El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: abril 2010

En entorns domèstics, els sistemes operatius que utilitzem es redueixen sobretot a aquells basats o derivats de Unix (Linux, BSD, MacOS, etc.) i a Windows. A més, cal tenir en compte aquells sistemes operatius específics per a mòbils (Symbian, RIM, Palm OS, etc.). En entorns empresarials s’utilitzen també sistemes operatius basats o derivats de Unix (AIX, HP-UX, Solaris, etc.), però també altres sistemes que no hi tenen res a veure, com ara GCOS, VAX/VMS, MPE i algun altre (apart de tots els que jo no conec, que en deuen ser molts). 🙂

Entre els sistemes operatius del sector empresarial no basats en Unix, per a equips tipus Mainframe d’empreses mitjanes i grans són molt importants els d’IBM, començant per l’AS/400 i passant per MVS (OS/390, zOS). Per connectar-se a aquests ordinadors, és necessari fer-ho des d’un tipus de terminal específic, anomenat Terminal 3270. Per a GNU/Linux, tenim un programa Terminal 3270 que ens permet precisament connectar-nos i treballar amb aquests sistemes operatius d’IBM, el x3270.

La instal·lació d’aquest programa en el nostre ordinador és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions. Per exemple, en Ubuntu el podem instal·lar directament des de Synaptic per mitjà del paquet “x3270”. Si ens sentim més còmodes treballant des del terminal (el terminal “normal” de Linux), el podem instal·lar per mitjà de la comanda següent:

sudo apt-get install x3270

Un cop instal·lat, podrem obrir el programa des del menú “Aplicacions>Oficina>x3270”. Quan l’executem, ens obrirà una pantalla en negre. Des del menú “Connect>Other” li podrem indicar l’equip al que ens volem connectar.

Pantalla del x3270

Pantalla del x3270

Una opció molt interessant de modificar és el número de línies del Terminal 3270. De forma predeterminada, està posat a 80×24, però des del menú “Options>Screen Size>Model 3” el podrem posar a 80×32, força més útil. Segurament també ens interessarà indicar-li amb quina codificació de caràcters ha de treballar. Aquests entorns IBM utilitzen codificacions EBCDIC, en comptes d’ASCII o UTF-8. Podrem trobar les codificacions EBCDIC més habituals (i altres que no ho són tant) a “Options>Character Set>…”. Les més habituals són la English o la Spanish (amb o sense símbol d’Euro). Des del menú “Options>Toggles>…” podreu trobar un munt d’opcions que es poden activar. Un cop tingueu les opcions escollides, us recomano que aneu a “File>Save Changed Options in File”. Si deseu les opcions en el fitxer que us proposa, quan engegueu el x3270 el proper cop s’agafaran de forma predeterminada.

Recorde que ara farà cosa de 3 anys, allà pel gener de 2007 vam escriure un article on es presentaven diferents docks per a GNU/Linux. Aleshores existien moltes alternatives, però s’havia d’admetre que cap d’elles eren realment bones. La gran majoria de docks estaven fets per a KDE (Ubuntu encara no els havia fotut): el Kxdocker, el Ksmoothdock, el Kibadock… Per desgràcia no funcionaven d’una forma del tot «fina».

Amb l’arribada de l’Avant Window Navigator es va produir un punt d’inflexió (des del meu punt de vista). L’AWN es comportava de forma correcta: no tenia molts connectors, però el seu funcionament començava a ser fi. Després va aparèixer el Gnome-Do amb el Docky inclòs, que ara és un projecte separat i altres docks com el Cairo Dock (que fins ara no era la millor opció).

D’aquest últim vull mostrar-vos un vídeo per tal que veieu com ha millorat. La darrera versió, que podreu trobar a les vostres distribucions en els propers mesos (a Lucid ja hi és), mostra un comportament magnífic. Arribats a aquest punt, certament tenim tres docks genials per a GNU/Linux i personalment tots em semblen igual de bons. Ací teniu un vídeo del Cairo-dock: està programat amb les biblioteques Cairo i OpenGL (això fa que siga un dels docks amb un funcionament més fluid).

Fer còpies de seguretat de les nostres dades és una cosa que probablement no tothom fa i no tothom entén la seua importància. Supose que no seré l’únic que per una raó o una altra (sobretot quan instal·le una nova distribució des de cero esborrant tot el que hi ha) sempre perd alguna part de les meues dades.

He d’admetre que la principal raó per la qual no faig còpies de seguretat de les meues dades és simplement perquè no sé on desar eixes còpies: probablement uns 50GB d’informació que en DVD ocuparien massa i en un disc USB no estarien del tot segures (però seria la millor opció). Encara quedaria una altra alternativa: desar-ho a un servidor remot. Això podria ser interessant a una xarxa on puguem tindre un ordinador o disc dur connectat a la mateixa que permetera fer la sincronització (existeixen routers que permeten connectar-hi discos USB).

Doncs bé, programes per fer còpies de seguretat n’hi ha molts, però Déjà Dup és el més senzill amb què m’he trobat mai. Per comprovar-ho, només cal que veieu la finestra principal del programa:

Finestra principal del Déjà Dup

Assistent del Déjà Dup

Déjà Dup permet fer còpies en local i en servidors remots sense gaire complicacions. Com podeu veure, l’aplicació només té dos grans botons per fer la còpia o bé per restaurar-ne una que ja s’haja fet. Existeixen, per descomptat, unes opcions bàsiques per tal de configurar el programa. En fer clic a Backup, s’iniciarà un assistent que ens demanarà les dades bàsiques per fer la còpia: lloc on volem desar-la així com la possibilitat de xifrar les dades. El procés de restauració de la còpia també és prou senzill.

En fer una còpia de seguretat, Déjà Dup fa una còpia exacta de TOTA la estructura de directoris del nostre sistema. Això pot suposar alguns problemes de sobreescritura a l’hora de fer la restauració. Heu de tindre en compte que Déjà Dup no és com el Grsync, i no fa còpies de seguretat incrementals. Podreu trobar paquets precompilats per a Ubuntu i Debian al launchpad. La resta de mortals haureu de compilar des de les fonts (tot i que potser alguna altra distribució haja preparat ja els paquets).

  • Descàrrega | Déjà Dup (trobareu el ppa per a Ubuntu, a la dreta trobareu el tar.bz2 de les fonts i a baix de tot la resta de paquets precompilats)
  • Font | MuyLinux

Des de l’Administració de Epkis.cat, volem desitjar tant als nostre usuaris registrats, i tant als nostres internatutes visitants, una molt tux1bona Diada de Sant Jordi!

Esperem que us regalin algun Llibre/Rosa!

(més…)

Desprès de que passés tot el que ha passat, McAfee ha fet un arxiu executable per arreglar aquest error causat per l’esmentada actualització 5958.
Us podeu descarregar l’arxiu del web de McAfee.
(més…)

Avui mateix ha estat alliberada la Release Candidate d’Ubuntu 10.04 (Lucid Lynx), i ja només queda una setmana per a la versió definitiva. Respecte de la darrera versió Beta no hi ha canvis significatius, perquè tots els esforços de desenvolupament estan destinats a estabilitzar el sistema. Podeu veure les característiques que porta en aquest enllaç. Per si voleu provar aquesta Release Candidate, us deixo els enllaços de les seves diferents versions:

Ubuntu i UNE: http://releases.ubuntu.com/releases/10.04/

Kubuntu i UNE: http://releases.ubuntu.com/kubuntu/10.04/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/lucid/rc/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/lucid/rc/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/10.04/rc/

Edubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/edubuntu/releases/lucid/rc/

Mythbuntu: http://cdimage.ubuntu.com/mythbuntu/releases/lucid/rc/

Sobretot, tot i que ja es tracta d’una versió gairebé definitiva, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una Release Candidate i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, tot i que ja força avançada. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.04 Lucid Lynx.

Una vegada més el programari lliure penetra les fronteres imposades pels fabricants de maquinari exclusiu. Amb la distribució de GNU/Linux del gran monstre Google per a dispositius mòbils, és possible arrancar un iPhone i jugar amb ell. Això demostra la flexibilitat del programari lliure, capaç d’adaptar-se a qualsevol terreny.

 

 

 

La rom del Android 1.6 (Donut) per a iPhone està disponible al blog de Linux on the iPhone.

 

 

(més…)

Un nombre indeterminat d’ordinadors corporatius d’arreu del món van patir ahir reinicis reiterats, i en alguns casos bloquejos, després que una actualització del popular antivirus McAfee identifiqués arxius del sistema operatiu Windows XP com un virus. La companyia d’antivirus va reconèixer en un comunicat que la seva actualització 5958 causava que l’arxiu svchost.exe aparegués com infectat, pel que, de forma immediata l’eliminava del sistema. La conseqüència d’aquest funcionament anòmal va ser la pèrdua i reinici en el servei de xarxa d’ordinadors corporatius, el que va alterar el treball en nombroses empreses. El fabricant va eliminar l’actualització del servidor de clients corporatius per impedir que els que no haguessin descarregat el fitxer que provocava els errors no tinguessin oportunitat de fer. Segons va informar, treballa contra rellotge per buscar una solució a aquests problemes.

(més…)

Per la mateixa època que vaig trobar com executar PSpice en GNU/Linux, també estava buscant alternatives a aquest programa que fossin pròpies del nostre sistema. Quan anava buscant informació, vaig trobar projectes que prometien molt i que, un cop provats, em van semblar intractables, (sobretot el projecte gEDA, que incloïa ngspice i altres programes) i altres amb els que vaig aconseguir fer algun tipus d’anàlisi, però massa senzill com per poder tenir-ho en compte (Oregano).

Logo del Qucs

Finalment, vaig trobar el programa Qucs, que facilita molt el dibuix de circuits, i permet fer anàlisi molt complets. Respecte d’aquest programa cal tenir en compte que, com que no es basa en el sistema SPICE (en el qual sí es basen tant PSpice com el ngspice) el seu funcionament, sobretot a l’hora d’analitzar circuits, és força diferent. Tot i això, el Qucs té mètodes per a importar fitxers de SPICE.

El Qucs es troba en els repositoris oficials de les distribucions més importants. Podem instal·lar-lo des del gestor de paquets propi de la nostra distribució (Synaptic si utilitzem Ubuntu) o des d’un terminal. En cas d’Ubuntu, seria per mitjà de la comanda següent:

sudo apt-get install qucs

Podreu executar el Qucs des del menú “Aplicacions>Educació>Qucs”.

Pantalla principal del Qucs amb un circuit senzill

Pantalla principal del Qucs amb un circuit senzill

Per aprendre com funciona, més endavant intentaré fer un parell o tres d’anotacions explicatives. De moment, i si no us fa nosa llegir en anglès, podeu anar a la pàgina de documentació del Qucs. De tots els documents que hi trobareu, us recomano que, a nivell d’electrònica analògica, comenceu pels següents:

Acabe de llegir una notícia a El País que diu així:

La compra de Sun per part d’Oracle comença a repercutir en els usuaris. L’última decisió és que qui desitge incorporar el format odf. -empleat per Sun a la seua suite lliure OpenOffice- en l’ofimàtica de Microsoft (Excel, Word, PowerPoint) haurà de pagar llicència. El preu és de 65 euros per any, quantitat a la qual ha d’afegir-se 14,2 euros el primer any en concepte de prestació de suport tècnic.

L’Office 2010 de Microsoft ja portarà de manera nativa aquest format. Es tracta d’un petit pas, però alguns blocs es pregunten si Oracle té entre els seus plans matar l’OpenOffice (de codi obert i distribució lliure). Aquesta iniciativa s’afig a la ja presa d’exigir la contractació d’un servei de manteniment per als servidors Solaris i haver deixat de *distruibuir gratuïtament els CD d’OpenSolaris.

Bé, tenint en compte que l’MS Office 2010 ja inclourà aquest format, tampoc és una cosa que afectarà en gran mesura. No obstant els moviments que està fent Oracle no són els més desitjables…