El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: Abril 2009

Aquest repositori ens deixa veure l’estat en que es troba el projecte chromium (en que es basa google chrome) per a GNU/Linux, tingueu en compte que es tracta d’una versió molt inestable, no apte per a fer servir com a navegador habitual.

Què en faig jo d’aquesta línia? (com afegir repositoris a GNU/Linux)

deb http://ppa.launchpad.net/chromium-daily/ppa/ubuntu jaunty main
deb-src http://ppa.launchpad.net/chromium-daily/ppa/ubuntu jaunty main

Recordeu canviar jaunty per la distribució que estigueu fent servir.

Clau d’autenticació de chromium

(més…)

Els repositoris són enllaços a una base de dades de programari per tal de poder tenir més programes o versions concretes que necessitem.
En aquest apartat mantindrem una llista dels repositoris més populars, amb indicacions del que inclouen i si requereixen alguna cosa més a part del que explicaré aquí.

Hi ha un parell de mètodes:

Afegir reporsitoris de forma gràfica (Gnome)

Aneu al gestor de fonts de programari (Sistema > Administració > fonts de programari), en la pestanya de Programari de tercers feu clic al botó Afegeix… i hi poseu la línia del repositori en qüestió. A més en alguns casos hi ha dues línies, una deb per al programa i una altra deb-src per al codi font, aquesta última és opcional i no és necessària per a tenir els programes desitjats.

A més normalment necessitarem afegir una clau d’autenticació, per tal d’assegurar-nos de que el que ens descarreguem és legítim.
En els articles amb els repositoris, a més de proporcionar-vos el repositori, també posarem l’enllaç a la clau d’autenticació. El problema que hi ha amb aquesta clau és que al fer clic a l’enllaç apareixerà directament el text de la clau al navegador, i nosaltres el que volem és descarregar l’arxiu amb la clau, així que el que hem de fer és clic dret a l’enllaç i clic a Anomena i desa l’enllaç, així ja podrem triar on desar-la.
Un cop tinguem la clau al mateix gestor de fonts de programari, hi ha una pestanya d’autenticació, allà hem d’afegir la clau descarregada prement el botó Importa un fitxer de clau…
Un cop fet això ja podem tancar el gestor de fonts de programari, al fer-ho ens dirà que heu d’actualitzar la base de dades de programes, ho feu i ja està, ja tindreu el que volieu a synaptic (o al gestor de paquets que feu servir).

Afegir repositoris de forma manual

En un terminal escriviu (recordeu que per enganxar text en el terminal es fa servir Ctrl + shift + V):

sudo gedit /etc/apt/sources.list

o si feu servir un altre editor canvieu “gedit” per al que feu servir, per exemple en kubuntu (o qualsevol altra distribució amb KDE) seria amb el kate:

sudo kate /etc/apt/sources.list

Us apareixerà el vostre editor amb l’arxiu de repositoris obert, només caldrà afegir la línia del repositori a baix de tot.
Per afegir la clau escrivim el següent en un terminal, on posa enllaç de la clau, ho heu de substituir per l’enllaç de la clau que proporcionem en els articles.

wget http://enllaç_de_la_clau.com/clau.gpg -O- | sudo apt-key add -

(més…)

El problema amb que es troba molta gent un cop instal·lat un sistema GNU/Linux com Ubuntu és saber per on començar, on trobar les coses, etc. Partim, per exemple, d’un sistema Ubuntu 9.04 acabat d’instal·lar com ens mostra el Jordi en la seva esplèndida anotació.

La primera pregunta és “On estàn les coses?”. Per sort, aquesta pregunta és molt fàcil de resoldre. L’entorn gràfic que ve per defecte amb Ubuntu, el Gnome, segurament no és el més maco ni el més espectacular (tot i que es pot millorar amb temes, icones, efectes d’escriptori, etc.). Però segurament sí que és el millor dissenyat a nivell funcional (o això crec jo). És a dir, és molt fàcil trobar el que volem fer. Aquesta simplicitat es basa en el menú que trobarem a la part superior, que consta de tres opcions:

  • Aplicacions. Aquí hi trobarem els programes. Si el despleguem, veurem que els programes estan distribuïts segons la seva tipologia, i una última opció, des d’on podrem instal·lar o desinstal·lar programes. Sempre que instal·lem un programa, trobarem directament l’enllaç per executar-lo en la seva tipologia corresponent.
  • Llocs. Aquí hi trobarem les principals carpetes del sistema, la cerca de fitxers, els darrers documents oberts i, en general, les opcions que tenen a veure amb la navegació per les carpetes.
  • Sistema. Aquí, els dos submenús bàsics són el de Preferències (des d’on podrem personalitzar el nostre sistema) i el d’Administració (per a les tasques d’administració). Apart, en el menú Sistema també trobarem l’ajuda i l’opció d’aturada de l’equip.

Apart d’això, a la part dreta d’aquesta barra superior hi trobareu el rellotge, el control de volum, més opcions d’aturada i l’estat de la xarxa. A la part central d’aquesta barra s’hi poden posar accessos directes als programes que vulgueu arrancar fàcilment i alguns altres gadgets. A la barra inferior hi haurà els programes que estiguin en execució, la paperera i el commutador d’escriptoris.

El primer que cal fer en el nostre sistema acabat d’instal·lar és configurar la xarxa (bàsica per a qualsevol sistema GNU/Linux).  Si teniu connexió per cable, aquesta us funcionarà directament. Si la vostra connexió és per Wifi, heu de fer clic sobre la icona d’estat de la xarxa que hi ha a la part dreta de la barra superior, i indicar quina és la vostra xarxa. Quan ho feu, us demanarà el tipus de clau de la xarxa i que escriviu la clau en sí. Un cop escrita i acceptada, ja tindreu accés a la xarxa.

Un cop ja sabem “On estàn les coses” i tenim configurada la xarxa, en el següent article veurem la següent pregunta que segurament us vé al cap: “Com s’instal·len programes al Ubuntu?”.

KTouch és un programa per aprendre a mecanografiar, desenvolupat per l’entorn gràfic KDE. KTouch us ensenya a escriure amb tots els dits sense haver de buscar les tecles per tot el teclat. Amb una mica d’entrenament, sereu capaços d’escriure amb molta més rapidesa davant l’ordinador.

KTouch proveeix l’estudiant de texts per a practicar. El programa comprèn diferents nivells que s’escullen en funció de la pròpia habilitat i destresa. El programa utilitza un sistema molt senzill, en el qual es pot veure la següent tecla a prémer i el dit que hauríeu d’emprar per aquesta tecla.

http://edu.kde.org/ktouch/pics/ktouch.png

KTouch té una sèrie de lliçons que estan constituïdes per nivells. Per superar un nivell s’ha d’arribar a una velocitat adequada i tenir un percentatge d’encert prou bo. Al primer nivell només tindrem dues lletres, la “f” i la “j”. Al segon nivell s’afegiran dues noves lletres, i així successivament fins que s’arribi al nivell 15, que és el màxim i en el qual s’acaba la lliçó. Per accedir a la lliçó en català anirem a Entrenament -> Lliçons predeterminades -> Català (autogenerat). Durant la sessió d’entrenament, s’obtindran estadístiques informatives comprensibles per ajudar-vos a analitzar el vostre progrés.

La primera vegada que inicieu KTouch, haureu d’ajustar la disposició de teclat anant a Arranjament -> Disposicions de teclat -> Spanish (es). D’aquesta manera podreu escriure els accents correctament, la ela geminada i la ce trencada. Per altra banda, també podeu configurar altres paràmetres del programa.

És adequat per a totes les edats i perfecte per a les escoles i universitats. Per instal·lar-lo ho podeu fer a través del gestor de paquets Synaptic. Si teniu qualsevol dubte sobre el seu funcionament, podeu visitar el manual d’ús. Recordar que KTouch és lliure i sota la Llicència Pública de GNU.

Si en comptes d’aprendre preferiu barallar-vos amb els amics, a veure qui escriu més paraules en un minut, podeu visitar aquesta pàgina web. Segur que us ho passareu molt bé!

Com hem anunciat al principi del dia, avui a part de ser Sant Jordi és el dia que Canonical ha triat per treure a la llum una nova versió d’aquesta distribució de GNU/Linux.

Per a descarregar-lo podeu fer servir la descàrrega directa des d’un dels molts servidors disponibles o per torrent

El mètode normal és des de la pàgina oficial de descàrregues d’Ubuntu en la que podeu triar entre les versions d’escriptori, per netbooks i per servidors. La de netbooks és nova i ofereix un gran rendiment sobre aquest petits aparells. Recordeu també que podeu seleccionar si descarregar la versió de 32 o 64 bits. La de 64 es imprescindible si es té un ordinador amb 4 o més GB de memòria RAM.
També podeu fer servir els arxius torrent:
Ubuntu per a escriptori (desktop) 9.04 de 32 bits, via torrent
Ubuntu per a escriptori (desktop) 9.04 de 64 bits, via torrent

Com a novetats principals s’aquesta versió, ens trobem amb les ja conegudes pel nou nucli que fa servir,  les novetats de gnome 2.26 (amb nous temes visuals molt bons) i com sempre les últimes versions disponibles del programari habitual (Openoffice 3, Firefox 3.0.9, Gimp 2.6…).

A més no poden faltar les millores pròpies de la distribució, com són les noves interfícies de GDM (gestor d’entrada, a on posem el nom d’usuari i la contrasenya) i del usplash (la barra de càrrega que apareix al engegar i apagar el sistema), en el tema visual ens trobem amb un sistema de notificacions renovat, que ens servirà per que veguem (però sense emprenyar) la cançó que estem escoltant, qui ens diu alguna cosa pel emesene/pidgin, el volum del sistema, la il·luminació de pantalla…

Per suposat no només hi ha novetats en el tema visual, a més tenim unes millores de rendiment importantíssimes, degudes en gran part al nou nucli pero també per part de la gent de Canonical, gaudim d’uns temps d’arrancada magnífics, sobretot en ordinadors amb discs SSD i un millor rendiment en general.

jaunty_m

 

Per als que ens llegeixen des de windows, pensant que un dia d’aquest podria provar GNU/Linux, aquest és un molt bon moment aprofitant l’excelent tutorial que ha fet la gent de alliberats.org.

 

Per als que ja esteu a ubuntu, res millor que una actualització. Si veieu que synaptic no va massa bé (li costa descarregar), no ho feu, espereu uns dies a que els servidors de Canonical estiguin millor.

 

ACTUALITZAR DE UBUNTU 8.10 A 9.04

Em de prémer ALT+F2, per a que aparegui el llançador d’aplicacions.
Captura-Executa_una_aplicaci-2
Com veieu a la imatge, n’hi ha prou d’escriure:

 update-manager -d

Un cop heu clicat a “Executa” sortirà el gestor d’actualitzacions habitual, però amb un botó a dalt que ens oferirà actualitzar el sistema, al fer-hi clic ens demanarà una sèrie de confirmacions, on es mostrarà tot el procés, es baixaran les actualitzacions i les instal·larà.

Recordeu que al fer això quedaran inhabilitats el repositoris de tercers, que haureu de tornar a habilitar des del gestor de fonts de programari. També penseu que s’actualitzaran centenars de paquets, això vol dir deixar l’ordinador tranquil, que en té per hores (en un ordinador normal poden ser unes dues hores, en un portàtil molt més segons la potència).

(més…)

He vist aquest magnífic tutorial a alliberats.org i no puc resisitr-me a publicar-ho aquí, per a que arribi a la major quantitat de gent possible, molt bona feina.


Tot allò que el novell volia saber però no s’atrevia a preguntar sobre l’Ubuntu 9.04: Instal·lació


Prefaci

Tots nosaltres hem dubtat la primera vegada que hem instal·lat i configurat un sistema GNU/Linux. Ara podria començar a donar la xapa amb què vol dir GNU/Linux, podria llistar els principis del Programari Lliure o tractar d’explicar-ne la seva història… Crec, no obstant, que tots els que hi tenim experiència hem de fer un esforç i retornar als inicis.

Retornar als inicis. Ser simples, primitius, primaris. Aguantar-nos el riure aquells que coneixem/usem/administrem o desenvolupem sota GNU/Linux quan sentim aquelles converses sobre dubtes que tots vàrem tenir i ésser constructius, explícits. Perquè la nostra comunitat no ha de tenir fractures a causa de l’experiència o el nivell de cadascú. La cultura és aquí transversal.

Per això, escric una petita guia que t’ensenyarà, a tu, el novell, qui (suposo) no ha usat mai un sistema GNU/linux, com començar. Em basaré en la distribució Ubuntu versió 9.04, la qual acaba de sortir el dia mateix de la publicació d’aquesta guia a Alliberats. La guia completa tindrà diversos apunts: els següents parlaran de com configurar el sistema, tractant diverses característiques amb profunditat.

Així que, si no tens un mentor en persona, perd la por llegint-nos!

(més…)

Em de prémer ALT+F2, per a que aparegui el llançador d’aplicacions.
Captura-Executa_una_aplicaci-2
Com veieu a la imatge, n’hi ha prou d’escriure:

 update-manager -d

Un cop heu clicat a “Executa” sortirà el gestor d’actualitzacions habitual, però amb un botó a dalt que ens oferirà actualitzar el sistema, al fer-hi clic ens demanarà una sèrie de confirmacions, on es mostrarà tot el procés, es baixaran les actualitzacions i les instal·larà.

Recordeu que al fer això quedaran inhabilitats el srepositoris de tercers, que haureu de tornar a habilitar des del gestor de fonts de programari. També penseu que s’actualitzaran centenars de paquets, això vol dir deixar l’ordinador tranquil, que en té per hores (en un ordinador normal poden ser unes dues hores, en un portàtil molt més segons la potència)

(més…)

Després de sis mesos de desenvolupament, avui es publica Ubuntu Jaunty Jackalope, la distribució GNU/Linux impulsada per Canonical LTD. Com sempre, conjuntament amb l’Ubuntu, es presenten Kubuntu, Xubuntu, Mythubuntu, Ubuntu Studio i Ubuntu Netbook Remix que podreu descarregar des de la pàgina oficial (els mirrors ja estan disponibles).

També podreu actualitzar des d’Ubuntu Intrepid amb el gestor d’actualitzacions. Si el gestor no us mostrara l’opció d’actualitzar a la nova versió, podeu fer-ho obrint un terminal i introduint la següent ordre:

sudo update-manager -d

A continuació farem una revisió de les novetats que es presenten en aquesta nova versió.

  • GNOME 2.26

Entre les novetats que podem trobar en aquesta nova versió de l’escriptori cal destacar que Brasero, l’enregistradors de discos desenvolupat per Philippe Rouquier i que havia estat afegit a les darreres versions d’Ubuntu, ara és l’enregistrador per defecte de Nautilus.

brasero1

Per altra part trobem un suport realment millorat quan al control de la resolució de pantalla i el control de pantalles secundàries: les pantalles es detecten automàticament i configurar la seua posició i resolució és directe. Tot i així, encara té alguns punts que millorar.

preferencies-de-la-pantalla

  • Notify OSD

El nou (i modern) sistema de notificacions del qual ja us vam parlar en el moment en què es va publicar. Gairebé totes les aplicacions s’integren amb aquest notificador incloent el sistema de control de volum, la xarxa sense fils, el rythmbox, el guake…

notify-so

notify-guake

notify1

  • Temps d’arrencada i eficiència

Amb l’arribada del nucli 2.6.28 i el millorat sistema d’arrencada amb boot-performance ara s’ha aconseguit reduir dràsticament el temps d’arrencada del sistema. Un problema que s’havia anat presentant amb cada nova versió que s’havia anat publicant des de Edgy, el rendiment havia disminuit i els recursos necessaris no havien parat d’augmentar. Una vegada que instal·leu Ubuntu Jaunty comprovareu que el temps d’arrencada és molt menor i que l’eficiència del sistema i la seua rapidesa, majors (en el meu cas ha passat de 27 segons d’arrencada a intrepid fins els 20 segons que dura a jaunty).

jaunty-20090222-1

  • El sistema de fitxers EXT4

Una altra de les raons per les quals s’aconsegueix un augment del rendiment amb Ubuntu Jaunty, és gràcies a l’ús del sistema de fitxers EXT4, l’evolució d’EXT3, tot i que no és el sistema de fitxers per defecte. L’equip d’Ubuntu ha decidit fer-ho per a la propera versió ja que consideren que s’ha d’anar amb cura pel fet que en alguns casos sembla que s’havia perdut informació en sistemes amb el format EXT4. Si teniu un sistema EXT3 i voleu passar-lo a EXT4, a la pàgina kernel.org en teniu una guia.

ext4

  • Altres canvis

Altres canvis i afegits han estat per exemple els nous temes Dust i New Wave que ara es poden triar a l’apartat d’aparença, aire fresc per a un dels apartats més criticats de la distribució. A partir d’ara ja només podrem tancar l’ordinador des del giny d’usuaris del panell superior (ja no podrem fer-ho des del menú Sistema).

L’apartat “Sessions” a dins del menú “Preferències”, punt des del qual configuràvem les aplicacions d’inici ha desaparegut i ara ja tenim una entrada que directament s’anomena “Aplicacions d’inici”, molt més adient. Un altre canvi vistós ha estat el del bootsplash (l’animació que veiem mentre es carrega el sistema), que ha canviat després de gairebé 3 anys.

bootsplash-jaunty

En definitiva, molts canvis interessants i una millora de rendiment que des de feia molt de temps que es demanava. El millor de tot és que el temps d’arrencada encara podrà millorar molt més a les properes versions gràcies a les noves característiques que s’estan implementant a les versions més actuals del nucli Linux.

Prefaci

Tots nosaltres hem dubtat la primera vegada que hem instal·lat i configurat un sistema GNU/Linux. Ara podria començar a donar la xapa amb què vol dir GNU/Linux, podria llistar els principis del Programari Lliure o tractar d’explicar-ne la seva història… Crec, no obstant, que tots els que hi tenim experiència hem de fer un esforç i retornar als inicis.

Retornar als inicis. Ser simples, primitius, primaris. Aguantar-nos el riure aquells que coneixem/usem/administrem o desenvolupem sota GNU/Linux quan sentim aquelles converses sobre dubtes que tots vàrem tenir i ésser constructius, explícits. Perquè la nostra comunitat no ha de tenir fractures a causa de l’experiència o el nivell de cadascú. La cultura és aquí transversal.

Per això, escric una petita guia que t’ensenyarà, a tu, el novell, qui (suposo) no ha usat mai un sistema GNU/linux, com començar. Em basaré en la distribució Ubuntu versió 9.04, la qual acaba de sortir el dia mateix de la publicació d’aquesta guia a Alliberats. La guia completa tindrà diversos apunts: els següents parlaran de com configurar el sistema, tractant diverses característiques amb profunditat.

Així que, si no tens un mentor en persona, perd la por llegint-nos!

I per què ho hauria de fer?

La meva terra és el mar
fet d’aigua i sal.
Sota l’aigua no hi ha peles
ni banderes
ni nacions.
El silenci que m’envolta és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, lliure!

Tot allò que el novell ha de saber per començar

  • Probablement uses un sistema Windows. Si és el cas, estic segur que podràs seguir fent el que feies amb aquest sistema. Tindràs compatibilitat amb la majoria de formats i versions de programari.
  • Tant si l’encerto i no l’encerto en el punt anterior, no hi pateixis. El mantindràs. Això vol dir que disposaràs del teu sistema actual i del nou sistema GNU/Linux al mateix ordinador. No obstant, t’encoratjo a que abandonis aquesta sistema inoperatiu definitivament. Aquí també s’explicarà com fer-ho.
  • I si, lo típic: copia en una unitat externa les teves dades importants. L’entropia i el caos existeixen, i et poden fer una mala passada: per precaució, fes un backup.

Eines i ingredients

  • En aquesta gran cuina l’olla és Internet. Connexió a Internet. Indispensable amb el GNU/Linux.
  • La nova versió de l’Ubuntu, la 9.04 (Jaunty).

Som-hi!

Preparar el CD d’instal·lació

Primer de tot, has de descarregar el CD d’instal·lació (a no ser que l’hagis obtingut per correu o per altres mitjans). L’Ubuntu cap perfectament en un d’aquests discos brillants que fan raigs de colors.

Visita la plana oficial clicant aquí, escull la localització i descarrega la versió de 32bit o 64 en funció del teu processador. Mentre el descarregues, pots fer la migdiada, o bé llegir això.

Hem obtingut una imatge de disc. Usa el programa que més ràbia et faci per a cremar un CD verge. Això si, l’has de gravar com a imatge de CD, no com a CD de dades. El Windows solet no ho pot fer. Pots recorrer en última instància a l’ISO Recorder.

Hem obtingut el disc. A no ser que tinguis una superdotació en memòria, imprimeix aquesta guia, o pren-ne nota… Posa el CD al lector i reinicia l’ordinador. En reengegar, has d’arrencar des del disc que has gravat. Per a fer això, has d’accedir a la BIOS, que és el sistema d’engegada, i revisar la seqüència d’engegada. No és difícil, ja veuràs.

En engegar l’ordinador, la primera pantalla mostra, sovint a la base del monitor, la manera d’accedir-hi. Heu de prémer la tecla indicada per press XX to enter Setup/BIOS o alguna cosa per l’estil (sovint una tecla de funció, DEL, o Esc). Una vegada dins, heu de cercar la configuració de la boot sequence (seqüència d’engegada). Aquesta seqüència diu a l’ordinador en quin dispositiu trobarà el sistema operatiu. Heu de posar el lector de CD per damunt del disc dur i, si n’hi ha, el floppy. Deseu els canvis i sortiu de la BIOS. L’ordinador es reinicia.

Engegada del Live CD

Un Live CD és un disc de sistema que permet d’usar el sistema en qüestió sense haver d’instal·lar-lo al disc dur. Començarem per aquí. Si tot ha anat bé, has accedit a un menú, encapçalat pel nom del sistema:

Ubuntu

Seguidament, el Live CD demanarà que escollim la llengua per a l’engegada. Podeu escollir, entre d’altres, el català. La primera opció del menú és la que us recomano. Farà el que ja he dit, engegar el sistema sense afectar per a res el vostre ordinador. Així doncs, escolliu Proveu l’Ubuntu sense fer cap canvi al vostre ordinador. En aquest punt, el Live CD engega el sistema, i com que ho fa recorrent a la memòria tarda més del normal.

Si tot ha anat bé, accedireu a l’escriptori del sistema. L’Ubuntu, des dels inicis d’aquesta distribució, porta per defecte l’entorn d’escriptori anomenat GNOME. S’estructura en dues barres: la superior alberga els menús del sistema i la inferior permet de navegar entre les finestres. En aquest punt de la instal·lació, els programes que proveu aniran més lents del normal: a la carpeta Exemples trobareu fitxers de mostra de diferentes aplicacions. Recordo que, a l’Ubuntu 5.04, hi havia una vídeo d’una entrevista a en Nelson Mandela.

ubu904-cap-1

Si tot plegat us fa patxoca, doncs cliqueu a la icona amb forma de disc anomenada Instal·la.

Instal·lació

Aquí comença la configuració per a la instal·lació del sistema al vostre ordinador. Cal dir que el resultat dels passos serà aplicat després d’escollir l’esquema de particionamant dels discs, així és que podeu retrocedir o aturar la instal·lació abans de fer aquest pas. Escolliu la llengua per a la instal·lació i el fus horari. Automàticament detectarà al disposició del vostre teclat.

ubu904-cap-2

Ara vé el pas més important: el particionament. Els sistemes GNU/Linux precisen, com deveu suposar, d’un bocí (partició) o d’un disc dur sencer dedicat. El més probable és que tingueu un ordinador dominat per les forces del Mal, vull dir, amb el Windows.

ubu904-cap-3

El particionador de l’Ubuntu així ho detecta, i us proposa

  • Usar el disc sencer: el nou Ubuntu usarà tot el disc, i el Windows desapareixerà. És una opció dràstica i per la qual perdreu tot el que tingueu al disc. Si és el que desitgeu, enadavant, però recordeu que aquest canvi no es pot desfer.
  • Usar l’espai lliure contigu més gran: el nou Ubuntu coexistirà amb el Windows en cas que la partició del Windows no ocupi tot el disc. Us recomano un espai lliure mínim de 10GB. És un cas rar, ja que els sistemes preinstal·lats solen ocupar tot el que poden.
  • Instal·lar-lo al costat del Windows, i escollir el sistema en engegar l’ordinador: és el que us recomano. Com en el cas anterior, tindreu l’opció d’escollir el sistema en engegar. El paricionador partirà el disc mantenint les dades del Windows (naturalment, escurçant la seva partició per a donar lloc al nou Ubuntu). Pels que en volen saber més, redimensionarà la partició del Windows, crearà una partició anomenada swap (intercanvi, serveix per a volcar-hi la memòria RAM en casos necessaris) i una altra en què hi viurà l’Ubuntu, de format extended.
  • Fer-ho manualment.

Ara l’instal·lador avisa de què certs canvis seran aplicats. Si heu escollit instal·lar-lo al costat de l’altre sistema, podreu escollir el tamany de la partició per al nou Ubuntu després d’aquest pas. Recordeu que aquesta operació, tal com diu l’avís, no es pot desfer.

A vegades, quan l’altre sistema al disc és el Windows i la partició d’aquest és de tipus NTFS, aquest procés falla abans de començar. Això sovint s’arregla fent un desfragmentat (compactat) del disc amb el Desfragmentador de disco del Windows i tornant-hi… Uf, espero que no us passi.

Bé. Si tot ha anat com era d’esperar, el particionador dedicarà cert temps a redimensionar les particions necessàries i a crear les noves. Sol ser un procés bastant lent.

En acabat, se’ns demana de configurar els comptes d’usuari de l’ordinador, al pas 6 de 8. Així doncs, escollim el nom per al nostre usuari i li assignem contrasenya. També cal que donem un nom a l’ordinador, que no pot contenir espais ni caràcters rars, i que identificarà el nostre ordinador a la xarxa. També podem escollir si volem que l’ordinador demani sempre la contrasenya en engegar, o bé ho faci automàticament per al nostre usuari. En qualsevol cas, això es pot configurar més tard.

El pas 7 de 8 ens permet de transportar, en cas que el nou sistema coexisteixi amb un altre (per exemple, el Windows, això succeirà si l’hem mantingut), certs fitxers i configuracions. És útil si volem tenir automàticament els preferits de l’Explorer o bé els fitxers de Mis Documentos al nou Ubuntu.

ubu904-cap-5

Finalment, dóna un resum de tot el que hem configurat, i comença a copiar els fitxers del nou sistema al disc dur. Aquest procés és llarg i precisa de la vostra atenció: cal que vigileu que tot avanci bé. En acabat, l’instal·lador us demanarà que retireu el disc de la safata i reinicieu l’ordinador (cal fer-ho per a engegar el nou sistema des del disc on ha estat instal·lat). La màquina es reiniciarà i podreu veure com, durant un instant, apareix en la pantalla un menú en què podem escollir sistema operatiu (en cas que n’haguem mantingut un altre, si no, l’engegada és directa). En qualsevol cas, us recomano que engegueu el nou Ubuntu i comenceu a provar-lo!

Benvingut a la comunitat

Aquí la cultura és lliure, i el desenvolupament tècnic surt de la voluntat. El suport per a programes o maquinari és distribuït i es basa, normalment, en la col·laboració desinteressada de persones arreu del món. Benvinguts.

Recursos, resources, recours, mittel, risorse, resurssit…

Algunes planes de suport que em serviren (quan anava amb Ubuntu…):

ubuntuguide.org (ara per ara de la versió 8.10 de l’Ubuntu): S’hi explica com configurar tot tipus de coses.
ubuntuforums.org
I com no, el Google.

Recordeu que tindreu les tres parts restants d’aquest tutorial, sobre la configuració posterior i l’ús del sistema.

(c) 2009 by Col·lectiu Alliberats.cat
Text i captures distribuïdes sota les condicions de la llicència BY-NC-SA de Creative Commons. Canonical Ltd, Canonical i Ubuntu són marques de mercat registrades per Canonical Ltd.

Des de l’administració de epkis.cat , volem desitjar a tots els nostres visitants i usuaris registrats una molt bona diada de Sant Jordi.

Aprofito l’ocasió per recordar-vos que avui alliberen la nova versió de Ubuntu 9.04 Jaunty.

A les 10 del matí (hora catalana) l’alliberen de manera oficial, de seguida que l’alliberin penjaré en aquest mateix article com actualitzar a la nova versió de Ubuntu.

Actualització a les 10:11 del matí; a hores d’ara encara no s’ha alliberat la versió final d’Ubuntu, aniré estant al corrent durant tot el dia i a la que surti alguna cosa publicaré un nou article el més ràpid possible.

Actualització a les 17:15; ja està disponible en la pàgina oficial de descàrregues http://www.ubuntu.com/getubuntu/download
(més…)