El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: Abril 2010

Fa uns quants anys, a la feina vaig crear un document per explicar les ordres de terminal a la gent que entrava nova al departament, i que no havia treballat mai en entorns Unix. Vaig redactar el document per a l’entorn que utilitzàvem en aquell moment, que era AIX.

Arran d’aquesta consulta al fòrum de Cobert.cat, he agafat aquest document i l’he revisat, adaptant algunes coses per tal que s’adeqüi als entorns GNU/Linux. Apart, l’he passat a format odt. El document és una mica llarg (9 pàgines). Segurament hi manquen coses, perquè estava molt enfocat a les tasques que realitzàvem en el departament (i una mica més), però és força complet i està bastant ben explicat (crec). 🙂

Us el podeu baixar des d’aquest enllaç, o des de la nostra secció de Projectes.

NOTA IMPORTANT: Hem passat el document a format html, i el teniu disponible des de la nostra secció de documentació. Si hi hem d’afegir noves ordres, ho farem directament a la secció de documentació, o sigui que millor que consulteu aquella versió.

Documentació | Ordres de terminal

Més d’un (o d’una) i més de dos (o dues) probablement treballeu davant d’un ordinador durant unes quantes hores al dia. Això supose haver d’estar assegut i amb la mirada fixa a la pantalla durant unes quantes hores. Tots sabem que a la llarga això no és bo i que hem de prendre algunes mesures bàsiques per evitar futures lesions o altre tipus de problemes.

Workrave és un programeta que un cop executat actua com a comptador -configurable-. Per defecte, cada 15 minuts ens mostra a la pantalla un avís per tal que mirem durant 30 segons a alguna altra part del nostre entorn que no siga la pantalla. Cada 45 minuts ens proposarà un descans de 5 minuts i, a més, ens mostrarà una sèrie d’exercicis bàsics que podem fer: estiraments, treball amb els ulls, etc. Per últim, cada 4 hores (sempre parlant segons els paràmetres predeterminats) el sistema considera que s’ha acabat la jornada laboral.

Workrave a la safata del sistema

Tots aquests paràmetres són configurables de forma molt senzilla. Un cop engegat el programa, ens mostra el temporitzador al tauler del GNOME. Jo ja l’he fet servir durant uns quants dies i estic prou content: realment un no se n’adona com de ràpid pot passar el temps i com d’important és prendre un descans de forma regular.

Per instal·lar-lo podreu trobar-lo als repositoris de la vostra distribució. La traducció és parcial, però això no vos suposarà cap problema. Aquest programa també té versió per a Windows. Si voleu instal·lar el programa a ubuntu, executeu l’ordre següent:

sudo apt-get install workrave

En jmaspons ens comenta que existeix una alternativa per a KDE que s’anomena RSIBreak. Podeu veure algunes captures, la veritat és que tampoc té mala pinta.

Finestra que es mostra als descansos llargs

Vaig decidir fer-me una instal·lació del nou Ubuntu Lucid Lynx 10.04 (LTS) des de zero per fer net, i ja m’he instal·lat el nou baixant-me la Release Candidate abans que sortís la versió definitiva.

I com cada vegada que actualitzo la versió d’Ubuntu, he perdut la instal·lació de l’Amarok 1.4, aquest magnífic, eficaç i ja una mica vell reproductor de música de KDE (que en la meva opinió encara ara és millor que la nova versió 2.3!). Si voleu recuperar la 1.4 a Lucid (i suposo que també val per instal·lar-lo a Karmic i Jaunty, tot i que no ho he provat), heus aquí com.

Abans que res, heu d’eliminar qualsevol vestigi que tingueu de l’Amarok 2, especialment el paquet amarok-utils (que porta associades unes quantes dependències que després us poden tocar el voraviu). L’Amarok 2 i l’1.4 no poden coexistir! Per fer net, a la terminal:

sudo apt-get remove amarok amarok-utils amarok-common
sudo apt-get autoremove

Ara passem a instal·lar la versió 1.4. Per fer-ho primer afegim els repositoris que ha creat el company Bogdan Butnaru. A Lucid o Karmic podem fer-ho amb la següent ordre:

sudo add-apt-repository ppa:bogdanb/amarok14

En canvi, si correm Jaunty haurem d’editar el sources.list:

sudo gedit /etc/apt/sources.list

Afegir les línies:

deb http://ppa.launchpad.net/bogdanb/amarok14/ubuntu jaunty main
deb-src http://ppa.launchpad.net/bogdanb/amarok14/ubuntu jaunty main

I desar l’arxiu, tancar i obtenir les claus:

sudo apt-key adv –keyserver subkeys.pgp.net –recv-keys AE74AE63 && sudo apt-get update

Ara ja tenim els repositoris adequats.

Podem procedir a instal·lar l’Amarok 1.4. A la terminal:

sudo apt-get install amarok14

I en teoria that’s all, folks! Si us funciona, ja podeu quedar-vos aquí.

Però atenció, jo he tingut un petit problema (que potser és general, o potser es deu a que jo ara mateix vaig amb la Release Candidate de Lucid), que és que aquesta darrera ordre no em funcionava perquè hi havia una fatídica dependència trencada pel paquet libmysqlclient15off. Com arreglar-ho? Fàcil: ens baixem el .deb d’aquí (paquet per arquitectures i386) o d’aquí (link per 64 bits, cortesia d’Anònim 😉 ), l’instal·lem fent-hi doble clic, i tornem a provar de fer un:

sudo apt-get install amarok14

Nota: el dia 29 surt la versió definitiva de Lucid, si veieu que aquest problema no es dóna, aviseu-me i editaré l’entrada! 😉

I amb això hauria d’estar tot enllestit: ja tornem a tenir el vell i simpàtic Amarok 1.4, amb les seves global hotkeys, la seva navegació per fitxers o per col·leccions, el seu eficaç suport per iPod, més lleuger que el 2.3…

Salut i reacció, companys!

Quan activem els efectes d’escriptori, se’ns obre un ventall molt gran d’opcions a configurar per fer més espectacular la pantalla del nostre ordinador.  Totes aquestes opcions les trobem en el CompizConfig Settings Manager (ccsm). El problema que té aquest programa és que conté tantes opcions que costa saber per on començar, o on trobar l’opció que ens interessa.

Ja fa temps que, per configurar els efectes d’escriptori, utilitzo un programa alternatiu, el Simple CCSM, que ens permet configurar de forma molt senzilla els efectes d’escriptori que s’utilitzen més habitualment. Aquest programa es troba disponible en els repositoris oficials d’Ubuntu, de manera que el podem instal·lar directament des d’un terminal:

sudo apt-get install simple-ccsm

També el podem instal·lar per mitjà del paquet “simple-ccsm” des del Synaptic. Un cop instal·lat, podem obrir aquest programa de configuració des de “Sistema>Preferències>Simple CompizConfig Settings Manager”.

Pantalla principal del Simple CCSM

Pantalla principal del Simple CCSM

Veiem que el programa només conté sis pestanyes. Des de la pestanya animacions, per exemple, podem configurar com volem que s’obrin, es tanquin o es minimitzin les finestres. Hi ha diverses opcions per a cada tipus d’acció. A mi m’agrada molt la “Llàntia màgica per a minimitzar finestres. Si la vostra targeta gràfica no és massa antiga, també podeu provar alguns efectes avançats si activeu “Enable extra animations”.

Des de la pestanya “Efectes” podrem configurar com volem que es vegi el cub per canviar d’escriptori (si l’hem activat), podrem activar efectes tan espectaculars com les “Finestres Gelationoses” (a mi m’encanten) o “Expo”. A la pestanya “Escriptori” podrem escollir quants espais de treball té el nostre escriptori, i activar (o no) el cub.

Configuració del Cub amb Simple CCSM

Configuració del Cub amb Simple CCSM

Des de la pestanya “Edges” podem configurar si volem que el nostre ordinador faci alguna opció quan ens acostem a alguna cantonada de la pantalla. Darrerament he descobert les possibilitats d’aquesta opció, i ara tinc configurat que, quan apropo el ratolí a la cantonada inferior esquerra, el sistema em mostra totes les finestres (excepte les maximitzades) per poder escollir a quina vull anar (opció “Canvi de mida: inicia el seleccionador per a totes les finestres”).

Com veieu, amb aquest programa no podem configurar les mil-i-una opcions de què disposa el Compiz, però sí que ens permet canviar de forma molt senzilla els paràmetres més habituals, i ens facilita en gran manera aquesta tasca.

El dia 25 d’abril els de Chakra Project publicaven un missatge a la secció de notícies, avisant de la mort de Jan Mette, membre de l’equip i un dels principals desenvolupadors de Chakra Project.

No es coneixen gaires detalls de com succeí, però sembla que la novia de Jan ha informat que el dia 23 a la matinada en Jan sense cap símptoma estrany el dia anterior, es desvetllà amb convulsions, i poc temps més tard acabava deixant aquest món. Malgrat els esforços per reanimar-lo, no s’aconseguí res.

Som uns quants els de SomGNU que tenim interès o estem interessats en el desenvolupament de Chakra Project, és per això que expressem el nostre condol cap a totes les persones pròximes a en Jan, membres de Chakra Project, i també a la seva família.

Si voleu, s’ha obert un fil al fòrum de Chakra per a que els usuaris podem expressar-hi el que desitgem.

Si sovint us heu preguntat com escriure en un sistema GNU/Linux aquells caràcters estranys que amb el Windows s’escrivien amb el típic “alt gr”+ “el número que sigui”, avui us explicaré com, i és molt senzill.

Només cal anar a una web com aquesta o anar al mapa de caràcters unicode utf8 a Applicacions->Accessoris->Mapa de caràcters->Common (o Latin o Braille o la categoria que volgueu) i sel·leccioneu el símbol. Us apareixerà a baix i ja el podeu copiar per fer-lo servir.

L’altra manera és fixant-vos amb el codi que te. Per exmple, pel símbol ©, us apareixerà U+00A9. Així, només cal que memoritzeu el codi i en l’editor de text com el gedit, mantingueu apretat la tecla de “ctrl” i la de “maj” mentres escriviu “ua9”, així us apareixerà el símbol directament.

ctrl+maj+ua9

Per aquells que ho vulgueu fer servir per a l’Open Office, el procediment és lleugermanent diferent. Heu d’apretar:

ctrl+maj+u

i llavors deiexeu d’apretar les tecles i hi introduiu el caràcter unicode corresponent (sense la primera lletra, en aquest cas la “u”, que ja l’hem apretada abans:

a9

i Apreteu la tecla d’ “Intro”

El dia de Sant Jordi, vaig llegir una anotació molt interessant a Telejet Garrotxa sobre el llibre digital. En ella, ens expliquen perfectament com funciona, les característiques principals que ha de tenir, i què hem de tenir en compte si en volem comprar un.

Llibre digital

Llibre digital

Us reprodueixo una part del que hi expliquen, tot i que us recomano que llegiu l’article sencer:

El llibre digital és una evolució del llibre tradicional en paper. També anomenat e-book ens permetrà llegir llibres en format electrònic de la mateixa que si llegíssim un llibre en paper, però amb petites diferències.

Característiques principals

– Anotacions: ens permet posar anotacions a les pàgines i fer subratllats (atenció: no tots els dispositius ho permeten)

– Punt de pàgina: quan el tanques automàticament queda guardada la pàgina on estaves llegint.

– Mida de lletra: es pot configurar en tot moment la mida de la lletra al teu gust.

– Facilitat d’ús: quan volem passar pàgines senzillement només cal apretar un botó, amb el gran avantatge que no cal anar doblegant pàgines anar llegint. Si ets del que llegeixes llibres quan estàs el llit veuràs que és molt més còmode.

– Lectura còmoda: molta gent té por que a l’hora de llegir un llibre d’aquests es cansi la vista. Doncs no serà així perquè no emet llum com ho faria un monitor d’ordinador. Funciona de tal manera que no emet llum i per tant no ens cansarà la vista, la visió serà similar a la d’un llibre tradicional, no hi han reflexes i pots llegir a l’aire lliure sota un arbre i veure-ho perfectament. Això sempre que disposi de la tecnologia de tinta electrònica (e-ink), cal anar amb compte ja que hi ha dispositius que no tenen aquesta tecnologia i que es pretèn que es facin servir com a lectors digitals (com ara l’iPad, aquest sí que et cansaria la vista)

– Durabilitat de la bateria: com que no emet llum no gasta pràcticament res, només quan passem la pàgina, i per tant les bateries duren moltíssim (estem parlant de un o dos mesos sense recarregar la bateria)

Font: Garrotxa Telejet

El GNOME 2.30 es va presentar ara fa ja algunes setmanes. Aquells qui esteu provant les versions en desenvolupament de Fedora, Ubuntu, OpenSUSE o distribucions rolling com Arch o Gentoo ja l’estareu gaudint. Doncs bé, un dels petits detalls que van canviar és la forma en què es presenten les imatges al nautilus. Ara han afegit un marc blanc que li dóna molt bon aspecte. Ací teniu la captura del detallet…

Ja fa un cert temps, vam parlar del JDownloader, un excel·lent programa per a gestionar les descàrregues de pàgines web com Megaupload, Rapidshare, Mediafire, etc. Quan vam fer aquella anotació, la instal·lació del programa era una mica complexa. És a dir, força semblant a com s’instal·len programes en altres sistemes operatius.

Logo del JDownloader

Doncs ja podem instal·lar el JDownloader de forma molt més senzilla. S’ha fet públic uns repositoris PPA del Launchpad a través dels quals podem instal·lar el JDownloader. Si ho volem fer des de terminal, la instal·lació del JDownloader es redueix a executar el següent

sudo add-apt-repository ppa:jd-team/jdownloader
sudo apt-get update
sudo apt-get install jdownloader

Si no ens movem còmodes per terminal, i ho preferim fer de forma gràfica, només cal fer el següent. Primer, hem d’anar a “Sistema>Administració>Fonts de programari”. A la pestanya “Altre programari” fem clic al botó “Afegeix…”. En el camp “Línia APT:” hi escrivim el següent:

ppa:jd-team/jdownloader

Acceptem el canvi i tanquem la finestra de “Fonts de programari”. En tancar, ens preguntarà si volem fer una actualització dels repositoris. Ho fem. Ara, ja podem obrir el Synaptic des de “Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic”. Per mitjà del botó de cerca, busquem el paquet “jdownloader”. Fem doble clic sobre del paquet, i apliquem el canvi perquè l’instal·li. Un cop acabi la instal·lació, ja ens trobarem el programa a través del menú “Aplicacions>Internet>JDownloader”.

JDownloader

Font: WebUpd8

Fa uns quants dies que no fèiem recull, així que ja toca. Aquests dies també estic pegant-li voltes al tema de traducció de la tira ecol, que el tenim una miqueta abandonat… Si algú s’hi pot animar a donar un cop de mà a fer les traduccions, serà benvingut! Veiem què tenim per ací…