Fa uns dos mesos vam publicar una «gran novetat»: el VirtualBox incloïa per primera vegada la possibilitat de virtualitzar el Mac OSX. El punt negre era bàsicament que això només podia fer-se des d’un sistema Mac OSX, amb la qual cosa la nova característica del VirtualBox perdia en certa manera el seu atractiu.
Sempre hi ha qui va més enllà, però. Des de lifehacker han aconseguit virtualitzar el Mac OSX a Windows i també es pot fer a GNU/Linux. A continuació vos expliquem com fer-ho. (més…)
Aquests dies estic molt excitat per la imminent eixida del Nexus One. Sembla que serà Vodafone qui finalment el venga i, segons els preus que s’han pogut veure a les botigues del Regne Unit, el preu podria ser semblant al d’un iPhone. M’he passat llegint comparatives uns quants dies i sembla que tot i que té molts punts positius, l’iPhone continua guanyant en els petits detalls que importen: un dels que més m’importa a mi és la lleugeresa i rapidesa de resposta quan fas clic amb el dit a qualsevol part de la pantalla per iniciar aplicacions o per fer qualsevol tasca normal. Sembla que l’iPhone encara continua guanyant. Per altra part, l’Android encara no és en català, tot i que ja s’ha fet una petició prou massiva (a la qual hauríeu de dir la vostra si vos interessa). A Softcatalà també han encetat un projecte de traducció, però sense l’aprovació de Google, la veritat és que la cosa és complicada. Això del català és, per mi, el principal punt en contra.
Ho acabe de llegir a Genbeta i no he pogut esperar ni cinc segons per baixar la beta del VirtualBox 3.2, instal·lar-la i comprovar si era cert o no si es pot instal·lar realment el MacOSX a una màquina virtual o no. Sobretot perquè m’estic ocupant de la traducció i no he vist cap referència (o se m’ha passat per alt). Però bé, m’he baixat el paquet deb per a lucid, l’he iniciat, i un cop he volgut crear una màquina nova m’he trobat amb:
Diàleg de creació d'una màquina virtual nova
Selecció de la versió de MacOSX
O siga, sembla que finalment es podrà virtualitzar el MacOSX a sistemes que no siguen MacOSX. Això és una gran novetat que a molta gent li vindrà molt bé (de fet, a la feina ho vam necessitar no fa molt). Quan isca la versió final ja en parlarem d’altres novetats. Per ara, amb aquesta hi ha més que suficient.
No vull deixar passar l’ocasió per comentar-vos que la traducció del VirtualBox 3.2 serà la millor feta fins ara… i no perquè la faça jo, sinó perquè el Jordi Serratosa, un company de traducció de Softcatalà, ha fet una bona repassada dels errors i possibles millores a la traducció. Ell ha estat també qui s’ha ocupat de millorar la traducció de l’OpenOffice.org, el GNOME, etc., de forma que estem obtenint unes traduccions finals amb una qualitat més que envejable.
Podeu baixar-vos el VirtualBox 3.2 des del seu repositori. Hi ha versions per a Windows, Mac i paquets precompilats per a diferents distribucions (Fedora, OpenSUSE, Ubuntu, etc.).
Fa 5 dies es va publicar una nova revisió de la branca 3.1 del VirtualBox, la 3.1.4. Aquesta revisió no conté grans novetats a nivell tècnic, sinó que està centrada en la correcció d’errors. El que sí han fet ha estat incloure una nova traducció: la variant valenciana, sota el nom Català (valencià).
Selecció d'idioma al VirutualBox 3.1.4
La història de la traducció del VirtualBox té la seua gràcia: la vam començar el Vicent Fornés i jo, en una una traducció: català-valencià, que la vam fer en variant valenciana. Un cop vam introduir el projecte a Softcatalà i coneixent l’existència de l’script d’adaptació a la variant valenciana, es va adaptar la traducció al català general i l’únic nom que es va quedar va ser “Català”.
Durant les darreres setmanes vaig iniciar el procés per a l’acceptació de la variant valenciana. El problema va ser bàsicament que els fitxers de traducció del VirtualBox són .ts, i no pas .po. Això vol dir que hi ha diferències importants entre un sistema i l’altre: la principal diferència és que els fitxers ts no accepten els “@xxxx” (del ca@valencia). El problema de llengua/país és clar: els països on tenim variants d’una mateixa llengua, ho tenim complicat a l’hora d’aconseguir un codi d’identificació. Amb els po es va solucionar amb els @, però amb els ts la única solució ha estat donar el codi ca_VA a la variant valenciana. Aquest “VA”, però, no és pas de “València”, sinó del Vaticà.
Per sort, això no és cap problema. El problema ve a ser més global: si no tenim un codi global per a la variant valenciana, llavors és complicat que els programes que estiguen en aquesta variant siguen reconeguts pel sistema, amb la qual cosa se seleccionarà el català general per defecte. Això no és cap problema, per descomptat, però en cas d’existir la variant, aleshores està bé que se seleccione.
A partir d’ara, a Fitxer > Preferències > Idioma, ja podreu seleccionar el Català (valencià).
Fa un parell de dies es va publicar una nova versió del VirtualBox, el programa de virtualització de sistemes operatius. Aquesta no és una versió de grans canvis, però inclou algunes millores que cal esmentar:
I més canvis que podeu veure visitant a la pàgina de canvis. Al rebost de softcatalà trobareu els enllaços directes per a la descàrrega per a Windows i Mac, així com l’enllaç als repositoris per a diferents distribucions. Si feu servir el programa, m’agradaria demanar-vos que si veieu algun error a la traducció, vos poseu en contacte amb mi. Des de la versió 3.0 s’han inclòs algunes cadenes que alguns cops és complicat de traduir.
Una de les utilitats del VirtualBox és poder provar un Sistema Operatiu (per exemple, una distribució de GNU/Linus) sense haver-lo d’instal·lar en la nostra màquina real. Així, si ens agrada el seu funcionament en una màquina virtual, ens podem plantejar la seva instal·lació en el nostre equip. Per a instal·lar una distribució que volem provar en una màquina virtual, tenim dues opcions:
Aquesta segona és una opció molt bona, perquè gràcies a ella ens podem saltar el procés d’instal·lació del Sistema Operatiu en la màquina virtual, i passar directament a provar el seu funcionament, que és el que ens interessa. Per Internet, podem trobar moltes imatges de disc dur amb sistemes preinstal·lats. Per exemple, en trobareu moltes a la pàgina de VirtualBox Images. En aquesta pàgina no només hi ha imatges amb distribucions GNU/Linux, sinó també amb distribucions GNU/SunOS, BSD i alguna altra (per exemple, el mític Minix). Per fer aquesta explicació, per exemple, m’he baixat la imatge de FreeBSD 7.1 amb XFCE, una de les distribucions BSD més conegudes (juntament amb OpenBSD). La imatge descarregada ve comprimida amb el format 7z. Des del Nautilus podem descomprimir-la amb el botó de la dreta i fent clic a “Extreu aquí…”.
Extracció del fitxer .7z
Un cop descomprimida, hem de registrar la imatge en el VirtualBox. Per a fer-ho obrim el VirtualBox des de “Aplicacions>Eines del sistema>VirtualBox” i, en aquest programa, anem a “Fitxer>Gestor de suports digitals”. Fem clic a “Afegeix”, i seleccionem el fitxer amb extensió “.vdi” que hagi resultat de l’extracció anterior.
Gestor de suports virtuals
Un cop registrat, tornem a la pantalla principal del VirtualBox. Tenim dues opcions. O bé creem una nova màquina virtual que utilitzi aquesta imatge, o bé utilitzem aquesta imatge en una màquina virtual existent. En aquest cas, explicaré com reutilitzar una màquina virtual. Escollim la màquina virtual que ens interessi, i fem clic al botó “Paràmetres”. Anem a la secció “Discos durs” i com a “IDE primari mestre” escollim la imatge que acabem de registrar.
Selecció de la imatge
Acceptem els canvis, i iniciem la màquina virtual. Aquesta s’engegarà amb el sistema operatiu que hàgim escollit. Si ens demana usuari i paraula de pas, la podem obtenir de la mateixa pàgina on hem obtingut la imatge.
FreeBSD en màquina virtual
Com veieu, es tracta d’una forma senzilla de poder provar una distribució en una màquina virtual, sense haver de passar pel procés d’instal·lació.
Aquesta ha estat una setmana curiosa, sense grans notícies però amb moltes altres d’una importància menor que us resumim a continuació:
Aquesta nit s’ha publicat la versió 3.0 de VirtualBox, el programa que ens permet crear màquines virtuals amb altres sistemes operatius a dins del nostre sistema operatiu. Aquesta nova versió del VirtualBox té tres novetats molt interessants:
La resta de canvis s’han centrat més en correcció d’errors i alguns canvis en la interfície així com en el procés de registre. En obrir el programa, el VirtualBox ens demanarà que fem un compte a Sun Online (pas que podem ometre). Està completament traduït al català en totes les seues versions.
Podeu baixar-lo des de la pàgina oficial o bé fer servir els repositoris habilitats per a les diferents distribucions.
Ahir es va publicar la versió beta de VirtualBox 3.0, la primera versió que s’ha publicat després de l’anunci sobre la compra de Sun Microsystems per part d’Oracle.
Bàsicament, existeixen tres grans noves característiques:
La resta del llistat es refereix sobretot a correcció d’errors relacionats amb la interfície, la compartició de carpetes, suport usb, l’instal·lador a Windows, etc. Respecte a la traducció, encara no ens han informat sobre quan hem de començar (no obstant ja els he demanat quan, perquè al final sempre hem d’anar a correcuita).
A continuació us deixem els enllaços de descàrrega per a les diferrents distribucions:
Un cop explicat com utilitzar dispositius USB a les màquines virtuals, ja donava per finalitzada aquesta sèrie de tutorials sobre com utilitzar VirtualBox, però fa poc que he llegit un article on es parla d’una opció molt interessant en les nostres màquines virtuals. A l’article li donen una utilitat molt concreta, però jo ampliaré una mica les aplicacions que se li poden donar. Per començar, us explicaré què farem amb això, i després com ho aplicarem.
Bàsicament, el que farem és crear-nos un disc virtual per al VirtualBox, però que realment només sigui com un enllaç a les particions REALS del nostre equip. És a dir, els que pot veure la nostra màquina principal. Una dada important a tenir en compte (després en veurem el motiu) és que hi podrem afegir tant els discos (que seran dispositius del tipus /dev/sda, /dev/sdb, /dev/hda, etc.) com les particions concretes (/dev/sda1,/dev/hda2, /dev/sdb1, etc.).
El primer que hem de fer, és donar permisos al nostre usuari per a crear aquest enllaç. Hi ha dues maneres senzilles de fer-ho (bé, a l’article que us enllaço n’hi ha diferents a les que jo us proposo, però crec que el millor és alguna d’aquestes dues):
sudo chmod 777 /dev/xxxx
En aquest cas, “/dev/xxxx” serà el disc o la partició que vulguem veure des del VirtualBox.
sudo adduser El_Nostre_Usuari disk
Amb aquesta segona opció no obrim els permisos al dispositiu del disc a tots els usuaris però, com a contrapartida, donem permisos al nostre usuari a TOTS els discos i particions.
Un cop executada alguna d’aquestes dues comandes, ja tenim permisos per a crear l’enllaç de VirtualBox al nostre disc o partició escollits. Per a crear aquest enllaç, hem d’executar la comanda següent:
VBoxManage internalcommands createrawvmdk -filename $HOME/.VirtualBox/Nom_Fitxer.vmdk -rawdisk /dev/xxxx -relative -register
En aquesta comanda, només hem d’escollir el nom del fitxer que volem crear, i el nom del dispositiu (el /dev/xxxx). Amb l’enllaç creat, podem fer dues coses:
Amb això podrem veure des de dins la màquina virtual la informació que hi ha en els nostres discos reals. Per a fer-ho, obrim el VirtualBox (“Aplicacions>Eines del Sistema>Sun xVM VirtualBox”), seleccionem la màquina virtual que ens interessa, i premem el botó de “Paràmetres”. Anem a la secció de “Discos durs”, i n’afegim un de nou. Escollirem el fitxer que acabem de crear (que es dirà Nom_Fitxer.vmdk).
Si hem fet l’enllaç d’una partició, des de la nostra màquina virtual es veurà aquesta partició. Si hem fet l’enllaç d’un disc, des de la màquina virtual veurem totes les particions del disc.
Aquest mètode és una alternativa al que vam explicar el seu dia per a compartir dades entre la nostra màquina principal i la virtual. La diferència és que amb el mètode nou les veurem com a particions normals de la màquina virtual, i amb el que ja sabíem fins ara les veiem com si compartíssim un recurs de xarxa.
Potser cal explicar una mica què vol dir això. Aquesta opció té sentit si en el nostre ordinador “real” hi tenim instal·lats dos sistemes operatius en dues particions diferents, que escollim per mitjà del Grub quan arranquem l’ordinador. És molt típic, per exemple, tenir un ordinador amb una partició amb Ubuntu i una altra amb Windows. Doncs bé, ara el que farem és, un cop hem entrat en Ubuntu, poder executar en una màquina virtual el Windows que tenim instal·lat a la partició real. Si voleu utilitzar aquesta opció, llegiu l’anotació fins al final, perquè té el seu perill.
En aquest cas, hem de tenir en compte que l’enllaç que hem creat per mitjà de la comanda VBoxManage ha de ser a un disc que tingui el Grub instal·lat. És a dir, en principi no ens funcionarà a partir d’un enllaç a una partició (per exemple, /dev/sda1), perquè en no tenir-hi Grub, no sabrà com arrancar. Funcionarà si l’enllaç és al disc sencer (per exemple, /dev/sda), perquè el Grub s’instal·la per defecte al Master Boot Record (MBR) del disc.
Un cop tenim l’enllaç al disc creat, hem de crear una nova màquina virtual tal i com ja vam explicar. L’única diferència és que, en el punt on ens demana el disc dur que volem assignar-li, en comptes de dir-li que en volem crear un de nou, li hem de dir que en volem utilitzar un disc existent. A la llista desplegable hi haurà el Nom_Fitxer.vmdk que hem creat per mitjà de la comanda VBoxManage. Si no hi trobem el disc, haurem de buscar-lo per l’arbre de directoris (recordem que l’hem desat a $HOME/.VirtualBox/Nom_Fitxer.vmdk).
Quan hàgim acabat de crear la màquina virtual, no caldrà instal·lar-hi cap sistema operatiu, només cal arrancar la màquina virtual. 🙂
ULL: Si utilitzem aquesta segona opció, cal anar amb compte amb un detall. Com que a la màquina virtual li hem assignat el disc sencer, utilitzarà el Grub de la nostra màquina principal, i no només tindrà assignades les particions del sistema que volem arrancar, sinó TOTES les particions del disc. Això vol dir que, si tenim el Grub configurat perquè ens entri de forma predeterminada en el sistema real que estem treballant, també ens l’intentarà arrancar com a màquina virtual. No sé les implicacions que pot tenir això, però no crec que sigui massa bo tenir dos sistemes (un real i un altre virtual) escrivint alhora sobre els mateixos fitxers, sobre la mateixa partició de Swap (si arriben a utilitzar-la), etc. Es podria arribar a produir un bucle a l’espai-temps que podria arribar a destruir tot l’univers!!! Bé, això últim és altament improbable (ho sento, m’ha sortit la vena Doc Brown a Regreso al Futuro 🙂 ), però vigileu que a la màquina virtual no arranqueu el mateix sistema que a la màquina “real”.
Comentaris recents