El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: maig 2009

Aquells de vosaltres que utilitzeu el SopCast-Player per a veure esdeveniments esportius, documentals i altres canals SopCast a Ubuntu, haureu vist que amb la versió 9.04 ha deixat de funcionar. Si executem el SopCast-Player des del menú no fa res, i si l’executem des de terminal ens dóna el següent error:

RuntimeError: Bad magic number in .pyc file

La solució a aquest error és molt senzilla. Primer, hem d’obrir el fitxer /usr/bin/sopcast-player amb permisos d’administrador:

sudo gedit /usr/bin/sopcast-player

Veiem que és un fitxer que només conté dues línies. De la segona línia, canviem l’extensió del fitxer que invoca de “pyc” a “py”, de manera que la línia ens quedarà de la següent manera:

/usr/bin/python /usr/share/sopcast-player/lib/sopcast-player.py $@

Desem els canvis, i ja podrem tornar a executar el SopCast-Player.

Mistelix és un programa d’autoria de DVDs que també permet crear presentacions de diapositives. Està desenvolupat per en Jordi Mas, el mateix autor del famós gbrainy. Fa uns dies es va presentar la versió 0.2 i ja es pot donar una ullada a la planificació de les properes versions.

Mistelix fa servir Theora per a la creació de presentacions amb imatges, també permet incloure-hi vídeos, afegir transicions (sembla que això requereix la instal·lació d’extensions) i publicar els projectes acabats en un DVD o en un vídeo.

El programa encara es troba en un estat de desenvolupament poc avançat, però ja es pot treballar amb ell. És fàcil de fer servir (almenys fins on jo ho he provat), tot i que no m’acaba d’agradar com estan distribuïts els quadres de la finestra.

Des de la pàgina oficial del projecte trobareu paquets per a gairebé totes les distribucions més famoses (què poques vegades es troba això), així com un repositori ppa per a Ubuntu. El programa ja es troba en català i s’estan cercant nous col·laboradors.

mistelix

No és per discriminar a les demés distribucions, però ara mateix és el que hi ha.

A Debian només cal estar en la branca experimental i ja el podreu instal·lar, doncs a ubuntu farem una cosa semblant.

Primer hem de tenir accés a la llista de fonts de programari (sources.list) per a modificar-la manualment, per poder accedir a aquest fitxer necessitem permisos d’administrador, per tant premem alt+f2 (o anem a un terminal) i escrivim:

gksu gedit /etc/apt/sources.list

NOTA: En cas de fer servir kubuntu, xubuntu o altres variants, haureu de canviar “gedit” pel vostre editor, en el cas de kubuntu l’editor que hi ha és el kate o el kwrite.

Un cop haguem escrit la contrasenya d’administrador ens apareixerà la llista de fonts de programari llesta per a ser editada. El que farem serà substituir a tot arreu “jaunty” per “karmic” (l’actual versió de desenvolupament de Ubuntu), per a fer-ho farem servir l’eina de reemplaçament, apareixerà al prèmer Ctrl+H (Ctrl+R per al kate).
En el camp de cerca escrivim jaunty i en el de reemplaçament, karmic.

sources_m

En la captura mostro com fer-ho tant en el gedit (esquerra), com amb el kate (dreta), un cop omplerts els camps de cerca i reemplaçament fem clic a reemplaça-ho tot (substitueixe-ho tot al kate). Ara desem l’arxiu però no el tanquem (el necessitarem més tard).
D’ara en endavant és possible que ens aparegui una finestra per actualitzar, no en fem cas, no hem d’actualitzar, sinó s’ens instal·laria el karmic i costa força tornar enrere.

Anem al gestor de paquets synaptic i fem clic a “refresca”, segurament ens apareixerà algun error de repositoris que no funcionen, no en fem cas i tanquem el missatge. A synaptic cerquem el paquet openoffice.org, fem clic dret i el marquem per a actualitzar, ens avisarà de tot el que ha de instal·lar i actualitzar, fem clic a “marca”, un cop fet això ens hem d’assegurar que tenim el paquet openoffice.org-l10n-ca i si ja està marcat, podem aplicar els canvis.

synaptic_OOo_m

Ara ja tenim el nou OpenOffice.org 3.1, l’executem per assegurar-nos de que el tenim en català i estigui funcionant. Una coseta que he vist és que al carregar-se segueix posant 3.0, però és la 3.1, no deuen haver actualitzat la imatge.
Si tot va bé procedim a desfer els canvis que haviem fet en l’arxiu de fonts de programari, per a fer-ho només cal prémer Ctrl+Z i d’esar l’arxiu. Després tornem a synaptic i el refresquem per a que ja no surtin les actualitzacions de karmic.

Principals novetats del OpenOffice.org 3.1
(Anglès)

(més…)

Seguim amb la sèrie d’anotacions sobre la utilització del Gimp amb una que és molt senzilla d’aplicar, i que alhora ens pot ser útil sovint. Mirarem com es fa per eliminar els ulls vermells de les fotografies. Els ulls vermells es produeixen quan fem una fotografia en ambients foscos (i per tant, tenim les pupil·les dilatades) i utilitzem el flash. La llum del flash entra a través de la pupil·la que, com hem dit, està molt dilatada, i es reflecteix a la retina. Per tant, el vermell que veiem és el color dels vasos sanguinis que hi ha a la retina.

El Roger, company d’Alliberats.cat, m’ha cedit molt amablement una fotografia seva on sortia amb els ulls vermells. No penseu malament, que aquest no he “robat” la foto. De debò que me l’ha passat ell mateix. 🙂   Bé, la fotografia és la següent:

Fotografia original

Fotografia original

El primer que hem de fer és seleccionar la zona dels ulls. En situacions normals, si fem una selecció rectangular prop de la zona dels ulls, sense necessitat d’ajustar massa, en tindrem prou. L’eina que elimina el color dels ulls els sap identificar. Però en aquesta fotografia concreta, la zona dels ulls no està molt definida, i farem una selecció més acurada. En aquest cas, doncs, traurem el color vermell de cada ull per separat. Aproparem el Zoom (“Visualitza>Ampliació>Amplia”) fins que veiem el primer ull prou gran. Per a seleccionar l’ull (l’iris) utilitzarem la selecció el·líptica, que trobarem al menú “Eines>Eines de selecció>Selecció el·líptica”. Realitzem la selecció:

Selecció de l'ull

Selecció de l'ull

Un cop seleccionat l’ull, ja podem utilitzar l’eina que elimina els ulls vermells. La trobarem a “Filtres>Millora>Elimina ulls vermells…”. En aquesta eina, hem de jugar amb el valor del paràmetre “Llindar”. De forma predeterminada té un valor de 50, però en aquest cas l’he hagut d’augmentar fins a 60. Si ens quedem curts, no eliminarem els ulls vermells. Si ens passem, el resultat es notarà massa forçat:

Eina per eliminar els ulls vermells en plena acció

Eina per eliminar els ulls vermells en plena acció

Acceptem, i ja tindrem el primer ull retocat. Ara hem de tornar a fer els mateixos passos amb el segon ull (seleccionar, eina d’ulls vermells, retocar el llindar i acceptar). El resultat final és aquest:

Fotografia retocada

Fotografia retocada

Com veieu, el retoc és força ràpid i senzill. A més, si hagués estat una mica més definida, no hauria calgut afinar tant en la selecció, i hauria estat encara més fàcil.

Patrick Volkerding i el seu equip han fet pública la notícia del nou projecte oficial de Slackware per plataformes de 64 bits. El projecte Slackware64 té el manteniment començat d’una versió portada de x86-64, sincronitzada amb la branca x86-current.
L’equip de Slackware ha promès que posarà a la venda els DVD’s d’aquesta versió a la botiga online quan llenci la nova versió de 32 bits de Slackware, Slackware 13.0.
A més a més, a la versió -current de 32 bits, ja s’ha fet el canvi de compressió dels paquets de la distribució. Slackware ha adoptat la compressió xz enlloc gzip, canvia així l’extensió de .tgz a .txz. Pel que sembla aquest nou compressor és fins i tot millor que el famós bzip2 i això ha permès que Slackware passi d’ocupar 1.9GB a 1.4GB. L’exemple més clar es veu amb la mida del paquet del kernel:

Abans: kernel-source-2.6.29.2_smp-noarch-1.tgz (73808508 bytes, 70.38 MB)
Ara: kernel-source-2.6.29.2_smp-noarch-1.txz (49150104 bytes, 46.87 MB)

 

Esperem poder disfrutar ràpid de la versió 13.0 !

(més…)

Per als que no sapigueu que és el DIEC, és el diccionari normatiu i de referència de la llengua catalana, i per tant és un diccionari que sempre ens vindrà molt bé tenir-lo a mà.

El que feiem fins ara per consultar aquest diccionari, era a través de la seva pàgina web http://dlc.iec.cat. Aquest mètode però, te l’inconvenient de que per fer qualsevol consulta al diccionari ens cal cerca o escriure la direcció al nostre navegador, per saber el significat de la paraula que búsquem. Aquesta manera de procedir és lent i tediòs, pel que aquí proposem un mètode molt més ràpid, tot fent ús dels motors de cerca que incorpotra el firefox.

Primer de tot, què és un motor de cerca? És el que ens permet fer una cerca a través d’un cercador des del nostre navegador firefox. Així per exemple, en lloc d’entrar a la pàgina web del DIEC per fer cerques de mots que en desconeixem el significat, ho podem fer directament des del recuadre del motor de cerca que té el firefox a la part superior dreta. Fixeu-vos en la següent imatge per entredre-ho millor.

Ús d'el motor de cerca del DIEC en el Firefox

Ús d'el motor de cerca del DIEC en el Firefox

Ara anem a veure com instal·lem el motor de cerca del DIEC, ja que en la distribució Ubuntu, a diferencia del Debian, aquest motor de cerca no ens ve per defecte. El que farem és anar a la pàgina web de softcatalà on es troben molts motors de cerca traduïts a la llengua catalana, buscarem el diccionari DIEC, hi farem un clic i se’ns instal·larà.

Ara ja només ens cal sel·leccionar-lo de la llista de motors de cerca per poder-lo usar. Tanmateix ara ve el més interessant. Ja que és tediòs haver de canviar entre motors de cerca, establirem una sèrie de dreceres de teclar per fer-ho ràpidament i de forma quasi automàtica.

Primerament anirem a l’opció “Gestiona els motors de cerca…” que està al recuadre on tenim tots els motors de cerca disponibles, i sel·leccionarem el DIEC, anirem a
“Edita la paraula clau”, i hi esciurem “ca”, per exemple. Ara, sempre que escrivim a la barra on introduim les adreces d’internet “ca jou”, automàticament ens buscarà la paraula jou al diccionari DIEC sense haver hagut de sel·leccionar-lo manualment de la llista de motors de cerca. Però la rapidesa no s’acaba aquí, ja que apretant la combinació de tecles “ctrl+t” obrirem una nova pestanya, i amb la combinació “alt+d”, el focus d’on escrivim se’ns situarà automàticament a la caixa on escrivim les direccions d’internet.

Bé, ja ha passat una altra setmana i ací teniu algunes de les coses més interessants que han passat:

Ahir estava cercant a gnome-look fons d’escriptori que estigueren bé, d’estil abstracte (és a dir, que no foren fotografies) i em vaig topar amb Lemonade. En aquesta pàgina trobareu molts fons, molt xulos. Ací us deixe alguns (la resta els podeu veure per vosaltres mateixos).

No se si tots ja coneixeu el servei de tv3 a la carta. Aquest servei de la televisió pública catalana ens permet veure programes que es van emetre fa temps ara mateix. Així, si ens vam perdre un documental que teníem moles ganes de veure, gràcies a aquest servei el podem veure.

El problema ve quan ens els volem descarregar aquests vídeos per tenir-los guardats al nostre ordinador i poder-los veure sense haver d’estar connectats a Internet.

Per fer-ho és molt senzill, només cal descarregar-nos el programa en la secció de projectes de GNULinux.cat. El programa està fer per mi i està llicenciat sota la Llicència Pública General del GNU, per tant qualsevol aportació o millora al programa serà molt benvinguda. Des del terminal us el podeu descarregar amb aquesta ordre

wget http://gnulinux.cat/dev/tv3.tar.gz

Ara el descomprimim,

tar -xvzf tv3.tar.gz

Entrem al seu directori

cd tv3

I executem l’instal·lador que hi ha a dins de la carpeta, tot introduint-hi la contrasenya de suprausuari

bash install

Un cop instal·lat, només ens caldrà buscar el vídeo que ens vulguem baixar de tv3alacarta, i fixar-nos en el número que l’identifica. En aquesta imatge podeu veure clarament com localitzar aquest número, que es correspon a l’adreça URL del vídeo.

Localització de l'identificador del vídeo

Localització de l'identificador del vídeo

Quan ja sabem l’identificador del video, només ens cal anar a una terminal, i escriure tv3 seguit de l’identificador del vídeo. Seguint amb l’exemple de la imatge, hauríem d’escriure:

tv3 1228329

I ara ja només ens cal esperar a que es descarregui.

Recordeu que si voleu convertir aquest video a divx podeu seguir aquest tutorial.

Nota: Aquest programa ja permet baixar-se els vídeos amb el format nou de tv3alacarta, així com els vídeos antics. Els vídeos més antics encara no permet descarregar-los de forma automàtica però si que us explica com descarregar-lo de forma manual quan es troba amb un vídeo d’aquests.

Que els controladors propietaris de les targetes gràfiques ATI d’AMD no són bons, no és cap secret. Tenen molts errors i el seu ús conjuntament amb Compiz ha estat sempre incòmode. La cosa va més enllà, però, i és que en alguns casos l’ús del controladors amb compiz redueix el rendiment del sistema significativament.

Amb les targetes gràfiques ATI més noves (series 2000 cap amunt), el controlador privatiu i compiz s’han portat a puntades, quan es maximitzen finestres o s’obren de noves, el sistema s’atura durant un segon i mig i després obre la finestra, cosa totalment desesperant tenint en compte el nombre de vegades que això es fa mentre treballem amb l’ordinador.

A Ubuntu van obrir un informe al respecte, i moltíssims usuaris van començar a explicar que els passava el mateix: semblava no haver-hi solució. Realment no hi ha solució, però existeix un mètode per reduir notòriament aquest problema i poder treballar amb compiz activat sense haver de desesperar.

La solució consisteix en aplicar un pedaç a l’xorg. Qui tingueu ubuntu podeu fer servir el següent repositori (només caldrà que l’afegiu i actualitzeu):

deb http://ppa.launchpad.net/ubuntu-x-swat/xserver-no-backfill/ubuntu jaunty main
deb-src http://ppa.launchpad.net/ubuntu-x-swat/xserver-no-backfill/ubuntu jaunty main

Encara no tinc clar a on s’ha d’aplicar el pedaç a altres distribucions (si algú ho escrineu, per favor, comenteu-ho). Certament és incomprensible que tot i els moviments que ha fet AMD per alliberar documentació, els seus propis controladors continuen sent tant ineficients. Per desgràcia, els controladors lliures encara no funcionen bé.