrar el Festival en programes tan quotidians com el client de missatgeria Pidgin, el navegador Firefox o la suite ofimàtica OpenOffice.org.
Per tots aquells que utilitzeu Pidgin com a client de missatgeria, la integració amb Festival és bastant senzilla. El primer que cal fer és instal·lar des del Synaptic el paquet “pidgin-festival”. Si no teniu instal·lat el Pidgin, també haureu d’instal·lar el paquet “pidgin” per a tenir-lo. Si preferiu fer-ho des de terminal, només cal executar l’ordre següent:
sudo apt-get install pidgin pidgin-festival
Després, cal activar aquest complement des del Pidgin. Obriu el Pidgin, i aneu al menú “Eines>Connectors”. Aquí us trobareu el complement “Festival”, que cal activar. Des d’aquesta mateixa pantalla, tenint seleccionat el mateix complement, feu clic a “Configura el connector”. Des d’aquí podreu configurar la veu que voleu utilitzar.
Configuració de la veu de Festival per a Pidgin
Amb això, en principi, ja n’hi hauria d’haver prou i, a partir d’aquest moment, quan inicieu un xat, tots els missatges que us entrin els hauríeu també de sentir amb la veu seleccionada. En el meu cas, però, he hagut de fer un altre canvi, perquè no se’m sentia. No tinc clar si cal en tots els ordinadors, però per si de cas, us ho explico també.
Des de la pantalla principal del Pidgin, he anat al menú “Eines>Preferències”. A l’apartat “Sons” de la finestra que s’obri hi ha un desplegable on es pot seleccionar el “Mètode”. Seleccioneu el mètode “Ordre”. Quan ho tingueu, més amunt, en el camp “Ordre per al so” seleccioneu “esdplay %s”. Accepteu els canvis i, ara sí, us hauria de funcionar.
Configuració del so al Pidgin
Com a darrer comentari, tot i que en l’anotació anterior aconsellava utilitzar les veus hts, el Pidgin és un programa on podem plantejar-nos si utilitzar les clunits. Com vaig comentar, les veus clunits tenen més qualitat, però també ocupen més i, sobretot, tenen un retard major a l’hora de reproduir un text. De tota manera, quan estem parlant per xat, la majoria de missatges són més aviat curts, i el retard que es produeix amb les clunits no és massa gran.
En la següent anotació veurem com fer que el Festival ens llegeixi els textos de les pàgines web amb el Firefox.
En la primera anotació d’aquesta sèrie vam veure com instal·lar el Festival, i com s’utilitza des d’un terminal. En aquesta nova anotació veurem com podem instal·lar i configurar noves veus catalanes (apart de la que ja ve de forma predeterminada). Cal dir que les veus catalanes que instal·larem s’han generat dins el projecte Festcat del Centre Talp (Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i la Parla) de la UPC.
Tipus de veus
Abans de veure com instal·larem aquestes veus catalanes, cal tenir en compte que hi ha dos tipus (o formats) de veus:
- hts. Les veus en aquest format tenen una mida força petita (la majoria ocupen menys de 10MB), i la seva qualitat és bastant bona. La reproducció de textos per mitjà de Festival amb veus hts és força ràpida.
- clunits. Les veus en aquest format tenen una qualitat superior a les hts. Com a contrapartida, ocupen molt més espai en disc (alguna de les veus s’apropa a 1GB). A més, el Festival triga un temps bastant més alt en processar un text si utilitza veus del tipus “clunits”.
Pel que jo he vist, us recomano que utilitzeu les veus hts, perquè trobo que la seva qualitat ja és prou bona, i les clunits produeixen un retard massa alt abans de començar a reproduir el text. De tota manera, potser amb un ordinador més potent que el meu aquest retard no es nota massa, o sigui que també les podeu provar. 🙂
Instal·lació de les veus
Abans d’instal·lar les veus catalanes, potser ens interessa saber com sona cadascuna d’elles. El projecte Festcat posa a la nostra disposició a través de la seva web una demostració de les veus. Des d’allà podrem provar com sona cadascuna d’elles abans d’instal·lar-la, per tal de poder decidir quina ens agrada més.
Ara sí, anem a la instal·lació. El primer que ens cal és configurar el repositori PPA de Festcat. Això ja vam veure com fer-ho a l’anotació anterior. En aquest repositori hi trobarem una quinzena de veus hts, i algunes clunits. Per instal·lar-les, obrim el Synaptic (“Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic”) i filtrem per nom de fitxer “festvox-ca-upc-*”. El Synaptic ens trobarà una sèrie de paquets “festvox-ca-upc-clunits-xxx” (veus clunits) i uns altres “festvox-ca-upc-hts-xxx” (veus hts). Podrem instal·lar-les fent doble clic sobre qualsevol d’elles.
Configuració de les veus
Tota la configuració de les veus es fa a través del fitxer “.festivalrc” que hi ha al directori principal del nostre usuari (habitualment, “/home/nom_usuari”). Podem editar aquest fitxer obrint-lo, per exemple, amb el gedit (“Aplicacions>Accessoris>Editor de text gedit”). El fitxer .festivalrc no existeix de forma predeterminada, o sigui que el primer cop caldrà crear-lo. Això, unit al fet que el fitxer .festivalrc és ocult al sistema (perquè el seu nom comença per un punt), fa que sigui més senzill d’obrir si executem l’ordre següent des d’un terminal:
gedit /home/nom_usuari/.festivalrc
Per tal que el Festival utilitzi de forma predeterminada alguna de les veus que ens hem descarregat quan escollim el català com a idioma, cal posar aquesta línia en el fitxer:
(set! catalan-default-voices (append (list 'upc_ca_xxx_hts)))
D’aquí, només cal substituir “xxx” pel nom de la veu (pep, mar, ona, jan, etc.) i “hts” per “clunits” si preferim aquest tipus de veus. A partir d’aquest moment, s’utilitzarà aquesta veu quan executem el Festival amb el paràmetre “–language catalan”. També és molt útil configurar una veu catalana com a predeterminada “en general” per al Festival. Per a fer-ho, afegir al fitxer .festivalrc el següent contingut:
(set! voice_default 'voice_upc_ca_xxx_hts)
Si hi posem aquesta línia, podrem fer que el Festival llegeixi en català de forma predeterminada (sense haver de posar el “–language catalan”). És una opció molt recomanable, perquè en alguns programes que veurem en altres anotacions i que utilitzen el Festival és molt complicat d’indicar-los l’idioma amb què volem que treballin.
El Festival és un programa de tecnologia assistiva, que pot resultar molt útil per a persones amb problemes de visió, o fins i tot li podem donar utilitats en el dia a dia per a persones sense problemes de visió. Però el que hem vist fins ara, que es basa en l’ús des de terminal, segurament no és massa fàcil d’utilitzar. En la propera anotació veurem com podem integrar el Festival en alguns dels programes que de ben segur utilitzem habitualment.
Aquest cap de setmana hi ha dos esdeveniments molt interessants al País Valencià.
El primer són les «I Jornades sobre difusió de programari informàtic en valencià» a la Universitat d’Alacant. Jo hi participaré fent una xarrada sobre «Procés de localització de programari» (i.e. software translation). També parlaré una mica de Softcatalà i Softvalencià. Les jornades començaran a les 9.30h i entre els assistents se sortejaran alguns premis pels quals paga la pena vindre. També hi participarà Gema Ramírez, d’Apertium, el traductor lliure que actualment es fa servir a Softvalencià i que properament també es farà servir a Softcatalà. Finalitzarà la jornada en Robert Escolano, redactor principal de la proposta de traducció de programari al valencià.
El segon esdeveniment, més relacionat amb el programari lliure, és la «Festa Lúcida», la festa de llançament de la Ubuntu Lucid Lynx que se celebrarà els dies 22 i 23 maig de 2010 a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània a València. Allà trobareu a molta gent relacionada amb el programari lliure i el català: la gent de Ubuntu.cat, el Toni Hermoso, el David Planella, jo mateix. Es faran diverses xarrades, allà jo parlaré una estona sobre Softvalencià. El David Planella parlarà sobre Canonical en general i sobre la traducció de l’Ubuntu. En Toni farà un taller de vídeo obert (que, per cert, caldrà preguntar-li sobre el tema VP8). En Giorgio Grappa també farà una xarrada sobre l’evolució del programari lliure fins arribar a Ubuntu.
Aquest segon esdeveniment no és per als que odieu l’Ubuntu a mort, ja que serà dia Ubuntu a tope d’aquestos en que la gent només parla d’Ubuntu. Vos esperem a tots dos esdeveniments!
Comentaris recents