El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: maig 2009

Abans de res, heu de saber que les aplicacions d’Ubudsl no funcionen per a la versió 9.04 de l’Ubuntu. Tinc entès que només van bé amb la versió 8.04, que era la que jo tenia fins ara.

Per poder instal·lar el mòdem USB Adsl típic de Telefónica, el Thomson Speedtouch 330, heu de seguir aquestes instruccions:

1. Descarregueu aquest fitxer i descomprimiu la carpeta speedtouch330 a la Carpeta d’inici del vostre ordinador.

2. $ sudo cd speedtouch330

3. $ sudo sh instalar.sh

4. Instal·leu les opcions per defecte (opció 1 de la llista) i reinicieu l’ordinador.

Amb això jo vaig aconseguir connectar-me a internet sense cap problema. Espero que us sigui d’utilitat.

Avís: aquest fitxer descarregable ja porta els paràmetres que Telefónica estableix per defecte per a aquests mòdems. No sé si per a tothom són els mateixos, suposo que sí.

Seguint amb la sèrie de tutorials sobre com copiar vídeos del youtube o del vimeo al teu disc dur per a poder-los veure tans cops com volguem, i sobre com convertir aquest video al format divx, per a molts .avi, per a poder-lo veure al televisor del vostre amic que té un reproductor de divx. Avui explicarem com extreure l’audio d’aquest video en format flash que tan ens agrada escoltar perquè no és res més que un videoclip músical i volem poder escoltar la cançó al nostre mp3.

Anem a veure com ho fem. Tenim diverses opcions. La que més m’agrada és utilitzant el programa ffmpeg. Així, si tenim el vídeoclip de La Terra és Plana del maravellòs artista Quimi Portet que ens hem baixat del youtube, i en volem extreure l’àudio, executarem l’ordre següent. Noteu que les extensions dels fitxers no són necessàries però sí que ens ajudaran a aclarir-nos.

ffmpeg -i la-terra-es-plana.flv -f mp3 -vn -acodec copy la-terra-es-plana.mp3

Una altra forma de fer-ho és usant el programa mplayer, en aquest cas executarem la següent ordre. Tenim el desventatge però, que no podrem renombrar el fitxer d’àudio de forma automàtica.

mplayer -dumpaudio la-terra-es-plana.flv

Si no us agrada la barra de menú superior de dalt del Firefox (és a dir, Fitxer, Edita, Visualitza, etc.), existeix una extensió anomenada Tiny Menu que el que fa és agrupar tots aquests menús en un, treure l’actual barra de menú i posar-lo justament a l’esquerra dels botons endavant-enrere, com es mostra a la imatge.

Un cop sabem ja retocar una fotografia, tant completament com parcial, avui veurem com afegir un element d’una fotografia en una altra. Però no l’afegirem en primer pla, que seria relativament senzill amb el que sabem fins ara, sinó “entremig” dels elements de la fotografia, de manera que sembli que ja hi era allà quan vam fer la fotografia original. Més que un retoc, això ja és un muntatge, i serà una mica més llarg que el que hem vist fins ara. En aquest cas, partirem d’una fotografia que em van fer a la conferència que vaig assistir del Richard Stallman a Girona (jo sóc el de la samarreta amb lletres japoneses):

Fotografia original

Fotografia original

I l’”element” que hi afegirem és el Guillem (el company d’alliberats.cat). Sempre anem dient que algun dia ens hem de conèixer personalment, i amb aquesta fotografia podrem “demostrar” que realment ja ens hem vist abans. 🙂  Com que no tinc cap fotografia seva, he agafat la del seu perfil.

Primer, prepararem la fotografia original. Com hem comentat, posarem al Guillem entremig de les altres persones que hi ha a la foto. Crec que el millor lloc és a mà esquerra, entre l’home del jersei marró i el noi de la samarreta de ratlles (darrere d’ambdós). Volem que la part inferior de la foto del Guillem “encaixi” amb la forma que tenen les espatlles de tots dos, que estaran davant del Guillem. Amb la resta de la foto no hi ha problema, perquè estarà quedarà al fons. Hem de fer un “forat” a la fotografia original on posteriorment hi posarem el Guillem. Primer, seleccionarem aquest “forat” amb les tisores intel·ligents, tal i com ja vam aprendre. Si fem un Zoom a la zona on estem fent el “forat”, veiem que la selecció ens queda de la següent manera:

Zona seleccionada per a fer-hi el "forat"

Zona seleccionada

Com he comentat abans, és més important ajustar molt en els punts inferiors (que estaran per davant de la fotografia del Guillem) que els punts superiors (que quedaran al fons). Un cop marcats els punts amb les tisores intel·ligents, fem clic dins, i l’interior ens quedarà seleccionat. Però nosaltres volem que això sigui un “forat”, de manera que hem d’invertir la selecció per tal que la resta de la imatge estigui seleccionada i el forat no. Per tant, fem “Selecciona>Inverteix”. Un cop tenim el “forat” fet, copiem la selecció actual fent “Edita>Copia” i ho enganxem com una nova capa: “Edita>Enganxa com a>Nova capa”. Si anem al plafó de capes (Ctrl+L) veurem que en tenim dues, una de fons on hi ha tota la imatge original, i una de superior (que he reanomenat com a “Forat”) que conté la mateixa imatge, excepte el “forat” (podem veure-ho amagant la capa “Fons”):

La capa de "Fons" i la que conté el "Forat"

Capes

Mentre mantenim aquesta imatge oberta (si volem, la podem desar amb format xcf per tal de mantenir la informació de les capes i les transparències), obrim la fotografia del Guillem. Com que es tracta d’un avatar, la seva resolució és molt baixa (100×100). El primer que farem és augmentar la resolució per deixar-la a 230×230 (més o menys és la mida que ens interessa). Per augmentar (o disminuir) la resolució, hem d’anar al menú “Imatge>Escala la imatge”. Ull, no s’ha de confondre amb l’opció “Imatge>Mida de la imatge”, que afegeix o treu píxels, però no reescala la fotografia en sí, sinó que omple els nous píxels en blanc (o transparent) i retalla els píxels sobrants. Quan escalem la imatge, li hem d’indicar la nova resolució, i el tipus d’interpolació. El millor és agafar la “Cúbica”. Tot i que aquesta interpolació és prou bona, estem augmentant molt la resolució de la fotografia respecte de l’original, i veurem com, en aquest cas, això és el que ens marca la qualitat final del muntatge. Un cop escalada la imatge, tornem a utilitzar les tisores intel·ligents per a seleccionar el Guillem:

Selecció de la cara del Guillem a partir del seu avatar

Selecció de la cara del Guillem

Fem clic a dins per acabar de fer la selecció i la copiem (“Edita>Copia”). Tornem a la imatge del Richard Stallman (a partir d’ara ja sempre treballarem des d’aquesta imatge), i enganxem la cara del Guillem com una nova capa (“Edita>Enganxa com a>Nova capa”). Si tornem a anar al plafó de capes (Ctrl+L), veiem que tenim les dues capes anteriors i, a sobre, la nova capa que només té la cara del Guillem (que he reanomenat com a “Cara”). Realment, ens interessa que la imatge del Guillem estigui “enmig” de les altres dues capes (per tal que es vegi pel “forat” que hem fet). Des del mateix plafó de capes, arrosseguem la capa “Cara” perquè estigui enmig de les altres dues:

Capa "Cara" enmig de les altres dues

Estat actual de les capes

Ara hem de moure la cara del Guillem perquè s’ajusti al forat que hem deixat. Al plafó de capes, seleccionem la capa “Cara”, i a la finestra principal fem “Eines>Eines de transformació>Mou”. Ara sí que la podem moure, i posar-la on ens interessa:

Fotografia original on hem afegit la cara del Guillem

Fotografia amb el Guillem

Ja gairebé hem acabat. Només ens falta una cosa. Si ens fixem a la imatge, la cara del Guillem queda molt clara respecte de la resta, de manera que es nota molt que s’hi ha posat artificialment. Per arreglar-ho, ens assegurem en el plafó de capes que està seleccionada la capa corresponent (“Cara”) i, per mitjà dels procediments que hem après en anotacions anteriors, enfosquim la capa i fem que els seus colors siguin una mica més vius. Observem el resultat final:

Muntatge definitiu

Muntatge definitiu

I ja està, ja tenim el Guillem amb l’Stallman i amb mi. Es nota una mica que està afegit, però és degut a que sabem que està retocada i, sobretot, a que hem hagut de passar la foto del Guillem de 100×100 a 230×230. És a dir, hem passat de tenir 10.000 píxels a 42.900: hem multiplicat el nombre de píxels per més de quatre, i el Gimp s’ha hagut d’”inventar” 32.900 píxels!

Com he comentat abans, ara el Guillem i jo ja no podrem dir que no ens hem vist mai, perquè en tenim una prova. En la següent anotació veurem l’efecte contrari: com eliminar un objecte d’una fotografia. Bé, això serà si el Guillem no m’ha matat abans…  🙂

Celtx és un programa d’edició de mitjans. Què vol dir això?, doncs que no és un editor com qualsevol altre, sinó que està especialment dissenyat per a escriure des de textos normals fins a novel·les, passant per redaccions, històries o fins i tot elements multimèdia.

Permet la creació organitzada de textos, així com un assistent per afegir imatges als mateixos. La qüestió és que Celtx facilita molt la tasca d’escriure, tot combinant una interfície atractiva, senzilla de fer servir i amb moltes possibilitats.

Potser alguns ja coneixeu un altre programari que té la mateixa finalitat: el Writer’s Cafe, que té el problema que no és completament lliure. Trobareu versions tantper a Windows, Mac OSX com GNU/Linux.

http://celtx.com/images/screenShots/screenPlay640.png

snapshot2

snapshot1

The Gimp, el programa d’edició d’imatges que gairebé totes les distribucions GNU/Linux porten per defecte, té tot un seguit de filtres i eines que permeten fer de tot amb simples imatges o bé crear-ne les nostres pròpies. Un d’aquests filtres és l’anomenat “Flama”, amb el qual es poden aconseguir fons com aquests:

flama-final-3flama-final-1

Ara us expliquem com fer-ho. El primer de tot és obrir The Gimp, anar a fitxer i fer clic sobre Nou… S’obrirà una finestra on haurem de seleccionar la mida de la imatge que es crearà. Podeu seleccionar 1280×1024, o 1024×768 o simplement la resolució que tinga el vostre escriptori, després premeu D’acord i ja tindreu la imatge en blanc per treballar.

gimp1

gimp2

Primer, seleccionarem el color negre a la Caixa d’eines (fem doble clic sobre el quadre que hi ha a sota de les eines i s’obrirà el diàleg per triar color, només hem de fer clic sobre la part negra del quadre, o posar els valors de 0 als valors R, G i B).

gimp3

gimp5

Una vegada triat el color, premem D’acord i anem a Edita > Omple amb el color de primer pla…. Així ja tindrem el fons negre sobre el qual treballarem:

gimp6

gimp8

Ara aplicarem un degradat. Per fer això, fem clic al botó de degradat de la caixa d’eines. Per aplicar-lo, haurem de fer clic arrossegant entre dos punts de la imatge:

gimp9

gimp10

Amb això, ja podem aplicar el filtre. Anem a Filtres > Compon > Natura > Flama… i s’obrirà la següent finestra. Teniu molts paràmetres que definiran com s’aplicarà el filtre en dues pestanyes, els principals són:

  • La brillantor
  • El menú Edita, on trobarem els diferents tipus de flames a triar (si feu clic sobre “Aleatori” anirà mostrant diferents flames
  • A la pestanya de càmera trobareu el zoom, important per fer més gran o petita la flama

gimp11

gimp12

Finalment només haurem de prémer sobre D’acord i s’aplicarà el filtre (un procés que potser trigarà un parell de minuts, segons resolució i altres paràmetres). Així, la imatge us quedarà semblant (o no) a aquesta:

gimp13

Per acabar, manca aplicar algun color. Així anem al menú Colors > Balanç de color i allà modifiquem els paràmetres de Cian, Magenta i Groc i veurem com canvia el color de la imatge. Una vegada hagem trobat el color que ens agrade, acceptem i ja tindrem la nostra imatge:

gimp14

gimp15

Si voleu desar la imatge, només cal a anar al menú Fitxer > Anomena i desa… i posar-li el nom amb l’extensió (per exemple, flama.png) i triar on volem desar-lo. Si ens fa alguna pregunta, simplement la ignorem i acceptem.

Transmission és un client bittorrent per a GNU/Linux i MacOSX que algunes distribucions fan servir com a client bittorrent per defecte. És senzill, lleuger i potent. Recentment s’ha publicat la versió 1.6.0 que porta interessants novetats quan al control dels torrents.

Els usuaris ara podran limitar el rati de compartició dels fitxers i prioritzar unes baixades enfront d’altres. A més, en aquesta nova versió els torrents es poden configurar manualment de forma que es pot indicar si cada torrent ha de seguir els paràmetres globals o els personalitzats.

Altres canvis interessants han estat la implementació de la interfície e Qt (per la qual cosa s’integrarà millor amb KDE4) i l’ús de port aleatori (per tal de no fer servir sempre el mateix port i evitar que l’operador de telefonia el cape). Podeu veure la llista completa de canvis a la pàgina oficial.

Aquesta versió només es pot descarregar en paquets precompilats per a Ubuntu, FreeBSD o Solaris; la resta haureu de compilar les fonts o bé esperar a que la vostra distribució actualitze aquest paquet.

Dia amb una mica de vent a Barna, segur que a Alacant fa sol…

A més d’un, la fletxeta que permet desplegar la safata de sistema li recordarà vagament al Windows XP:

Fins ara hem vist com fer certs retocs generals en una fotografia. En aquesta anotació veurem com retocar-ne només una part. A més, per a fer-ho, veurem com es selecciona un objecte concret de la fotografia i aprofundirem una mica més en la utilització de les capes.

En aquest cas, partirem de la següent fotografia:

Fotografia original

Fotografia original

En aquest cas, per exemple, passarem la fotografia a blanc i negre, però deixant en color l’escultura que s’hi veu (el Peine del viento). El primer que hem de fer és aprendre a seleccionar un objecte irregular, en aquest cas el Peine. Això requereix una mica de paciència, sobretot els primers cops. El millor és que primer ajustem el Zoom (“Visualitza>Ampliació>…”)  per tal que a la pantalla veiem l’objecte a seleccionar el més gran possible. Un cop ajustat el Zoom, utilitzarem l’eina que trobem a “Eines>Eines de selecció>Tisores intel·ligents”. Aquesta eina és força senzilla d’utilitzar (encara que, com he dit, requereix una certa paciència). Amb ella, hem d’anar marcant punts del contorn de l’objecte, i les tisores intel·ligents aniran seguint bastant aproximadament aquest contorn, com es mostra a la imatge següent, on ja hi ha marcats uns quants punts:

Tisores intel·ligents

Tisores intel·ligents

Si en algun moment veieu que amb els punts marcats no en té prou per resseguir bé el contorn, podeu marcar-ne de nous entremig (intentant moure el camí que ha marcat). Un cop tingueu seleccionat tot l’objecte, feu clic en qualsevol punt del seu interior, i quedarà seleccionat.

Per al que volem fer, realment ens interessa més que la nostra selecció contingui tota la imatge excepte el Peine, de manera que fem “Selecciona>Inverteix”. Ara podem tornar a posar un Zoom amb el qual veiem tota la imatge (i no només el Peine). Amb la selecció que tenim, crearem una nova capa. Primer copiarem la selecció fent “Edita>Copia”, i crearem la nova capa fent “Edita>Enganxa com a>Nova capa”. No sembla que hagi canviat res, però si obrim el plafó de capes (Ctrl+L), veiem que ara en tenim dues:

Capes

Capes

Sembla que les dues capes siguin iguals, però si fem clic a l’ull que hi ha davant la capa “Fons” (que amagarà el seu contingut) veurem com la capa superior no té res on hi havia el Peine. Tornem a mostrar la capa “Fons”. Des del mateix plafó de capes, seleccionem la capa superior (la que acabem d’enganxar). Ara mateix, les transformacions que fem només s’aplicaran a aquesta capa. Anem de nou a la pantalla principal del Gimp. El primer que hauríem de fer és deseleccionar-ho tot, per mitjà del menú “Selecciona>No seleccionis res”.

Per passar la capa superior (que actualment és la que tenim seleccionada) a blanc i negre, hem d’executar l’opció de menú “Color>Desatura”. Ens obrirà un menú amb tres opcions. Escollim la que ja ve marcada per defecte: “Claredat”. Acceptem, i veurem com tot, excepte el Peine, es veu en blanc i negre:

Fotografia retocada

Fotografia retocada

Com que és el que volíem fer, ja podem desar la imatge. Quan hem treballat amb diverses capes, molts cops convé desar una còpia del fitxer en el format natiu del Gimp (xcf) a més de desar-lo en el format que ens interessi (jpeg, png o el que sigui). D’aquesta manera, si més endavant veiem que volem fer algun altre retoc a la imatge, podem partir del fitxer xcf, on encara hi haurà les capes separades i la informació de transparència i ens serà més fàcil treballar-hi que a partir del jpeg, on tot ens apareixerà en una sola capa i sense transparències.

D’aquesta anotació el més important és, d’una banda, veure com es selecciona un objecte d’una imatge, i d’altra banda, veure el mètode a seguir per, mitjançant les capes, retocar només una part de la fotografia, i no tota sencera. En posteriors anotacions tornarem a utilitzar aquests dos mètodes. En canvi, el fet de passar la resta a blanc i negre és el de menys, perquè en comptes d’això podríem haver-ho difuminat (“Filtres>Difumina>Difuminació Gaussiana”) o haver-hi aplicat un filtre cubista (“Filtres>Artístic>Cubisme”).

També cal fer un comentari sobre l’eina de selecció. En aquesta anotació hem utilitzat les “Tisores intel·ligents”, perquè són força senzilles d’utilitzar. També es pot fer una selecció d’aquest estil amb l’eina que tenim a “Eines>Eines de selecció>Selecció de regió contigua”. Aquesta eina ens permetrà que la nostra selecció sigui molt més acurada i exacta, però la seva utilització no és tan senzilla com la que us he presentat. Podeu provar-la per si us hi sentiu més còmodes que amb les tisores intel·ligents.