El teu blog de Linux en català

Una de les novetats que porta Ubuntu Maverick Meerkat és un nou repositori oficial. Si obriu les fonts de programari, trobareu aquest repositori a la pestanya «Altre programari», i està etiquetat com a «Independent» (el repositori Extras). El repositori enllaça a «http://extras.ubuntu.com». Què conté aquest repositori? De moment, res. I llavors, per a què serveix? Anem-ho a veure.

Quan Ubuntu treu una nova versió, distribueix els paquets entre els diferents repositoris segons el manteniment, les llicències, etc. Per a cada versió d’Ubuntu que s’ha publicat, Canonical ens proporciona actualitzacions per a aquests paquets, però no afegeix nous paquets. És a dir, si un cop ja s’ha publicat una certa versió d’Ubuntu surt un programa nou, no ens el podrem instal·lar des de repositoris oficials per a aquesta versió d’Ubuntu, sinó que haurem d’esperar a la versió següent, o trobar-lo en repositoris no oficials (com els PPA, que recordem que no són repositoris oficials, sinó que ens l’ofereix «algú»). Això ha estat així fins ara, i ens vam trobar amb aquest problema, per exemple, quan va sortir Chrome/Chromium o Openshot.

Canonical vol solucionar aquest problema per mitjà d’aquest repositori Extras. Cada cop que surti una nova versió d’Ubuntu, aquest repositori no contindrà res per a aquesta versió concreta. Si surt un nou programa que creuen que pot ser interessant afegir, ho faran a través d’aquest repositori Extras. L’equip que s’encarregarà d’aprovar els programes que entrin al repositori Extras serà l’Application Review Board.

Convé aclarir que a través d’aquest repositori Extras NO obtindrem actualitzacions majors dels programes continguts en altres repositoris oficials d’Ubuntu. Per exemple, quan surti Firefox 4.0 o OpenOffice 3.3, no trobarem aquestes noves versions per a Maverick a través del repositori Extras. El que sí podríem trobar-hi d’aquí a un cert temps (estic fent especulacions, no estic dient que hagi de ser així) és el LibreOffice, que no es troba en els repositoris oficials d’Ubuntu per a Maverick Meerkat.

Font | WebUpd8

Fa menys d’un dia que ha sortit la nova versió de l’Ubuntu, Maverick Meerkat, i probablement molts de vosaltres ja l’heu instal·lada sobre la versió anterior o en una partició diferent per tenir-la nova de trinca. En molts casos, aquesta política d’alliberar una versió nova cada sis mesos pot ser poc encertada, per una banda per aquells que volen estar sempre a la última tenint les últimes versions del programari (m’incloc entre ells), i per altra banda per aquells que ja estaven còmodes amb el seu entorn haver d’actualitzar la versió per no quedar-se endarrerits.

Ubuntu, la seva comunitat i Canonical, l’empresa que el patrocina, han fet, i estan fent una gran contribució en el món del programari lliure, sobretot en la tasca d’introduir a nous usuaris, però per contra, el seu enfocament a fer les coses molt senzilles per a l’usuari final provoca certa falta d’informació entre els seus usuaris. Per exemple:

  • Alguns creuen que Ubuntu és l’únic «Linux» que existeix, és a dir, que «Linux» és Ubuntu i viceversa.
  • Derivat de l’anterior punt, creuen que «Linux» és el S.O., quan en realitat tant sols és el nucli del S.O. «GNU/Linux».
  • Desconeixen l’existència d’altres distribucions i per tant de formes d’organitzar i veure les coses.

Això principalment és degut a Ubuntu té un enfocament orientat a simplificar les coses a l’usuari final, deixant-li un entorn llest amb tot el que necessita (cosa que alguns cops pot ser excessiu) i evitant tecnicismes, tant a la pàgina web principal com en el propi escriptori.

Tornant al fil conductor, m’agradaria presentar algunes alternatives a l’Ubuntu, en concret algunes distribucions que no necessiten ser actualitzades cada cert temps, és a dir, que no tenen versió. Es tracta per exemple del cas d’Arch Linux, Chakra, Gentoo, Sabayon i PCLinuxOS. Son el que s’anomena una distribució «rolling release» o «alliberaments rodants».

Aquestes distribucions s’actualitzen automàticament amb l’alliberament de cada paquet, per exemple, com passarà en el cas del Firefox 4, un cop s’alliberi, el tindrem als repositoris oficials per actualitzar-lo, en Ubuntu en canvi, haurem d’esperar a l’alliberament d’una nova versió (en el cas de que no utilitzem repositoris exteriors). Lògicament aquest sistema te una sèrie de punts positius i negatius:

Punts favorables:

  • Paquets a la última.
  • Correcció de bugs i fallades de seguretat quasi bé instantànies.
  • Control total sobre la distribució i les versions dels paquets instal·lats.

Punts negatius:

  • El sistema no és tan estable doncs no passa per un procés comprovació.
  • Al ser altament configurables, els usuaris novells no s’hi solen sentir còmodes.

No està mal no? Bé doncs, si algú està decidit a donar el pas i brindar l’oportunitat a alguna distribució «rolling release» recomano començar amb Arch Linux, jo ho vaig fer així, i al principi pot resultar realment impactant, doncs tant el sistema base del LiveCD com el de la instal·lació son tan sols una línia d’ordres, és a dir, el bàsic per construir  la teva distribució a medida, veureu però que amb la documentació que brinda la comunitat el procés s’agilitza i resulta prou fàcil. Us deixo un vídeo on es pot veure el procés d’instal·lació, com veureu, podeu instal·lar just els paquets necessaris per a les vostres necessitats, amb la qual cosa podeu accelerar bastant el sistema i l’arrancada, comparat en altres distribucions més pesades:

Com en el vídeo, podeu utilitzar virtualbox o similars per provar la distribució, i si tot surt bé traslladar la instal·lació a una partició real.

Realment aprendreu què és un sistema GNU/Linux i apreciareu la comunitat que hi ha al darrere.

Bona sort valents!

A nivell personal trobe que l’Ubuntu 10.10 té gairebé tot el que necessite. Tot i així, existeixen alguns programes bàsics per mi, com The Gimp o algun tema de còdecs que no s’arriben a instal·lar per defecte.

Per això mateix ací vos deixe un parell de línies de codi que només haureu de copiar i enganxar a un terminal (Aplicacions » Accessoris » Terminal), prémer intro, introduir la contrasenya i acceptar els canvis (i, en cas de pregunta, dir sí a tot). Potser que per a alguns paquets com el Java hageu de tindre el repositori partner activat (l’heu d’activar a través de Synaptic » Dipòsits).

Aquestes ordres instal·len còdecs necessaris per a la reproducció de formats propietaris, inclouen java, flash, reproducció de dvds i programes bàsics com The Gimp, OpenShot, VLC, adobe air o el Chromium

1. Els còdecs
sudo apt-get install gstreamer0.10-ffmpeg gstreamer0.10-plugins-bad gstreamer0.10-plugins-bad-multiverse gstreamer0.10-plugins-ugly gstreamer0.10-plugins-ugly-multiverse gstreamer0.10-plugins-base gstreamer0.10-plugins-good libdvdnav4 libdvdread4 libmp4v2-0 libxine1-ffmpeg ffmpeg flashplugin-nonfree sun-java6-fonts rar unrar p7zip-full p7zip-rar unace unp zip unzip ttf-mscorefonts-installer ttf-liberation mencoder mplayer sun-java6-plugin

2. La reproducció de dvds
sudo /usr/share/doc/libdvdread4/install-css.sh

3. Paquets de desenvolupament (aquest no cal que l’instal·leu si no compileu programes des de les fons)
sudo apt-get install build-essential automake make checkinstall dpatch patchutils autotools-dev debhelper quilt fakeroot xutils lintian cmake dh-make libtool autoconf git git-core subversion bzr

4. Programes essencials
sudo apt-get install vlc mozilla-plugin-vlc openshot gimp gthumb pidgin skype adobeair wine aptitude chromium-browser

5. Altres programes que jo instal·le per millorar el meu escriptori (vos deixe un llistat perquè instal·leu els que vulgueu, només cal fer clic a l’enllaç per instal·lar aquells que estiguen als repositoris per defecte):

Avant Window Navigator / Docky (per al dock tipus mac)
Inkscape (editor de gràfics vectorial)
Gcolor2 (per poder seleccionar qualsevol color de la pantalla i obtindre el codi hexadecimal ràpidament)
Dropbox
OpenKomodo (paquet de programació)
Filezilla (client FTP)
Tucan (alternativa molt vàlida i ràpida al jdownloader)
Spotify

Sou usuaris d’Ubuntu però de moment no voleu actualitzar-vos a la nova versió (10.10) que acaba de sortir avui mateix? Utilitzeu una altra distribució, però voleu provar les novetats que porta Ubuntu Maverick Meerkat? A GNULinux.cat us hem preparat una imatge de disc dur per a VirtualBox amb el nou Ubuntu 10.10 instal·lat, perquè el pugueu provar.

Logo de VirtualBox

Logo de VirtualBox

Us podeu descarregar aquesta imatge per a VirtualBox des d’aquest enllaç. Recordeu que a la nostra pàgina d’imatges per a VirtualBox ja tenim gairebé 20 imatges disponibles per què proveu algunes de les distribucions més importants.

Han passat novament 6 mesos i per fi tenim amb nosaltres una nova versió de l’Ubuntu, la 10.10, amb un bon grapat de canvis tot i que potser cap d’ells és un canvi espectacular. Com a curiositat cal dir que el nucli 2.6.35 que porta aquesta Ubuntu va sofrir una davallada molt gran de rendiment. A la pàgina de kernelnewbies podreu veure més característiques d’aquest nucli.

Escriptori inicial de l'Ubuntu 10.10

Baixa l'Ubuntu!

(més…)

Aquest diumenge es publicarà Ubuntu 10.10 (Maverick Meerkat), i Ubuntu ja ha obert el termini per a poder demanar CDs originals d’aquesta nova versió a través del seu servei ShipIt.

Logo d'Ubuntu

Com ja és habitual amb les darreres versions, no podeu fer-ho si ja heu demanat CDs d’alguna de les darreres versions d’Ubuntu, perquè aquest servei està destinat sobretot a usuaris novells (apart de a comunitats i col·laboradors d’Ubuntu). Per poder-los demanar, heu d’estar donats d’alta al Launchpad i anar a la pàgina del servei ShipIt. Si els demaneu, els CDs trigaran una mitjana de deu setmanes en arribar-vos.

Font | OMGUbuntu

Avui mateix s’ha publicat la Release Candidate d’Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat. Ja estem molt a prop del dia 10 d’octubre, quan s’alliberarà la versió definitiva. Respecte de la darrera versió Beta no hi ha grans modificacions, perquè tots els esforços de desenvolupament estan destinats a estabilitzar el sistema. Podeu veure les característiques que porta en aquest enllaç. Per si voleu provar aquesta Release Candidate, us deixo els enllaços de les seves diferents versions:

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat.

Hui, 28 de setembre de 2010, tenim una de les notícies més importants dels últims anys relacionades amb el programari lliure: una part molt important de la comunitat de l’OpenOffice.org s’escindeix de la branca principal portada per Oracle, amb el suport de Google, l’FSF, Red Hat, Novell, Ubuntu, l’Open Source Initiative i altres entitats i empreses. A més, ja existeix una versió per baixar.

S’ha publicat la nota a Softcatalà, la qual reproduïm íntegra perquè explica fil per randa tot el procés i què passarà amb tot això:

La comunitat de voluntaris que desenvolupa i promou l’OpenOffice.org crea una fundació independent per tal de conduir el creixement del projecte.

Internet, 28 de setembre de 2010 – La comunitat de voluntaris que desenvolupen i promouen l’OpenOffice.org, el programari lliure líder d’ofimàtica, anuncia un important canvi en l’estructura del projecte. Després d’un creixement de deu anys d’èxits amb Sun Microsystems com a fundador i patrocinador principal, el projecte posa en marxa una fundació independent anomenada “The Document Foundation”, per tal de complir la promesa d’independència que està escrita a la carta fundacional.

La Fundació serà la pedra angular d’un nou ecosistema on els individus i les organitzacions poden contribuir i beneficiar-se de la disponibilitat d’una suite d’ofimàtica lliure de veritat. Es generarà una major competència i una més gran capacitat d’elecció pel benefici dels clients i impulsarà la innovació en el mercat de suites d’ofimàtica. A partir d’ara, la comunitat de l’OpenOffice.org es coneixerà com “The Document Foundation”.

Oracle, que va adquirir els actius de l’OpenOffice.org com a resultat de l’adquisició de Sun Microsystems, ha estat convidat a ser membre de la nova Fundació i a donar la marca de la comunitat que ha fet créixer durant els últims deu anys. Tot esperant aquesta decisió, la marca “LibreOffice” ha estat triada per al programari de manera provisional.

The Document Foundation és el resultat d’un esforç col·lectiu pels principals membres independents de l’antiga comunitat OpenOffice.org, incloent diversos membres clau del Consell de la Comunitat. Serà conduït inicialment per un Comitè de Direcció dels desenvolupadors i dels projectes lingüístics nacionals. La Fundació té com a objectiu reduir la barrera d’adopció per part d’usuaris i desenvolupadors, per fer del LibreOffice la suite ofimàtica més accessible.

La Fundació coordinarà i supervisarà el desenvolupament del LibreOffice, que està disponible en versió beta a l’adreça: http://www.libreoffice.org. Els desenvolupadors estan convidats a unir-se al projecte i a col·laborar amb el nou entorn amistós i obert, per donar forma al futur de les suites de productivitat d’oficina juntament amb col·laboradors que tradueixen, proven, documenten, donen suport i promouen el programari.

Parlant en nom del grup de voluntaris, Sophie Gautier -una veterana de la comunitat i l’ex encarregada del projecte de llenguatge de parla francesa- ha declarat: “Creiem que la Fundació és un pas clau per a l’evolució de la suite ofimàtica lliure, ja que allibera el desenvolupament del codi i l’evolució del projecte de les restriccions representades pels interessos comercials d’una sola empresa. Defensors del programari lliure a tot el món tenen l’extraordinària oportunitat d’unir-se al grup de membres fundadors d’avui, per escriure un capítol completament nou en la història del programari lliure “.

El president de la FSF, Richard Stallman va donar la benvinguda a l’alliberament LibreOffice i la seva política declarada de només recomanar el programari lliure. “Estic molt content que la Document Foundation no recomanarà extensions no lliures, ja que són el principal problema de l’actual OpenOffice.org. Espero que els desenvolupadors del LibreOffice i els desenvolupadors d’Oracle seran capaços de cooperar en el desenvolupament del codi”.

“La Fundació dóna suport al document de format obert, i està disposada a treballar amb OASIS per a la propera evolució de la norma ISO”, diu Charles Schulz, membre del Consell de la Comunitat i líder de la Native Lang Confederation. “La Document Foundation posa sobre la taula el punt de vista dels desenvolupadors, col·laboradors i usuaris, i això podria accelerar el procés d’adopció de l’ODF en el govern i en les empreses”.

Chris DiBona, Open Source Programs Manager de Google, Inc, ha comentat: “La creació de la Document Foundation és un gran pas endavant en el foment d’un major desenvolupament de les suites d’oficina de codi obert ja que permet tenir un nivell d’igualtat de condicions per a tots els contribuents, que és fonamental en la creació d’una comunitat àmplia i activa al voltant d’un projecte de programari de codi obert. Google s’enorgulleix de ser partidari de la Document Foundation i participar en el projecte “.

“Visca la LibreOffice”, va dir Guy Lunardi, director de gestió de producte de Novell. “Esperem amb interès treballar amb la Fundació per ajudar a desenvolupar un producte de codi obert que permeti treballar amb documents estàndards. En última instància, preveiem que LibreOffice farà pel mercat de productivitat d’oficina el que Mozilla Firefox ha fet per als navegadors”.

Jan Wildeboer, EMEA Open Source Affairs de Red Hat, ha comentat: “En tot el món, els usuaris, les empreses i els governs s’estan movent cap a les solucions de tecnologia innovadores basades en estàndards oberts i Red Hat es complau a unir-se a aquest esforç.”.

Mark Shuttleworth, fundador i principal accionista de Canonical, els creadors d’Ubuntu, ha declarat: “El programari de productivitat d’oficina és un component crític de l’escriptori de programari lliure, i el Projecte d’Ubuntu es complau en distribuir LibreOffice a les futures versions d’Ubuntu. La Document Foundation i LibreOffice proporcionen als desenvolupadors d’Ubuntu un fòrum eficaç per a la col.laboració per tal de crear una solució eficaç per a l’escriptori en entorns d’oficina”.

“L’Open Source Initiative ha observat una tendència de retorn cap a comunitats obertes de col.laboració per al programari de codi obert”, va dir Simon Phipps, director de l’Open Source Initiative. “Donem la benvinguda a la iniciativa de la Document Foundation i esperem amb interès la innovació que és capaç de conduir una comunitat veritablement oberta reunida al voltant d’un patrimoni comú de programari lliure, en l’esperit del millor programari de codi obert”.

“Acollim amb beneplàcit el projecte LibreOffice a la comunitat del programari lliure ja que creiem que és una gran oportunitat per a ells per enriquir l’experiència d’escriptori lliure.” diu Stormy Peters, directora executiva de la Fundació GNOME. “Amb els anys la comunitat GNOME ha donat suport a l’OpenOffice juntament amb aplicacions del GNOME Office, com ara Gnumeric, Abiword i Gnucash. LibreOffice s’uneix a la comunitat del programari lliure i creiem que els usuaris d’escriptori lliure es beneficiaran d’un ampli conjunt de opcions. ”

Patrick Luby, Enginyer Cap de NeoOffice diu “Estic content de veure una nova fundació independent per a seguir creant una suite d’oficina amb característiques millorades, tot empenyent OpenOffice.org cap a direccions noves i excitants”. Ed Peterlin, visionari en cap de NeoOffice diu “Estic molt content de poder seguir portant excel·lents característiques de LibreOffice a la plataforma Mac. En el futur espero també poder ampliar les nostres eines basades en web per tal de donar suport als usuaris LibreOffice en totes les plataformes”.

Chris Halls, UK Managing Directorde credativ, una consultora independent i una companyia de serveis especialitzada en el desenvolupament, implementació i suport de solucions de codi obert: “Acollim amb beneplàcit la fundació com una oportunitat per a donar un nou enfocament per als contribuents de la comunitat i ens permet moure el projecte endavant tots plegats. En el nostre negoci, donem suport milers d’escriptoris d’oficina en molts entorns diferents. És vital que els comentaris i el codi que podem aportar com a part del nostre dia a dia pugui fluir fàcilment en el projecte “.

“La creació de la Document Foundation està d’acord amb la visió de BrOffice.org, projecte brasiler de la comunitat OpenOffice.org. El nostre país ja compta amb una gran inversió en el format Open Document i les eines de programari complet que suporten, compartim els mateixos valors i objectius, i estem més que feliços de ser part d’ella.”, diu Claudio Filho, president de l’ONG BrOffice.org del Brasil.

Podeu trobar més informació sobre el projecte a la pàgina web de la Document Foundation: http://www.documentfoundation.org

Biografies i fotos dels membres fundadors de la Fundació de documents estan disponibles aquí: http://www.documentfoundation.org/foundation/

Hi ha una pàgina específica per a les persones interessades en contribuir al desenvolupament del codi: http://www.documentfoundation.org/contribution/

La Document Foundation té un compte de Twitter en http://twitter.com/docufoundation i un compte a Identi.ca http://identi.ca/docufoundation

La llista de correu d’anuncis és a: announce+subscribe@documentfoundation.org

La llista de correu de discussions és a: discuss+subscribe@documentfoundation.org

El canal d’IRC és #documentfoundation a irc.freenode.net

La Document Foundation

La Document Foundation és una fundació independent d’autogovern democràtic creada pels principals membres de l’antiga comunitat de OpenOffice.org. Es construeix sobre la base dels deu anys de treball dedicats de la comunitat OpenOffice.org, i ha estat creada en la creença que una fundació independent és el què millor s’ajusta als valors fonamentals d’obertura, transparència i la valoració de les persones segons la seva contribució. Està oberta a qualsevol persona que estigui d’acord amb els nostres valors fonamentals i contribueixi a les nostres activitats, i acull amb satisfacció la participació de les empreses, per exemple, mitjançant el patrocini de les persones a treballar d’igual a igual al costat d’altres col.laboradors en la comunitat.

A Ubuntu.cat, ja han començat a preparar la festa d’instal·lació d’Ubuntu 10.10 (Maverick Meerkat), que s’ha de publicar el 10 d’octubre. En aquesta ocasió, la festa tindrà lloc al Centre Tecnològic i Universitari de Granollers el 6 de novembre.

Logo d'Ubuntu.cat

De moment, a Ubuntu.cat fan una crida per a que s’apunti tothom qui hi vulgui presentar una ponència. De moment, ja n’hi ha algunes de preparades. Si hi esteu interessats, no dubteu a passar-vos pel wiki de la festa.

Font | Ubuntu.cat

Si us passa com a mi i esteu una mica decebuts per la rigidesa prussiana del menú principal d’Ubuntu i les versions com el Gnomenu no us fan el pes, potser us interessa provar alguna cosa fresca i nova.

Linux Mint és una distribució basada en Ubuntu que posa molt d’èmfasi en l’aspecte gràfic i de la qual ja hem parlat algun cop en aquesta pàgina. He provat d’instal·lar-me al meuUbuntu Lucid el seu menú principal, i la veritat és que té molt bona pinta:

MintMenu

Aspecte que té el MintMenu, una mica modificat, en el meu Lucid amb GNOME

Permet accedir a totes les aplicacions, a les adreces d’interès, a les opcions de configuració, etc. i el millor de tot és que és totalment personalitzable! Si us interessa…

Instal·lació

Obrim la terminal i ens baixem els arxius d’instal·lació amb les següents ordres (se’ns baixaran per defecte a la carpeta principal d’usuari, després de la instal·lació les eliminem i au)

wget http://packages.linuxmint.com/pool/main/m/mint-translations/mint-translations_2010.02.02_all.deb
wget http://packages.linuxmint.com/pool/main/m/mint-common/mint-common_1.0.5_all.deb
wget http://packages.linuxmint.com/pool/main/m/mintmenu/mintmenu_4.9.9_all.deb

A continuació desempaquetem:

sudo dpkg -i *.deb

I instal·lem:

sudo apt-get install -f

ATENCIÓ: arribats en aquest punt, pot ser que la terminal ens avisi de que manquen alguns paquets per a que la instal·lació rutlli. Cap problema, són només algunes dependències que potser no tenim instal·lades. Busquem els paquets al Gestor Synaptic, els instal·lem de la manera normal amb totes les dependències que ens recomani el Synaptic, i tornem a córrer les dues últimes ordres que he escrit.

I un cop fet això, ja el podem afegir de la manera normal al Panell d’Ubuntu: fem clic amb el botó dret del ratolí al panell i cliquem a “Afegeix al quadre…”, i allí busquem l’extensió mintMenu. L’afegim i llestos!

Ara bé, potser us interessa…

Configurar el mintMenu

Fent clic amb el botó dret sobre el menú i anant a Preferències es poden tocar moltes cosetes per adaptar-lo als nostres gustos i integrar-lo millor dins el nostre Ubuntu. Per exemple:

  • Podem canviar el text que es mostra al costat de la icona o fins i tot treure’l, a la pestanya Botó principal.
  • Podem canviar la icona del menú, i substituïr-la pel logo d’Ubuntu, per exemple. Si teniu Ubuntu Lucid:
    • I utilitzeu un tema clar: /usr/share/icons/ubuntu-mono-light/apps/24/start-here.svg
    • I utilitzeu un tema fosc: /usr/share/icons/ubuntu-mono-dark/apps/24/start-here.svg
  • Podem editar les ubicacions que es mostren a Emplaçaments i les eines que es mostren a Sistema, des de les pestanyes respectives.
  • Podem editar els programes que es mostren a Favorits, senzillament clicant al menú, anant a Totes les aplicacions, i allí fent clic dret sobre l’aplicació que volem i dient que la volem Afegir a favorits. Un cop a Favorits les podem reordenar arrossegant-les, afegir separadors…

I més, si hi feu un cop d’ull podeu adaptar-ho al vostre gust. Espero que us aprofiti!

Problema usual

A mi no m’ha passat, però pel que es veu, és possible que quan l’afegim al menú per primer cop, no se’ns vegi res a l’apartat de “Aplicacions”. Cap problema, reiniciem i hauria de rutllar.