El teu blog de Linux en català

Trucs i tutorials

Responent al comentari que fa el xavi, us explicaré breument com instal·lar l’openoffice 3.0 a l’ubuntu. Aquest post està enfocat a l’ubuntu perquè per defecte la versió 8.10 que és la que la majoria de la gent té instal·lada ve amb l’openoffice 2.4.

oo-1

Anem al gra. Només ens cal editar el fitxer

sudo gedit /etc/apt/sources.list

I hi hafegim al final de tot aquestes dues línies. Val la pena notar que si tenim una altra distribució de l’ubuntu canviarem la paraula intrepid per la versió corresponent.

#Openoffice
deb http://ppa.launchpad.net/openoffice-pkgs/ubuntu intrepid main

Ara, tal i com indica l’Oriol als comentaris, cal afegir la clau pública GPG que ens verifica que el repositori és el que diu ser. Ho farem amb aquestes dues comandes

wget http://monespaceperso.org/blog-en/files_blog/key_ppa_office
sudo apt-key add key_ppa_office

Ara només ens cal actualitzar la llista de repositoris, i actualitzar l’openoffice de la versió 2.4 a la 3.0

sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade

De sobres és coneguda per tothom (o això crec 🙂 ) l’existència de complements per al Firefox i la resta de productes de Mozilla i derivats. Però també hi ha altres programes lliures que han adoptat aquesta estratègia per  fer més atractiva la seva utilització.

OpenOffice.org, per exemple, també té un nombre considerable de complements. Des del meu punt de vista, un dels més interessants és PDF Import. Per mitjà d’aquest complement podreu obrir fitxers pdf des del processador de textos de l’OpenOffice.org i modificar el seu contingut (sempre i quan el pdf no estigui protegit).

Aquest complement encara té consideració de versió Beta, però ja porta uns mesos així (gairebé mig any), i la veritat és que funciona força bé (fins on jo he pogut comprovar). Sí que cal tenir en compte que editar un fitxer pdf no és tan àgil com editar un fitxer odt, per exemple. Però anem a pams.

Per instal·lar el PDF Import, heu d’anar a la seva pàgina principal i baixar-vos el fitxer corresponent al vostre sistema operatiu i, en cas que sigui Linux, a l’arquitectura del vostre ordinador (32 bits o 64 bits). En el meu cas, m’he baixat el que indicava com a “Linuxx86” (32 bits). Fem clic al botó “Get it!” corresponent. El navegador ens demanarà si volem executar el fitxer directament amb l’OpenOffice.org o si volem desar-lo al disc. El millor és executar-lo directament amb l’OpenOffice.org, perquè en aquest cas el complement s’instal·larà automàticament. Si preferim desar-lo al disc (o si el navegador no ens dóna l’opció d’obrir el fitxer directament amb l’OpenOffice.org) igualment podrem instal·lar-lo des del gestor d’extensions (al menú “Eines > Gestor d’extensions”), fent clic a “Afegeix…” i indicant el fitxer que acabem de baixar-nos.

Un cop instal·lat el complement, veurem que ja podem obrir fitxers pdf. Veurem que el fitxer no s’obre amb el Writer (el processador de textos d’OpenOffice.org) sinó amb el Draw. Això és així perquè el format pdf realment té més a veure (com a mínim internament) amb una imatge que amb un document de text. I aquest és també el motiu pel qual us comentava que no és tan àgil de modificar com un document normal.

Un cop obert el fitxer, podrem modificar el text que contingui (això sí, línia a línia), els títols, les imatges, i tot el que ens interessi. També podem eliminar o afegir tot el contingut que vulguem.

En en els ordinadors, els ous de pasqua són missatges, gràfics, efectes de so, o canvis inusuals en el comportament dels programes, que es produïxen després d’introduir certes comandes no documentades, clics amb el ratolí, o combinacions de tecles. Es va utilitzar inicialment el terme ou de pasqua per a descriure els missatges ocults en el codi objecte d’un programa per diversió, i que només podien trobar aquells navegaven pel codi.

En el cas de Gnome, hi ha dos ous de pasqua molt fàcils d’executar. El primer que us porposem és Un peix anomenat Wanda. Veieu que el nostre amic torna a aparèixer al blog, però aquesta vegada no és per donar consells sinó per nedar tranquil·lament per la pantalla. Primer anirem a executar una aplicació (alt + F2), després escriurem sense cometes “free the fish” i finalment clicarem a Executa.

El segon ou de pasqua protagonista de l’apunt és l’anomenat Killer Gegls from outer space. Seguirem aproximadament el mateix procediment que abans. Anirem a executar una aplicació (alt + F2), escriurem també sense cometes “gegls from outer space” i apretarem el botó Executa. Automàticament, apareixerà un joc a l’estil Space Invaders on la nau, per sorpresa de tots plegats, és Wanda el Peix! Quin peix més polivalent! I dispara contra unes ovelles provinents de galàxies molt llunyanes.

D’ous de pasqua n’hi ha molts, sobretot en el món del programari lliure. I sempre resulta molt divertit trobar-los. Així que si algú en troba algun altre dins del Gnome, que ho comuniqui ràpidament i en farem ressò. Els ous de pasqua d’altres programes d’Ubuntu ja els anirem escrivint de mica en mica.

Una abraçada a tots! Que us ho passeu bé!

El programa que ve de manera predeterminada amb Ubuntu per a fer captures de pantalla està bé, però sempre he trobat que li manquen opcions per a fer més àgil la captura. Gràcies a aquesta anotació d’Ubuntips he descobert el Shutter (abans anomenat GScrot, i entenc per què li van canviar el nom 🙂 ), que ofereix moltes opcions avançades (i fàcils d’utilitzar). Per a instal·lar el programa, hem d’afegir al nostre sistema el seu repositori de Launchpad. És a dir, editem el fitxer sources.list:

sudo vi /etc/apt/sources.list

I afegim al final la següent línia:

deb http://ppa.launchpad.net/shutter/ppa/ubuntu intrepid main

Després, hem d’afegir la seva clau:

wget -q http://shutter-project.org/shutter-ppa.key -O- | sudo apt-key add -

Per últim, fem una actualització dels paquets i instal·lem el Shutter:

sudo apt-get update

sudo apt-get install shutter

Fins que no assignem al Shutter les dreceres del teclat l’haurem d’obrir des de “Aplicacions > Accessoris > Shutter”. La pantalla principal del programa és la següent:

Pantalla principal del Shutter

Pantalla principal del Shutter

A la barra d’eines, veiem els principals tipus de caputura que es pot fer:

  • Selecció: Es pot fer una selecció rectangular de la pantalla per a fer la captura.
  • Full screen: Captura tota la pantalla.
  • Finestra: Permet la captura amb un sol clic d’una de les finestres que tinguem obertes. Molt útil.
  • Secció: Captura amb un sol clic una secció d’una finestra. Per exemple, permet capturar la barra d’eines d’un programa, o la barra d’estat, o un formulari, etc.
  • Web: Se li indica una pàgina i un retard, i el programa et fa una captura d’aquesta pàgina al cap dels segons que se li ha indicat (sense que s’arribi a veure la pàgina en cap navegador).

A més, a través del menú “Edita > Preferències” podem modificar el comportament general del programa. Hi ha moltes opcions, i recomano que us les mireu, però segurament les més interessants són a la pestanya “Comportament”, on podem assignar alguns dels tipus de captura a la drecera del teclat que més ens interessi.

La navegació web és pot fer a través de molts navegadors, però tots tenen el desaventatge que és el navegador qui interpreta el codi i el javascript, amb el que si el teu navegador s’equivoca, que passa? Doncs que veiem malmament la pàgina web.

Navegant el web amb el telnet

Navegant el web amb el telnet

Per evitar aquest molest problema podem usar com a navegador el programa telnet, que a més a més te l’avantage que es troba inclòs a totes les distribucions gnu/linux. Amb el telnet tenim rapidesa, i a més a més veiem com és la pàgina web de debó, sense les variables interpretacions que fan els diferents navegadors que es troben al mercat. Això fa que nosaltres vegem la pàgina diferent de com l’autor, amb el seu bell codi, pretenia que és veiés.

Ara anem a veure com ens ho fem per navegar amb aquest navegador “minimalista”

Primer de tot necessitem obrir una terminal, i hi escriurem el nom de la pàgina que volem veure. Per a proposits didaces escollirem una pàgina web molt senzilla,  guillemgilabert.com. Si volem veure la pàgina web, especificarem el port en que el servidor la serveix. Normalment sol ser el port 80. Així esciurem en la terminal

telnet guillemgilabert.com 80

Ara ens hem d’esperar a que és produeixi la triple encaixada de mans (informació en castellà), i s’estableixi la conexió. Llavors esciurem les següents ordres, seguit de dos retorns de carro. Això voldrà dir apretar dos cops la tecla intro. Cal notar que s’especifica el host ja que el servidor on es troba hostatjada aquesta web serveix més d’un domini alhora.

GET / HTTP/1.1
Host: guillemgilabert.com

Tambè podem demanar un fitxer concret

GET /index.php HTTP/1.1
Host: guillemgilabert.com

Com podeu veure el resultat és molt bonic i clar. Val la pena usar telnet com a navegador!

Tambè és possible veure només les capçaleres

HEAD /index.php HTTP/1.1
Host: guillemgilabert.com

Navegant amb el netcat!

Navegant amb el netcat!

El mateix procediment és aplicable usant el netcat en lloc d’usar telnet

nc guillemgilabert.com 80

Ja per acabar, i per la gent que sigui bromista i li agradi fer conya, es pot usar un petit script tal per enganyar les pàgines web que visitem sobre el navegador o el sistema operatiu que fem serivr. Així, executeu la comanda

nano engany

Hi afegiu les següents ordres, canviant si ens ve de gust la informació User-Agent per la parida que ens vingui més de gust. Per exemple podriem canviar

echo "User-Agent: Mozilla/5.0 (X11; U; Linux i686; ca; rv:1.9.0.7) Gecko/2009030422 Ubuntu/8.10 (intrepid) Firefox/3.0.7"

Per

echo "User-Agent: Mozilla/5.0 (X11; U; Linux i686; ca; rv:1.9.0.7) Gecko/2009030422 Ubuntu/8.10 (intrepid) ViscaAlliberats/5.0"

#! /bin/bash
#
#bash engany alliberats.org 80 alliberats.org /| telnet
#
echo "open $1 $2"
sleep 3
echo "GET $4 HTTP/1.0"
echo "User-Agent: Mozilla/5.0 (X11; U; Linux i686; ca; rv:1.9.0.7) Gecko/2009030422 Ubuntu/8.10 (intrepid) Firefox/3.0.7"
echo "Host: $3"
echo
echo
sleep 3

Ho guardeu amb clt+o i sortiu amb ctl+x

Ara escrivim

bash engany alliberats.org 80 alliberats.org /| telnet

I amb tot aquest procés, a l’apache li constarà que en lloc de navegar usant el firefox 3.0.7 estarem navegant usant el navegador “fictici” ViscaAlliberats 5.0. Així quan algun administrador web visiti les estadístiques del lloc web que administra es quedarà flipant amb la tonteria que haureu escrit. Ja veieu que la útilitat és sorpenent!

Està clar doncs, si ets d’aquells que t’agrada veure les coses tal com són, segur que a partir d’ara només utilitzaràs el telnet per navegar. I no ets l’únic que pensa així! Sembla ser que fins i tot hi ha una campanya a internet anomenada “Best Viewed with telnet” per aconseguir que la gent usi el telnet com el seu navegador web per defecte. Personalment ara mateix m’hi adhereixo. Només us deixo amb una pregunta i és serà capaç el telnet d’interpretar la javascipt?

Font

Una de les primeres coses que vaig trobar a faltar quan vaig abandonar els sistemes operatius privatius va ser un bon programa de l’estil del clàssic MS Paint de Windows per editar imatges. El programa que ve amb els repositoris predeterminats d’Ubuntu, el GIMP, és perfectament capaç d’això i més, però per a tasques senzilles pot ser massa complicat i carregós (i la veritat és que encara no el sé fer servir).

Per sort, la comunitat del programari lliure ens ofereix un bon ventall de programes d’edició d’imatge senzills que espero que satisfacin a qualsevol usuari nostàlgic del vell MS Paint (el qual, per cert, Microsoft ha decidit eliminar de futures versions del seu SO!).

Entre els més utilitzats tenim gpaint, el senzillíssim xpaint o l’infantil tuxpaint. Tot i així, el que més m’ha agradat a mi és el kolourpaint. Aquest programa, nadiu de l’entorn d’escriptori KDE però perfectament adaptat a GNOME, és un clon gairebé perfecte de l’MS Paint.

Per instal·lar-lo només fa falta que el busqueu al Gestor de Paquets Synaptic, i ell sol ja s’encarregarà d’instal·lar tots els paquets i les llibreries addicionals que facin falta si utilitzeu Ubuntu (recordem que es tracta d’un programa KDE!).

Aquí teniu una captura de pantalla:

captura

Com podeu veure, és pràcticament clavat a l’original!

A més, té algunes petites funcions addicionals que el fan encara millor que la seva contrapartida privativa. Per exemple, permet pintar “zones” de color similar amb l’opció “Similitud de Color”:

captura-1

I una de les característiques que més m’agraden: la possibilitat de canviar fàcilment el contrast, la brillantor, la saturació, el valor gamma… de les imatges que estiguem editant, entre d’altres efectes:

captura-2

Bé, aquestes són algunes de les característiques més interessants d’aquest programa. En la meva opinió hi ha altres petits detalls que el fan molt millor que qualsevol altra alternativa d’aquest estil: us convido a que els descobriu vosaltres mateixos!

Ah, i per cert, com possiblement ja haureu vist a les captures de pantalla, està totalment traduït a la nostra llengua 😉

Espero que el gaudiu! A dibuixar, artistes!

Via ubuntips me n’entero de l’existència del programa que sempre havia buscat. Wammu ens permet gestionar el nostre mòbil des del nostre sistema gnu/linux.

Això significa que podem tenir sempre una còpia de seguretat dels contactesdel telèfon mòbil i de la memòria SIM a l’ordinador, tenir-hi copiats els missatges que hem rebut i escrit, enviar missatges des de l’ordinador, o fins i tot trucar-los.

wamu

Primer de tot hem de mirar si el nostre mòbil és compatible amb el programa. Ho podem fer a través d’aquesta llista.

Per a instal·lar-lo primer de tot afegim la clau pública

sudo apt-key adv --recv-keys --keyserver keyserver.ubuntu.com 0xad829e29a018baf8c3842fb080e7349a06ed541c

Seguidament afegim el repositori

echo -e "#Wammundeb http://ppa.launchpad.net/nijel/ppa/ubuntu intrepid main" | sudo tee -a /etc/apt/sources.list

Actualitzem els repositoris

sudo apt-get update

Instal·lem el programa

sudo apt-get install wammu

Fa poc m’he trobat amb el problema de descomprimir arxius amb l’extensió .7z.

Per poder-los descomprimir en el gnu/linux és tan senzill com instal·lar el programa

sudo apt-get install p7zip

Ara ja només ens queda anar a l’arxiu a descomprimir en qüestió i sel·leccionar l’opció d’ “extreure aquí” del menú contextual i ja tindrem el fitxer descomprimit.

El divendres passat vam canviar els servidors de lloc físic. Això ho vam fer entre d’altrs motius, perquè vam canviar de proveidor de serveis (ISP). A causa d’això, ens era necessari canviar la configuració del serivodr de DNS, i reemplaçar en els fitxers de configuració la IP vella per la IP el nou proveidor de serveis. El problema ens va venir al haver de reemplaçar per cada domini hostatjat als servidors la IP vella per la nova.

Per facilitar-nos aquesta feina tan feixuga, ens podem ajudar el programa sed. Sed significa “stream editor”, i és un editor de text que ens ajuda a processar text i ens el mostra per pantalla. Un clàssic exemple de la seva utilitat serveix per reemplaçar text, per exemple, una ip bella que tinguem per una de nova. El seu ús és tan senzill com

sed 's/ip-antiga/ip-nova/g' fitxer-on-s'ha-de-fer-el-reemplaç

El problema que tenim és que l’editor sed només ens mostrarà el canvi per pantalla. Perquè ens guardi el canvi efectuat tenim dues opcions.

La primera és guardar els canvis en un altre fitxer

sed 's/ip-antiga/ip-nova/g' fitxer-original > fitxer-nou

La segona opció ens permet guardar els canvis en el matix fitxer

sed 's/ip-antiga/ip-nova/g' fitxer-original > fitxer-nou && mv fitxer-nou fitxer-original

Ara que ja coneixem una de les moltes coses que pot fer el sed, ens centrarem a resoldre el problema inicial que teniem. Si com a servidor de DNS utilitzeu el bind, per a fer el reemplaç per a cada virtual host, podem ajudar-nos amb un petit script bash. Tansols hem d’anar en una terminal i escriure:

cd /etc/bind/zones/
for f in *
do
cd $f
sed 's/ip-antiga/ip-nova/g' ext-for > ext-for.new && mv ext-for.new ext-for
cd ..
done

I ja tenim tots els fitxers reemplaçats amb qüestió de segons.

Fa realment falta una infraestructura com The Microsoft Network (MSN) per a fer un xat privat*? Cal dependre dels seus servidors i usar el seu protocol? La resposta és no. Podeu implementar un messenger primitiu amb el programa netcat, i alhora establir manualment un socket TCP. Netcat és una potent utilitat de xarxa que permet molt més: pretenc amb aquest apunt només introduïr-vos-hi.

sudo apt-get install netcat

Es tracta de fer escoltar un port TCP arbitrari en la vostra màquina i connectar-hi amb una altra instància del netcat. Si, encerteu: ho podeu fer en un sol ordinador. Obriu una consola i feu que el netcat escolti:

nc -l 192.168.1.2 -p 1234

En efecte, 192.168.1.2 exemplifica la vostra IP de rang privat, i mil dos-cents vint-i-quatre el port arbitrari al qual escolteu. Obriu una altra pestanya o terminal i establiu el ditxós socket:

nc 192.168.1.2 1234

Proveu de transmetre una cadena de caràcters des de qualsevol de les consoles. El netcat envia el text cru a través del socket, que apareix instantàniament a l’altra consola.

Aquesta xorrada és més divertida si ho feu des de màquines diferents. Aleshores haureu de saber la IP de la màquina remota, la màquina remota haurà de saber la vostra (per a haver-hi comunicació bidireccional), si hi ha tallafocs haureu d’excloure qualsevol restricció (penseu que heu d’usar dos ports diferents) i si hi ha algun enrutador que fa masquerading (NAT), doncs haureu de dirigir aquest port cap una la màquina local concreta dins la subxarxa de destí.

I no, no m’ho pregunteu. Netcat no pot fer el No Admitir 😉

Salut!

* Privat si, però gens segur…