El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: maig 2009

Fa unes setmanes, explicàvem com editar fitxers PDF des de l’OpenOffice. Però hi ha una sèrie de manipulacions sobre els fitxers PDF que no es poden realitzar des de l’extensió PDFImport de què es parla. Són manipulacions com ara extreure pàgines d’un PDF, o juntar pàgines de diversos PDFs per crear-ne un de sol, etc.

Per a realitzar aquest tipus de modificacions, fins ara ja teníem l’eina PDFtk. Aquesta ens permetia fer tot aquest tipus de modificacions des del terminal. Podeu veure com funciona en aquesta anotació de SomGNU. La veritat és que va molt bé, i és molt útil sobretot per a integrar-lo en shells i processos automàtics.

Però per als que busqueu una eina que faci la mateixa feina des d’un entorn gràfic, segurament us interessarà el PDF-Shuffler, tal i com ens expliquen a Linux und Ich. És un programa força nou, i encara està en una versió beta, però jo l’he pogut provar i funciona molt bé, i permet fer aquest tipus de manipulacions de forma senzilla.

Aquest programa no es troba en els repositoris oficials d’Ubuntu, ni l’he trobat en cap dels repositoris “habituals”, de manera que l’haurem d’instal·lar a partir d’un fitxer “.deb” que hi ha a la pàgina principal del programa. Primer, haurem d’instal·lar les dependències del paquet (que sí estan als repositoris d’Ubuntu). Aquestes dependències són els paquets “python-poppler” i “python-pypdf”. Els podeu instal·lar directament des del Synaptic o des del terminal, executant l’ordre següent:

sudo apt-get install python-poppler python-pypdf

Un cop tenim les dependències instal·lades, ens baixem el fitxer “.deb” del PDF-Shuffler des d’aquest enllaç o des del terminal, executant:

wget http://fastbull.dl.sourceforge.net/sourceforge/pdfshuffler/pdfshuffler_0.4.1-0_all.deb

Un cop el tenim baixat, l’instal·lem des d’un terminal (primer hem d’anar al directori on l’hàgim descarregat):

sudo dpkg -i pdfshuffler_0.4.1-0_all.deb

Tindrem l’enllaç per a poder executar-lo a “Aplicacions>Oficina>PDF-Shuffler”. Si l’executem, s’obrirà una finestra on, des dels botons inferiors, podrem obrir els fitxers PDF que vulguem fusionar (botó “Import pdf”). Un cop oberts els fitxers (o el fitxer, en el cas que només en vulguem un), podem eliminar les pàgines que vulguem (amb el botó Supr), i moure-les amb el ratolí, com es mostra a la imatge següent:

PDF-Shuffler en plena acció

PDF-Shuffler

Un cop tenim ja les pàgines que ens interessen i en l’ordre desitjat, premem el botó “Export pdf”, i ja ho tenim. Com veieu, una eina molt senzilla.

djl és un programa que permet baixar i instal·lar jocs per a GNU/Linux d’una forma fàcil i segura. Bàsicament és una interfície amb diferents pestanyes: una de notícies i novetats sobre el programa, una altra on podem navegar per tots els jocs i instal·lar-los (amb una subpestanya amb les baixades) i dues pestanyes més: xat i connectors.

Està fet amb Python i Qt i conté més de 100 jocs entre els quals cal destacar les darreres versions de Nexuiz, Sauerbaten, Yo Frankie! (el joc que es va fer amb Blender), Wolfenstein i molts més. Instal·lar un joc és tan senzill com marcar-lo i després fer clic sobre Install.

Podeu baixar el programa des de la web oficial. És un paquet tar.gz que haureu de descomprimir, a dins hi trobareu l’executable djl.sh, al qual haureu de fer doble clic i triar executar-lo. El programa s’obrirà per primera vegada (podeu acceptar els paràmetres per defecte) i ja el podreu fer servir.

Al wiki de Fedora ja han publicat el calendari de publicacions de Fedora 12, que veurà la llum a principis de novembre. Per altra part, s’ha anunciat que Fedora 11 es retardarà una setmana degut a la troballa d’uns quants errors que no poden resoldre en una setmana.

Aquest és el calendari:

  • 3 de juny. Publicació de Fedora 11 Leonidas
  • 18 d’agost. Publicació de la primera beta de Fedora 12
  • 6 d’octubre. Preview release
  • 20 d’octubre. Publicació de la candidata a versió final
  • 3 de novembre. Publicació de la versió final de Fedora 12

Existeixen molts programes que han estat creats nadiuament per a l’entorn d’escriptori KDE (el que utilitza la distribució Kubuntu, per exemple), però que utilitzem la resta d’usuaris de GNU/Linux que fem anar altres entorns d’escriptori com GNOME o Xfce. L’Amarok, el Kolourpaint, el Kollision… en són alguns exemples.

Com que tècnicament pertanyen a un altre entorn d’escriptori, generalment no els afecten els canvis que fem en la configuració del nostre propi entorn de treball habitual. Però això no significa que sigui impossible! Per sort disposem del System Settings o Arranjament del Sistema, que ve a ser com el Panell de Control del KDE. És la substitució de l’antic Kcontrol.

Normalment se sol instal·lar automàticament quan ens instal·lem qualsevol aplicació nadiua del KDE. Per si de cas, el procediment és el següent. A la terminal:

sudo apt-get install systemsettings

Almenys a mi, un cop instal·lat, no m’apareix als menús del GNOME, així que per executar-lo cal escriure la següent comanda a la terminal i avall:

systemsettings

I se’ns obre el Panell de Control del KDE! Qualsevol canvi que fem aquí s’aplicarà a totes les aplicacions-K del nostre ordinador. Podem canviar l’aparença, el comportament de les finestres, la configuració regional i d’idioma, el format del teclat, aspectes de la xarxa… en fi, es tracta d’un Panell de Control general i les possibilitats són moltes, ja les anireu veient.

Avís: a mi m’agrada molt més el GNOME.

Que vagi molt bé!

Si us en recordeu, Moblin és una distribució GNU/Linux desenvolupada per Intel per als ultra-portàtils. Una de les característiques per les quals es va fer famosa va ser pel seu temps d’arrencada: uns 5 segons.

Moblin v2.0 Netbook Beta

La versió 2.0 beta que s’acaba de publicar, ens torna a sorprendre amb una interfície renovada i millorada, un canvi radical que aconseguirà segurament molts seguidors. I tenim un vídeo demostració que deixa clares les seues possibilitats:

Si voleu provar-la, podeu descarregar el fitxer img des de la seua pàgina web. Recordeu que aquest tipus d’imatges s’han de passar a un disc usb mitjançant diferents aplicacions (al wiki d’ubuntu teniu una guia que us servirà). Jo no trigaré molt a instal·lar-la al meu Acer Aspire One.

Aquesta setmana he decidit canviar l’entorn d’escriptori que havia fet servir sempre en el meu portàtil i m’he instal·lat el Xfce 4. No he tingut cap problema per configurar-lo: és molt senzill, intuïtiu, ben organitzat, i sobretot molt ràpid. Tot i això, he tingut un petit dubte a l’hora d’administrar les draceres de teclat i a continuació, explicaré com es poden gestionar mitjançant un parell de mètodes.

La manera més fàcil d’administrar les draceres del teclat és a partir del menú principal de l’entorn gràfic, és a dir, seguint el següent camí Ajustaments -> Gestor d’ajustaments Xfce 4 -> Teclat -> Dreceres. Un cop arribem en aquest menú, s’ha de crear un nou teclat clicant aTemes -> Afegeix i després Dreceres -> Afegeix. Un cop haurem arribat en aquest punt, només cap clicar la tecla que volguem i escriure l’0rdre que s’executarà en prémer-la.

Per exemple, si vull que quan premi F12 se m’obri la terminal de Xfce, afegiré la dracera clicant primer F12 i després escrivint xfterm4.

preferencies-de-teclat

De vegades, ens podem trobar que aquest mètode no funciona per a totes les combinacions de tecles. Llavors, serà el moment d’utilitzar el segon mètode, el mètode manual. Primer de tot, haurem de saber com codifica el sistema cada tecla. Obrirem una terminal i executarem el programa xev. Per cada tecla que premem obtindrem una sortida com aquesta, on podrem llegir el nom exacte que el sistema aplica a la tecla premuda. Per exemple, si prem la tecla control de l’esquerra obtindrem:

KeyPress event, serial 34, synthetic NO, window 0x3200001,
root 0x7b, subw 0x3200002, time 3229797, (64,30), root:(636,249),
state 0x0, keycode 37 (keysym 0xffe3, Control_L), same_screen YES,
XLookupString gives 0 bytes:
XmbLookupString gives 0 bytes:
XFilterEvent returns: False

Un cop ja tenim aquesta informació, que en aquest cas seria Control_L, podem accedir amb qualsevol programa de text pla (Mousepad, Gedit, Nano…) al fixer /home/usuari/.config/xfce4/shortcuts/personal.xml on es defineixen les draceres de teclat. Només haurem d’agefir la línia que necessiteu. Si també voleu que s’obri una terminal de Xfce quan premeu F12, escriureu la següent línia:

<shortcut command="xfterm4" keys="F12"/>

I el fitxer complet quedarà de la següent manera:

<shortcuts-theme name="personal">
<shortcut command="xfce4-popup-menu" keys="Control+Escape"/>
<shortcut command="xfhelp4" keys="Alt+F1"/>
<shortcut command="xflock4" keys="Control+Alt+Delete"/>
<shortcut command="xfrun4" keys="Alt+F2"/>
<shortcut command="xfterm4" keys="F12"/>
<shortcut command="xkill" keys="Control+Alt+Escape"/>
</shortcuts-theme>

Un cop utilitzat un d’aquests dos mètodes, recordeu que heu de reiniciar l’entorn gràfic per tal que us reconegui els canvis. I per cert, si busqueu la carpeta amb el fitxer, recordeu que allà on posa /usuari/ heu d’escriure el nom del vostre usuari. M’he recolzat en la següent font per escriure aquest apunt.

Aquests dies estaré provant Xfce4 i de moment m’ha agradat molt. No he tingut cap altre dubte ni problema, així que us animo a tots a provar-lo. Una abraçada!

Farà cosa d’una setmana el meu ACER ASPIRE ONE va morir, ahir per casualitat vaig trobar un bloc a on comentaven i proposaven una solució que m’ha funcionat. El problema és culpa de la BIOS, que produeix un briqueig del sistema: els símptomes són que quan tractem d’engegar l’ordinador, la llum s’engega i se sent alguna cosa, però la pantalla es queda completament en negre i no carrega res.

Els passos per solucionar això són els següents:

  1. No desespereu, sembla que ha estat un problema molt comú i la solució és ràpida i senzilla. Només cal actualitzar la BIOS.
  2. Primer heu de descarregar la darrera versió de la BIOS des d’ací, també podeu obtindre’l amb baixada directa des d’ací.
  3. Necessitareu un disc usb buit. Allà haureu de copiar els fitxers FLASHIT.EXE i el ZG5_3310.fd. A aquest últim li heu de canviar el nom per ZG5IA32.FD.
  4. Ara heu de connectar el disc usb a l’ACER. Abans d’engegar heu de mantindre premudes les tecles Fn i ESC (abans d’engegar) i engegueu l’ordinador amb les tecles premudes i el disc USB connectat.
  5. Al cap d’uns segons el LED del botó de power començarà a parpallejar, llavors ja podeu deixar de prémer les tecles.
  6. Ara ja només cal que espereu i la resta ja ho fa solet. En pocs minuts tindreu l’ordinador funcionant novament!.

A partir de l’anunci del pla Escuela 2.0 impulsat pel govern central s’ha reobert el debat sobre la necessitat o no de que aquests ordinadors funcionin amb programari lliure.

El Govern ja s’ha posicionat: almenys portaran Microsoft Windows i cada comunitat autònoma podrà decidir si porta o no GNU/Linux en doble-arrancada. Ho han deixat clar: almenys es pagaran les llicències de Microsoft Windows.

És per això que m’he proposat fer un llistat de raons per les quals elegir programari lliure en l’educació,

  • Té una filosofia de compartició de coneixements i treball en grup.
  • És molt més barat que el programari privatiu o inclús gratuït.
  • Impulsa l’economia local (serveis tècnics, programadors, etc).
  • Es pot modificar totalment segons les exigències, és dinàmic i flexible.
  • Permet utilitzar ordinadors que estan “obsolets”.
  • Permet entendre la ‘informàtica i fomentar l’aprenentatge d’aquesta.
  • Les actualitzacions són ràpides i  gratuïtes.
  • Apropa GNU/Linux en els primers moments de l’aprenentatge, trencant el monopoli de Microsoft Windows.
  • És bo per la comunitat, ja que aporta més usuaris, programadors, etc.

En definitiva, si deixem perdre l’oportunitat de que el jovent aprengui amb programari lliure continuarà vigent el monopoli de Microsoft Windows i del programari privatiu durant més temps.

Què és Libre.fm? Doncs un clon lliure de Last.fm. Per entendre’ns, podríem comparar-ho amb identi.ca (potser també Jisko) i Twitter. La pàgina encara està en fase alfa, això es nota tant en el disseny de la web com en la configuració del servei. Però funciona.

Libre.fm

A mi m’ha funcionat (més o menys), però tarda una mica en aparèixer la cançó que estàs escoltant en aquell moment, al teu perfil.  Tampoc us espereu la vistositat de Last.fm; Libre.fm està encara molt en “verd” tot i que hi ha moltes coses previstes per implementar-hi.

Si us animeu a provar-lo, podeu trobar les instruccions al Wiki. Primer caldrà registrar-se a la web. I després seguir les instruccions segons el reproductor de musica que tinguem. Un cop configurat tot el funcionament és força similar al de Last.fm. Jo ho he provat amb Songbird perquè és el que tinc a mà, però si consulteu al Wiki trobareu instruccions per a varis reproductors de música: Amarok, ZOMG, SCROBD, LibreTunes, mpdscribble, foobar2000, Rhythmbox, XBMC Media Center,… Amb les proves que he fet, segons el Wiki, Songbird hauria de ser multiscrobbling, que jo he entès com que és capaç de poder registrar la informació tant a Last.fm com a Libre.fm, però pel que he vist no ho pot fer alhora, sinó que tens la capacitat que ho faci en una o en l’altre pàgina, així que potser de moment es complica una mica el pas de Last.fm a Libre.fm.

Caldrà estar atents a l’evolució d’aquesta pàgina. A veure si s’assenta com identi.ca, o no.
Si us animeu, al seu Wiki trobareu força informació interessant, com per exemple com exportar les dades del vostre perfil de Last.fm i importar-les a Libre.fm (jo no ho he provat).

I sí, es podria traduir al català. De fet ja he traduit les “cadenes” que de moment demanen els desenvolupadors que es tradueixin. Com me n’he recordat del llibre “Codi Rebel” al traduir la paraula hacker (en català: furoner)… 🙂

En Ubuntu, quan volem saber com es fa alguna cosa, trobar alguna nova utilitat o solucionar algun problema, tenim diverses fonts que podem consultar (preguntar a algun amic, els fòrums, els cercadors, etc.). En aquest sentit, molts cops el Google és el nostre millor amic. L’únic problema que pot tenir és que, a vegades, surten molts resultats que realment no tenen res a veure amb el que estem buscant.

Per a evitar aquests resultats que realment no ens interessen, podem utilitzar el cercador Uboontu. En realitat, aquest cercador utilitza el motor de cerca de Google, però restringeix la cerca a les fonts oficials, és a dir:
Fòrums
Documentació oficial
Documentació de la comunitat
– Arxius de les llistes de correu “*buntu-users”
Pàgina principal d’Ubuntu
Viquipèdia de desenvolupament d’Ubuntu
Launchpad

A més, si utilitzem Firefox, des de la pàgina d’Uboontu podem instal·lar-nos l’extensió del seu motor de cerca (que s’integra en el botó de cerques del Firefox) per a facilitar-nos el seu ús.

Com veieu, es tracta d’un cercador molt complet i útil per a temes relacionats amb Ubuntu.