El teu blog de Linux en català

Linus Torvalds alça la veu contra Apple i Microsoft

Cult of Mac va capturar algunes paraules d’en Linus Torvalds durant la LinuxConf Brazil. És interessant sentir aquestes declaracions d’en Linus, perquè no solen ser molt comunes. El que va dir, per començar, va ser:

Sóc optimista: el codi obert serà un èxit a llarg termini, el secure boot és una altra d’aquestes modes passatgeres.

Recordeu que secure boot és una característica promoguda per Microsoft per al Windows 8 que pretén evitar la instal·lació d’altres sistemes operatius en els ordinadors que vinguen amb Windows de fàbrica. Torvalds va comparar el secure boot amb el DRM d’Apple i va afegir que:

“Apple’s Lockdown Mentality Will Ultimately Lose”

Les tecnologies que bloquegen les coses acaben perdent… La gent vol llibertat i els mercats volen llibertat.

La posició d’en Linus sembla clara i es mostra convençut que els estàndards oberts acabaran guanyant la batalla. Cada vegada que Apple o Microsoft o altres companyies han provat de promoure estàndards tancats, al final han hagut de desistir.

Microsoft, un monopoli en decadència

Temps era temps, quan els ordinadors eren difícils d’usar i no ben bé amigables… D’ençà d’aquella època medieval, hem pogut veure com els nostres escriptoris han anat millorant a poc a poc i ens han dut des dels primers ordinadors en blanc i negre fins a les meravelles que es poden trobar avui dia. Dues d’elles s’anomenen Ubuntu i Fedora, dos sistemes operatius que planten cara al monopoli de Microsoft i Apple, juntament amb la resta de programari lliure.

Per a les que us hàgiu perdut amb la idea del monopoli informàtic, ho expliquem amb una metàfora senzilla: aquestes dues companyies multimilionàries són per a la societat el que és el Tribunal Constitucional per als Països Catalans. Encara que aquesta societat volgués decidir ser lliure, el Tribunal, controlat per altres interessos aliens als nostres, ho impediria. Microsoft i Apple lluiten de la mateixa manera amb accions judicials i tot un sistema de patents per evitar l’alliberament del programari, que comportaria que els usuaris fossin capaços de decidir per sí mateixos.

(més…)

Putin, primer ministre de Rússia, ordena la migració a GNU/Linux

El primer ministre rus, Vladimir Putin, ha ordenat la implantació de GNU/Linux als ordinadors del país. Un procés que s’iniciarà el 2011 i acabarà el 2015.

En un document que s’ha publicat al portal Cnews (via Mashable) es pot consultar el calendari d’implantació. Aquest document es va signar el passat 17 de desembre i s’indica quins sectors de l’administració aniran migrant cap al sistema lliure. El canvi es realitzarà per sectors per tal d’evitar problemes a les administracions russes.

Cada punt del document especifica de forma concreta les accions que hauran de prendre les diferents agències responsables de la implantació, el marc d’actuació i el resultat que s’espera obtindre.

Les raons que han explicat els portaveus del govern rus són bàsicament l’estalvi de diners que suposa, així com la possibilitat d’animar el desenvolupament gràcies a les «propietats» del programari lliure.

Aquest no és el primer cop que Rússia dóna un pas cap al programari lliure. Al 2008 es van instal·lar paquets informàtics no comercials a les escoles russes a causa d’un litigi d’un professor d’escola amb Microsoft.

Altres raons menys públiques podrien estar relacionades amb el fet que diverses companyies americanes de programari privatiu han aprofitat aquesta característica no només per espiar usuaris, sinó també espiar a altres nivells més alts. El programari lliure pot evitar aquests problemes.

  • Font | elmundo.es (ja sabem que no és el millor mitjà del món…)

Attachmate Corporation compra Novell

Els moviments estratègics que s’estan produint en empreses que basen part del seu negoci en el programari lliure ens han sorprès amb la compra de Novell per part de Attachmate Corporation.

Això crea novament una situació d’incertesa important: Novell és propietària, entre d’altres coses, de la famosa distribució SuSE Linux (en la que es basa OpenSUSE) i del codi UNIX original.

Pel que comenten a Barrapunto, la venda serà per un valor de 2.200 milions de dòlars. Una part important d’aquests diners, uns 450 milions, aniran a parar a Microsoft per temes de propietat intel·lectual. Sembla que Microsoft passarà a ser el propietari legal del codi UNIX.

L’acord sembla que portarà a la divisió de Novell en dos: Novell i SuSE. Pel que es comenta, SUSE era l’única divisió «sana» a Novell ja que era la creixia amb més força. Per tant, els fans d’OpenSUSE no tindran els mateixos problemes que OpenOffice.org està tenint després de la compra de Sun per part d’Oracle. Mono continuarà el seu desenvolupament normal.

Ofereixen 2.000$ a qui programi un mòdul lliure per a Kinect

Kinect és un nou dispositiu que Microsoft ha tret per la Xbox. Aquest dispositiu (segurament heu vist algun anunci per la televisió) és una càmera que detecta el moviment que fem davant d’ella i, per exemple, pot fer moure totes les parts del cos d’un personatge de vídeojoc segons el que nosaltres fem. Lògicament (pel fet de ser de Microsoft), els mòduls de Kinect no són lliures.

Kinect per a Xbox

Kinect per a Xbox

Fa una setmana, Adafruit Industries va oferir 1.000$ a qui desenvolupi un mòdul per a Kinect, i que el pugi sota una llicència lliure a GitHub. És necessari pujar el codi, exemples i documentació. Posteriorment, Microsoft va anunciar la seva insatisfacció per aquest anunci. La resposta d’Adafruit Industries va ser doblar el premi, de manera que actualment ofereixen 2.000$ a qui programi aquest mòdul lliure.

En aquest cas, Microsoft ha mostrat el seu enuig per mitjà d’un portaveu, qui ha comentat: «Microsoft no condona la modificació dels seus productes.»

El fet és que l’oferta segueix en peu i, tot i que segurament una remuneració de 2.000$ és petita si es té en compte la feinada que suposa programar aquest mòdul, probablement a més d’un li pot interessar. De moment, ja hi ha diversos desenvolupadors que hi estan treballant.

Font | MuyLinux

Microsoft ataca obertament OpenOffice.org i el programari lliure

Si no teníem suficient amb l’escissió del projecte OpenOffice.org, ara resulta que Microsoft ha decidit atacar obertament el projecte ofimàtic lliure, i ho fa amb un vídeo que fa referència al canvi de les companyies per passar-se a solucions lliures i que després se centra en l’OOo:

Si el veieu, comprovareu que no són més que una sèrie de tòpics que s’han repetit i que es repeteixen contínuament quan algú es proposa passar-se al programari lliure. No és que allò que diuen al vídeo siga mentida, sinó que està ultra-exagerat.

És clar que et trobaràs problemes a l’hora de canviar a l’OOo i que certes coses que es fan fàcilment amb l’MS Office, amb l’OOo poden no ser tan ràpides i fàcils, però el nombre d’empreses que necessiten eixes característiques concretes són ínfimes. Per posar un exemple, a la meua feina tenim gent a redacció que per escriure tant se li’n fa fer-ho amb MS Word o amb el Gedit (bé, amb l’MS Word no poden perquè tenim gnulinux i no tenim l’MS Office instal·lat). He d’admetre, però, que la nostra gestora es queixa força de l’OpenOffice.org Calc. Aquesta queixa, però, és deguda al fet que ella ha estat sempre acostumada a fer servir l’Excel.

Comenta molta gent que aquest anunci demostra [no per primer cop] que l’OpenOffice.org està demostrant ser una amenaça clara per a Microsoft. Personalment crec que Microsoft està aprofitant que el projecte s’ha dividit per mirar de donar-li un altre cop que, evidentment, no serà de gràcia, però sí que pot fer perdre cert prestigi a l’OOo.

Vist a Genbeta

L'affair Theora, x264, Adobe i Steve Jobs

El futur de la xarxa passa per HTML5, sembla que tothom està més o menys d’acord amb això. HTML5 no és ni més ni menys que un nou estàndard web que, entre d’altres coses, ens portarà noves tecnologies (que ja es poden anar provant si teniu navegadors avançats) que podrien substituir sense cap problema a la tecnologia Flash d’Adobe.

Flash porta molts anys sent el rei de les animacions web, sobretot pel fet que no hi ha hagut un estàndard potent que haja pogut desenvolupar coses semblants. Ara que HTML5 sí que pot fer moltes d’aquestes coses i més, ja són molts qui volen deixar de banda la tecnologia d’Adobe i aprofitar-se de l’HTML5. Steve Jobs ja ha expressat el seu rebuig a deixar entrar Flash als seus dispositius mòbils i Microsoft ja ha dit que l’Internet Explorer 9 apostarà pel còdec x264 per a la reproducció de vídeos i altre contingut al web.

Curiosament, Steve Jobs ataca a Adobe tot dient que Flash és una tecnologia tancada i privativa, poc eficient i, a més, la causa de molts problemes en molts ordinadors. Microsoft no és tan dur amb el seu rebuig a fer servir la tecnologia d’Adobe, però sembla que aquesta serà la tònica general. Per altra banda, Google sí que implementa Flash a l’Android.

Per últim, i l’aspecte que més ens interessa des del món del programari lliure, és el tema de la implementació del còdec Theora (ogg) o l’x264. Ja en vam parlar farà cosa d’un o dos mesos: mentre que Firefox i Opera aposten pel còdec Theora, lliure de patents i que no exigeix pagar per fer-lo servir; Apple, Microsoft i Google aposten més pel còdec x264. Si Mozilla o l’Opera volen incloure l’x264 han de pagar. Si inclouen el còdec OGG, no. A més, l’x264 no és lliure i estarem sotmesos a llicències més que estúpides en molts casos: tots els programes de codificació de vídeo hauran de pagar per fer servir aquest còdec.

Tendències d'ús dels diferents còdecs

Respecte al còdec de Theora, Steve Jobs va comentar recentment que el fet que siga lliure no vol dir que no puga estar amenaçat per demandes per infringir el copyright d’altres i va comentar que s’estava preparant una demanda. Per descomptat, des de la companyia on desenvolupen el còdec Theora van flipar en sentir aquesta afirmació.

HTML5 és una nova batalla entre les grans companyies de la xarxa on la llibertat dels usuaris/desenvolupadors torna a estar en entredit. Ja veurem com acaba tot.

[Actualització] Sembla que avui mateix s’ha pogut saber que Canonical també donarà suport al còdec privatiu x264. Per descomptat, existeixen moltes raons per fer-ho, però no es pot negar que això mata una miqueta més el còdec de Theora.

Recull 13/2/2010

Han estat unes quantes setmanes sense fer-ne reculls, així que ja tocava. Haureu comprovat que gairebé hem publicat una tira còmica de la Tira Ecol cada dia, sembla que aquest any en Javier Malonda s’ho ha pres amb moltes ganes i podem gaudir-ne prou. A més, algunes tires estan relacionades amb altres, per la qual cosa es fa una mica més divertit (entenc que no per a tothom).

Abans de continuar, vull parlar un segon de la darrera enquesta que vam publicar sobre l’ús de navegadors. Els resultats són aclaridors: efectivament Google Chrome arriba al 15% de quota, un avançament molt considerable tenint en compte que fa un any només estava a l’1%. Firefox es manté, igual perd una mica d’usuaris. I sembla que la resta de navegadors no poden entrar en aquesta lluita. El cas d’Opera sempre em cridarà l’atenció: és un navegador potent, amb moltíssimes possibilitats… però no triomfa. I supose que el fet que no siga programari lliure no és l’única raó per a això. El que no arribe a entendre és com pot haver-hi una companyia al darrere gastant-se els diners en un producte que realment no avança (quant a nombre d’usuaris).

Anem pel recull:

Ubuntu 9.10 arrenca en 5 segons (relatiu) amb discos SSD

Fa un parell de dies podem veure el següent vídeo a la xarxa on es mostra com l’Ubuntu Karmic arrenca en 5 segons (des que es tria l’opció al Grub fins que apareix la finestra d’entrada per a usuaris):

Cal dir que per a que el gnome arrenque del tot calen 5-10 segons més (com a mínim la primera volta). Windows 7, que ja s’està presentant en societat, sembla que arrencarà en 20 segons. Sembla que la línia d’augment del rendiment amb els mateixos recursos està sent per fi una línia d’avenç, tot i que el mateix Linus Torvalds diu que el nucli Linux s’ha engreixat una mica…

Microsoft allibera 20.000 línies de codi per al nucli Linux

Microsoft ha anunciat l’alliberament de 20.000 línies de codi (les tenia retingudes a una presó propera a Alcatraç) corresponents a tres mòduls de dispositius que permetrien una millora substancial en el rendiment de la virtualització de Windows Server 2008 Hyper-V o Windows Server 2008 R2 Hyper-V.

Fins i tot els promotors de l’alliberament expliquen les raons a un vídeo. Més enllà de les raons comentades, és clar que Microsoft ha d’haver rebut pressions per part de companyies que treballen amb Windows virtualitzats sota màquines que fan servir GNU/Linux.

Tingueu en compte que són mòduls (controladors) per tal que tot funcione millor, però no és una aportació que augmente el rendiment general del nucli. No obstant, qualsevol alliberament és bo; i si és Microsoft qui ho ha de fer, encara més.

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.