El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: abril 2009

Hibernació de Windows

Pels que encara depenem d’algunes aplicacions inoperatives, compartint l’espai de disc amb windows, alguna vegada us deu haver passat que windows us entra en hibernació i després no podeu muntar la partició des de GNULinux. Tal i com diu al iniciar-se (si ho tenim en verbose mode), no podem muntar-lo perquè sembla que està en ús. La solució més neta és entrant a windows altra vegada i apagant-lo normalment. Tanmateix, podeu forçar el muntatge si, com a mi, windows ha deixat de funcionar mostrant un regitzell de missatges sense cap tipus d’informació útil. La comanda per a fer-ho seria

sudo mount -t ntfs-3g /dev/sda2 /media/sda2 -o force

Atenció perquè el nom de la partició sol variar d’un ordinador a un altre, depenent del tipus de disc i del número de partició. Segurament podeu veure el missatge del que parlava al paràgraf anterior polsant alt+F1 quan esteu arrencant GNULinux (després del GRUB).

Entre d’altres símptomes per saber que us ha passat quelcom semblant que trobareu és que no podreu muntar la unitat, amb el missatge d’error

No es pot muntar el volum.

Detalls:

mount: només l’usuari root pot muntar /dev/sda2 a /media/sda2

quan intenteu entrar a la unitat fent doble-click (ubuntu automunta les particions al iniciar o al fer-hi doble click). Els detalls també us permeten saber quin és el nom de disc. I amb això podeu recuperar les dades que tenieu allí guardades.

En conclusió, pel que sembla el meu windows ha decidit suicidar-se, i jo no li negaré el plaer. Aprofitant les màquines virtuals descrites per l’oriol, veurem si puc alliberar-me prop del 60% del disc i continuar utilitzant les aplicacions que encara no tenen un bon substitut. (En realitat el meu problema és amb els drivers de la targeta gràfica, que una màquina virutal m’han dit que no ho resol, però ho comprovaré, a vere si hi ha sort 🙂 )

Tot allò que el novell volia saber però no s’atrevia a preguntar: Primeres passes (III)

Un cop ja hem instal·lat Ubuntu, hem après a moure’ns en aquest entorn i a configurar la xarxa i a instal·lar-hi nous programes i configurar l’idioma, millorarem una mica la seva aparença. Com vaig comentar en una anotació anterior, crec que l’entorn Gnome és genial a nivell funcional, però francament millorable a nivell estètic (com a mínim, tal i com ve en un principi). Per modificar l’aspecte del nostre escriptori hem d’anar a l’opció del menú “Sistema>Preferències> Aparença”. S’obrirà la següent pantalla:

Preferències de l'aparença

Preferències de l'aparença

A la pestanya “Tema” podrem modificar l’aparença general del nostre escriptori. Si només volem modificar-ne algun aspecte concret (icones, punters del ratolí, vores de les finestres, etc.) hem de prémer el botó “Personalitza…”. Si no hi ha cap tema (o conjunt d’icones, punters de ratolí, etc.) que ens acabi de fer el pes, en podem trobar moltíssims a Gnome Look. Un cop baixat el tema que ens interessa, el podem instal·lar per mitjà del botó “Instal·la”, i després l’haurem d’activar. Per exemple, jo utilitzo el tema d’icones Mashup. A la mateixa finestra de personalització de l’aparença, tenim altres pestanyes per modificar la imatge del fons de l’escriptori, el tipus de lletra que s’utilitzarà i altres paràmetres.

Una pestanya a la que ens aturarem més és la dels “Efectes visuals”. Un cop configurats aquests, ens millorarà molt l’experiència d’usuari a Ubuntu. Però s’ha de tenir en compte que el seu consum és considerable, i en alguns casos presenta incompatibilitats amb algun programa (depenent de la nostra targeta gràfica). És necessari que els controladors que tenim instal·lats puguin aprofitar la potència de la nostra targeta gràfica. Amb algunes targetes, això és possible amb els controladors lliures que venen instal·lats directament. Per comprovar si és així, a la pestanya “Efectes visuals” fem clic als efectes “Normals”. Si ens activa els efectes, ja ho tenim. Si ens diu que no pot activar aquests efectes, haurem d’instal·lar els privatius. Per a fer-ho, anem a “Sistema>Administració>Controladors de Maquinari”. Aquí ens dirà que ha detectat un controlador privatiu que pot fer funcionar la nostra targeta gràfica. L’activem i tornem a provar si podem activar els efectes d’escriptori.

Si a través de l’opció “Controladors de maquinari” no trobem el controlador de la nostra targeta gràfica, utilitzarem el programa EnvyNG. Per a tenir-lo, instal·lem des del Synaptic els paquets “envyng-core”, “envyng-gtk” i “envyng-qt”. Un cop instal·lats, anem al menú “Aplicacions>Eines del sistema>EnvyNG”. Aquí ens dirà els controladors que poden fer funcionar la nostra targeta gràfica, i quin controlador és el recomanat. L’activem, i tornem a activar els efectes d’escriptori.

Un cop tenim activats els efectes d’escriptori, podem configurar-los a través del menú “Sistema>Preferències>Editor de la configuració del Compiz”. El problema que té aquest editor de configuració és que hi ha tantes opcions que et perds. El millor és oblidar-se d’aquest editor, anar al Synaptic i instal·lar el paquet “simple-ccsm” (editor simple per al Compiz). Un cop instal·lat, anem a “Sistema>Preferències>Simple CompizConfig Settings Manager”. A través d’aquest programa podrem configurar (ara sí, de manera senzilla) els efectes d’escriptori. Us animo a mirar les opcions que hi ha a la pestanya “Animacions” (m’agrada molt la “Llanterna màgica” per a minimitzar”) i la pestanya “Efectes” (proveu les “Finestres gelatinoses”). Mentre ho estigueu activant, aneu provant el que fa cada efecte i, si veieu que us baixa el rendiment de l’ordinador amb un cert efecte, desactiveu-lo. Per exemple, jo no puc utilitzar el “Enable 3D Windows”. Un cop ben configurat el Compiz (efectes d’escriptori), podrem tenir efectes com aquest:

Efecte "Cub" del Compiz

Efecte "Cub" del Compiz

L’últim que farem per millorar l’aparença del nostre escriptori és posar-hi un “dock”. Un dock és una barra que es posa a l’inferior de la pantalla amb accessos directes per obrir programes o on hi podem tenir les finestres obertes (jo només ho faig servir per a aquesta última utilitat). El més senzill per a entendre què és un dock és veure-ho, de manera que aquí teniu una captura de pantalla del meu:

Avant Window Navigator en funcionament

Avant Window Navigator en funcionament

Hi ha diversos programes “dock”. Jo us parlaré de l’Avant Window Navigator. Per a instal·lar-lo, anem al Synaptic i instal·lem el paquet “avant-window-navigator”. Un cop instal·lat, el podem executar des de “Aplicacions>Accessoris>Avant Window Navigator”, i configurar-lo des de “Sistema>Preferències>Awn manager” (hi ha opcions molt interessants, com canviar els efectes de les icones, posar l’aspecte de la barra en “3D look”, i d’altres). L’únic que manca és fer que l’Avant Window Navigator s’arranqui quan s’engega l’ordinador. Per a fer-ho, anem a “Sistema>Preferències>Sessions” i a la pestanya “Programes d’inici” afegim un nou programa. Com a nom, podem posar “Avant Window Navigator” (per exemple). L’important és que, com a ordre, posem “avant-window-navigator” i acceptem. Per comprovar que ha anat bé, reiniciem l’ordinador i comprovem que tinguem el dock. Si el tenim correcte, podem eliminar la barra inferior que venia amb el Gnome (que estarà darrere del dock) fent-hi clic amb el botó dret i fent “Suprimeix aquest quadre”.

Apart de l’Avant Window Navigator, hi ha altres dock prou interessants. Alguns d’ells no necessiten tenir activats els efectes d’escriptori, com el Cairo Dock (el més utilitzat, apart del Avant Window Navigator), el SimDock (no l’he provat, però fa molt bona pinta), el Kiba Dock (molt interessant per a provar-lo, però la seva utilització habitual és una mica marejant) o el Kooldock (molt senzill, però força lleuger i interessant per a ordinadors poc potents). Tots els que us he indicat, excepte el Kiba Dock, estan disponibles des del Synaptic.

Reaccionaris del món, uniu-vos! Amarok 1.4 a Jaunty Jackalope

Els que ja hagueu actualitzat el vostre Ubuntu de la versió 8.10 a la 9.04 (àlies Jaunty Jackalope), us haureu trobat una petita sorpresa: el nou Amarok 2.0 ve per defecte! En principi em va semblar una grandíssima notícia, però en obrir-lo vaig veure que no està, ni de bon tros, tan madur com l’anterior versió 1.4,  i tot i que promet molt, el primer que vaig fer va ser enyorar la versió antiga.

Així que sense cap perjudici pel progrés, heus aquí un petit tutorial (facilíssim) de com recuperar l’Amarok 1.4 de tota la vida fins que ens vegem capaços de fer el pas.

Des de la terminal obrim la llista de repositoris:

sudo gedit /etc/apt/sources.list

I al final hi afegim un parell de línies:

deb http://ppa.launchpad.net/bogdanb/ppa/ubuntu jaunty main
deb-src http://ppa.launchpad.net/bogdanb/ppa/ubuntu jaunty main

I desem el gedit i el tanquem. Altre cop a la terminal, afegim les claus dels repositoris per poder-los utilitzar:

sudo apt-key adv --recv-keys --keyserver
keyserver.ubuntu.com 0x1d7e9dd033e89ba781e32a24b9f1c432ae74ae63

Actualitzem els repositoris d’apt:

sudo apt-get update

I ja podem instal·lar de nou l’Amarok 1.4!

sudo apt-get install amarok14

En general m’agrada donar suport al nou programari, però en aquest cas m’ha costat assumir que el meu programa favorit (el tinc engegat sempre!) m’hagi fet el salt d’aquesta manera… espero que la nova versió adquireixi ben aviat la funcionalitat i la maduresa de la vella, i poder abandonar aquest arreglo temporal!

Apunts sobre Dropbox

Més d’un ja coneixeu Dropbox, un servei d’emmagatzematge de dades en línia. Allò que el fa diferent respecte a altres discs durs virtuals a la xarxa és que tenim la possibilitat de crear una carpeta al nostre directori personal que està directament enllaçada amb el disc virtual en línia.

Recentment s’ha publicat una nova versió, la 0.6.1, que ja és compatible amb les darreres versions de les distribucions gnu/linux més famoses. A la pàgina de baixades trobareu paquets precompilats per a Fedora i Ubuntu (també en trobareu els repositoris adients), a més dels fitxers font.

Avui parlarem de com augmentar la seguretat dels nostre disc virtual dropbox que consisteix bàsicament en xifrar el directori. Així, els passos a seguir serien instal·lar el paquet encfs i aplicar-lo a dos directoris que haureu de crear (un a dins del Dropbox i l’altre com a directori on es muntarà el sistema de fitxers). És a dir, per exemple, a Ubuntu:

sudo apt-get install encfs
mkdir /home/usuari/Dropbox/xifrat /home/usuari/.dropbox/xifrat
encfs /home/usuari/Dropbox/xifrat /home/usuari/.dropbox/xifrat
killall nautilus

Quan executeu l’ordre encfs eixirà un diàleg que us donarà a triar entre mode expert o paraonic-preconfigurat (trieu el paranoic) i us demanarà la contrasenya.  de tindre en compte que aquest directori no serà accessible des de la interfície web, tampoc des del windows o el mac (per a mac estan desenvolupant un port). Haureu de fer el mateix a la resta d’ordinadors on tingueu el Dropbox.

D’aquesta manera tindreu una carpeta xifrada a dins del Dropbox, només accessible per als que 1) tinguen gnu/linux 2) sàpien els paràmetres del vostre compte 3) sàpien la contrasenya del directori xifrat. Bàsicament evitareu que algú pugui accedir des de la interfície web, encara que siga algú que treballe per al Dropbox.

https://www.getdropbox.com/static/1240729201/images/new_logo.png

Linkat

La Linkat és una distribució de programari educatiu amb la qual es pretén que tots els centres educatius, però també tota la societat, tinguin accés a un conjunt molt ampli d’aplicacions de forma legal, gratuïta, amb suport professional i en llibertat. Linkat inclou un gran conjunt d’aplicacions d’ofimàtica, d’internet, jocs, multimèdia, i sobretot aplicacions educatives.http://www.catpl.org/var/corporate/storage/images/ceppl/aplicacions/sistemes_operatius/linkat/47556-1-cat-ES/linkat_large.png

El projecte ha estat desenvolupat i s’ofereix per part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i té per objectiu impulsar l’ús del programari lliure. A més a més, també es vol aconseguir l’extensió de l’alfabetització digital respectant la legalitat i la promoció dels principis del treball col·laboratiu. Linkat també incorpora tecnologia LTSP, acrònim de Linux Terminal Server Project, per tal de permetre la reutilització d’ordinadors i components en “aules de baix cost” tot allargant la vida útil del maquinari.
Tècnicament, Linkat és una distribució GNU/Linux basada en Novell Linux Desktop 9 (Linkat 1.0 i Linkat 1.1) i en Suse Linux Enterprise Desktop 10 (Linkat 2.0 i Linkat 2.1) que incorpora aplicatius de la distribució d’openSUSE i d’altres de propis, com el Jclic.

Utilitza per defecte l’entorn d’escriptori Gnome, tot i que també estan disponibles els escriptoris Kde i Xfce. Aquesta distribució incorpora programes molt coneguts en el món del programari lliure, com són el Nautilus, la suite de l’OpenOffice, el Gimp, el VLC i el Banshee.

escriptori_linkat

Per altra banda, trobem el programari educatiu que fa que aquesta distribució sigui tan atractiva. Una llista d’aquests programes és: Tux Paint, Stellarium, QCad, Jclic, Geogebra, KmPlot, KPercentage, GNU Solfege, Kalzium, Vlab, GCompris i molts d’altres.

La versió actual de la distribució és la Linkat 2.1. Si us voleu descarregar una imatge del DVD d’instal·lació, ho podeu fer des d’aquest enllaç. Per altra banda, podeu consultar el manual d’ús, que està molt ben escrit i inclou tota la informació necessària per entendre com funcionen les coses en aquesta distribució. També hi són presents tots els programes que aquesta incorpora i una guia d’instal·lació. Finalment, es pot accedir al fòrum oficial de la Linkat i a l’espai WikiLinkat.

Sota el meu punt de vista, el desenvolupament d’una distribució  de GNU/Linux per implementar-la en els centres d’educació primaria i secundària és molt important. Ja està bé que els nens i el jovent creixin envoltats i influenciats per empreses de programari privatiu. Per alta banda, és inacceptable que la Generalitat es gasti els calers comprant números de llicència (que ni tan sols són programes). El projecte Linkat és molt rellevant i se li ha de donar una gran empenta!

Recull – 26/4/2009

Avui diumenge 26 d’abril el vent ens porta…

KDE 4.2.2 Estable per a Slackware

Ja fa dies que Patrick Volkerding va anunciar el reemplaçament de KDE 3.5.10 per el nou KDE 4.2.2 en la propera versió de l’esmentada distribució. Però en el món de GNU/Linux, sempre hi ha impacients que volen provar les coses abans d’hora ja sigui perquè els hi agrada investigar i reportar bugs o perquè no tenen espera. Aquest article va dedicat a ambdues classes de persona, ja que les dues han de seguir el mateix camí per a assolir el seu objectiu, instal·lar KDE 4.2.2 a Salckware 12.2. Bé, sento dir que KDE 4.2.2 no és compatible amb cap de les versions de Slackware publicades o alliberades fins ara. Però sí que ho està per a la versió -current, una versió actualitzada un cop al mes la qual serveix de conillet d’indies per a les versions posteriors. Aquesta versió, és totalment estable i només utilitza paquets que funcionin perfectament i sense cap problema, així que l’usuari no es veurà mai perjudicat amb problemes de seguretat o de bugs interns que relentitzin el sistema.

Per instal·lar o actualitzar a KDE 4.2.2, doncs, caldrà actualitzar primer de Slackware X.X a Salckware -current. Personalment, en un principi em va fer por ja que sempre havia actualitzat el sistema reinstal·lant-lo des de zero guardant les dades en una altra partició dels disc. Però la primera sorpresa que em vaig trobar va ser que no hi havia imatge .iso de la versió -current, fet que em va fer deduir que Slackware havia de poder-se actualitzar d’alguna altra forma.

(més…)

Tot allò que el novell volia saber però no s’atrevia a preguntar: Primeres passes (II)

Un cop ja hem instal·lat Ubuntu i hem après a moure’ns en aquest entorn i a configurar la xarxa, segurament ens farem les preguntes següents: “I com hi instal·lo programes? A quina web me’ls puc baixar o en quina botiga hi compro els CD d’instal·lació?”. En Ubuntu (i a qualsevol entorn GNU/Linux en general) ens hem d’oblidar de com es feia això en el món Windows. Realment, un cop configurat, és molt més senzill. La instal·lació/desinstal·lació de programes la farem de forma completament centralitzada a través del programa Synaptic. Des de Synaptic, nosaltres indiquem quins paquets (programes) volem instal·lar, i el sistema s’encarrega de mirar si necessita llibreries extres, baixar el programa, instal·lar-ho tot i deixar l’enllaç corresponent al menú d’aplicacions. Tot això només fent clic a instal·lar el programa. A més, el sistema s’encarrega diàriament d’avisar-nos si hi ha alguna actualització de qualsevol programa que tinguem instal·lat, i fer dita actualització.

I com fa tot això, el Synaptic? Doncs es basa en la informació recollida en una sèrie de repositoris. Per exemple, als repositoris que venen directament amb Ubuntu hi ha uns 30.000 paquets! O sigui, per tal de poder instal·lar-nos els programes que vulguem només hem de tenir ben configurats els repositoris, i utilitzar el Synaptic. A vegades voldrem instal·lar algun programa que no estigui als repositoris d’Ubuntu. Llavors, només caldrà configurar el nou repositori, i des de Synaptic podrem instal·lar el programa (tenint, per tant, actualitzacions automàtiques quan n’hi hagi). Per tenir ben configurats tots els repositoris d’Ubuntu hem de fer el següent:

  • Escollim l’opció del menú “Sistema>Administració>Fonts de Programari”. Com que es tracta d’una gestió d’administració, ens demanarà la paraula de pas del nostre usuari.
  • A la pestanya “Programari Ubuntu” hi marcarem totes les opcions, excepte la que posa “Codi font”, que desmarcarem completament. Aquesta opció serveix per si, apart dels programes volem veure el codi font amb que estan generats, per això la desmarquem. En l’apartat “Baixa de:”, seleccionarem l’opció “Servidor principal”.
  • De moment no entrarem a la pestanya “Programari de tercers”, però aquí serà on podrem afegir repositoris extra. A la pestanya hi podrem importar els arxius de claus per als repositoris que tinguin encriptació.

Un cop tenim ben configurats els repositoris estàndard d’Ubuntu, convé forçar manualment una actualització del sistema, per tal de tenir les últimes versions de tots els paquets. Ho farem de la següent manera:

  • Tenint tancat tant el Synaptic com les Fonts de programari, anem a “Sistema>Administració>Gestor d’Actualitzacions”.
  • Un cop s’obri, premem el botó “Comprova” (ens demanarà la nostra paraula de pas). Aquesta opció farà que el sistema recorri tots els repositoris, es desarà la informació de les últimes versions disponibles dels programes que tenim instal·lats i mirarà si són versions més noves que les que tenim instal·lades.
  • Si troba alguna versió nova dels nostres paquets (sent el primer cop després de la instal·lació segurament en trobarà) ens demanarà si volem instal·lar-los o no. Premem el botó “Instal·la les actualitzacions”. El sistema primer es baixarà les actualitzacions de tots els paquets, i després els instal·larà. Quan acabi, ja tindrem el sistema actualitzat.

Un repositori extra molt interessant per a configurar-se ja de principi és el de Medibuntu. Amb aquest podrem instal·lar-nos diversos códecs gràfics, el Google Earth, el plugin d’Adobe per al Firefox, el Skype, etc. Ja de pas, ens servirà com a exemple per veure com s’afegeix un repositori. Hem de seguir les següents instruccions:

  • Obrim el programa de configuració de les fonts de programari a través de l’opció de menú indicat abans (“Sistema>Administració>Fonts de Programari”). Anem a la pestanya “Programari de tercers”.
  • Fem clic al botó “Afegeix…”. Ens obrirà una finestra, i al camp “Línia APT:” hi hem d’escriure el següent:

deb http://packages.medibuntu.org/ jaunty free non-free

  • Tanquem les fonts de programari. Ens demana si volem actualitzar els repositoris, i diem que sí. De moment, ens donarà un error, perquè els repositoris de Medibuntu estan encriptats, i necessitem la clau.
  • Obrim el gestor Synaptic (“Sistema>Administracio>Gestor de Paquets Synaptic”) i instal·lem el paquet “medibuntu-keyring”, que conté aquestes claus. Ja podem tornar a actualitzar les fonts de programari per poder utilitzar tots els paquets de Medibuntu (és el botó “Refresca” del mateix Synaptic.
  • Acceptem les modificacions. Ja tenim ben configurats el repositori de Medibuntu.

Un cop configurat aquest repositori, una bona idea és instal·lar els códecs multimèdia que ens proporciona. Per a fer-ho, obrim el Synaptic, instal·lem el paquet “non-free-codecs”. Veureu com directament us instal·la molts altres paquets.

Podeu veure altres exemples sobre com es configuren alguns altres repositoris en aquests enllaços: Wammu, VirtualBox, Shutter i Getdeb. Només cal tenir en compte que molts cops en la línia on afegim el repositori a les fonts de programari hi ha l’identificador de la versió d’Ubuntu. En alguns dels enllaços que us he adjuntat, on hi posa “hardy” (referent a Ubuntu 8.04) o “intrepid” (referent a Ubuntu 8.10), ho heu de canviar per “jaunty” (referent a Ubuntu 9.04).

Quan ja tenim ben configurats els repositoris estàndard de Ubuntu, també podem configurar correctament l’idioma. Per a fer-ho, obrim el menú “Sistema>Administració>Suport d’idioma”. A l’apartat “Idiomes suportats” hem de marcar els idiomes que volem que s’instal·lin, i a l’apartat “Idioma per defecte” escollirem l’idioma que realment volem visualitzar. Acceptem, reiniciem l’ordinador, i ja tindrem tots els menús en el nostre idioma.

Amb això tindrem suport complet per als idiomes que marquem com a “suportats”. Entre d’altres coses, ens instal·larà el corrector ortogràfic per a cadascuna d’aquestes llengües. Però també instal·la molt més. Si d’una llengua no volem el suport “complet”, sinó només el corrector ortogràfic, és millor anar al Synaptic i instal·lar el paquet “language-support-writing-xx“, substituïnt “xx” pel codi de la llengua. Per exemple, per al francès seria el “language-support-writing-fr“, i per a l’alemany seria el “language-support-writing-de“.

Acabaré aquesta anotació amb una última consideració. Instal·lar programes a través del Synaptic és molt senzill, però a vegades és complicat saber quin (o quins) paquet és necessari per a instal·lar un programa. A través dels filtres del propi Synaptic es pot trobar, però hi ha una altra eina que ens pot facilitar molt aquesta tasca. Hi accedim a través del menú “Aplicacions>Afegeix/Elimina…”. El primer cop que hi entrem, hem de configurar-lo (a través del menú desplegable que hi ha a dalt) per tal que ens mostri TOTS els programes. Un cop ben configurat, en aquesta pantalla trobarem els programes (no els paquets) que podem instal·lar. A més, podem filtrar pel tipus de programa (a mà esquerra de la finestra), i veurem una petita descripció de cada programa. Un cop li indiquem que instal·li un programa, s’encarregarà de buscar quins paquets són realment necessaris i els instal·larà. Ull, a través d’aquest menú no hi ha catalogats tots els programes disponibles, però sí gairebé tots, i al principi va molt bé. Quan porteu un cert temps treballant amb Ubuntu veureu com aneu directament al Synaptic (o executeu les ordres de consola corresponent).

En la següent anotació d’aquesta sèrie, que serà la última, veurem com podem solucionar un petit “inconvenient” que ja he comentat sobre l’entorn Gnome (com a mínim, tal i com ve instal·lat per defecte): l’aparença. 🙂

Instal·lar la impressora HP Laser Jet P1005 al Debian/Ubuntu

Recenetment vaig adquirir una impressora làser HP Laser Jet P1005. El problema va ser que al endollar-la a l’ordinador, l’Ubuntu me la reconeixia i me l’instal·lava, però no aconseguia imprimir cap arxiu.

Per instal·lar-la, és tan senzill com desinsta·lar el paquet hplip, mitjançant

sudo apt-get remove hplip

I després descarregar-te el paquet hplip de la pàgina web del projecte. Ho podeu fer a través d’aquesta comanda

wget http://prdownloads.sourceforge.net/hplip/hplip-3.9.2.run

Un cop descarregat el programa, li donare’m permissos d’execussió

chmod +x hplip-3.9.2.run

I l’executarem des d’una terminal

bash hplip-3.9.2.run

Llavors se·leccionarem la instal·lació automàtica, li diem el sistema operatiu que esetm usant, no habilitarem l’impressió en paral·lel, i esperarem a que es compili el programa. Aquesta operació pot tardar diversos minuts. Durant el procès, l’instal·lador ens demanarà la contrasenya de root, doneu-li, no us preocupeu que no és shell phishing. Tambè ens demanarà que desconnectem i tornem a connectar la impressora. Li haurem de fer cas. Aneu amb compte en aquest punt a no sel·leccionar l’opció de restart, ja que sinó se’ns reiniciarà l’ordinador i us preguntareu perquè li haurem donat la contrasenya de root a un programa!

Després de tot això, l’instal·lador ens demanarà que s’ha de descarregar un pluguin per instal·lar correctament la impressora, li direm que d’acord, ell es conectarà a internet i nosaltres sel·leccionarem el pluguin recomanat pel programa.

I ja està! Al final de l’instal·lador ens enviarà una pàgina de prova i ja hauriem de ser capaços de veure una fulla impressa.

Nota 2: Sembla ser que amb l’últim driver (mòdul), l’hplip-3.9.4b.run, l’imprsora no imprimeix bé, imprimeix les lletres amb molta mala qualitat i el negre no l’acabo d’omplir del tot, quedant les imatges esblanquejades. Per tant, us recomano que us instal·leu la versió hplip-3.9.2.run

HP Laser Jet P1005

Futur incert per a OpenOffice.org

A la pàgina web de Linux Magazine (en anglès) presenten una entrevista a Florian Effenberger, que forma part de la secció internacional de màrqueting de l’OpenOffice.org que ha estat feta per Linux Community. L’entrevista ha estat centrada en la qüestió de com afectarà l’acord final entre Oracle i Sun a OpenOffice.org

LinuxCommunity: Els empleats actuals de l’OpenOffice.org seran acomiadats per la compra de Sun per part d’Oracle?

Florian Effenberger: Pocs detalls de l’acord es coneixen a hores d’ara. Alguns analistes ja estan especulant, però ara mateix no es té informació quant a què passarà amb els empleats desenvolupadors de l’OpenOffice.org. Personalment, no veig cap perill seriós en el desenvolupament de l’OOo. Primer, i Oracle està al tant d’això, OOo ocupa un lloc molt important en el món del programari lliure. Segon, existeixen molts desenvolupadors de diferents companyies que estan involucrats molt activament en el projecte.

LC: Afectaran els esdeveniments recents a la pròxima publicació de l’OpenOffice.org 3.1?

FE: No. L’actual retard és degut a raons tècniques i no té res a veure amb l’adquisició. La segona candidata a versió final es publicarà en uns pocs dies i en uns dies més tard es publicarà la versió final.

LC: Penseu que Oracle tindrà un compromís econòmic amb el desenvolupament d’OpenOffice.org o StarOffice?

FE: Crec que Oracle coneix la importància de l’OOo. Si el seu desenvolupament futur està dins o fora del sostre d’Oracle, és complicat dir-ho en aquests moments.

LC: A quines oportunitats/perills creieu que ha quedat exposat l’OOo com a conseqüència de l’acord?

FE: OpenOffice.org és programari lliure. Els membres voluntaris només quedaran afectats per la compra de forma indirecta ja que OOo és independent i no pertany a ningú de forma exclusiva. Mirant els fets positivament, les discussions sobre la possible compra de Sun ja han acabat i ara tot s’ha calmat. Per descomptat que la compra es veu com una gran oportunitat de desenvolupament de l’OpenOffice.org. Estic segur que tots els involucrats saben això i esperem amb interès el futur que tots podem compartir.

Florian Effenberger ha estat un impulsor del programari lliure durant molts anys. És co-líder del projecte de màrqueting internacional de l’OpenOffice.org i també membre del management board of the non-profit OpenOffie.org Deutschland e.V. També és un contribuent freqüent en moltes revistes professionals arreu del món.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.