El teu blog de Linux en català

Us heu trobat amb aquest molest problema? Jo sí, i cada vegada que inicio algun d’aquests clients, em canvia el nick que tinc posat sempre per la meva adreça de correu electrònic… i és força molest! Per sort hi he trobat una petita solució provisional.

No sé ben bé perquè passa, però googlejant una mica he trobat que sembla ser que el protocol MSN (que com ja sabeu, és privatiu i de codi tancat) ha canviat alguna cosa i ara el servidor des del qual el nostre client de missatgeria instantània es baixa la informació del nickname, ha canviat… i quin és aquest servidor? Doncs només ho sap el client privatiu de Microsoft, el LiveMSN, i els nostres clients oberts no troben la informació i per posar alguna cosa, posen el correu.

Per sort, si utilitzeu un correu de Hotmail, es pot corregir amb una petita trampa. Aneu a qualsevol pàgina de Microsoft (per exemple a mail.live.com) i llavors aneu a Perfil -> Detalls -> Nom, i us editeu el nom, canviant-lo pel nickname que volgueu.

A partir d’ara, cada vegada que inicieu el vostre client de missatgeria instantània, us recordarà el nick correcte, però heu de tenir en compte que cada vegada que envieu un correu, el nickname us apareixerà com el vostre nom propi. És una mica molest, però si funciona…

Una altra alternativa és utilitzar un protocol de missatgeria obert, com Jabber, en el que sí podem saber amb què treballem i com i quina informació hi circula… però clar, jo cada vegada que suggereixo als meus amics que deixin el MSN, em quedo sense amics, per tant, at your own risk… 😉

Salut i alliberament!

Com que feia temps que no ho feia, aquest matí he decidit fer una ullada a les estadístiques de l’W3Counter per veure com anava l’evolució de GNU/Linux. Així com els darrers anys la cosa anava avançant, fins arribar a l’abril a un 2,16% de quota d’ús segons els llocs web que comptabilitza aquest sistema, la cosa ha anat baixant fins a l’1,84% de setembre. Una llàstima, això és una pèrdua d’un 0,32% en 5 mesos (en termes relatius suposa una caiguda d’un 15% d’usuaris).

Les coses són així, però. I crec que tots estem d’acord en què això arribarà un moment en què canviarà. No és només un pressentiment, ja que per exemple IBM ha encetat una campanya important conjuntament amb Canonical (Ubuntu) per vendre ordinadors amb aquesta distribució als EUA i també és una realitat que als darrers dos anys han començat a aparèixer ordinadors a centres comercials amb Ubuntu o altres distribucions GNU/Linux instal·lades (i no estic parlant només d’ultraportàtils).

Anem, però, a un repàs de les novetats d’aquesta setmana:

Si sou com jo i no us contenteu amb els continus errors de l’aMsn i el pidgin no us acaba de convèncer (mira que n’és de potent!), també podeu probar l’emesene, un client de MSN ben lleuger disponible als repositoris.

sudo aptitude install emesene

O bé a l’Afegeix/Elimina, com us agradi més. Al fer-ho ja podreu entrar com sempre, però, helàs! Tots els contactes buits! Com es resol? D’un cop de google en treiem:

sudo sed -i.bak ‘s/09607671-1C32-421F-A6A6-CBFAA51AB5F4/CFE80F9D-180F-4399-82AB-413F33A1FA11/g’ /usr/share/emesene/emesenelib/XmlTemplates.py

Pel que sembla MSN bloqueja certs clients i així ho resolem. Després podem fer un cop d’ull a la llista de connectors disponibles, configurar l’estil de la finestra… I en python!

EDIT:

També podeu afegir el repositori oficial per estar a la última:

deb http://apt.emesene.org/ ./

al /etc/apt/sources.list amb el vostre editor preferit o bé fent servir els Menus del GNOME.

Quan es tracta de missatgeria instantània a qualsevol sistema GNU/Linux, podem trobar moltes solucions que s’adapten sense gaire problemes a allò que necessitem.

Un dels clients més coneguts sobretot degut a la inclusió per defecte a l’escriptori GNOME que han fet moltes distros, és el Pidgin, que permet fer servir un nombre molt gran de protocols (inclosos jabber i msn) i que, a més, té un nombre de connectors (plugins) prou elevat i que el fan molt complet.

Ara bé, Pidgin té algunes pegues, sobretot la de la configuració inicial i el mode en què es connecta i desconnecta. Si algú de vosaltres el fa servir, s’haurà adonat que la primera vegada que s’obri el programa el que apareix és una finestra amb els comptes, cal prémer “Afegeix”, afegir els camps del compte i acceptar. Aleshores ell mateix es connecta.

Tot i que no és excessivament complicat, és molt diferent de la típica finestra del Messenger (o de l’aMSN) amb el nom d’usuari i contrasenya que permet iniciar sessió. A més, els contactes no connectats no es mostren (supose que en algun lloc es trobarà l’opció d’habilitar-ho, però no ho he trobat).

És en aquest punt on cal parlar d’emesene. Un client que només fa servir el protocol MSN però que facilita les dues pegues que podem trobar al Pidgin: la finestra d’entrada d’usuari i la visualització dels contactes. No té res més que el faça més potent o bonic, simplement aquests dos punts. Però és suficient per tal d’instal·lar-lo a les nostres xicones i que no ens diguen això de “no entenc aquest programa” (a mi m’ha passat).

La gran part de les distribucions el tenen per defecte als seus repositoris. Si no, podeu anar a l’apartat de descàrregues de la pàgina oficial. A més, té versió per al Windows i, per descomptat, tot un seguit de connectors (tot i que no tants com el Pidgin) que fan el programa més atractiu.

[Actualització] Arnau ens comenta que a la versió en desenvolupament ja és possible fer servir la webcam amb l’emesene. Per fer-ho, heu d’instal·lar el paquet subversion i després executar a una consola:
svn co https://emesene.svn.sourceforge.net/svnroot/emesene/trunk/emesene emesene
cd emesene
python Controller.py

I s’executarà. El problema és que el tema de les webcam a GNU/Linux no és un dels punts forts.