El teu blog de Linux en català

S’acaba de publicar la cinquena alfa de Chakra, una distribució inicialment basada en Arch que fa servir KDE com a entorn d’escriptori per defecte i que tracta de funcionar només amb biblioteques Qt evitant l’ús de les biblioteques GTK.

En Manu Tortosa, un dels traductors de KDE al català i desenvolupador de Chakra ens ha comentat que entre les principals novetats que trobarem en aquesta nova versió es pot destacar:

  • Instal·lador completament reescrit, ara inclou un mode «fàcil», la instal·lació triga menys de 15 minuts i ara es pot usar en monitors més petits (800×600) com ara els dels netbooks.
  • KDE 4.4.1, amb una selecció més completa de programari: Amarok, Kaffeine, Choqok. K3b, Yakuake, Rekonq…
  • Implementació completa de les impressores, també en mode Live.
  • Gestió completa de suports òptics, es poden muntar imatges de CD/DVD també en mode Live
  • Molts idiomes afegits al menú d’arrencada
  • Primera versió alliberada del Kernel Chakra amb implementació LZMA (nucli diferent del d’Arch)
  • Nou gestor de paquets Shaman2 i Aqpm2

Podeu baixar-la des del servidor de Caliu o visitar el projecte a Sourceforge:

http://chakra-project.org/img/alpha5-news.png

Després d’una setmana amb poca activitat, la millor manera d’acabar-la és arreplegant les notícies més interessants de les que no hem parlat. Així que, anem per elles:

A Phoronix han fet un estudi per comprovar quin és el consum d’energia i memòria que fan servir els escriptoris més populars de GNU/Linux: KDE, GNOME, XFCE i LXDE.

La prova s’ha fet amb un ultraportàtil Samsung NC10 (processador Intel Atom N270 i 2GB de RAM) amb la distribució Ubuntu 10.04 actualitzada al 7 de març. En tots els casos el procés s’ha dut a terme de forma que al sistema operatiu només es trobava un dels escriptoris instal·lats. És a dir, era una instal·lació neta de cada un dels escriptoris.

Abans de mostrar els resultats, m’agradaria puntualitzar que Ubuntu fa servir moltes dependències GTK a l’escriptori de Kubuntu. Això podria afectar d’alguna manera al seu rendiment i consum de memòria. Probablement seria millor haver-ne fet els tests amb una distribució com Arch, que permet deixar un sistema amb menys paquets per defecte i menys dependències instal·lades.

Resultats de les proves

S’han estudiat tres paràmetres: consum de memòria, temperatura del processador i consum d’energia. S’han fet dues proves diferents:

  • 1er test. Es deixa l’ordinador durant 60 segons sense fer res, després 60 segons més però el LVDS apagat mitjançant DKMS (no entenc ben bé això) i finalment es reprodueix un vídeo.
  • 2n test. Es fa un ús molt bàsic de l’escriptori, navegant pels diferents menús i obrint el navegador.

Cal dir que les diferències entre el primer i el segon test no són realment molt grans en termes d’energia i temperatura. KDE es posicionava per sobre dels altres i tenia una mitjana de temperatura 2 o 3ºC superior a la de la resta d’escriptoris. El consum d’energia tampoc ha mostrat grans divergències. Només al segon test KDE ha mostrat un consum lleugerament superior a la resta.

Consum de memòria

Consum de memòria del primer test

En aquest cas s’aprecia de forma important la diferència de consum entre tots els escriptoris mostrant el que molts es podien esperar: LXDE (groc) i XFCE (verd) consumeixen per defecte molta menys memòria que no ho fan GNOME o KDE. Concretament, de mitjana, el sistema amb LXDE consumeix 312Mb de RAM, XFCE consumeix 343Mb, GNOME 401Mb i KDE 522Mb.

Estem parlant d’una diferència molt important, sobretot en el cas de KDE ja que consumeix prou més memòria que la resta. Aquesta dada em sorprèn, ja que em pensava que KDE4 havia millorat aquest aspecte. I encara que Kubuntu no siga la millor distribució per provar KDE, la diferència continua sent important. LXDE mostra els resultats esperats, és considerat un dels escriptoris més lleugers de la “gama alta”, i així ho demostra el seu consum de memòria.

Consum de memòria del 2n test

En el cas del segon test, no hi ha diferències remarcables. KDE continua sent el que més memòria consumeix i LXDE el que menys. En canvi sí que és interessant comprovar que XFCE, quan s’obre el navegador, arriba a consumer gairebé el mateix que GNOME. Això podria ser per diferents raons relacionades amb si s’obren més dimonis o programes pel rerefons en obrir el navegador.

Conclusions

Més enllà de la lluita sobre si les proves fetes demostren o no que realment un escriptori és més lleuger o consumeix menys que un altre, el que realment ens interessa com a usuaris és trobar el millor sistema empaquetat que consumisca els menors recursos possibles. És a dir, en realitat per als usuaris el sistema és en realitat un «gran paquet» que té un rendiment concret.

Per això mateix, tot i que aquests tests mostren moltes dades interessants, haguera estat més interessant haver comparat el consum de memòria i energia entre diferents “empaquetats” (o siga, distribucions) per comprovar el consum de memòria amb els diferents escriptoris segons la distribució.

Normalment tenim un volum important de notícies sobre Ubuntu, però s’ha de dir que aquesta setmana ha estat una mica bombardeig. Bé, és inevitable, ja que sembla que Ubuntu s’està publicitant bé i això potser bo per al programari lliure -tot i les reticències que suscita-. Tingueu un bon cap de setmana!

Han estat unes quantes setmanes sense fer-ne reculls, així que ja tocava. Haureu comprovat que gairebé hem publicat una tira còmica de la Tira Ecol cada dia, sembla que aquest any en Javier Malonda s’ho ha pres amb moltes ganes i podem gaudir-ne prou. A més, algunes tires estan relacionades amb altres, per la qual cosa es fa una mica més divertit (entenc que no per a tothom).

Abans de continuar, vull parlar un segon de la darrera enquesta que vam publicar sobre l’ús de navegadors. Els resultats són aclaridors: efectivament Google Chrome arriba al 15% de quota, un avançament molt considerable tenint en compte que fa un any només estava a l’1%. Firefox es manté, igual perd una mica d’usuaris. I sembla que la resta de navegadors no poden entrar en aquesta lluita. El cas d’Opera sempre em cridarà l’atenció: és un navegador potent, amb moltíssimes possibilitats… però no triomfa. I supose que el fet que no siga programari lliure no és l’única raó per a això. El que no arribe a entendre és com pot haver-hi una companyia al darrere gastant-se els diners en un producte que realment no avança (quant a nombre d’usuaris).

Anem pel recull:

Bé, ahir es va anunciar la publicació de la versió final de KDE 4.4. Darrere queden 6 mesos de desenvolupament amb un resultat més que bo, i és que KDE 4.4 és al meu parer la millor versió de KDE4 que s’ha publicat fins ara (podríem pensar que és lògic que amb cada nova versió la cosa millore, però sabem que no sempre és així).

He de dir que no conec les novetats en profunditat, però després d’haver estat una estona amb l’escriptori he d’admetre que les coses s’estan endreçant molt bé: cada cop és més lògic l’ordre i la composició dels menús (cal remarcar que moltes voltes les opcions són excessives i poc intuïtives, però això ja no és un problema).

Els efectes, molt aconseguits. M’encanta el fet que una finestra es faça translúcida i els efectes tan suaus d’esvaïment de les finestres o el canvi d’escriptori virtual. A més, la configuració dels efectes és cada cop més fàcil, així com la configuració de les accions que s’han d’activar al passar el ratolí per les vores de la pantalla. Tot es controla des de l’Arranjament de l’escriptori, el lloc lògic.

Traducció

L’equip de traducció de KDE ha acabat al 100% la traducció de l’escriptori. Gràcies a això, hem pogut fer també l’adaptació valenciana (català (valencià)), de forma que ara també és possible tindre l’escriptori en variant valenciana. Com podeu veure al top 10 de traduccions, tant el català com el català (valencià) es troben entre els primers llocs (bé, el català (valencià) anirà sempre darrere del català, ja que és una adaptació de la traducció original).

Com provar-lo

Les distribucions més utilitzades (Ubuntu, Fedora, OpenSUSE i d’altres), hauran d’esperar a les properes grans versions (allà per finals de març/abril). Però vull recomanar-vos una distribució de la qual ja hem parlat alguna volta i on un dels principals desenvolupadors és un company nostre: Manuel Tortosa, que també és traductor de KDE. La distribució en qüestió es diu Chakra, una distro que fins ara ha estat basada en Arch i que comença a aixecar el vol: és molt més fàcil d’instal·lar que Arch i implementa un sistema amb KDE com a escriptori per defecte sense cap dependència GTK.

Chakra és la distro sobre la qual he estat provant KDE 4.4 i he d’admetre que estic encantat. Encara està en un estat alfa de desenvolupament, a punt d’arribar a beta, i s’han de solucionar molts errors, però cal dir que promet. Si vos animeu a baixar-la, podeu fer obtindre la darrera versió alliberada, amb KDE 4.4-RC2 (caldrà actualitzar-la un cop instal·lada per tindre KDE 4.4 final).

Captures

Deixem el rotllo i a continuació teniu les captures que he fet del meu escriptori KDE 4.4:

Visió general de l'escriptori KDE 4.4

Arranjament del sistema

Control de volum (en prémer les tecles multimèdia)

Ginys de l'escriptori

Dolphin

Rellotge mundial, panell per afegir estris

Marble

Kopete

Kate, editor de textos i les miniatures de finestres

Kpartition, editor de particions

Rekonq, un nou navegador amb Webkit

Eina millorada per baixar fons d'escriptori

Ahir va sortir la versió 4.4 de KDE (amb nom clau “Caikaku”), un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb GNOME. Aquesta versió és la que vindrà de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions que utilitzen KDE com a entorn predeterminat (Kubuntu, OpenSUSE, SimpleMepis, Chakra, etc.) i de forma opcional en la resta de distribucions.

KDE 4.4

KDE 4.4

L’entorn gràfic d’aquesta nova versió està molt treballat, com ja és habitual en KDE. En aquest aspecte, segurament el podríem catalogar com un dels millors entorns per a qualsevol sistema operatiu, sobretot gràcies al Plasma.

A més, l’entorn és molt estable (ja és així des de la versió 4.2). Cal saber que KDE no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el programa ofimàtic Koffice, tots els anomenats KDE games, l’explorador de fitxers Dolphin, l’excel·lent reproductor de so Amarok, el gravador de medis K3B i molts més.

A més, aquesta nova versió porta algunes novetats que realment trobo molt interessants:

  • Plasma Netbook: Una alternativa al Plasma Desktop especialment dissenyat per a executar-se en Netbooks.
  • Major integració amb les xarxes socials per mitjà de l’anomenat Social Desktop.
  • Millores en la gestió de les finestres. Per exemple, es pot agrupar en una sola finestra diverses aplicacions diferents (per mitjà de pestanyes).
  • S’ha integrat la cerca de fitxers (amb motor semàntic inclòs) en el Dolphin.
  • Hi ha força novetats en les aplicacions pròpies de KDE, com Gwenview (que té una nova utilitat d’importació de fotografies), o KGet (que permet la descàrrega de diverses fonts).
  • Cantor: Un nou programa, que serveix de interfície amb diversos programes científics i estadístics (R, SAGE i Maxima)

Podeu trobar una llista completa de les millores d’aquesta nova versió a l’anunci de llençament de KDE 4.4. En el mateix anunci de llençament, hi ha un parell de vídeos de demostració molt interessants.

Font: Gabuntu

Imatge:Konqi-klogo-official-400x500.pngAmb motiu de la publicació de l’escriptori KDE SC 4.4 (antigament KDE), a tot arreu s’organitzen festes de diferents tipus. L’equip de traducció de KDE al català també organitzarà una festa a Barcelona que consistirà bàsicament en un sopar és obert a tothom, de manera que si sou simpatitzants i/o usuaris del KDE, o del programari lliure en general, esteu convidats a assistir-hi, més dels traductors habituals.

He d’admetre que aquestes trobades sempre em deixen amb molt gust de boca: conèixer a la gent que treballa pel programari lliure de més a prop i poder parlar-ne de “frikades” durant una bona estona és una experiència meravellosa. Així que jo també seré al sopar.

El sopar serà el dia 6 de febrer, al restaurant “El Mussol”, al carrer Casp 19, a Barcelona (mireu el mapa). Després ens farem unes copetes (jo fanta, que no bec! -o un vinet ben fi-). Podeu apuntar-vos afegint el vostre nom a la pàgina que han creat sobre la festa o bé enviant un correu al Josep Ma. Ferrer per confirmar la vostra assistència (txemaq (arrova) gmail (punt) org).

Ens veiem!

RecordItNow és una aplicació equivalent a gtk-recordmydesktop que serveix per a gravar el nostre escriptori. Es pot fer servir tant a gnome com a KDE, però es podria dir que és la versió equivalent del gtk-recordmydesktop per a KDE. Tot i així, inclou més característiques que el seu germà de GNOME, ja que a més de la gravació, permet pujar vídeos a serveis web com YouTube o Blip.tv.

Complements del programa

Finestra principal

A la pàgina de kde-look trobareu paquets per a distros rpm i també per a gentoo (a més del tarball). Aquells qui feu servir ubuntu podeu afegir el següent repositori:

sudo add-apt-repository ppa:darcio53/ppa

I instal·lar-lo amb les ordres:

sudo apt-get update
sudo apt-get install recorditnow

Segons el calendari a la web del projecte KDE, la propera gran versió de KDE SC es publicarà en poc més d’un mes, concretament el 9 de febrer. Les principals novetats d’aquesta nova versió es podrien resumir en les següents:

  • Nova pantalla d’arranjament de l’escriptori
  • Temes plasma a la configuració del sistema
  • Noves opcions de decoració de les finestres
  • Aero Snap
  • Canvis en la configuració de nous estris
  • Sistema de notificacions nou
  • Graella de l’escriptori
  • Noves funcionalitat per a krunner
  • Miniatures que es poden clicar de les aplicacions en execució

I moltes més novetats que podeu veure a l’apartat d‘objectius de la nova versió. Us deixem amb dos vídeos on es mostren part d’aquestes noves característiques com el multitouch, les noves pestanyes, el menú de tasques, Aero Snap a un ultraportàtil (aquest segon vídeo).