El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: juny 2009

Sé que molts de vosaltres feu servir Fedora i esteu feliços i contents. Jo també ho vaig estar durant un temps, però cada vegada que prove de tornar-hi, em trobe que la configuració bàsica del sistema pot ser molt desesperant.

Recentment he instal·lat Fedora 11 en la seua versió KDE al meu portàtil. A l’igual que Kubuntu, Fedora no és per a KDE (de fet, és prou pitjor que Kubuntu), ara explique per què:

  • Una vegada feta la instal·lació, els tipus de lletra per defecte són massa grans i llejos (això passa tant a la versió de KDE com a la de GNOME)
  • Instal·lar els paquets multimèdia continua sent una mica complicat (cal afegir repositoris, saber quins paquets s’han d’instal·lar). Això inclou la instal·lació de Flash i altres
  • Si teniu la sort de tindre una targeta ATI de nova generació, el controlador d’AMD encara no suporta el nucli 2.6.29, per tant us haureu de fotre sense acceleració 3D
  • Relacionat també amb el tipus de lletra, el tipus de lletra del Firefox no es pot corregir des de les preferències de KDE, per la qual cosa cal instal·lar un paquet abans de poder modificar-les
  • La gestió del idioma continua sent una mica poc intuïtiva (encara no tinc clar on s’ha de definir la llengua per defecte del sistema), i moltes vegades a Fedora li dóna per començar les setmanes per diumenge
  • Si instal·leu la versió liveCD, trobareu que no hi ha gairebé res instal·lat. Això en general està bé, però es troba a faltar l’openoffice.org o el firefox en la versió de kde
  • La configuració de l’escriptori del gnome és l’antiga, sense fer servir el navegador de nautilus per defecte. Cal instal·lar el gconf-editor per canviar aquests paràmetres de forma relativament fàcil
  • Per gràcia o per desgràcia, les cerques de Google no solen retornar resultats tan clars i concisos com sí passa amb Ubuntu. Es troba a faltar un gran centre de documentació com l’ubuntu wiki on s’explique TOT

Per la resta, Fedora m’agrada molt i provaré de continuar amb ella una vegada solucionats aquests problemes. Els repositoris multimèdia de rpm-fusion haurien d’estar inclosos per defecte (o com a Ubuntu, activant només un repositori). La traducció al català genial i el treball general amb el sistema també és bo (cada sistema té la seua estructura).

Espere que comenteu què en penseu… sobretot aquells que sou usuaris de Fedora.

Image:Logo_fedoralogo.png

Aquells que hageu provat a instal·lar el Thunderbird 3 beta a Ubuntu/Debian us haureu trobat amb un error que no té fàcil solució en executar el fitxer. L’avís concret és:

./thunderbird-bin: error while loading shared libraries: libmozjs.so: cannot open shared object file: No such file or directory

Com que encara no existeixen paquets precompilats per a Ubuntu/Debian, hem de lluitar contra aquest error. Podríem provar de cercar a Google això de libmozjs.so, però aviat comprovarem que hi ha molt poca informació al respecte. Tot i així, existeix un mètode “senzill” per solucionar-ho. Anem pas per pas:

  1. Baixeu el fitxer tar.bz2 que es correspon des de la pàgina de baixades del Thunderbird
  2. Extraieu-lo a l’escriptori
  3. Ara hem de copiar la carpeta “thunderbird” que hem extret al directori /opt. Per a això, obrim un terminal i executem:
  4. sudo cp -R /home/el_vostre_usuari/Escriptori/thunderbird/ /opt

  5. Ara cal crear un nou fitxer, des del terminal, executeu:
  6. sudo gedit /usr/share/applications/thunderbird.desktop

    A dins haureu de copiar el següent:

    [Desktop Entry]
    Encoding=UTF-8
    Name=Thunderbird
    Comment=Thunderbird Mail Client
    Exec=/opt/thunderbird/thunderbird
    Icon=/opt/thunderbird/icons/mozicon16.xpm
    StartupNotify=true
    Terminal=false
    Type=Application
    Categories=Applications;Network

Amb això ja ho tindreu tot. Podreu comprovar que a Aplicacions – Internet us apareixerà un accés directe al Thunderbird i podreu executar-lo.

captura-softcatala-blocs-i-canals-rss-mozilla-thunderbird

Un mes després de l’aparició de la primera Alpha d’Ubuntu 9.10 (Karmic Koala), ja tenim aquí la segona. Aquesta segona Alpha ve acompanyada d’una notícia molt interessant, i és que hi haurà un canvi en el gestor d’arrancada predeterminat, que per a Karmic Koala serà GRUB2. En aquesta segona Alpha ja es pot utilitzar l’instal·lador gràfic. Si voleu provar-la, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/releases/karmic/alpha-2/

Kubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/karmic/alpha-2/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/karmic/alpha-2/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Alpha i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, de manera que segurament distarà molt de ser estable. Aquesta segona versions Alpha encara no té ni instal·lador gràfic. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 9.10 Karmic Koala.

Fa un any ja que vaig amb ubuntu i utilitzo l’amsn (per manca d’alternatives que em convencin) i sempre m’havia trobat amb el mateix problema irresoluble: no podia escriure accents! De fet podia, però m’apareixien així:

`a enloc de à

Molest, oi?

Doncs gràcies al nostre amic blocaire KuBe, d’epkis.com, he trobat la solució!

Si la voleu veure, cliqueu a aquest apunt del seu bloc.

Només una petita puntualització: ell diu que s’ha d’accedir a Sistema > Preferències > Suport d’idioma per arreglar-ho, però jo he accedit a:

Sistema > Administració > Suport d'idioma

És important desmarcar la casella de caràcters complexos!

A mi m’ha funcionat de meravella, espero que us funcioni. I si teniu alguna aportació agraïu-li a ell, ep!

Gràcies KuBe i salut a tots!

Si per exemple volem crear un full de càlcul utilitzant el botó dret del ratolí i seleccionant l’opció “Crea un document”, ens trobarem només amb l’opció de “Fitxer buit”. Com ho podem fer per poder disposar de l’opció de crear un full de càlcul amb el botó dret del ratolí? És una pregunta que es fa sovint la gent quan es posa per primera vegada en mans de l’Ubuntu, i que tot seguit, en donarem la resposta.

En la distribució Ubuntu, instal·lada amb l’entorn d’escriptori Gnome, hi ha una carpeta que s’anomena Plantilles. Aquesta carpeta es troba dins la carpeta Usuari, i per tant, en el meu cas és la carpeta /home/roger/Plantilles. Explicarem com funciona aquesta carpeta mentre intentem sol·lucionar el problema que hem exposat abans.

Primer de tot, hem d’obrir el full de càlcul. Ho farem des de Aplicacions -> Oficina -> Full de càlcul de l’OpenOffice.org. Un cop obert el programa, sense omplir cap casella ni modificar-lo, el desarem a la carpeta Plantilles i li posarem el nom que vulguem. A mi m’agrada Calcular, així que guardaré el fitxer amb aquest nom. A partir d’ara, quan cliqui el botó dret del ratolí i esculleixi l’opció “Crea un document”, ja podré disposar de “Fitxer buit” i de “Calcular”. Ja haurem aconseguit el nostre objectiu.

D’aquesta mateixa manera, podeu guardar còpies buides dels diversos programes que utilitzeu a la carpeta Plantilles, i els podreu crear amb un parell de clics de ratolí. Aquí us ensenyo tots els fitxers que he col·locat a la carpeta Plantilles i com els puc crear amb el ratolí.

plantilles

Fins i tot podeu guardar fitxers plens, de manera que quan els creareu, obtindreu una còpia exacta del fitxer ple. Per exemple, si sempre escriviu cartes que comencen de la mateixa manera, es pot crea un fitxer de text escrit a la carpeta Plantilles que es digui “Carta preferida”, i cada vegada que creeu el fitxer us apareixerà una còpia.

Suposo que molta gent ja sap com va aquesta carpeta, però segur que n’hi ha d’altres que encara no n’havien sentit a parlar. Espero que us serveixi d’alguna cosa aquest petit tutorial. Ànims i a seguir amb el programari lliure.

tux-linuxAhir ho va anunciar Linus Torvalds: s’ha publicat el nucli 2.6.30 i porta un bon grapat de millores i novetats. En Linus admet que aquest nucli encara té pendent algunes millores, però comenta que necessitaven treure-ho a la llum per tal que els usuaris pogueren reportar problemes i altres aspectes del funcionament.

Una de les principals millores d’aquest nucli és la compatibilitat amb el nou maquinari, a partir d’ara serà complicat trobar un ordinador que tinga components no compatibles. També s’ha millorat el procés d’arrencada: ara es podran llegir discos de manera simultània, cosa que reduirà substancialment el temps d’arrencada.

Quant a sistemes de fitxers, Ext4 s’ha estabilitzat prou i s’ha millorat el rendiment d’Ext3. A més, s’han afegit nous sistemes de fitxers: POHMELFS, EXOFS i FS-Cache. També s’ha implementat el suport per a RDS (Reliable Datagram Sockets) i per a les versions preliminars de IEEE 802.11w y NFS 4.1.

Al bloc d’oh! (en castellà) trobareu una explicació detallada de les noves característiques d’aquest nucli. En aquest moment cap distribució, exceptuant la versió en desenvolupament d’OpenSUSE 11.2 o Gentoo, no porta aquest nucli. Caldrà esperar a després de l’estiu per a que Fedora, Ubuntu o Mandriva el facen servir.

Em sap greu, però la nova versió de l’Amarok, la 2.1 (notícia a alliberats.cat) continua sense agradar-me! Ahir vaig actualitzar alguns paquets importants del meu ubuntu i en reiniciar vaig descobrir que l’Amarok 1.4 havia desaparegut altre cop. Vaig pensar “cap problema, faré com la darrera vegada!”, però, ai las, les fatídiques dependències trencades m’ho impedien!

Els següents paquets tenen dependències sense satisfer:
amarok14: Depén: amarok14-common (>= 2:1.4.10-0ubuntu3~ppa3) però no serà instal·lat
E: Paquets trencats

Això sembla més problemàtic que abans eh?

Per sort, si teniu el mateix problema de conservadurisme malaltís que tinc jo amb aquest programa, he trobat tot googlejant una solució improvisada, una mica bruta, però que potser us funciona. Consisteix en instal·lar manualment (no us espanteu, és fàcil!) els arxius .deb de l’antic Amarok 1.4

Us els podeu baixar d’aquí, i són el següents:

amarok14_2%3a1.4.10-0ubuntu3~ppa2_i386.deb
amarok14-common_2%3a1.4.10-0ubuntu3~ppa2_all.deb
amarok14-engine-xine_2%3a1.4.10-0ubuntu3~ppa2_i386.deb

(Es tracta dels arxius de la versió 32 bits, així que m’imagino que per versions 64 bits no deu funcionar, no ho he provat…)

Fent clic a l’enllaç superior et baixes un .tar que els inclou els tres comprimits. Per instal·lar-los, primer s’han de descomprimir manualment. A continuació obrim la terminal, ens dirigim a la carpeta on ens haguem baixat els arxius, i executem l’ordre d’instal·lació:

sudo dpkg -i amarok*

(noteu que els tres arxius comencen per la paraula “amarok”, de manera que si posem un “*” a la ordre, interpretarà que els ha d’instal·lar els tres a la vegada 😉 també funcionaria escrivint el nom complet de cada arxiu, però com podeu veure així és més còmode, oi?)

I ja està! L’Amarok 1.4 torna a estar disponible per al vostre ordinador. Esperem que no hi hagi cap ensurt més fins que el 2.x sigui tan bo com el seu predecessor 🙂

Salut!

Després d’uns quants mesos de desenvolupament i un parell de retards, Fedora 11 ja és ací. Ha passat gairebé un mes des que es publicara la versió Preview que és la que sempre precedeix el llançament de la versió final. Vaig estar provant-la i, com sempre, el principal problema es va trobar als repositoris.

Fedora 11 s’ha marcat unes quantes metes que finalment s’han aconseguit:

  • Inici del sistema en només 20 segons
  • Suport per a lectura d’empremtes digitals
  • S’ha canviat el sistema de còdecs i tipus de lletra: quan obrim un fitxer amb un tipus de lletra que no està instal·lat o un còdec que no es reconeix, directament ens permetrà instal·lar els paquets necessaris (enlloc d’enviar-nos al wiki)
  • Ext4 ja és el sistema de fitxers per defecte (el que no tinc clar és si grub és compatible, i per tant en obligaran a fer servir ext3 a una partició /boot com fins ara, inclús a la versió Preview)
  • S’ha inclòs Firefox 3.5 (beta), GNOME 2.26, KDE 4.2, XFCE 4.6, OpenOffice.org 3.1, Netbeans 6.5, Thunderbird 3 (beta)…
  • S’ha implementat l’eina “ControlGroups”, que permet repartir els recursos del sistema entre els diferents grups/usuaris
  • Quant al tema gràfic cal destacar que per a les targetes NVIDIA es farà servir el control Nouveau per defecte.
  • Un altre canvi ha estat relatiu al control de volum, ara asseguren serà molt més fàcil controlar el so del nostre sistema

Podeu veure un llistat complet i desenvolupat de totes les novetats que porta aquesta versió (per desgràcia, encara no és en català). Un altre detall és que han canviat la imatge de presentació de l’usplash, de totes les que s’havien fet fins ara és la que més m’ha agradat.

Fedora 11

Avui veu a la llum una nova versió de Fedora, una de les distribucions de GNU/Linux més famoses i utilitzades. Fedora sempre s’ha caracteritzat per portar-nos les últimes versions de programari. Les principals novetats que porta Fedora 11 (Leonidas) són:

  • Temps d’arrancada de 20 segons (fins arribar a la pantalla d’inici de sessió d’usuari). Això s’ha aconseguit, entre altres coses, gràcies a Plymouth.
  • Particions amb ext4 de forma predeterminada.
  • Utilització de Firefox 3.5.
  • Gnome 2.26, KDE 4.2 o XFCE 4.6.
  • Utilitza el driver Nouveau de forma predeterminada per a targetes gràfiques NVIDIA.
Logo de Fedora

Logo de Fedora

I moltes novetats més. Podeu veure la llista completa a la pàgina de característiques d’aquesta nova versió. Podeu descarregar Fedora 11 (Leonidas) des de la pàgina de descàrrega de Fedora. El DVD d’instal·lació està disponible en les següents versions:

Pantalla d'inici de Fedora 11 (Leonidas)

Pantalla d'inici de Fedora 11 (Leonidas)

Aquesta última versió ha sofert dos endarreriments en la seva data de llançament (primer estava prevista pel 26 de maig, i posteriorment pel 2 de juny). De tota manera, sóc de l’opinió que aquest tipus d’endarreriments no són importants, amb tal d’assegurar la qualitat i estabilitat de la versió final.