El teu blog de Linux en català

Tot i que editar i personalitzar el GRUB és una tasca relativament senzilla, existeix una aplicació que ens ho fa més senzill i còmode: Grub Customizer.

Amb aquesta aplicació podeu personalitzar el vostre GRUB de manera gràfica. Podeu afegir, eliminar, ordenar o canviar el nom de les entrades, així com afegir un fons al GRUB, canviar els colors, el temps d’espera, l’entrada seleccionada, entre altres opcions. (més…)

Per desgràcia, alguns cops ens trobem en que el Windows, després d’insta·lar unes quantes actualitzacions no desitjades o instal·lar un nou sistema operatiu Windows, ens deixa d’arrancar l’ordinador o ens ha tret l’opció de triar amb quin sistema operatiu volem iniciar l’ordinador.

Grub 2: Escollim amb quin sistema operatiu arrancar

Això passa perquè el Windows esborra el gestor d’arrancada Grub 2 pel seu propi, que òbviament no reconeix el nostre sistema GNU/Linux com a sistema operatiu (només és reconeix a ell mateix com a únic sistema present i vàlid, o simplement, se’l carrega.

Si és aquest el nostre cas, anem a veure com el tornem a instal·lar.

Primer de tot hem d’engegar l’ordinador des d’un Live CD, com pot ser el CD d’instal·lació de l’Ubuntu, i obrim un terminal d’ordres:

Mirem en quina partició tenim instal·lat l’Ubuntu.
sudo fdisk -l

Si tenim l’Ubuntu instal·lat a sda1:
sudo mount /dev/sda1 /mnt

Si tinguéssim la carpeta boot o qualsevol altra separada en una altra partició, la muntem:
sudo mount /dev/sda2 /mnt/boot

Muntem les següents carpetes:
sudo mount --bind /dev /mnt/dev
sudo mount --bind /proc /mnt/proc
sudo mount --bind /sys /mnt/sys

Fem chroot:
sudo chroot /mnt

Si volem editar alguna opció del grub, ara és el moment de fer-ho. Sinó, ens podem saltar aquest pas.
nano /etc/default/grub

Si hem editat la configuració del grub, creem el nou fitxer de configuració del grub:
update-grub

Instal·lem el grub:
grub-install /dev/sda

Si el grub ens dona algun problema, el tornem a instal·lar:
grub-install --recheck /dev/sda

Font | Ubuntu wiki | Ubuntu help

Introducció:     (Els més precoços, que passin al clímax!)

Seguint la moda de posts per facicles, amb l’arribada d’una espècie d’efecte 2010 amics m’han demanat si els podia arreglar el senyor Ordinador, qui ja no podia entrar a Windows. Així que relataré, a partir del pròxim post, alguns dels truquets que m’agrada fer a les màquines verges, i, de pas, us convido a dir els vostres.

Per a no sentir-me moralment malament (Digues no al suport gratuït a Windows), la política que he seguit és que els ho feia amb la condició que també m’hi deixessin instal·lar Ubuntu, a veure si així s’hi familiaritzen, perden la por i prenen consciència dels avantatges.

M’ha sorprès una parella, en què ella s’ha il·lusionat al anomenar-li l’Ubuntu i cito: “Ah si! jo hi vull Ubuntu!”. Resulta que ja ho fan servir a l’escola on treballa 🙂

La cosa més senzilla, més apreciada i menys duta a terme per les botigues d’informàtica és recuperar les dades. No cal dir que posant el LiveCD és trivial recuperar les dades, ja que rara vegada són els fitxers el que s’ha espatllat de Windows.

Passem a la
Curiositat:

Sol ser més senzill instal·lar windows i després ubuntu, llegint sobre el tema, resulta que les particions que escriuen a la part central del disc poden escriure més depressa que no pas si són cap als extrems (De 60MB/s cau fins a 30MB/s), així que ho farem de la manera difícil!

Nus:

El principal problema d’instal·lar el Windows a posteriori és que posa el seu Bootloader en el Master Boot Record (MBR), i ens matxaca el nostre estimat GRUB. El MBR és el que la BIOS (~L’ordinador) executa un cop carregats alguns dispositius (CD, diquetera, xarxa…) i el que l’hi indica a on és el sistema operatiu. Windows fa que aquest apunti, obviament, a Windows, sense reconèixer altres sistemes operatius que no siguin windows.

Així que, com ho fem per recuperar el GRUB? De fet encara hi és, només l’hem de reinstal·lar al MBR. El primer que hem de fer, és iniciar amb el LiveCD d’ubuntu i executar l’Ubuntu des del CD amb el Prova l’Ubuntu sense fer cap canvi al meu ordinador després de triar la llengua.

Allí llancem un terminal. Ens calen permisos per a que les comandes treguin resultats, així que utilitzeu sudo su (#) o sudo ($) davant de cada comanda. Dit això, passem al

Clímax:

1. Cal localitzar el grub!

amb
# fdisk -l
podem localitzar les particions amb Sistema “Linux“, si en teniu més d’una trieu la més recent o aquella que tingui el grub que utilitzeu.

1.1 Muntem la partició
# mkdir /media/root

# mount /dev/sdaX /media/root
Substituïnt la X amb la partició corresponent (serà hdaX si el disc no és SATA). Podem assegurar-nos que em triat la partició bona fent

ls /media/root/boot

que ha de llistar els diferents nuclis Linux i el grub, si ens hem equivocat no trobarà la carpeta boot.

2. Re-instal·lar el grub!

Ja el tenim! Ara només ens cal executar la comanda
# grub-install --root-directory=/media/root /dev/sda
Atenció que és sda (o hda) sense cap número (identifica el MBR) i són dos guions davant de root (no guió llarg).

3. Actualitzar el grub

A vegades, si reiniciéssim en aquest punt, quan mirem de llançar el Windows ens diu No such device uuid XXXX-XXX…, press any key.

El que passa és windows anomena les particions depenent de en quin ordre són, i al reaparèixer Ubuntu en particions anteriors aquests han canviat. Només m’ha calgut fer
# update-grub
Desenllaç:

Reiniciem… I ja ho tenim! Dit i fet!

Anit es va publicar la quarta alfa d’Ubuntu 9.10 Karmic Koala. Entre els canvis més importants d’aquesta versió, caldria destacar:

  • Ext4 ja és el sistema de fitxers per defecte
  • Grub2 també ha passat a ser el carregador d’arrencada per defecte
  • Ubuntu One s’ha inclòs per defecte
  • El nou mòdul de targetes gràfiques Intel ja es pot provar
  • Inclou el nucli 2.6.31-rc5 i GNOME 2.27.4 (tots dos encara són inestables)
  • Ubuntu UEC, “Ubuntu Enterprise Cloud”, una versió específica per a empreses que permet gestionar les dades internes com si fora “cloud computing” (però a nivell d’intranet)

A, més, a nivell gràfic ja ens podem adonar d’alguns altres canvis:

  • El quadre de notificació -notify-osd- ara és una mica més allargat, li dóna un aspecte millor
  • L’entrada a l’escriptori GNOME sembla que es vol fer suaument (dic “sembla” perquè el tinc instal·lat i fa un efecte estrany que per culpa de la meua targeta gràfica no acaba d’anar bé)
  • Com ja vam comentar, Empathy substitueix a Pidgin com a client de missatgeria instantània
  • Grub2 encara no mostra el seu potencial
  • La finestra d’entrada i selecció d’usuari ha canviat: ara és exactament igual que la de Fedora (només que canviant el tema)

notify-osd-nou

Dos apunts més, ara que l’estic fent servir: el Firefox 3.5.2 que porta instal·lat arrenca prou ràpid (més que la mateixa versió instal·lada a Ubuntu Jaunty); per altra part, el temps d’arrencada s’ha reduït una mica més (es nota que va una mica més ràpid en carregar tot el sistema).

El sistema encara és prou inestable, tot i que és possible treballar amb ell. A més, encara ha de sofrir moltes actualitzacions i per tant és millor que no l’instal·leu fins que no arribem a una versió beta si no voleu algun que altre maldecap. Podeu baixar les imatges iso des dels següents enllaços:

Les properes versions de les distribucions GNU/Linux començaran a incloure GRUB2, la nova generació del gestor d’arrencada de GNU/Linux (és a dir, el menú que ens ix al principi d’iniciar l’ordinador). Molts estareu d’acord que el seu aspecte a distribucions com Ubuntu o Fedora no és molt bonic (els d’OpenSUSE sí que s’ho han treballat).

Amb GRUB2, entre d’altres millores, es podrà canviar radicalment l’aspecte del menú i s’hi podran afegir nous dissenys. Al la pàgina grub.gibbit.com es poden veure nous dissenys per al gestor d’arrencada d’Ubuntu. Tot i que no són una delícia, ja mostren el nivell de personalització al qual s’hi pot arribar.

Cal dir que això no és del tot nou, ja que es va presentar al Google Summer Code de 2008, però caldrà veure com s’implementa en realitat amb GRUB2.

https://i0.wp.com/grub.gibibit.com/Theme_collage.png?w=848

Aquest tutorial va principalment enfocat en dos casos que es donen molt sovint als ordinadors d’usuaris de GNU/Linux, i es refereix a la pèrdua del gestor GRUB, de forma que ja no podem entrar al nostre sistema:

  • Quan instal·lem Windows, encara que no esborrem el linux, se sobreescriu l’MBR i desapareix el menú del GRUB
  • Quan instal·lem una altra distribució gnu/linux i sobreescriu el GRUB anterior, i no podem entrar al linux que ja teníem instal·lat

Recuperar el grub és prou senzill, només cal aconseguir un livecd de qualsevol distribució. Caldrà iniciar el sistema des del livecd i obrir un terminal. Haurem de conèixer en quina partició es troba el linux que volem recuperar (en aquest cas suposarem que es troba a /dev/sda3). Llavors, els passos a seguir són:

  1. Primer caldrà habilitar l’usuari root (per simplificar), i això ho farem creant-li una contrasenya:
  2. sudo passwd root

  3. Després executem l’ordre su per convertir-nos en l’usuari root (administrador del sistema gnu/linux).
  4. su
    contrasenya

  5. Muntarem la partició del sistema linux a recuperar al directori /mnt.
  6. mount /dev/sda3 /mnt

  7. Cal muntar els directoris /dev i /proc per tal que totes les referències als discos durs siguen correctes. Per tant, executem:
  8. mount -o bind /dev /mnt/dev
    mount -o bind /proc /mnt/proc
    cp /proc/mounts /etc/mtab

  9. Ara haurem d’establir aquest directori (/mnt) com a directori arrel del sistema de forma que les ordres executades facen referència al sistema linux a recuperar. Per a fer això, es fa servir l’ordre chroot:
  10. chroot /mnt

  11. Per últim, ja podeu executar l’ordre grub-install per recuperar el grub original. S’ha d’instal·lar al primer disc dur:
  12. grub-install /dev/sda

Finalment haureu de teclejar “exit” per eixir del mode chroot i ja podreu reiniciar el sistema per comprovar si ha funcionat. En principi no hauria d’haver-hi cap problema (i si el teniu sempre podeu demanar ajuda als comentaris o al fòrum).

Per començar, farem una curta introducció sobre què és el GRUB. Sempre ens agrada saber què són i quines funcions tenen els programes, abans de parlar d’ells.

El GRUB (GRand Unified Bootloader) és un gestor d’arrencada múltiple que s’utilitza per iniciar dos o més sistemes operatius instal·lats en un mateix ordinador. També s’anomena GNU GRUB perquè forma part del projecte GNU. Perquè encara ens entenguem millor, és la pantalla que apareix mentre s’està engengant l’ordinador, i que ens permet escollir, per exemple, entre arrancar amb Ubuntu o amb Devian, o amb altres sistemes privatius. Per si encara no sabeu de què parlo, posarem una foto la mar de bonica:

Fitxer:GRUB screenshot.png

Per accelerar el temps d’arrancada de l’ordinador, ens pot interessar reduir el temps del GRUB. Per exemple, en el meu cas, el temps es correspon a 1 segon. D’aquesta manera, sempre se m’obre l’ordinador amb Ubuntu, a no ser que durant el segon cliqui algun botó que em permeti canviar el sistema operatiu d’arrancada.

Doncs bé, anem al gra. Per canviar el temps del GRUB, entrarem a la terminal i ho farem de la manera següent:

cd /boot/grub

sudo nano menu.lst

Llavors, escriurem la nostra contrassenya, i un cop a dins del fitxer menu.lst, buscarem la línia 19 on posa:

timeout         #número#

I ho reescriurem. Per exemple, per tal que duri un segon:

timeout         1

Finalment, guardarem els canvis amb ctrl+O i sortirem amb ctrl+X. A partir d’ara, ja podreu disfrutar d’una arrancada més ràpida de l’ordinador.

Per útlim, us voldria oferir una alternativa. Hi ha un programa anomenat StartUp-Manager que us podeu instal·lar directament des de gestor de paquets Synaptic, i que també permet configurar la durada del GRUB d’una manera més visual. És un procediment més lent però més maco. StartUp-Manager també permet configurar altres coses en el procés d’arrancada de l’ordinador.

Bon dia alliberats!

Deixant de banda la matemàtica elemental passem a electrònica d’estar per casa. Recentment, el servidor de casa meua va perdre el GRUB de vista, i no sabia arrencar. Arran d’això he après un bon grapat de coses, entre elles, que hi ha dos tipus de discs durs (en general) SATA i IDE. Malauradament, això ho vaig descobrir intentant enxufar el meu disc dur a algun altre lloc per treure’n les dades. Doncs bé els SATA són així:

SerialATA

SerialATA

mentre que els IDE són així:

Cable IDE

Cable IDE

Però senyors, per aquests cables hi passa la informació, mentre que per aquests:

Alimentació IDE

Hi passa l’alimentació. Doncs bé, de 6 ordinadors que hi havia al despatx, CAP tenia els mateixos connectors, per sort, i aquí rau la utilitat del coneixement, un d’ells si que tenia SATA, tot i que no la mateixa alimentació. Aleshores, voilà! L’alimentació no són més que un parell de cables que acaben d’una manera o d’una altra, de fet, dels 4, dos no són estrictament necessaris, així doncs, per 2€ vaig aconseguir el meu conversor d’alimentació i flas! Ja ho tenim.

Conversor IDE-SATA

Conversor IDE-SATA

Si és que tot és tant senzill quan se’n veuen els plànols… Déu no juga pas als Daus amb l’univers!

I en els próxims capítols, com recuperar-se d’un error 17 o 21 del GRUB.

grub-ubuntuExceptuant aquells super-mega-frikis (com l’Edu), molts estareu d’acord amb el fet que el GRUB, el programa que gestiona l’arrencada i que ens permet triar entre Windows o GNU/Linux només iniciar l’ordinador, és una mica lleig (sobre tot en el cas de distribucions com Ubuntu o Fedora).

grub-opensuseExisteixen algunes variacions com la d’OpenSUSE, que mostra un fons prou bonic amb un indicador de temps. Tot i així, això no és molt comú a les distros. Per descomptat és una qüestió trivial, l’aspecte del GRUB és prou irrellevant quant a l’ús del sistema. Però si fora una miqueta més bonic, tots nosaltres podríem fer flipar els nostres amics amb el nostre magnífic i cool carregador d’arrencada.

Sembla que els desenvolupadors de GRUB ja estan pensant en la següent generació de GRUB i, de fet, ja han començat a implementar-lo. Han obert una llista de correu i un wiki on es discuteixen les característiques del nou GRUB. Actualment, els objectius són els següents:

  • Afegir suport per a scripts (com per exemple condicionals, bucles, variables i funcions.
  • Interfície gràfica
  • Portabilitat a diferents arquitectures
  • Internacionalització (suport per a caràcters que no siguen ASCII, gettext…)
  • Afegir un mode de recuperació per tal de solucionar casos en què el sistema no arranque
  • Eliminació d’antics errors que encara perduren al GRUB

Encara no hi ha cap data programada per a la finalització del desenvolupament de GRUB 2, així que caldrà esperar.