El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: maig 2009

Heus aquí un apunt que us pot ser útil si sou d’aquelles persones a les que no els agrada fer servir gestors de correu tipus Evolution o Thunderbird, però tot i així us agradaria rebre algun avís quan us arriba un nou correu: l’avisador de correu Mail Notification!

Aquesta petita aplicació consisteix en una icona que se situa a la safata del sistema i que, quan rebem un correu a alguna de les comptes especificades, t’ho assenyala.

safata

Per a instal·lar-la, a la terminal:

sudo apt-get install mail-notification

Possiblement us interessi fer que s’iniciï per defecte amb el sistema. Podeu fent-ho seguint la segona part d’aquest petit tutorial. L’ordre d’inici que heu d’escriure és:

mail-notification

La configuració de les diferents comptes de correu que vulguem és molt senzilla. Val per tots els servidors de correu (jo ho faig servir amb el Gmail i el correu de la universitat) excepte per, oh sorpresa, els simpàtics de Hotmail.

Aquesta és la pantalla principal:

Finestra principal del programa

Finestra principal del programa

Si cliqueu per les diferents pestanyes trobareu diverses opcions interessants, com per exemple, què voleu que passi quan cliqueu a sobre l’icona de la safata del sistema. Per afegir comptes, cliqueu a “Afegir” i se us obrirà una finestreta a través de la qual, coneixent quatre dades sobre el tipus de compte (si la bústia és POP3, IMAP, Gmail…) ho podreu configurar fàcilment.

Això és tot per avui. Espero que us sigui útil! Salut!

Avui m’agradaria parlar-vos de giver, un petit programa que ens serveix per veure les persones que estan connectades a la xarxa, i passar-los-hi fitxers a través d’aquest programa.

Revent un fitxer del Jordi amb el giver

Revent un fitxer del Jordi amb el giver

La seva instal·lació és molt senzilla, ja que es troba en els repositoris. Per instal·lar-lo només ens caldrà anar a una terminal i escriure

sudo apt-get install giver

Un cop instal·lat, l’obrirem des del menú

Aplicacions > Internet > Giver

I ara només ens caldrà que la persona amb qui volem compartir-hi algun fitxer es trobi a dins de la nostra xarxa local i tingui, com nosaltres, el programa en funcionament. Automaticament ens sortirà una llista amb els ordinadors de la xarxa i només hi haurem d’arrastrar els fitxers que li volguem transferir cap a ell.

A diferència d’altres setmanes, aquesta setmana sí que hem tingut algunes notícies interessants que no hem publicat:

Per acabar, un apunt sobre l’anunci que el president del Govern de l’Estat Espanyol va fer al darrer debat de l’Estat de la nació. Zapatero va prometre donar ordinadors a tots els xiquets de cinc anys a tot l’Estat. Moltes veus van alçar-se en contra d’aquesta mesura ja que aquests ordinadors vindrien amb Windows exclusivament.

Finalment s’han fet canvis en la proposta i SÍ INCLOURAN PROGRAMARI LLIURE. Fins i tot Richard Stallman va criticar durament la decissió inicial de Zapatero per vendre el futur d’Espanya a Microsoft. Leire Pajín anuncià despús-ahir que aquests ordinadors inclourien “codi obert” (tal qual) i cada autonomia podrà triar quin sistema operatiu s’instal·larà als portàtils.

No són solament els governs dels estats amb alguna cosa a perdre els que fabriquen por. No. Jo també us la venc, i més bé de preu. Si. Malícia en forma de senyal electromagnètic polsat. Malícia que s’escola per les escletxes de pisos en què no tenen ganes de comprar banda ampla al mercat lliure. Malícia d’script-kiddies i hackers equivocats que engeguen els sniffers i endollen antenes amb llaunes i usen drivers GPL i rebenten claus WEP en menys de cinc minuts.

Vet-ho aquí. Esborronador. Horrorós.

Per parar-los els peus traspasso les notes de com configurar un supplicant d’autenticació i xifratge WPA. És un programa que s’executa al background i controla els enllaços WPA, molt més segurs que els de xifratge WEP. En el meu cas (xipset Ralink) el supplicant demostra ser molt estable, provat sota Debian GNU/Linux 5.0.1 aka lenny.

Per variar, uso una targeta de wifi de Conceptronic amb xipset Ralink RT61. El supplicant funciona bastant bé amb els drivers del fabricant, que trobareu aquí.

Descarregueu el driver. També inclou l’WPA Supplicant

wget http://www.ralinktech.com.tw/data/drivers/2009_0123_RT61_Linux_STA_v1.1.2.3.tar.bz2
tar -jxvf 2009_0123_RT61_Linux_STA_v1.1.2.3.tar.bz2
cd 2009_0123_RT61_Linux_STA_v1.1.2.3

Eliminem el driver RT61 autocarregat que vé per defecte amb el sistema i el posem a la llista negra de mòduls prohibits

sudo rmmod rt61pci
echo rt61pci >> /etc/modprobe.d/blacklist

Preparem el sistema per a compilar el mòdul i l’WPA Supplicant i procedim

sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade
sudo apt-get install linux-headers-2.6-686 make libc6-dev libssl0.9.8 libssl-dev gcc wireless-tools
cd Module
make && make install
sudo modprobe rt61

Com que hem instal·lat les wireless-tools, podem comprovar el funcionament de la nova interfície ra0

sudo ifconfig ra0 up
sudo iwconfig ra0

Aleshores eliminem un fitxer que provoca un missatge absurd en engegar i afegim rt61 a la llista de mòduls de càrrega en boot time

sudo rm /etc/modprobe.conf
echo rt61 >> /etc/modules

Seguidament compilem i instal·lem l’WPA Supplicant

cd ../WPA_Supplicant
make && make install

Ja està tot preparat. Ara hem de pensar en la clau (en anglès, passphrase) per a la nostra xarxa, que serà del tipus WPA Personal (Pre Shared Key + TKIP). L’WPA Supplicant té una utilitat que transforma la clau a hexagesimal i la prepara pel fitxer de configuració que estem a punt de crear. Ara també heu de saber el nom de la vostra xarxa. Generem la clau llançant wpa_passphrase (que pren els dos paràmetres) i l’enviem al nou fitxer de configuració escollit

sudo wpa_passphrase nom-vostra-xarxa clau-escollida > /etc/wpa_supplicant.conf
sudo nano /etc/wpa_supplicant.conf

Editem el fitxer. L’heu d’omplir així, canviant el nom de la xarxa i usant la vostra clau generada

ctrl_interface=/var/run/wpa_supplicant
ap_scan=2
network={
ssid="nom-vostra-xarxa"
key_mgmt=WPA-PSK
proto=WPA
pairwise=TKIP
group=TKIP
psk=...
}

A hores d’ara ja podeu provar l’WPA Supplicant. El parametritzeu (driver, interfície i fitxer) i l’engegueu (Nota: cal que hagueu configurat la interfície ra0 al fitxer /etc/network/interfaces, mireu més avall)

sudo wpa_supplicant -D ralink -i ra0 -c /etc/wpa_supplicant.conf

Si el sistema s’ha associat correctament, podeu veure la sortida de la utilitat wpa_cli, que informa de l’enllaç

sudo wpa_cli status

Per a automatitzar això, només cal modificar fitxer /etc/network/interfaces.

sudo nano /etc/network/interfaces

Afegim, a la interfície ra0, una ordre que s’executarà abans de l’alçament de la interfície (és a dir, pre-up). Ho ho tinc fet estàticament, i la ordre ja sabeu quina és

auto ra0
iface ra0 inet static
pre-up wpa_supplicant -D ralink -i ra0 -c /etc/wpa_supplicant.conf -B
address 192.168.1.5
netmask 255.255.255.0
gateway 192.168.1.1

El paràmetre -B executa el programa a background. I només cal reconfigurar les interfícies

sudo /etc/init.d/networking restart

Alguns usuaris sembla que s’han adonat que la freqüència d’escalat del processador (habilitada per defecte) fa que els ordinadors que facen servir Ubuntu funcionen més lentament en alguns casos.

Bàsicament, sembla que el processador no actua ràpidament a l’hora de cobrir puntes de demanda que poden ser causades per Gmail o vídeos del Youtube quan naveguem per Internet. Segons el que s’explica en aquest lloc web, si executem les dues següents ordres, el sistema sembla que respondrà millor:

echo 1 > /sys/devices/system/cpu/cpu0/cpufreq/ondemand/ignore_nice
echo 40 > /sys/devices/system/cpu/cpu0/cpufreq/ondemand/up_threshold

Si teniu Ubuntu Jaunty, la primera ordre acaba amb “ignore_nice_load”. A més, a mi no m’ha fet cas fet-lo amb “sudo”, ho he hagut de fer com a root directament. Supose que també servirà per a altres distribucions…

Això canvia el gestor ondemand per tal que tinga en compte el processos de rerefons i obliga a que la freqüència de la CPU augmente quan l’ús sobrepassa el 40% en lloc del 95% que té com a valor per defecte. Això no sobreviu a un reinici, per la qual cosa haureu de crear un script o executar-lo en cada cas.

Mentre molts encara no hem passat tots els nostres ordinadors a Ubuntu 9.04 (Jaunty Jackalope) Canonical, l’empresa que hi ha darrera d’Ubuntu, ja està treballant de ple en la nova versió, que té prevista la seva sortida el 29 d’octubre. La nova versió serà la 9.10, i el seu nom clau és Karmic Koala. Avui precisament n’ha sortit la primera versió Alpha. Si voleu provar-la, us deixo els enllaços de les seves diferents versions (o, com diuen, dels seus diferents colors):

Ubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/releases/karmic/alpha-1/

Kubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/karmic/alpha-1/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/karmic/alpha-1/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Alpha i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, i precisament la primera, de manera que segurament distarà molt de ser estable. Normalment, les primeres versions Alpha no tenen ni instal·lador gràfic (en aquesta primera Alpha d’Ubuntu 9.10 no ho he comprovat). Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 9.10 Karmic Koala. Fa uns dies, a SomGNU ja ens van indicar algunes de les millores que portarà aquesta nova versió.

Suposo que tots haureu tingut alguna vegada el vostre ordinador amb Windows que utilitza particions del tipus NTFS i/o FAT32 i com és freqüent sense saber ben bé perquè ( és el que tenen els sistemes privatius ) os haureu quedat sense poder accedir al disc. Per recuperar dades, connectant el disc dur en un altre PC i utilitzat qualsevol programa a l’estil Stellar Phoenix o el PC Inspector, normalment n’hi ha més que suficient.

Però us ha passat mai perdre dades en un sistema GNU/Linux?

L’altre dia fent experiments ( sempre amb un backup darrere per si de cas ), vaig formatejar de forma accidental el disc on tenia tots els arxius de la carpeta /home. Com que el disc dur amb la còpia de seguretat no el tenia a mà i nevessitava treballar, vaig començar a buscar com recuperar dades d’una partició EXT3. Em vaig topar amb diversos programes, un de molt interessant i amb interfície gràfica però que només actuava sobre Windows ( vaig probar-lo amb Wine però anava molt lent ). I també vaig trobar-me amb el TestDisk, un programa molt simple en mòde text que escaneja els discs durs amb menys de 5 minuts i et mostra les carpetes i els arxius antics. Per recuperar els arxius serà tan fàcil com utilitzar l’eina copiar que ens proporciona el programa. Indiquem el lloc on copiar i ja tenim les dades.

TestDisk

(més…)

Ara que ja sabem afegir un element a una fotografia, aprendrem a fer el contrari: eliminar un element d’una fotografia. El procediment per a eliminar objectes és molt més curt que per a afegir-ne, però en alguns casos requereix una mica més de traça. Aquest procediment és molt útil sobretot en dos casos concrets:

  • Si tenim una fotografia amb un paisatge impressionant, creuat per uns molestos cables d’alta tensió.
  • En fotografies antigues que hàgim digitalitzat, en les quals l’original estigui danyat (mig trencat, amb ratllades, etc).

A més, en aquests dos casos que indico la modificació és relativament ràpida. Però també ens pot servir per a eliminar un objecte més gran, tot i que també ens donarà més feina. Com haureu endevinat, el més complicat és “refer” el fons que hi havia rere el nostre objecte. Per a solventar això, utilitzarem l’eina de clonació del Gimp. Amb aquesta, agafarem el fons d’una altra part de la fotografia, i l’anirem clonant sobre l’objecte a eliminar. Aquest procediment ens costarà més o menys depenent de la complexitat i regularitat del fons, apart de la mida de l’objecte a eliminar.

En el nostre cas, partim de la imatge següent:

Imatge original

Imatge original

L’objectiu del nostre muntatge és eliminar les tres fulles que hi ha rere l’esquirol. Per a això, anem a la caixa d’eines del Gimp. És la pantalla on veiem moltes de les eines que podem utilitzar amb el Gimp, i hi podem arribar directament fent Ctrl+B. A la caixa d’eines, seleccionem l’eina “Clona” i, si anem al diàleg de les opcions de l’eina, podem escollir el tipus de pinzell, l’opacitat, etc. En el nostre cas, només hem de modificar el tipus de pinzell, per fer-lo el més gran possible. En altres muntatges ens interessarà un pinzell més petit (per exemple, per eliminar cables de tensió). Veiem en la següent imatge com hem deixat la caixa d’eines:

Eina de clonació

Eina de clonació

Si anem ara a la pantalla principal del Gimp, amb l’eina de clonació primer hem d’escollir el punt central a partir del qual clonarem el fons. El millor és que sigui un punt relativament proper a on l’hàgim d’enganxar, perquè la llum i el color sigui semblant. Per seleccionar-lo, deiem apretat el botó Ctrl i fem clic amb el ratolí en el punt escollit (l’anomenaré “punt original”). Ara ja podem deixar anar el Ctrl. Fem clic amb el ratolí sobre la zona on volguem enganxar el fons, i arrosseguem. Veiem com se’ns va copiant el que hi ha a la zona propera al nostre punt original. He encerclat el punt original en blau i la fulla a mig eliminar en vermell:

Fulla a mig eliminar

Fulla a mig eliminar

Ja només queda continuar amb aquest procediment amb les tres fulles (el millor és que per a cada fulla utilitzem un punt original diferent, i proper a la seva fulla corresponent). Cal tenir en compte que, si hi ha una fulla que està sota una part de la cua (i que, per tant, es veu rere alguns pèls d’aquesta), caldrà refer els pèls. Això ho farem amb la mateixa eina de clonació, agafant com a punt d’origen un on hi hagi pèls al primer plà i gespa al fons. Veiem com queda el muntatge definitiu:

Muntatge definitiu

Muntatge definitiu

Com es veu, no hi ha rastre de les tres fulles que volíem eliminar. Aquest procediment és força senzill de realitzar.

Ahir es va publicar KDE 4.3 beta (la versió final del qual es publicarà a finals de juny). Cada nova versió que es publica de KDE4 es va millorant molt el seu funcionament, tot afegint noves característiques, acabant de migrar aplicacions de KDE3, corregint errors, etc.

Tot i així, encara queda molt de camí. Per exemple, un dels “problemes” amb que mai m’he trobat amb GNOME és l’ús de tecles multimèdia del meu portàtil. GNOME sempre les reconeix i les fa servir correctament. Amb KDE aquestes tecles com si no existiren.

[poll id=26]

Entre les novetats d’aquesta versió cal destacar:

  • La integració amb les tecnologies PolicyKit i serveis de Geolocalització
  • Més efectes visuals, un KRunner més ràpid i més ginys per al Plasma
  • La nova safata de sistema
  • Correcció general d’errors

En aquest moment només els usuaris d’OpenSUSE poden gaudir fàcilment d’aquesta versió beta, només han d’instal·lar (amb un sol clic) els repositoris i automàticament s’instal·larà. Per descomptat, això no és gens recomanable actualment.