El teu blog de Linux en català

Perquè no diguin que els usuaris de GNU/Linux som uns avorrits, o simplement que el S.O. és lleig comparat amb Windows o Mac OS, i aprofitant que els darrers dies ens han  fet alguna que altra crítica poc fonamentada i treta de context, proposo un concurs, val a dir que el premi no és altre que la satisfacció personal.

L’objectiu d’aquest concurs és que ens ensenyeu els vostres escriptoris personalitzats per mostrar la llibertat que ens ofereixen les distribucions GNU/Linux. Aquells que resultin visualment més atractius seran publicats en aquest mateix bloc. Com és el primer cop que es fa aquesta mena de concurs no puc determinar un nombre màxim de guanyadors, com més participació,  més escriptoris seran publicats. Per això us animo a tots a enviar les vostres captures de pantalla!

Podeu fer-ho de dos formes:

  1. Fent un comentari a aquesta mateixa publicació amb una enllaç vàlid a la captura de pantalla.
  2. Enviant un mail a la direcció gnulinux [arroba] gnulinux [punt] cat (tota precaució és poca) amb l’assumpte Concurs escriptori i la imatge adjunta, o bé amb un enllaç vàlid a ella.

A més cal que indiqueu en ambdós casos:

  1. El vostre nom tal i com voleu que aparegui a la publicació en cas de que guanyeu.
  2. Informació sobre els programes, temes i icones utilitzats, per exemple, en el meu cas:

Distribució: Arch Linux
Icones: Humanity
Tema Metacity + GTK: Aurora
Compiz i Emerald: No
Altres: Notificacions Notify-osd, mintmenu…

No cal que seguiu les indicacions anteriors a fil i randa, simplement doneu la informació que creieu necessària. Són vàlids els formats d’imatge genèrics (bmp, jpg, gif, png…) amb una resolució igual o superior a 800×600 píxels.

I bé, crec que això és tot, espero que us animeu i ens ho poseu difícil per decidir quin és el millor escriptori, teniu una setmana!

Fa menys d’un dia que ha sortit la nova versió de l’Ubuntu, Maverick Meerkat, i probablement molts de vosaltres ja l’heu instal·lada sobre la versió anterior o en una partició diferent per tenir-la nova de trinca. En molts casos, aquesta política d’alliberar una versió nova cada sis mesos pot ser poc encertada, per una banda per aquells que volen estar sempre a la última tenint les últimes versions del programari (m’incloc entre ells), i per altra banda per aquells que ja estaven còmodes amb el seu entorn haver d’actualitzar la versió per no quedar-se endarrerits.

Ubuntu, la seva comunitat i Canonical, l’empresa que el patrocina, han fet, i estan fent una gran contribució en el món del programari lliure, sobretot en la tasca d’introduir a nous usuaris, però per contra, el seu enfocament a fer les coses molt senzilles per a l’usuari final provoca certa falta d’informació entre els seus usuaris. Per exemple:

  • Alguns creuen que Ubuntu és l’únic «Linux» que existeix, és a dir, que «Linux» és Ubuntu i viceversa.
  • Derivat de l’anterior punt, creuen que «Linux» és el S.O., quan en realitat tant sols és el nucli del S.O. «GNU/Linux».
  • Desconeixen l’existència d’altres distribucions i per tant de formes d’organitzar i veure les coses.

Això principalment és degut a Ubuntu té un enfocament orientat a simplificar les coses a l’usuari final, deixant-li un entorn llest amb tot el que necessita (cosa que alguns cops pot ser excessiu) i evitant tecnicismes, tant a la pàgina web principal com en el propi escriptori.

Tornant al fil conductor, m’agradaria presentar algunes alternatives a l’Ubuntu, en concret algunes distribucions que no necessiten ser actualitzades cada cert temps, és a dir, que no tenen versió. Es tracta per exemple del cas d’Arch Linux, Chakra, Gentoo, Sabayon i PCLinuxOS. Son el que s’anomena una distribució «rolling release» o «alliberaments rodants».

Aquestes distribucions s’actualitzen automàticament amb l’alliberament de cada paquet, per exemple, com passarà en el cas del Firefox 4, un cop s’alliberi, el tindrem als repositoris oficials per actualitzar-lo, en Ubuntu en canvi, haurem d’esperar a l’alliberament d’una nova versió (en el cas de que no utilitzem repositoris exteriors). Lògicament aquest sistema te una sèrie de punts positius i negatius:

Punts favorables:

  • Paquets a la última.
  • Correcció de bugs i fallades de seguretat quasi bé instantànies.
  • Control total sobre la distribució i les versions dels paquets instal·lats.

Punts negatius:

  • El sistema no és tan estable doncs no passa per un procés comprovació.
  • Al ser altament configurables, els usuaris novells no s’hi solen sentir còmodes.

No està mal no? Bé doncs, si algú està decidit a donar el pas i brindar l’oportunitat a alguna distribució «rolling release» recomano començar amb Arch Linux, jo ho vaig fer així, i al principi pot resultar realment impactant, doncs tant el sistema base del LiveCD com el de la instal·lació son tan sols una línia d’ordres, és a dir, el bàsic per construir  la teva distribució a medida, veureu però que amb la documentació que brinda la comunitat el procés s’agilitza i resulta prou fàcil. Us deixo un vídeo on es pot veure el procés d’instal·lació, com veureu, podeu instal·lar just els paquets necessaris per a les vostres necessitats, amb la qual cosa podeu accelerar bastant el sistema i l’arrancada, comparat en altres distribucions més pesades:

Com en el vídeo, podeu utilitzar virtualbox o similars per provar la distribució, i si tot surt bé traslladar la instal·lació a una partició real.

Realment aprendreu què és un sistema GNU/Linux i apreciareu la comunitat que hi ha al darrere.

Bona sort valents!

En més d’una ocasió hem escrit sobre el fet que mentre que als equips d’escriptori les estadístiques d’ús de GNU/Linux són prou ridícules (1-2%), a l’hora de parlar de servidors aquesta situació és diferent, el percentatge d’ús de GNU/Linux és un mínim del 22%. Segons aquest article de MuyComputer sembla que el percentatge podria ser encara més gran, ja que les dades es basen en compres de servidors [que porten un SO ja instal·lat]. Sembla que molts clients compren el servidor i després hi instal·len GNU/Linux.

La cosa canvia, però, quan parlem de superordinadors. I és que segons les últimes dades que s’han pogut conèixer, dels 500 ordinadors més potents del món, el 91% porten instal·lat alguna distribució GNU/Linux. A la següent imatge podeu veure un gràfic molt representatiu sobre quina és la presència de cada sistema operatiu a aquests 500 superordinadors:

Gràfic de quota de SO als ordinadors més potents del món

Estadístiques detallades dels ordinadors més potents del món

A la pàgina web de la BBC, on s’han fet públiques aquestes dades, també és possible obtindre més informació al respecte: una gran majoria d’aquests computadors es fan servir per recerca, seguit per l’ús acadèmic i la indústria. Més de la meitat dels superordinadors són als EUA. A Barcelona sembla que hi ha com a mínim 1.

La raó per la qual els ordinadors més potents del món fan servir GNU/Linux és senzilla: es necessiten sistemes operatius que siguen capaços d’adaptar-se a les característiques de maquinari. Per tant, l’SO ha d’ésser modificable i adaptable fàcilment. Per aquesta raó Windows té un percentatge tan ridícul que es queda en l’1% (curiosament el mateix percentatge que té GNU/Linux als ordinadors d’escriptori).

Avui s’ha alliberat el nucli Linux 2.6.34 amb moltes millores i noves característiques incloses. Al bloc d’Oh! fan una descripció detallada la qual vos passe ací:

  • Ceph | Un sistema de fitxers distribuït, que pot considerar-se vagament similar als conceptes de lustre o el googlefs. És a dir, distribueix diverses còpies de les dades entre els servidors, i si un d’ells falla es replica en un altre. Com sol ocórrer en aquest tipus de sistemes de fitxers, les dades i metadades s’emmagatzemen per separat, però a diferència d’uns altres com el lustre, Ceph permet tenir múltiples servidors de metadades. El seu autor principal és Sage Weil, qui ho va iniciar  com a part de la seua tesi. De progressar, podria fer front a lustre i, a més, estar millor integrat en Linux. Una cosa curiosa és que Ceph utilitza per a implementar certes característiques i funcionalitats exclusives de Btrfs (i, de fet, han enviat pedaços per a implementar-les), de manera que Ceph utilitza Btrfs com a magatzem segur dels seus objectes. cal tindre en compte que és un sistema de fitxers àdhuc molt experimental ·
  • LogFS | És un sistema de fitxers dissenyat per a dispositius basats en «memòria flash» (SSD) i, com el seu nom indica, el seu disseny està basat en la idea d’estructura en forma de log (és a dir, totes les operacions del sistema de ftixers es van afegint linealment al capdavant del log). Pot considerar-se com el successor de JFFS2, al que supera en pràcticament tots els sentits. A diferència d’altres sistemes de fitxers per a dispositius SSD, té suport rudimentari per a funcionar en dispositius basats en blocs (discos durs).
  • Millores de Btrfs | En aquesta versió, Btrfs afegeix diverses coses:
    • La capacitat de configurar quin subvolum és el subvolum per defecte. Açò permet coses com, a l’hora d’actualitzar el sistema, prendre una captura, actualitzar, i configurar les actualitzacions com a subvolum per defecte. I, si alguna cosa falla, es reconfigura la captura anterior com subvolum per defecte. De fet, ja existeix en Fedora 13 un connector que automàticament pren captures abans de les actualitzacions i modifica fins i tot la configuració de Grub, permetent provar una versió de Fedora i tornar a l’anterior en cas de tenir problemes amb ella.
    • S’ha afegit una nova eina per a gestionar btrfs, l’ordre «btrfs». Aquesta eina reemplaça a totes les eines anteriors.
    • S’ha afegit la capacitat de llistar tots els subvolums del sistema (ordre «btrfs subvolume list»)
    • S’ha modificat el càlcul de df (que per a btrfs és molt més complex del normal), i s’ha afegit un df propi detallat (ordre  «btrfs filesystem df»)
    • Es poden defragmentar fitxers individuals, i fins i tot rangs determinats dins d’un mateix fitxer.
  • Vhost net | Es tracta d’un mòdul que realitza una optimització per a les funcions de xarxa de virtio (la interfície de E/S de Linux per a interactuar amb eficiència entre amfitrions i clients de virtualització). Aquest mòdul elimina 4 cridades al sistema per cada paquet de xarxa, i conseqüentment tota la sobrecàrrega que açò implica. D’aquesta manera, els convidats d’un sistema KVM poden tenir un rendiment de xarxa pràcticament idèntic al del maquinari natiu.
  • Kprobes jump | Kprobes és el sistema que utilitza Systemtap per a inserir sondes (probes) en punts aleatoris del codi kernel. Aquestes sondes insereixen la instrucció «int3», que provoca una interrupció que el codi de kprobes atén obtenint totes les dades que siguen necessàries per a Systemtap. En aquesta versió, Kprobes pot utilitzar una simple instrucció «jmp», és a dir, per a cridar a Kprobes simplement es fa un salt de codi, que és molt més eficient. Amb «int 3», una sonda tarda 0.5-1 microsegons en ser atesa, amb «jmp» amb prou faenes 0.1. Açò fa que la instrumentació en viu siga àdhuc menys notable en el sistema.
  • Millores de perf | Una nova eina que analitza estadístiques de bloquejos  (perf lock), i suport per a anàlisi entre diferents plataformes, per exemple un x86-32 bits i un SPARC 64 bits. Açò permet «empaquetar» les dades d’una anàlisi d’una càrrega concreta, i enviar-los per email a algú perquè sàpia revisar-los i trobar problemes.
  • Lockdep per a RCU | Lockdep és una eina de depuració que tracta de predir possibles fallades en els bloquejos del codi mentre s’executa el sistema. No obstant això, fins ara no incloïa depuració per a un dels tipus de bloqueig més importants i complexos de Linux, RCU. En aquesta versió, s’afegeix suport per a açò. ·
  • Generalized TTL Security Mechanism, private VLAN proxy arp | Dos nous RFCs (5082 i 3069). El primer és un sistema de protecció especialment útil per a protegir routers contra atacs amb paquets BGP.
  • Suspensió/resum asíncron | Fins ara, la suspensió i resum dels dispositius en Linux era síncron, és a dir, es feien les operacions de suspensió i resum del dispositiu un darrere d’un altre. En aquesta versió es fan en paral·lel, la qual cosa accelera el procés, especialment el de resum del sistema, encara que de moment solament ho utilitzen els dispositius PCI, USB i SCSI.
  • Alternança entre GPUs | Alguns portàtils inclouen múltiples GPUs, una de baix rendiment i consum i una altra d’alt, i permeten canviar dinàmicament entre ambdues. Aquesta versió afegeix suport per a açò en Linux (encara que requereix reiniciar les X).
  • Suport preliminar de Radeon HD5xxx | Però només preliminar…
  • Mòdul Ballon de VMware | El «Balloning» és una tècnica que permet limitar la memòria que utilitzen els clients en els sistemes virtualitzats amb col·laboració del client. Amb aquest mòdul, els clients  Linux en amfitrions VMware podran realitzar aquesta funció correctament.

També podeu trobar més enllaços:

· *Ceph: Un sistema d’arxius distribuït, que pot considerar-se vagament similar als conceptes de llustre o el *googlefs. És a dir, distribueix diverses còpies de les dades entre els servidors, i si un d’ells falla es replica en un altre. Com sol ocórrer en aquest tipus de sistemes d’arxiu, les dades i *metadatos s’emmagatzemen per separat, però a diferència d’uns altres com a Llustre, *Ceph permet tenir múltiples servidors de *metadatos. El seu autor principal és *Sage *Weil, qui ho inicie com a part de la seua tesi. En aquest article (o en aquest altre) s’explica detalladament el seu funcionament. De progressar, podria fer front a Llustre i, a més, estar millor integrat en Linux. Una cosa curiosa és que *Ceph utilitza per a implementar certes característiques funcionalitats exclusives de *Btrfs (i, de fet, han enviat pegats per a implementar-les), de manera que *Ceph utilitza *Btrfs com *almacen segur dels seus objectes. cal notar a més que és un sistema d’arxius àdhuc molt experimental · *LogFS: És un sistema d’arxius dissenyat per a dispositius basats en “memòria flaix” (*SSD) i, com el seu nom indica, el seu disseny està basat en la idea d’estructura en forma de *log (és a dir, totes les operacions del sistema d’arxius es van afegint linealment al capdavant de *log). Pot considerar-se com el successor de *JFFS2, al que supera en pràcticament tots els sentits. A diferència d’altres sistemes d’arxius per a dispositius *SSD, té suport rudimentari per a funcionar en dispositius basats en blocs (discos durs). · Millores de *Btrfs: En aquesta versió, *Btrfs afig diverses coses: · La capacitat de configurar què *subvolumen és el *subvolumen per defecte. Açò permet coses com, a l’hora d’actualitzar el sistema, prendre un *snapshot, actualitzar, i configurar a a les actualitzacions com *subvolumen per defecte. I, si alguna cosa falla, es *reconfigura el *snapshot anterior com *subvolumen per defecte. De fet, ja existeix en F13 un *plugin que automàticament pren *snapshots abans de les actualitzacions i modifica fins i tot la configuració de *Grub, permetent provar una versió de *Fedora i tornar a l’anterior en cas de tenir problemes amb ella. · S’ha afegit una nova eina per a gestionar *btrfs, el comando “*btrfs”. Aquesta eina reemplaça a totes les eines anteriors. · S’ha afegit la capacitat de llistar tots els *subvolúmenes del sistema (comando *btrfs *subvolume *list) · S’ha modificat el càlcul de *df (que, per a *btrfs és molt més complex del normal), i s’ha afegit un *df propi detallat (comando *btrfs *filesystem *df) · Es poden *defragmentar arxius individuals, i fins i tot rangs determinats dins d’un arxiu. · *Vhost *net: Es tracta d’un *driver que realitza una optimització per a les funcions de xarxa de *virtio (la interfície de *IO de Linux per a interactuar amb eficiència entre hostes i convidats de virtualització). Aquest *driver elimina 4 trucades al sistema per cada paquet de xarxa, i consegüentment tota la sobrecàrrega que açò implica. D’aqueixa manera, els convidats d’un sistema *KVM poden tenir un rendiment de xarxa pràcticament idèntic al del maquinari natiu. · *Kprobes *jump: *Kprobes és el sistema que utilitza *Systemtap per a inserir “sondes” (*probes) en punts aleatoris del codi *kernel. Aquestes sondes insereixen la instrucció “*int3”, que provoca una interrupció que el codi de *kprobes atén obtenint totes les dades que siguen necessaris per a *Systemtap. En aquesta versió, *Kprobes pot utilitzar una simple instrucció “*jmp”, és a dir, per a cridar a *Kprobes simplement es fa un salt de codi, que és molt més eficient. Amb “*int 3”, una sonda tarda 0.5-1 microsegons en *desapacharse, amb “*jmp” amb prou faenes 0.1. Açò fa que la instrumentació en viu siga àdhuc menys notable en el sistema. · Millores de *perf: una nova eina que analitza estadístiques de bloquejos (*perf *lock), i suport per a anàlisi entre diferents plataformes, per exemple un x86-32 bits i un *SPARC 64 bits. Açò permet “empaquetar” les dades d’una anàlisi d’una càrrega concreta, i *enviarselos per email a algú perquè sàpia revisar-los i trobar problemes. · *Lockdep per a *RCU: *Lockdep és una eina de depuració que tracta de *precedir possibles fallades en els bloquejos del codi mentre s’executa el sistema. No obstant això, fins ara no incloïa depuració per a un dels tipus de bloqueig més importants i complexos de Linux, *RCU. Aquesta versió, s’afig suport per a açò. · *Generalized *TTL *Security *Mechanism, *private *VLAN *proxy *arp: Dos nous *RFCs (5082 i 3069). El primer és un sistema de protecció especialment útil per a protegir *routers contra atacs amb paquets *BGP. · *Suspension/resum asíncron: Fins ara, la suspensió i resum dels dispositius en Linux era síncron, és a dir, es feien les operacions de suspensió i resum del dispositiu un darrere d’un altre. En aquesta versió es fan en paral·lel, la qual cosa accelera el procés, especialment el de resum del sistema, encara que de moment solament ho utilitzen els dispositius *PCI, USB i *SCSI. · Alternança entre *GPUs: Alguns portàtils inclouen múltiples *GPUs, una de baix rendiment i consum i una altra d’alt, i permeten canviar dinàmicament entre ambdues. Aquesta versió afig suport per a açò en Linux (encara que requereix reiniciar les X). · Suport preliminar de *Radeon HD5*xxx: Però solament preliminar… · *Driver *Ballon de *VMware: El “*Balloning” és una tècnica que permet limitar la memòria que utilitzen els convidats en els sistemes *virtualizados amb col·laboració del convidat. Amb aquest *driver, els convidats Linux en hostes *VMware podran realitzar aquesta funció correctament.

Aquest mateix matí he llegit a FirefoxCAT que s’havien publicat els resultats de la darrera enquesta d’usuaris d’Internet a l’Estat Espanyol de l’AIMC. Allà han fet una anàlisi sobre les estadístiques d’ús del Firefox que no desvetllaré (aneu i esbrineu-ho per vosaltres mateixos…).

L’enquesta d’usuaris d’Internet també inclou estadístiques de sistemes operatius, així que he anat directament a comprovar quins han estat aquests resultats i presentar-vos-los tot comparant-los amb les dades de l’any passat de les quals ja vam parlar. Aquests han estat els resultats:

Taula d'ús de sistemes operatius segons l'enquesta de l'AIMC (2009-2010)

Gràfica d'ús de sistemes operatius segons l'AIMC 2010

El primer que hem de comentar és que les estadístiques d’ús de GNU/Linux són superiors a les mitjanes que trobem a l’W3Counter, on l’ús de GNU/Linux es troba a l’1,55% (tot i que aquesta dada és global) o les de l’StatCounter, que li dona a GNU/Linux a nivell de «Spain» un 1,66% (a nivell global dóna un 0,7%).

Ha passat un any des que es publicara Windows 7 i sembla que l’acceptació serà millor que la de Windows Vista, que ha estat incapaç de reemplaçar Windows XP. MacOSX continua creixent de forma molt important i en un any puja un 1,20% fins al 4,10% total.

GNU/Linux és la gran sorpresa, però. Pujar un 0,7% en un any és una gran fita, per no parlar del fet que passar una barrera psicològica com és la del 3% representa mostrar certa presència (així ho consideren al parlament de Catalunya, però no al del País Valencià). És interessant veure que a l’Estat Espanyol l’ús de GNU/Linux és major que a la resta. Tant de bo poguérem conèixer les dades filtrades per als Països Catalans. També em semblaria seria interessant conèixer les dades filtrades segons Extremadura.

En definitiva, és impressionant comprovar com GNU/Linux puja tant sense tindre els mitjans que tenen Windows o MacOSX. Penseu que en general linux requereix que els usuaris l’instal·len, ja que poques botigues venen ordinadors amb gnu/linux preinstal·lat. Un 0,7% no és gens menyspreable!

A EweekEurope han fet un apunt curiós sobre “40 coses que probablement no sabíeu sobre GNU/Linux“. He de dir que jo me les sabia gairebé totes, però m’ha semblat interessant. Al meu cap jo en tinc també unes quantes coses interessants, igual algun dia faig un recull.

  1. Linus Torvalds va desenvolupar el nucli Linux mentre estudiava a la universitat de Helsinki el 1991.
  2. L’any passat, el 75% del codi del nucli de Linux va ser desenvolupat per programadors que treballaven per empreses privades.
  3. Al desembre de 2009, IBM va anunciar un nou sistema Mainframe dissenyat per treballar amb GNU/Linux.
  4. El Gegant Blau va triar Linux per a allò que serà el supercomputador més potent del món, Sequoia, que veurà la llum el 2011.
  5. Els sistemes basats en Linux es troben en 446 dels 500 supercomputadors més potents del món.
  6. El 95% dels servidors que es fan servir als estudis de Hollywood per a les pelis d’animació fan servir Linux.
  7. El primer llargmetratge d’èxit produït amb servidors Linux fou Titanic, el 1997.
  8. James Cameron va triar servidors Linux per produir la pel·lícula Avatar.
  9. Els servidors de Google funcionen amb Linux.
  10. Google ha contribuït en un 1,1% del total del codi del nucli linux.
  11. Linux s’està expandint ràpidament en el mercat dels smartphones i altres dispositius electrònics dins del mercat de consum.
  12. Sistemes operatius com Palm WebOS, Google Android, Nokia Maemo o Samsung Bada estan desenvolupats en base al nucli linux.
  13. TiVo fa servir una versió personalitzada de Linux per als seus dispositius.
  14. Al 2009, les diferents variants de Linux van aconseguir una quota del mercat en servidors del 33,8%. Microsoft un 7,3%.
  15. Mentrestant, a l’àrea d’ordinadors personals, Linux només arriba a l’1,02% que quota de mercat.
  16. Torvalds va crear Linux per al projecte GNU sota llicència GPL.
  17. Torvalds no haguera creat mai el seu propi nucli si GNU ja l’haguera tingut en aquell moment.
  18. El projecte GNU mancava aleshores de controladors o nucli.
  19. Sota la llicència GPL, qualsevol desenvolupador o empresa que distribuïsca el nucli linux ha de proporcionar també el codi font a dins del paquet mateix.
  20. En paraules de Torvalds: “Desenvolupar Linux sota llicència GPL ha estat definitivament el millor que m’ha passat a la vida”.
  21. Torvalds no va aconseguir en primera instància poder registrar el nom de Linux.
  22. Al 1994, un tal William Della Croce Jr. va registrar la marca Linux als EUA i començà a demanar royalties a les diferents distribucions gnu/linux.
  23. Torvalds i els seus advocats guanyaren aquesta batalla el 1997 i aconseguiren recuperar la marca Linux.
  24. Actualment existeixen més de 300 distribucions gnu/linux actives.
  25. Linux va guanyar molta popularitat més enllà dels programadors tradicionals gràcies a la distribució Slackware, que era més fàcil de fer servir per als no iniciats en la programació.
  26. La distribució Debian va ser una de les primeres que realment estava orientada com a comunitat de desenvolupadors en gnu/linux.
  27. El codi base de Debian es manté en altres distribucions tan populars com Ubuntu, Knoppix o Xandros.
  28. El codi font de la versió Debian 4.0 conté 283 milions de línies de codi.
  29. S’estima que en un entorn de desenvolupament comercial, el codi font de linux estaria valorat en uns 7.300 milions de dòlars.
  30. La primera distribució comercial de GNU/Linux fou Yggdrasil, publicada al 1992 en format Live-CD.
  31. Red Hat fou una de les primeres distribucions comercials linux en arribar lluny al món empresarial.
  32. Ubuntu fou la primera «distro» en ser oferida per un fabricant (dell) preinstal·lada als ordinadors.
  33. A l’apartat d’ultraportàtils, la distribució triada fou Xandros a través dels populars Asus EeePC.
  34. El nom del servidor web basat en codi obert, l‘Apache, no estava basat en la tribu índia del popular Geronimo, sinó que és la contracció de «a patchy server», en referència a un sistema creat en base a moltes peces de codi aportades per la comunitat GNU/Linux.
  35. Al 2002, The Register, va publicar que Microsoft s’havia gastat 421 milions de dòlars per tal de combatre contra GNU/Linux.
  36. Al 2003, SCO (Santa Cruz Operation), un dels màxims valors de UNIX, va acusar IBM d’haver transferit codi des de UNIX a Linux i va sol·licitar que l’eliminara d’aquestes distribucions.
  37. L’estat indi de Kerala va desenvolupar una llei que obligava totes les seues escoles i universitats a fer servir linux als seus ordinadors.
  38. Alguna cosa semblant passà al Brasil, on es primava l’ús de linux als ordinadors per davant d’altres sistemes operatius comercials.
  39. Al 2009, aquest país sud-americà va desplegar la infraestructura més gran de thin-clients amb linux fins a la data d’avui, amb més de 350.000 equips.
  40. L’analista IDC contempla que al 2012 les vendes d’assistència per a linux superen els 1.000 milions de dòlars.

Introducció:     (Els més precoços, que passin al clímax!)

Seguint la moda de posts per facicles, amb l’arribada d’una espècie d’efecte 2010 amics m’han demanat si els podia arreglar el senyor Ordinador, qui ja no podia entrar a Windows. Així que relataré, a partir del pròxim post, alguns dels truquets que m’agrada fer a les màquines verges, i, de pas, us convido a dir els vostres.

Per a no sentir-me moralment malament (Digues no al suport gratuït a Windows), la política que he seguit és que els ho feia amb la condició que també m’hi deixessin instal·lar Ubuntu, a veure si així s’hi familiaritzen, perden la por i prenen consciència dels avantatges.

M’ha sorprès una parella, en què ella s’ha il·lusionat al anomenar-li l’Ubuntu i cito: “Ah si! jo hi vull Ubuntu!”. Resulta que ja ho fan servir a l’escola on treballa 🙂

La cosa més senzilla, més apreciada i menys duta a terme per les botigues d’informàtica és recuperar les dades. No cal dir que posant el LiveCD és trivial recuperar les dades, ja que rara vegada són els fitxers el que s’ha espatllat de Windows.

Passem a la
Curiositat:

Sol ser més senzill instal·lar windows i després ubuntu, llegint sobre el tema, resulta que les particions que escriuen a la part central del disc poden escriure més depressa que no pas si són cap als extrems (De 60MB/s cau fins a 30MB/s), així que ho farem de la manera difícil!

Nus:

El principal problema d’instal·lar el Windows a posteriori és que posa el seu Bootloader en el Master Boot Record (MBR), i ens matxaca el nostre estimat GRUB. El MBR és el que la BIOS (~L’ordinador) executa un cop carregats alguns dispositius (CD, diquetera, xarxa…) i el que l’hi indica a on és el sistema operatiu. Windows fa que aquest apunti, obviament, a Windows, sense reconèixer altres sistemes operatius que no siguin windows.

Així que, com ho fem per recuperar el GRUB? De fet encara hi és, només l’hem de reinstal·lar al MBR. El primer que hem de fer, és iniciar amb el LiveCD d’ubuntu i executar l’Ubuntu des del CD amb el Prova l’Ubuntu sense fer cap canvi al meu ordinador després de triar la llengua.

Allí llancem un terminal. Ens calen permisos per a que les comandes treguin resultats, així que utilitzeu sudo su (#) o sudo ($) davant de cada comanda. Dit això, passem al

Clímax:

1. Cal localitzar el grub!

amb
# fdisk -l
podem localitzar les particions amb Sistema “Linux“, si en teniu més d’una trieu la més recent o aquella que tingui el grub que utilitzeu.

1.1 Muntem la partició
# mkdir /media/root

# mount /dev/sdaX /media/root
Substituïnt la X amb la partició corresponent (serà hdaX si el disc no és SATA). Podem assegurar-nos que em triat la partició bona fent

ls /media/root/boot

que ha de llistar els diferents nuclis Linux i el grub, si ens hem equivocat no trobarà la carpeta boot.

2. Re-instal·lar el grub!

Ja el tenim! Ara només ens cal executar la comanda
# grub-install --root-directory=/media/root /dev/sda
Atenció que és sda (o hda) sense cap número (identifica el MBR) i són dos guions davant de root (no guió llarg).

3. Actualitzar el grub

A vegades, si reiniciéssim en aquest punt, quan mirem de llançar el Windows ens diu No such device uuid XXXX-XXX…, press any key.

El que passa és windows anomena les particions depenent de en quin ordre són, i al reaparèixer Ubuntu en particions anteriors aquests han canviat. Només m’ha calgut fer
# update-grub
Desenllaç:

Reiniciem… I ja ho tenim! Dit i fet!

A Phoronix han fet un anàlisi tot comparant tres versions diferents de l’Ubuntu en un sistema amb 4 GB de RAM. Com molts de vosaltres sabreu, un Ubuntu de 32 bits per defecte no pot fer servir els 4GB de RAM, sinó que com a màxim pot fer-ne servir 3 (el mateix passa amb els Windows de 32 bits). Una forma de solucionar això és fer servir el nucli per servidors (PAE) que, tot i que també és de 32 bits, pot reconèixer i fer servir els 4GB de memòria RAM.

Per altra part, com molts sabreu i haureu pogut comprovar, el rendiment de les versions de 64 bits mai ha destacat molt respecte a la versio de 32 bits. Sembla, però, que això ja està canviant i les darreres proves fetes des de Phoronix mostren un augment important del rendiment amb les versions de 32 bits. En canvi, el fet que el nucli per a servidors (PAE) puga reconèixer tota la memòria RAM, no es reflecteix en una millora important del rendiment (és clar que la RAM no ho és tot).

Ací teniu els resultats d’algunes de les proves fetes:

Apache Benchmark (comandes per segon)

Bullet Physics Engine - 3000 Fall (segons, com menys millor)

C-Ray (segons, com menys  millor)

C-Ray (segons, com menys millor)

John The Ripper (comandes per segon)

OpenSSL (senyals per segon)

PostMark (transaccions per segon)

Al les 14 proves que s’han fet, en cap d’elles el nucli de 64 bits s’ha quedat enrere. Ací em mostrat les 6 proves a les quals el rendiment del nucli de 64 bits superava de forma significativa el dels nuclis de 32 bits. Això vol dir que ja és hora de migrar als 64 perquè es notarà significativament. Ja no existeixen raons reals per endarrerir més el canvi i començar a aprofitar el potencial dels nous processadors amb GNU/Linux.

Fem un ràpid resum de totes les coses que han passat aquesta setmana (i alguna cosa més):

windows7-stallman
Visiteu les tires de Geek & poke

Fa un parell de dies podem veure el següent vídeo a la xarxa on es mostra com l’Ubuntu Karmic arrenca en 5 segons (des que es tria l’opció al Grub fins que apareix la finestra d’entrada per a usuaris):

Cal dir que per a que el gnome arrenque del tot calen 5-10 segons més (com a mínim la primera volta). Windows 7, que ja s’està presentant en societat, sembla que arrencarà en 20 segons. Sembla que la línia d’augment del rendiment amb els mateixos recursos està sent per fi una línia d’avenç, tot i que el mateix Linus Torvalds diu que el nucli Linux s’ha engreixat una mica