Ara fa ja uns quants anys IBM va agafar el codi de l’OpenOffice.org i va decidir crear un fork al qual s’aplicarien tot un seguit de millores quant a funcionalitats (no quant a rendiment) que va ser anomenat «Lotus Symphony». Aquesta suite ofimàtica tenia tot un seguit de característiques molt interessants, començant per la part visual. (més…)
En entorns domèstics, els sistemes operatius que utilitzem es redueixen sobretot a aquells basats o derivats de Unix (Linux, BSD, MacOS, etc.) i a Windows. A més, cal tenir en compte aquells sistemes operatius específics per a mòbils (Symbian, RIM, Palm OS, etc.). En entorns empresarials s’utilitzen també sistemes operatius basats o derivats de Unix (AIX, HP-UX, Solaris, etc.), però també altres sistemes que no hi tenen res a veure, com ara GCOS, VAX/VMS, MPE i algun altre (apart de tots els que jo no conec, que en deuen ser molts). 🙂
Entre els sistemes operatius del sector empresarial no basats en Unix, per a equips tipus Mainframe d’empreses mitjanes i grans són molt importants els d’IBM, començant per l’AS/400 i passant per MVS (OS/390, zOS). Per connectar-se a aquests ordinadors, és necessari fer-ho des d’un tipus de terminal específic, anomenat Terminal 3270. Per a GNU/Linux, tenim un programa Terminal 3270 que ens permet precisament connectar-nos i treballar amb aquests sistemes operatius d’IBM, el x3270.
La instal·lació d’aquest programa en el nostre ordinador és molt senzilla, perquè es troba en els repositoris oficials de la majoria de distribucions. Per exemple, en Ubuntu el podem instal·lar directament des de Synaptic per mitjà del paquet “x3270”. Si ens sentim més còmodes treballant des del terminal (el terminal “normal” de Linux), el podem instal·lar per mitjà de la comanda següent:
sudo apt-get install x3270
Un cop instal·lat, podrem obrir el programa des del menú “Aplicacions>Oficina>x3270”. Quan l’executem, ens obrirà una pantalla en negre. Des del menú “Connect>Other” li podrem indicar l’equip al que ens volem connectar.
Pantalla del x3270
Una opció molt interessant de modificar és el número de línies del Terminal 3270. De forma predeterminada, està posat a 80×24, però des del menú “Options>Screen Size>Model 3” el podrem posar a 80×32, força més útil. Segurament també ens interessarà indicar-li amb quina codificació de caràcters ha de treballar. Aquests entorns IBM utilitzen codificacions EBCDIC, en comptes d’ASCII o UTF-8. Podrem trobar les codificacions EBCDIC més habituals (i altres que no ho són tant) a “Options>Character Set>…”. Les més habituals són la English o la Spanish (amb o sense símbol d’Euro). Des del menú “Options>Toggles>…” podreu trobar un munt d’opcions que es poden activar. Un cop tingueu les opcions escollides, us recomano que aneu a “File>Save Changed Options in File”. Si deseu les opcions en el fitxer que us proposa, quan engegueu el x3270 el proper cop s’agafaran de forma predeterminada.
Acabe de rebre aquesta notícia fa uns minuts:
Barcelona / Durham, NC – 16 de desembre de 2009
eyeos i IBM han anunciat avui un acord de col·laboració a nivell mundial pel que els servidors mainframe “System Z” de la nova sèrie “Solution edition for Cloud Computing” de la companyia nord-americana incorporaran el software català. D’aquesta manera IBM reforçarà la seva àrea de Cloud Computing amb el projecte de programari lliure capdavanter com a escriptori web. Per a eyeos aquesta és una oportunitat que li permet entrar al mercat dels EUA de la mà d’una de les empreses més importants del sector.
Segons els termes de l’acord, IBM oferirà eyeos als seus usaris finals que adquireixin un servidor mainframe System Z. Els mainframe d’IBM són servidors molt potents utilitzats principalment per una gran companyia pel processament d’una gran quantitat de dades, i es consideren els de més qualitat del mercat. La decisió de pensar en eyeos, segons explica Andrea Greggo, Cloud Computing Initiative Leader i Market Strategy System z d’IBM, es va prendre “per la facilitat que té d’ampliar-seper crear un núvol d’escriptori unificat que funciona en totes les plataformes”. A més a més estudis fets internament per IBM pels seus programes RedPapers anuals han demostrat que eyeosté una escalabilitat excel·lent en servidors d’alta utilització amb milers de clients accedint a serveis web simultàniament.
eyeosper la seva banda ha incorporat al seu espai web (ibm.eyeos.org) tots els detalls relatius a l’acord i els passos que els clients d’IBM han de seguir per poder gaudir del software. A més a més a partir del 2010 tenen pensat entrar de ple en el mercat nord-americà i tant ells com IBM estan d’acord en fer-ho conjuntament.
Què pot fer eyeos per a mi?
eyeos és un entorn d’escriptori web. Això vol dir que mitjançant el navegador de qualsevol ordinador o telèfon mòbil pots accedir, modificar o visualitzar els teus arxius (fotos, música, pel·lícules, documents, presentacions, etc.) i veure’ls tal i com els vas deixar l’últim cop que vas accedir-hi, independentment de si ets a casa o a un cibercafè de viatge. La diferència més important entre l’eyeos i altres “sistemes operatius Web” és que eyeos es pot descarregar en tant que és programari lliure (llicència GPL), i permet a tothom tenir de manera gratuïta el seu propi servidor d’eyeos. Té comunitats d’usuaris treballant en vint-i-cinc països i el passat mes de juliol va superar les 500.000 descàrregues.
Nou aspecte de l'escriptori eyeOS 2.0 (processador de textos)
El proper 1 de gener de 2010 eyeos traurà al mercat la versió 2.0 del seu programa. Les principals novetats que incorporarà seran un enfortiment del treball col·laboratiu entre usuaris i una major facilitat de sincronització d’arxius, que acostaran el nou producte a una plena integració amb el concepte de cloud computing i el convertirà en una alternativa real i tangible de software lliure davant els sistemes operatius online que presentaran Google i Microsoft.
Al setembre de 2009, va ser guardonada amb el Premi Nacional de Comunicacions, otorgat per la Generalitat de Catalunya. A més a més, al llarg de la seva història eyeosha obtingut altres reconeixements entre els que destaquen el premi atorgat per Yahoo! l’any 2007 com a web revelació en l’apartat de tecnologia i la nominació com a finalistes als Webware 100 awards by CNET en la categoria de navegador, tenint com a competidors a Google, Microsoft, Apple i Yahoo!
eyeosva obrir al 2008 serveis professionals al voltant de la seva plataforma Open Source, oferint suport i desenvolupament de l’aplicació a mesura.
Més informació:
http://ibm.eyeos.org
- Més informació | http://ibm.eyeos.org
Equip de l'eyeOS
Fem un ràpid resum de totes les coses que han passat aquesta setmana (i alguna cosa més):
- Per començar, la publicació de la versió final d’OpenSUSE 11.2. L’he provada i no he vist res de nou que no haguera comentat ja en aquest article. Baixeu-la!
- També és va presentar, farà cosa de dos o tres setmanes, Moblin 2.1, la distribució d’Intel per a ultraportàtils.
- Molts usuaris es pregunten quines són les millores gràfiques que porta Grub2 quan veuen que a l’Ubuntu Karmic, l’aspecte continua igual. Veieu com canviar l’aspecte!!
- Alguns usuaris han estat provant l’IBM Lotus Symphony, la suite ofimàtica d’IBM basada en l’OpenOffice.org i a la qual li han fet un bon rentat de cara.
- Esteu apuntats al comptador d’usuaris del nucli linux?
- Recull de 10 fons d’escriptori molt vistosos i bonics d’Ubuntu (evidentment es poden posar a qualsevol distribució).
- Hispasec Sistemas ha posat a disponibilitat de tothom el llibre: “Una al día, 11 años de seguridad informática”, un recopilatori de butlletins de seguretat dels darrers 11 anys.
- Per acabar, volem recomanar-vos un programa per fer còpies de seguretat magnífic: sbackup.
Com que feia temps que no ho feia, aquest matí he decidit fer una ullada a les estadístiques de l’W3Counter per veure com anava l’evolució de GNU/Linux. Així com els darrers anys la cosa anava avançant, fins arribar a l’abril a un 2,16% de quota d’ús segons els llocs web que comptabilitza aquest sistema, la cosa ha anat baixant fins a l’1,84% de setembre. Una llàstima, això és una pèrdua d’un 0,32% en 5 mesos (en termes relatius suposa una caiguda d’un 15% d’usuaris).
Les coses són així, però. I crec que tots estem d’acord en què això arribarà un moment en què canviarà. No és només un pressentiment, ja que per exemple IBM ha encetat una campanya important conjuntament amb Canonical (Ubuntu) per vendre ordinadors amb aquesta distribució als EUA i també és una realitat que als darrers dos anys han començat a aparèixer ordinadors a centres comercials amb Ubuntu o altres distribucions GNU/Linux instal·lades (i no estic parlant només d’ultraportàtils).
Anem, però, a un repàs de les novetats d’aquesta setmana:
- Es va publicar Fedora 12 beta. Per a la versió final encara pot quedar un mes, més o menys.
- A Phoronix han fet un altre estudi de rendiment: en aquest cas veient el comportament de l’Ubuntu Karmic RC entre dos ultraportàtils: un Dell Inspiron i un Samsung. El Samsung guanya per golejada (curiós).
- Un fet important del qual no he parlat, relatiu a la traducció, és que Softcatalà acaba de publicar una nova versió de la seua memòria de traducció.
- Ha nascut OOoKids, un projecte d’OpenOffice.org dedicat als més menuts. Sembla ser que és una versió més lleugera i amb una interfície lleugerament modificada (i més coses que podeu veure al wiki).
- Recull de 6 aplicacions per a twittejar des de GNU/Linux que han fet a OMG! Ubuntu. Aquestes coses sempre em recorden una tira de Bilo i Nano. He creat una enquesta relacionada.
- S’ha publicat emesene 1.5.1 amb unes quantes novetats, entre elles la possibilitat de personalitzar el nostre propi client de correu per a notificar-nos si tenim nous missatges.
- Per acabar, recordar-vos que el proper 7 de novembre ja comencen les festes d’instal·lació d’Ubuntu Karmic.
Molts cops es poden llegir notícies sobre que una companyia ha decidit migrar a GNU/Linux des de Windows. El que no és tan usual és el que està passant a IBM: amb una plantilla que supera els 300.000 treballadors arreu del món, s’ha decidit que a partir d’ara es farà servir sempre IBM Lotus Symphony, el fork d’IBM de l’OpenOffice.org.
Bàsicament s’està requerint la gent per què no faça servir mai més la suite ofimàtica Microsoft Office. La decisió és realment natural: si Lotus Symphony ja ha arribat a un punt al qual pot fer el mateix paper que feia la suite de Microsoft, llavors és hora de canviar i fer servir la pròpia (no com els de Microsoft, que tot i tenir el Windows Server, fan servir Red Hat i altres sistemes lliures als seus servidors).
Aquest canvi a IBM s’haurà de fer en els pròxims… 10 dies. Efectivament, res de períodes d’assimilació: es fa el canvi radical i tots endavant. Moltes vegades és la millor solució. Suposarà aquesta decisió un canvi real de tendència i podrà veure’s realment amenaçat el regnat de Microsoft Office?. No ho sabem, caldrà veure com IBM ven la seua suite ofimàtica.
Aprofitant l’avinentesa de l’anunci de Chrome i algun enllaç que ens ha proporcionat l’Aljullu, un parell de anuncis comercials de Linux produïts per IBM i Redhat.
En el primer Linux representa que és un nen prodigi (ros com si fos finlandès), que esta aprenent molt ràpidament.
En el segon es fa un repàs d’alguns grans invents de la història, seguida d’algunes de les afirmacions més incorrectes fetes a la història, per acabar fent un paralel·lisme amb Linux, i la famosa frase de Gandhi:
Primer t’ignoren…
Després s’en riuen…
Després et combaten…
Llavors guanyes…
Comentaris recents