El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: juny 2009

He llegit recentment en un fil d’UbuntuForums que, en resposta al poc suport que sembla que la Generalitat dóna a Linkat, la seva distribució educativa, s’acaba d’encetar el projecte Ubunkat. Apart del blog, hi ha obert un grup de Google on discutir l’evolució d’aquest projecte.

De moment, no hi ha molta informació sobre aquest projecte, però pel que he llegit, la intenció no és crear una distribució completament nova basada en Ubuntu, sinó que es tractaria de crear un nou “sabor” (no oficial) d’Ubuntu. O sigui, pel que he entès (tot i que pot ser que m’estigui equivocant) no es tractaria de crear tota la infrastructura que implica una distribució nova, amb paquets i repositoris propis sinó, partint de tota la infrastructura (paquets i repositoris) que ja té Ubuntu, fer una selecció dels paquets que haurien de venir instal·lats de forma predeterminada a Ubunkat. Lògicament, molts dels programes que hi haurien de venir instal·lats són de l’àmbit educatiu, apart dels més típics (ofimàtics, multimèdia, etc.).

En resum, sembla un projecte molt interessant, i que espero que tingui una evolució positiva. Des del mateix blog d’Ubunkat animen a la gent a que s’apunti per ajudar a l’avanç del projecte.

Com molts de vosaltres sabreu, entre la Generalitat Valenciana i la Catalana existeix una política molt diferent respecte al sistema operatiu que s’ha de fer servir a les administracions: educació, sanitat, etc. Mentre que la Generalitat Valenciana ha apostat de forma seriosa pel programari lliure, la Generalitat Catalana ha estat jugant a dues bandes fins que, finalment, sembla que Microsoft serà l’opció triada.

Què hi ha de Linkat? Podria ser possible que la mateixa Linkat haguera suposat el fracàs de l’aposta pel programari lliure que va fer el Govern?. Podria ser, però sembla que aquest fracàs és degut a la pròpia incompetència de l’administració catalana. Perdó, no volia dir incompetència, volia dir desconeixement i ignorància: les xifres presentades per la Generalitat Valenciana són clares, 22 milions d’euros estalviats gràcies a l’ús de Lliurex, la distribució basada en Ubuntu impulsada per la Conselleria d’Educació.

Mentrestant, la Generalitat Catalana (juntament amb el Govern de l’Estat Espayol), se centren més en acords i premis amb una companyia que, per una part, tracta al català com a una llengua de segona, com un apèndix de l’espanyol; i per l’altra part, va en contra del lliure coneixement i compartició de la cultura. És clar que aquests dos punts poden canviar en un futur, ja ho veurem. Però, per què la Generalitat Catalana ha signat aquest acord amb Microsoft?. Per què ho ha fet també en ZP?. Per què ho han fet quan ja havien encetat Linkat i es veia com a la Generalitat Valenciana la implantació del Programari Lliure és un èxit?.

La resposta és clara: la imatge. Una foto amb Bill Gates o Steve Ballmer dóna molta bona impressió. Dos directius que han tingut molt d’èxit a l’àmbit empresarial. Fer això amb el programari lliure no porta enlloc, algú s’imagina Montilla amb el Richard Stallman presentant el “gir radical cap al programari lliure”. És clar que no, això no ven (i més d’un es preguntarà a on s’han trobat eixe rodamón al qual Montilla li estreta la mà).

Crec que és un error crear distribucions pròpies en aquests casos. Un acord amb Canonical seria molt més productiu, i amb ell probablement s’aconseguiria allò que els nostres polítics volen: resultats i publicitat. Cal recordar que la Generalitat Catalana va signar un acord amb Novell, i no va arribar enlloc. Però això ha passat més probablement pel desconeixement i la ignorància, perdó, volia dir per la incompetència d’alguns polítics, que pel fracàs de Linkat en sí mateixa.

Per a entorns GNU/Linux hi ha diversos emuladors per a jugar a les còpies de seguretat que hàgim fet dels nostres jocs de Nintendo DS. Un d’ells és el Desmume, que és molt senzill d’instal·lar, perquè es troba en els repositoris de la majoria de distribucions. Tot i que últimament ha millorat força, gràcies a un nivell d’acutalitzacions prou bo, el seu rendiment no ha arribat a un nivell òptim (com a mínim en el meu ordinador, que no és que sigui molt nou) i, a més, no acaba d’emular bé alguns dels jocs d’aquesta consola de vídeojocs, sobretot als que aprofiten els efectes 3D de la Nintendo DS. Entre altres, no es pot jugar a “New Super Mario Bros” ni al “Zelda Phantom Hourglass”. I per a mi, que sóc molt de Mario i MOLT de Zelda, això suposa un gran inconvenient.

Com a alternativa, he trobat l’emulador iDeaS. El rendiment d’aquest emulador és molt bo i, a més, em permet jugar amb els meus estimats Mario i Zelda (bé, amb el Link). Tot i que iDeaS no es troba en els repositoris d’algunes distribucions de GNU/Linux (entre elles, Ubuntu), és molt senzill instal·lar-lo.

Primer, ens hem de baixar l’última versió d’iDeaS des de la pàgina de descàrrega de l’emulador (actualment és la versió 1.0.3.1). El fitxer que ens baixem tindrà extensió “tar.bz2”. El podem descomprimir des del Nautilus (l’explorador de fitxers), fent clic amb el botó dret del ratolí i escollint l’opció “Extreu aquí”. Es descomprimirà en una carpeta que es dirà “ideas1031” (com a mínim es dirà així per a la versió 1.0.3.1) i que podem renombrar, per exemple com a “iDeaS”. També el podem extreure des d’un terminal, executant la comanda següent:

tar -xvf ideas1031.tar.bz2

Un cop descomprimit, ja podem executar l’emulador (no cal compilar res). Podem fer-ho des d’un terminal, anant al directori on tenim instal·lat iDeaS i executant el següent:

./ideas

Una opció més senzilla és crear-nos un enllaç al menú d’aplicacions. Per a crear-lo, anem al menú “Sistema>Preferències>Menú Principal”. Al panell esquerre, escollim “Jocs” (per tal que iDeaS ens quedi sota “Aplicacions>Jocs”), i premem el botó “Element nou”. En la pantalla que se’ns obre, hi posarem els següents valors (tenint en compte que jo he desat iDeaS al directori “/home/el_meu_usuari/Jocs/iDeaS”):

Tipus: Aplicació
Nom: iDeaS
Ordre: /home/el_meu_usuari/Jocs/iDeaS/ideas
Comentari: Emulador de Nintendo DS

Havent fet això, ja podrem executar iDeaS des del menú “Aplicacions>Jocs>iDeaS”. Quan obrim algun joc amb iDeaS (“File>Open…”), si veiem que ens va una mica lent, podem millorar el seu rendiment augmentant el percentatge de “fotogrames” que es pot saltar per mitjà del menú “Options>Frames Skip” o augmentant la velocitat de CPU amb “Options>Increase CPU Speed”. També podem augmentar la mida de les pantalles a “Options>Rotation and Zoom”.

Zelda Phantom Hourglass amb iDeaS

Zelda Phantom Hourglass amb iDeaS

Una altra opció que també us pot interessar és fer que la segona pantalla de la DS estigui en una finestra (de forma predeterminada és com una imatge sense finestra en el nostre escriptori). Per a fer-ho, hem de desactivar l’opció “Options>Lock Windows”.

Perdoneu, us he de deixar, que he de continuar la partida… 🙂

Gespeaker és una aplicació lleugera programada en Python i PyGtk que permet sentir el text que hi ha a dins d’un fitxer o d’una cadena que nosaltres mateixos hagem escrit a l’espai que el programa en té reservat.

Potser més d’un coneixeu el programa espeak, un programa que per la línia d’ordres fa exactament el mateix: Festival. Però Gespeaker és molt més senzill de fer servir (gràcies a la interfície gràfica) i d’instal·lar (gràcies a que ja porta tots els paquets adients d’idiomes, inclòs el català).

Fer-lo servir és tan senzill com seleccionar la llengua amb la qual volem que l’ordinador parle, seleccionar el tipus de veu (home o dona), escriure el text i finalment fer clic sobre el botó “Reprodueix”. A més, a la nova versió que s’ha publicat, és possible ajustar alguns paràmetres com l’entonació, el volum, la rapidesa i el retard entre paraula i paraula.

gespeaker

A l’anotació d’avui veurem com podem, a partir d’una fotografia d’una persona, modificar les seves faccions, per exagerar-les i fer-ne una caricatura. A més, la mateixa eina que utilitzaré jo en aquesta entrada és la que utilitzen certes revistes o pàgines web per a fer més esvelta la figura d’una noia, ampliar els músculs d’un home o més voluptuoses les formes d’una model.

Per a mostrar el funcionament d’aquesta eina, hauria pogut agafar una fotografia de qualsevol company d’Alliberats.cat, com ja he fet un cop, però aquesta vegada he pensat que seria massa cruel, i al final m’he aplicat la caricatura a mi mateix. Partiré d’aquesta fotografia on ens trobem el meu amic Musculman i jo (jo sóc el de la dreta 🙂 ).

Fotografia original

Fotografia original

Segurament haureu observat que hi ha una “subtil” diferència entre el Musculman i jo. Com podem fer-ho per semblar-nos una mica més? Per exemple, puc fer més grans els meus ulls i ampliar també una mica els llavis. Comencem pels ulls (la resta es farà igual). L’eina amb la que treballarem resulta més còmoda per a treballar-hi si primer realitzem una selecció de la zona que volem modificar, perquè així podem visualitzar millor la previsualització que ens mostra. O sigui que anem a “Eines>Eines de selecció>Selecció rectangular” i realitzem una selecció on hi surtin els dos ulls (no cal que sigui massa acurada). Ara sí, obrim el panell de deformació interactiva per mitjà del menú “Filtres>Distorsions>Deforma interactivament”.

Panell de deformació interactiva

Panell de deformació interactiva

Veiem que hi ha diferents tipus de deformació. Tot i que per a augmentar la mida dels ulls podríem utilitzar la deformació “Creix”, utilitzarem la “Mou”, perquè és més fàcil de controlar. El radi que ve donat de forma predeterminada és de 20, i va bé per a retocs petits. Però per al que volem nosaltres, que és caricaturitzar, millor ampliar-lo a 30 (o fins i tot a 40). A partir d’aquí, a la zona de previsualització arrosseguem amb el ratolí les zones que volem fer més grans (els ulls). En aquest cas, l’haurem d’arrossegar de manera radial (en direcció cap enfora de l’ull). Un cop ampliats els ulls, repetim la mateixa acció amb els llavis i arribem al resultat següent:

Fotografia caricaturitzada

Fotografia caricaturitzada

Com veieu, ara m’assemblo una mica més que abans al Musculman. Encara hauria pogut semblar-m’hi una mica més ampliant el meu front, però he preferit conservar una mica la dignitat. 🙂 Com que la zona del front és més gran que els ulls (per exemple), en aquest cas sí que m’hauria anat bé fer més gran el radi de deformació (arribant potser a 50).

Durant les properes setmanes s’aproximen alguns canvis a la web, per ara no direm res ja que moltes coses encara estan en l’aire. Quan es concreten les coses, llavors ja us comentarem quins són aquests canvis (no penseu en llums i floretes, simplement són “canvis”). Ja els veurem. Mentrestant…

Tal i com ens informa Orestes Mas, de l’1 al 4 de juliol tindran lloc a Barcelona les VIII Jornades de Programari Lliure (JPL). Enguany, el lloc escollit és la Universitat de Barcelona.

VIII Jornades de Programari lliure

Ja hi ha obertes les inscripcions per a poder-hi assistir. Tot i que l’assistència és gratuïta, la inscripció és obligatòria per a poder fer una previsió d’espai i per a poder reservar una plaça per a les activitats que tenen un aforament limitat. De moment, està oberta la inscripció a les Jornades en general, i el dia 22 s’obrirà la inscripció específica per a cada taller d’aforament limitat (que requerirà haver-se inscrit a les Jornades).

També hi ha disponible el programa d’activitats, tot i que és possible que s’ampliï la oferta d’activtats en els propers dies. Com veureu, el programa és molt variat, i conté des de conferències i presentació de programari fins a tutorials i tallers de caire més pràctic.

“Si vols aquesta melodia pel teu mòbil, envia melodia al 5037”. Amb aquesta frase tan senzilla ens volen enganxar per pagar uns quants euros per obtenir un petits talls d’una cançó per posar-la com a melodia del mòbil. És més, molts cops no és un retall de la cançó original, sinó només una versió de la seva melodia. I a sobre, de baixa qualitat.

Amb Audacity podrem realitzar edicions senzilles d’arxius de so. Entre altres coses, podrem obtenir un retall de la part que més ens agrada d’una cançó per a passar-nos-lo al mòbil i posar-lo com a melodia de les trucades entrants. La instal·lació d’Audacity és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris de la majoria de distribucions. Per exemple, a Ubuntu es pot instal·lar directament des del Synaptic, o executant la comanda següent en un terminal:

sudo apt-get install audacity

Per obrir el programa, hem d’anar al menú “Aplicacions>So i vídeo>Audacity”. Primer, hem d’obrir (“Fitxer>Obre…”) la cançó de la qual volem obtenir el retall per al nostre mòbil. A la pantalla de l’Audacity hi veurem la seva forma d’ona. Si el fitxer era estèreo, veurem una forma d’ona per a cada sortida d’altaveu (dreta i esquerra).

Audacity

Audacity

Amb el ratolí podrem seleccionar fàcilment la part del fitxer que ens interessi retallar. Per a fer més senzilla la identificació del punt inicial i final del nostre retall, l’Audacity ens pot reproduir només aquesta part. Tot i que podeu retallar la mida que més us interessi, normalment com a melodia pel mòbil el millor és obtenir un tall d’entre 15 i 25 segons. Un cop seleccionat el tall, el passem a un fitxer nou per mitjà de l’opció del menú “Fitxer>Anomena i exporta la selecció…”. Aquesta opció primer ens mostrarà una pantalla on podrem editar les metadades del fitxer nou.

Metadades del fitxer

Metadades del fitxer

Quan acceptem, haurem d’indicar com volem desar el fitxer i en quin format concret (ogg, wav, mp3, etc.). En aquesta pantalla tenim el botó “Opcions” per si volem modificar la qualitat del fitxer resultant. Per exemple, en el format ogg podrem indicar un valor entre 1 i 10, i en mp3 podrem escollir el mode de resolució i el mostratge.

Opcions dels fitxers mp3

Opcions dels fitxers mp3

Per últim, només haurem de passar el fitxer resultant al mòbil pel mètode que utilitzem habitualment: Bluetooth, infrarojos, cable USB, etc.

Songbird 1.2 ja s’ha publicat i ha estat una versió que s’ha enfocat sobretot a la gestió de la biblioteca i que proveïx d’una integració total amb iTunes (en cas que vulgueu treballar amb els dos).

Noves característiques

Manage Library Organització automàtica dels fitxers de la biblioteca
Songbird ara pot organitzar els fitxers que es troben a la nostra biblioteca. Una vegada activada aquesta característica, Songbird modificarà l’estructura dels directoris per tal de posar-los en un lloc concret. Es pot personalitzar l’estructura de la carpeta així com els noms dels fitxers (basats en les metadades que es troben a cada cançó, ja no tindrem més això de “Pista 1” o “Track 1”!!).
iTunes sync Dues formes de sincronitzar-se amb iTunes (per a Windows)
Si normlment feu servir l’iTunes Music Store per baixar continguts,ara podreu migrar les pistes i les llistes de reproducció de l’iTunes automàticament a Songbird. De la mateixa manera, també podreu exportar pistes i llistes de reproducció del Songbird a l’iTunes i després passar-les a l’iPhone o l’iPod (això està clarament enfocat a Windows…).
last.fm radio Last.fm Radio
Aquesta nova versió de Songbird inclou suport per a Last.fm. El que passa és que no queda clar si funcionarà o no en aquelles regions que no siguen els EUA o altres països on encara és gratuït (cal recordar que fa un parell de mesos Last.fm passà a ser de pagament).
equalizer Equalitzador de 10 canals
Ara podreu ajustar els controladors d’equalització i les freqüències que us permetran trobar el millor so segons la sala a la qual us trobeu.

Millores de rendiment

  • Cerca més ràpida
  • Esborrat de moltes pistes alhora més ràpid
  • La selecció de moltes pistes ja no alenteix el funcionament del programa
  • Reducció de fallades: l’equip ha treballat de valent per solucionar totes aquelles fallades que tancaven el programa inesperadament.

I a partir d’ara…

L’objectiu serà bàsicament millorar el rendiment i l’estabilitat del programa, a més d’anar afegint noves característiques de so i altres objectius que es poden veure a la pàgina web. Sempre podeu anar provar les versions en desenvolupament que es publiquen contínuament.

logo_vboxAhir es va publicar la versió beta de VirtualBox 3.0, la primera versió que s’ha publicat després de l’anunci sobre la compra de Sun Microsystems per part d’Oracle.

Bàsicament, existeixen tres grans noves característiques:

  • Suports per a màquines amfitriones amb fins a 32 nuclis virtuals (amb intel VT-x i AMD-V)
  • Suport experimental per a Directx 8 i 9, per a jocs i programes
  • Suport per a OpenGL 2.0, tant a clients Windows, Linux o Solaris

La resta del llistat es refereix sobretot a correcció d’errors relacionats amb la interfície, la compartició de carpetes, suport usb, l’instal·lador a Windows, etc. Respecte a la traducció, encara no ens han informat sobre quan hem de començar (no obstant ja els he demanat quan, perquè al final sempre hem d’anar a correcuita).

A continuació us deixem els enllaços de descàrrega per a les diferrents distribucions: