El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: maig 2009

Quan vaig actualitzar a la beta del nou Ubuntu em vaig fixar que la funció CONTROL+ALT+BACKSPACE que serveix per reiniciar les X no funcionava, vaig pensar que en la versió final alliberada el passat 23 d’Abril el problema desapareixeria, i no va ser el cas, però hi ha una manera molt simple per activar aquesta funció que alguns la trobem a faltar:

Primer de tot tenim que obrir un Terminal del nostre Ubuntu.
Seguidament a la Terminal li tenim de posar aquesta comanda:

sudo aptitude install dontzap -y

Un cop s’hagin baixat tots els paquets hem de posar a la mateixa terminal perquè s’activi la combinació:

sudo dontzap -d

En cas que algun dia la vulguem desactivar només hem de posar aquesta simple comanda:

sudo dontzap -e

Un cop fet tot això, reiniciem completament el nostre Ubuntu i ja tenim la combinació funcionant.

(més…)

En aquesta anotació veurem un altre tipus de retoc fotogràfic molt útil, i senzill i ràpid d’aplicar. A més, ens permetrà tenir un primer contacte amb les capes, que són en què es basa tota la potència dels programes com el Gimp. En el Gimp, una imatge es pot compondre de diverses capes (que poden ser imatges completes o trossos d’imatges) superposades que es poden modificar (o moure) per separat o conjuntament. Perdoneu per aquesta definició tan dolenta, anirem veient millor què són a mida que les utilitzem. En les imatges que obrim normalment, només hi ha una capa, anomenada “Fons”.

Obrim des del Gimp la imatge que volem aclarir (o enfosquir). En el meu cas, vull aclarir aquesta imatge:

Fotografia original

Fotografia original

Les capes es gestionen des del plafó “Capes”. Per a visualitzar aquest plafó, anem al menú “Finestres>Diàlegs encastables>Capes” o premem “Ctrl+L”. Veurem el següent plafó:

Plafó "Capes"

Plafó "Capes"

Com veiem, de moment només hi ha una capa, anomenada “Fons”. Això és molt típic quan obrim fitxers amb formats que no admeten capes de forma nativa (per exemple, el jpeg). O sigui que, si obrim un fitxer jpeg, no tindrem capes. Nosaltres des del Gimp podem treballar amb capes, però quan desem el fitxer un altre cop en jpeg, la imatge desada no tindrà informació de les capes amb les que hem treballat (ni d’altres característiques que no contemplades en el format jpeg, com les transparències).

Tornem al que estàvem. Per aclarir una imatge, primer hem de crear una altra capa igual que la primera. És a dir, l’hem de duplicar. Ho fem des del plafó de “Capes”, fent clic amb el botó dret sobre la capa “Fons” i escollint l’opció “Duplica la capa”. Si ens fixem a la pantalla principal del Gimp, la imatge no ha canviat, però al plafó de “Capes” veiem que tenim dues capes exactament iguals, una sobre l’altra:

Plafó "Capes" un cop duplicada la capa

Plafó "Capes" un cop duplicada la capa

El que volem fer és tornar-les a fusionar, però hi ha diversos mètodes de fusió (com em recorda això a Bola de Drac… 🙂 ). Al mateix plafó de “Capes” hi ha un camp que hi diu “Mode:”, que ens indica com es fusionaran les capes, i que de moment està marcat com a “Normal”. Si fusionem dues capes amb aquest mode, tornarem a tenir una sola capa igual que al principi.

En canvi, si canviem el mode a “Pantalla”, veuem com en la pantalla principal se’ns ha aclarit força la nostra imatge. I això és el que volíem. Podem controlar el grau d’aclariment per mitjà del selector d’opacitat. Si el deixem al “100” tindrem el màxim aclariment que podem obtenir. Si el baixem una mica, veurem com la imatge no s’aclareix tant. Quan tinguem el resultat desitjat, realitzem la fusió efectiva de les capes fent clic amb el botó dret a la capa superior i escollint l’opció “Fusiona amb la capa inferior”. Ara tornarem a tenir una sola capa, però la imatge ja serà més clara. Si no s’ha aclarit tan com volem, podem tornar a repetir la seqüència (duplicar capa, passar a mode “Pantalla”, modificar l’opacitat i fusionar). En el nostre cas, la imatge resultant és la següent:

Fotografia després d'aclarir

Fotografia després d'aclarir

Molts cops, quan aclarim una imatge, els colors queden una mica apagats. Què hem de fer? Doncs aplicar el truc que vam veure a l’anotació anterior per fer els colors més vius.

Una altra cosa bastant típica és que, quan aclarim una imatge que era bastant fosca, ens queda com un “granulat”. Aquesta part encara no he après a arreglar-la, perquè les eines per a “difuminar” aquest granulat també ens difuminen la resta de la imatge, i si ens passem es veurà desenfocada. De tota manera, hem passat d’una imatge on no es veia gairebé res (sobretot del fons, perquè era massa fosc) a una imatge on es veu perfectament la Fontana de Trevi, amb un cert granulat. Crec que hi hem guanyat molt, oi? 🙂

Per últim, en aquesta anotació prometia explicar com aclarir una fotografia, però també com enfosquir-la. I doncs, com s’enfosqueix una imatge? Doncs es fa exactament el mateix que per a aclarir-la, però quan s’han de fusionar, en comptes d’agafar el mode “Pantalla” s’ha d’agafar el mode “Multiplica”. És a dir, s’ha de fer la seqüència següent: Duplicar capa, passar a mode “Multiplica”, modificar l’opacitat i fusionar. Així de fàcil. 🙂

Suposo que ens ha passat a molts. Tenim una foto molt chula, però li veiem un no-sé-què i diem: “Vinga, provaré com va el Gimp”. L’obrim per primer cop, i pensem: “Val, segur que és un programa molt potent, perquè hi ha moltes opcions, però on és el botó que arregla les fotos?” A mi, lògicament, també em va passar. Però amb el temps he anat aprenent petits trucs senzills de fer, alguns dels quals tenen resultats molt bons. Aquests petits trucs els recolliré en una sèrie d’anotacions que espero us siguin útils.

El Gimp ve instal·lat de manera predeterminada en la majoria de distribucions GNU/Linux (entre elles Ubuntu), i podeu obrir-lo des del menú “Aplicacions>Gràfics>Editor d’imatges GIMP”. Podeu obrir una imatge des del mateix Gimp, o des del vostre navegador de fitxers (si esteu en Gnome, segurament serà el Nautilus), fent clic amb el botó dret del ratolí i escollint l’opció “Obre amb>Editor d’imatges GIMP”.

En aquesta anotació parlaré d’un truc molt senzill de fer per a fer que els colors d’una fotografia es vegin més vius. És un dels trucs que més aplico amb el Gimp, i sobretot en fotografies de paisatges s’obté un resultat molt bo, encara que realment es pot utilitzar amb qualsevol fotografia. La fotografia a la qual vull realçar els colors és la següent:

Fotografia original

Fotografia original

Un cop la tenim oberta amb el Gimp, anem al menú “Colors>Components>Mesclador de canals”:

Mesclador de canals

Mesclador de canals

En el mesclador de canals, el que farem és, per a cada canal de sortida (vermell, blau i verd) augmentar el seu propi color i reduir els altres dos. Amb això aconseguirem que el vermell es vegi més vermell, el blau es vegi més blau i el verd, més verd. Com que aquests tres (si treballem en RGB) són els components bàsics de tots els altres colors, el que estem fent realment és realçar tots els colors.

Som-hi doncs! Escollim el primer “Canal de sortida:”. En aquest cas, és el vermell. Per a aquest canal, marquem un “120” en el component del mateix canal (el vermell), i “-10” en els components verd i blau (tal i com es mostra a la imatge del mesclador de canals). Després, seleccionem el següent canal de sortida (verd), i en aquest cas marquem un “120” en el seu mateix component i “-10” en els components vermell i blau. Per últim, seleccionem l’últim canal de sortida (el blau) i marquem “120” en el component blau i “-10” en els components vermell i verd.

Com veieu, per a cada canal hem augmentat el seu propi component en 20 (posant 120) i hem reduït cadascun dels altres components en 10. També hauríem pogut augmentar, per a cada canal, el seu propi component en 10 (posant 110), i llavors hauríem de reduir els altres dos en 5. Aquest segon nombre sempre ha de ser la meitat del que augmentem. D’aquesta manera, fem més vius els colors, però no augmentem la lluminositat de la fotografia, perquè la faríem més clara o blanquinosa. També convé augmentar la mateixa quantitat en els tres canals, excepte si ja ens interessa augmentar més el la vistositat d’un color que els altres dos.

Un cop modificats tots aquests valors, i abans d’aplicar, és bo desar aquesta configuració per tal de poder aplicar-la més fàcilment el proper cop. Primer haurem de crear un directori que el Gimp no crea de forma predeterminada. Obrim un terminal i executem el següent:

mkdir ~/.gimp-2.6/channel-mixer

Un cop creat, des del mateix mesclador de canals premem el botó “Desa”, i desem la configuració amb el nom que vulguem. Jo tinc desades tres configuracions diferents. Una augmentant 20, una altra 14 i una altra 10. Així puc decidir fàcilment el grau amb el que vull realçar els colors d’una fotografia concreta.

Ara sí, ja podem aplicar el canvi. Quan estigui fet, observarem el següent resultat:

Fotografia retocada

Fotografia retocada

Es pot observar més fàcilment el canvi posant la fotografia original i la retocada una al costat de l’altra. Si us fixeu en el color del kimono, el paraigües o la gespa es veu clarament el canvi:

Abans i després del retoc

Abans i després del retoc

Com veieu, el canvi és molt senzill d’aplicar. A més, si deseu unes quantes configuracions del mesclador de canals (com he comentat, jo en tinc tres: 110, 114 i 120) la modificació serà encara més ràpida obrint el mesclador i prement el botó “Obre”. Cal anar amb compte amb la quantitat que augmenteu als canals. Si s’augmenta massa el color, la fotografia pot arribar a semblar irreal.

A la següent anotació veurem com aclarir una foto que hagi quedat fosca i com enfosquir una fotografia massa clara.

Ajunto en un sol article l’espectacular feina de l’equip de alliberats.org

Tot allò que el novell volia saber però no s’atrevia a preguntar: Primeres passes

Primera part

El problema amb que es troba molta gent un cop instal·lat un sistema GNU/Linux com Ubuntu és saber per on començar, on trobar les coses, etc. Partim, per exemple, d’un sistema Ubuntu 9.04 acabat d’instal·lar com ens mostra el Jordi en la seva esplèndida anotació.

La primera pregunta és “On estàn les coses?”. Per sort, aquesta pregunta és molt fàcil de resoldre. L’entorn gràfic que ve per defecte amb Ubuntu, el Gnome, segurament no és el més maco ni el més espectacular (tot i que es pot millorar amb temes, icones, efectes d’escriptori, etc.). Però segurament sí que és el millor dissenyat a nivell funcional (o això crec jo). És a dir, és molt fàcil trobar el que volem fer. Aquesta simplicitat es basa en el menú que trobarem a la part superior, que consta de tres opcions:

(més…)

De la mateixa manera que els gràfics i les imatges, les fórmules es creen com objectes dins d’un document de l’OpenOffice, ja sigui de Writer, Draw o Calc. A l’insertar una fórmula en un document (seleccionant Insereix -> Objecte -> Fórmula en la barra de menú de Writer, Calc o Draw) s’inicia OpenOffice Math automàticament.

Aquest programa pot crear, editar i donar format a la fórmula utilitzant una àmplia gamma de símbols i funcions predefinits. A l’invocar Math, sota la finestra del document en el qual estem treballant, s’obre una nova finestra, dins de la qual podem, utilitzant una simbologia especial, editar fórmules.

Arribat en aquest punt, molta gent s’espanta perquè no sap per on ha de començar. Per solucionar aquest petit problema, podem desplegar un menú flotant que ens ajudarà moltíssim i ens permetrà trobar amb més facilitat el símbol que volem inserir. Per fer aparèixer el menú flotant de comandes anirem a Visualitza -> Selecció. La veritat és que qui va posar aquest nom al menú s’hi va lluir… sembla fet espressament perquè la gent no ho trobi!

math

Part d’aquesta informació està extreta del manual de OpenOffice Math. El podeu consultar per ampliar els vostres coneixements sobre el programa, o també podeu consultar la pàgina web que contesta les preguntes més freqüents dels usuaris.

Després d’una bona borratxera de gols…

Com ja vaig comentar en una anotació anterior, els dies 8 i 9 de Maig (o sigui, el cap de setmana vinent) es celebra a l’IES Nicolau Copèrnic de Terrassa la festa de llançament d’Ubuntu Jaunty Jackalope. Doncs bé, qui hi vulgui anar, ja s’hi pot inscriure. L’assistència és gratuïta, però si hi voleu d’anar és necessària la inscripció per tal que l’organització pugui preparar l’esdeveniment.

A la pàgina principal de la festa hi podeu veure les activitats, xerrades i tallers que es faran. La veritat és que són força diverses i interessants.

Karmic Koala és el nom en codi de la propera versió d’Ubuntu, la 9.10 que es publicarà a finals d’octubre d’aquest any. Els plans de Mark Shuttleworth són reduir encara més el temps d’arrencada del sistema i sembla que finalment adoptaran el plymouth de Fedora/Red Hat, amb la qual cosa l’splash d’inici canviarà. Sembla també que aquesta vegada canviaran el tema per defecte Human que hem estat sofrint des de les primeres versions.

Respecte al cloud computing, Ubuntu Jaunty ja incloïa aquesta característica. Recentment, però, s’ha començat a adaptar el projecte Eucalyptus que permet als usuaris la creació i implementació dels seus propis clouds amb eines senzilles. Mark Shuttleworth va comentar al respecte que:

It’s no coincidence that Eucalyptus has just been uploaded to universe and will be part of Jaunty – during the Karmic cycle we expect to make those clouds dance, with dynamically growing and shrinking resource allocations depending on your needs.

Cal recordar aquell objectiu que en Shuttleworth també va comentar: fer d’Ubuntu un sistema operatiu més atractiu estèticament que el mateix MacOSX. Caldrà veure si amb Karmic Koala ens tornarem a quedar decebuts o no respecte a aquest tema. Ubuntu Jaunty almenys ens ha permès fet servir altres temes diferents al Human que són prou atractius, i el notify-osd ha estat una gran fita.

Aquest serà el calendari d’Ubuntu Karmic Koala:

  1. 14 de maig de 2009 – Alfa 1
  2. 11 de juny de 2009 – Alfa 2
  3. 23 de juliol de 2009 – Alfa 3
  4. 13 d’agost de 2009 – Alfa 4
  5. 3 de setembre de 2009 – Alfa 5
  6. 17 de setembre de 2009 – Alfa 6
  7. 1 d’octubre de 2009 – Versió beta
  8. 22 d’octubre de 2009 – Candidata a versió final
  9. 29 d’octubre de 2009 – Ubuntu 9.10 (Final)

Potser molts de vosaltres ja sabeu el que són els canals webs o feeds (en anglès), o potser n’heu sentit a parlar i sabeu que existeixen però no sabeu que són exactament o potser no en teniu ni idea del que és. Doncs avui ho intentarem explicar que és aquesta tecnològica i quin ús en podem fer.

Primer de tot anem a explicar que és un canal web. Un canal web o feed és un servei que ofereixen algunes pàgines web i que l’usuari s’hi subscriu a través d’un programa informàtic. Així, sempre que la pàgina web que ofereix aquest servei actualitzi els seus continguts, per exemple, en el cas d’un bloc escriguis un apunt nou, l’usuari que hi està subscrit se n’assabentaria del nou canvi que s’ha produït a la web.

Aquest sistema té l’avantatge que no ens cal haver de recordar-nos d’entrar cada dia a totes les pàgines webs que ens agraden, ja que un cop engeguem el programa on hi tenim guardades totes els subscripcions a les nostres pàgines web preferides, el programa s’encarregarà de consultar els canals webs d’aquestes pàgines i ens mostrarà les actualitzacions de continguts que s’hauran fet. D’aquesta manera, només engegant un programa podem estar al dia no tan sols dels blocs que seguim, sinó també de diaris digitals o altres pàgines que disposin d’un canal web.

Per saber si una pàgina web disposa d’un canal web, es tan fàcil com un cop la visitem des del nostre navegador, posem per cas amb el navegador web firefox, ens sortirà a la dreta de la barra on escrivim les pàgines webs que volem visitar, un dibuix com el que es mostra a continuació. Això significarà que la pàgina web disposa d’un canal web, i ja estarem preparats per subscriure’ns-hi.

feed-icon

Símbol que indica la presència d'un Canals Web o feed

Per subscriure’ns a una pàgina web que disposa de sindicació, ho podem fer de diverses maneres.

La meva preferida és usant un programa específic per això, com per exemple el Liferea o si ens agrada més el kde el akregator, els instal·larem amb una de les següents ordres respectives. Amb aquest sistema tenim l’avantatge que ens podem descarregar tots els canvis a les pàgines webs que hi estiguem subscrites i després tranquil·lament i sense la necessitat d’utilitzar una connexió a internet ens podem llegir les novetats. A més a més no consumim tan d’ample de banda ja que no s’ha de carregar cap pàgina web.

sudo apt-get install liferea

sudo apt-get install akregator

Liferea

Liferea

Una altra manera d’estar subscrit als canals web és a través de serveis web com ara el google reader. Si teniu un compte de google, a través d’aquest enllaç podeu utilitzar aquest servei. Amb aquest sistema tenim l’avantatge que podem consultar els canvis que es produeixin des de qualsevol lloc del món amb connexió a internet, ja que per veure els canvis només necessitarem visitar una pàgina web.

Una altra opció que teniu és usant el propi navegador. En el firefox, per exemple, si feu clic a la icona que apareix a dalt de tot a la dreta, us podeu subscriure al canal usant aquest navegador. Amb aquest sistema tenim l’avantatge que podem consultar els canvis que es produeixin des de qualsevol lloc del món amb connexió a internet, ja que per veure els canvis només necessitarem visitar una pàgina web. L’avantatge en aquest cas és que no ens cal sortir del navegador per veure les noves actualitzacions.

Una altra opció interessant a considerar és si useu l’evolution, com a programa per a gestionar el vostre correu, podeu subscriure’s als diversos canals web talment com si rebessiu mails. Cal dir que un pluguin semblant existeix pels que utilitzeu el thunderbird. Amb aquest sistema tenim l’avantatge que no ens cal un tercer programa per a estar subscrit a les nostres pàgines web preferides. Si useu l’ubuntu, us podeu instal·lar aquest pluguin per a l’evolution a través de la següent ordre

sudo aptitude install evolution-rss

Espero que per ja tingueu més clar que és això dels canals web, i us hagi pogut donar una petita pinzellada sobre el tema. A mi em va costar bastant “pillar-ho” així que no preocupeu sinó ho enteneu massa, us aconsello que ho proveu i ho enganxeu a l’instant.