El teu blog de Linux en català

Trucs i tutorials

Ja que estem en una sèrie d’apunts dedicada a la música, avui us explicaré un petit truc per aquells que tingueu cds gravats amb antics sistemes privatius, i volgueu copiar-vos els arxius o música que contenen als nous sistemes lliures.

Per començar il·lustrem la problemàtica. Sovint, aquests cds gravats en aquests sitemes vells, ens hi apareixen els caràctres anomenats “llatins” de la següent manera

Bj?rk - Greatest Hits - 01 - All Is Full of Love.mp3 (codificació no vàlida)

Un exemple del que seria el directori sencer

nautilus-1

Per solucionar aquest problema, no cal anar canviant els noms un per un, per fer aquesta tasca ja se n’encarregarà el programa nautilus-filename-repairer. Per instal·lar-lo és tan senzill com des d’una terminal esciure la següen ordre

sudo apt-get install nautilus-filename-repairer

I ara només caldrà fer clic amb el botó secundari al fitxer al que se li ha de reparar el nom, i sel·leccionar de la llista el nom correcte

nautilus-2

Una de les funcions més interessants que ens ofereix l’amarok com a reproductor de música i contenidor de la nostra col·lecció músical és la possiblitat d’endevinar les etiquetes (ID3 tags) de les nostes cançons mp3. Això és interessant ja que ens permet tenir la nostra música ordenada i ens permet poder realiztar cerces de la cançó que volem, a més de visualitzar-se correctament en el nostre reproductor de música.

Editor d'etiquetes ID3

Editor d'etiquetes ID3

Per poder usar el plugin d’autocompletat dels ID3 tags, és tan senzill com clicar sobre una cançó amb el botó secundari, i clicar sobre l’opció “Edita la informació de la peça”. Llavors clicarem sobre el botó “Omple les etiquetes consultant MusicBrainz”. Arribats en aquest punt, segurament ens sortirà un error que ens dirà “error: «Fingerprinting of .mp3 files is not supported.”

Error

Error

Solucionar aquest problema és tran trivial com tancar l’amarok del tot. Assegureu-vos que no quedi minimitzat a la safata del sistema, i des d’una terminal executar la següent ordre

sudo apt-get install libtunepimp5-mp3

Ara ja podeu fer que l’amarok us ompli per vosaltres les etiquetes dels mp3 que no teniu ben complertes!

L'editor d'etiquetes en acció!

L'editor d'etiquetes en acció!

Val la pena comentar tambè per aquells usuaris que com jo, tampoc tinguin els noms de les cançons ben escrits en els noms dels fitxers de música, que poden renombrar els fitxers correctament i amb un estil comú de forma quasi automàtica utilitzant el programa pyrenamer. Podeu trobar com fer-ho en aquest apunt.

Per començar, farem una curta introducció sobre què és el GRUB. Sempre ens agrada saber què són i quines funcions tenen els programes, abans de parlar d’ells.

El GRUB (GRand Unified Bootloader) és un gestor d’arrencada múltiple que s’utilitza per iniciar dos o més sistemes operatius instal·lats en un mateix ordinador. També s’anomena GNU GRUB perquè forma part del projecte GNU. Perquè encara ens entenguem millor, és la pantalla que apareix mentre s’està engengant l’ordinador, i que ens permet escollir, per exemple, entre arrancar amb Ubuntu o amb Devian, o amb altres sistemes privatius. Per si encara no sabeu de què parlo, posarem una foto la mar de bonica:

Fitxer:GRUB screenshot.png

Per accelerar el temps d’arrancada de l’ordinador, ens pot interessar reduir el temps del GRUB. Per exemple, en el meu cas, el temps es correspon a 1 segon. D’aquesta manera, sempre se m’obre l’ordinador amb Ubuntu, a no ser que durant el segon cliqui algun botó que em permeti canviar el sistema operatiu d’arrancada.

Doncs bé, anem al gra. Per canviar el temps del GRUB, entrarem a la terminal i ho farem de la manera següent:

cd /boot/grub

sudo nano menu.lst

Llavors, escriurem la nostra contrassenya, i un cop a dins del fitxer menu.lst, buscarem la línia 19 on posa:

timeout         #número#

I ho reescriurem. Per exemple, per tal que duri un segon:

timeout         1

Finalment, guardarem els canvis amb ctrl+O i sortirem amb ctrl+X. A partir d’ara, ja podreu disfrutar d’una arrancada més ràpida de l’ordinador.

Per útlim, us voldria oferir una alternativa. Hi ha un programa anomenat StartUp-Manager que us podeu instal·lar directament des de gestor de paquets Synaptic, i que també permet configurar la durada del GRUB d’una manera més visual. És un procediment més lent però més maco. StartUp-Manager també permet configurar altres coses en el procés d’arrancada de l’ordinador.

Sovint i per desgràcia nostre, és comú que en sistemes operatius gnu/linux necessitem conèixer l’identificador, o el tambè anomenat índex, de cada partició. Aquest índex s’anomena Universal Unique Identifier UUID.

Personalment, fa temps vaig formatejar una partició que tenia un sistema de fitxers ext3, i em vaig trobar amb l’error que la UUID de la partició havia canviat sense que aquest nou valor quedés reflexat en el fitxer /etc/fstab.

Per arreglar aquest problema va ser tan senzill com exectutar la següent ordre

ls -l /dev/disk/by-uuid/

I veure quin UUID nova tenia assignada la nova partició. Un cop coneguda aquesta dada, només cal editar el fitxer /etc/fstab i substituir l’índex UUID vell per el nou obtingut a partir de la comanda anterior. Per editar aquest fitxer ho farem així

nano /etc/fstab

Finalment hauriem de comprovar que la primera comanda introduida dongui el mateix resultat que el fitxer fstab. Ho comprovarem amb

cat /etc/fstab

Avui apendrem un truc ràpid per copiar el vídeo que estiguem vient del youtube a la teva carpeta d’usuari (/home/user)

Per fer-ho és tan senzill com tenir només un vídeo obert, i esperar que estigui tot carregat. Quan ja s’hagi acabat de carregar (no cal que l’estigueu veient), escriviu en una terminal

cp /tmp/Flash* nom-del-video-que-volguem

Una altra opció seria escriure

cp /tmp/Flash

I llavors apretem un cop la tecla del tabulador perquè s’autocompleti el nom i finalment escrivim el nom del video que volguem, i quedaria alguna cosa com

cp /tmp/Flashjflds3fwsv0 enjuto-mojamuto

Aquest és un post destinat a aquells que s’acaven d’iniciar en el facinant món del gnu/linux, i comencen amb la distribució ubuntu. Aquests dies dos amics meus, per la meva sorpresa, m’han comentant que ells sols s’han aconseguit instal·lar l’ubuntu! El més curiòs del tema és que aquests amics són usuaris típics d’ordinadors i a més han optat per eliminar qualsevol altre sistema privatiu de l’ordinador i així de pas fer neteja. Jo m’he quedat facinat!

Doncs el problema que han tingut i m’han comentat és com s’ho podien fer per tenir el sistema completament en català i no mig en anglès i mig en català. La resposta és molt senzilla, només cal anar al menú:

Sistema>Administració>Suport d'idioma

I acceptar l’actualització que el sistema proposa. Cap pas més! I esclar, reiniciar les aplicacions que s’estiguin fent servir per poder veure els canvis.

Això passa ja que sembla ser que les traduccions per cada idioma en que s’ofereix l’ubuntu en el cd d’instal·lació no hi caben i s’estalvien memòria deixant les traduccions incompletes.

Actualització: Ens comenta en Giorgio Grappa als comentaris que la millor manera de tenir catalanitzat l’ubutu és descarregant-se un Live CD ja catalanitzat. Això us anirà bé si heu de fer una instal·lació neta, ja que us estalviareu els passos que comento en aquest article. Us el podeu descarergar des de caliu.cat.

GFortran és el compilador per a Fortran 95, desenvolupat per a GNU/Linux i que és una part de l’anomenada GNU Compiler Collection (GCC). GFortran és el compilador que reemplaça al compilador g77, que va aturar el seu desenvolupament en la versió 4 de GCC. Tot i que GFortran encara està en vies de desenvolupament (recordem que gran quantitat de programari lliure es troba constantment en vies de desenvolupament), és capaç de compilar amb una impecable efectivitat.

Per escriure amb el llenguatge Fortran 95, podem fer servir un editor de text pla com és el Gedit. Per poder treballar de manera més còmode, utilitzarem l’opció Visualitza -> Mode de ressaltat ->  Codis font -> Fortran 95. És important que el nom del nostre programa acabi amb .f90, ja que si no ho fem, podem tenir problemes en el següent pas, a l’hora de fer servir el GFortran. Una vegada haurem escrit correctament el programa, ha arribat l’hora de compilar-lo!!!

Aquí és on entra el GFortran. Primer de tot haurem d’instal·lar el programa amb la comanda següent:

sudo apt-get install gfortran

Un cop instal·lat, utilitzarem la següent comanda per a complilar l’arxiu de text pla (el nostre programa):

gfortran ./arxiu_a_compilar.f90

L’executable que es crearà al mateix directori ja tindrà permisos d’execució. Per tant, ens estalviarem de donar els permisos d’execució a l’executable i només caldrà que l’executem directament.

/a.out

Finalment, ens apareixeran els resultats del programa per pantalla!

Utilitzar el GFortran per compilar l'arxiu programa_a_compilar.f90

Utilitzar el GFortran per compilar l'arxiu programa_a_compilar.f90

Amb aquest compilador he hagut de resoldre diversoso problemes en un examen. Espero que la gent que utilitzi aquest programa en les mateixes circumstàncies tingui molta sort!

Avui continuem la temàtica iniciada en el post anterior de càlcular en gnu/linux presentant un nou programa, el bc, o tambè anomenat “Basic Calculator”. El bc no és tansols una calucladora, és un llenguatge de programació també.

Normalment no cal instal·lar-lo ja que quasi totes les distribucions gnu porten aquest programa de serie per fer càlculs matemàtics. Invocar-lo és molt senzill, només cal escriure en una terminal

bc -q

Per fer càlculs només cal escriure

1+1

Per defecte el bc no treurà cap decimal, per tan li hem d’especificar el número de decimals que vol en el cas de fer operacions amb ells, per exemple

scale=2

2/3

bc-1

programa-bc

Una de les limitacions del bc és que no pot fer exponencials de números no enters, caldria afegir-li aquesta funció
. Tanmateix aquest programa més que per la seva potència destaca per la seva rapidesa.

Un altre truc que podeu fer sense necessitat d’entrar al bc per a càlculs senzills pot ser usant pipes des de terminal, per exemple, per càlcular 2/3 ho farem així

echo "2/3" | bc -l

Avui us explicaré un petit truc per treure-li rendiment al nautilus, l’explorador per defecte en moltes distribucions que empren el gnome com a escriptori com per exemple debian o ubuntu.

Aquest és un truc molt senzill i consisteix en quan anem a moure un fitxer, fer-ho amb el botó del mig del ratolí, de tal manera que al deixar-lo se’ns obrirà un petit quadre on ens dirà les opcions que tenim, que son:

  1. Moure. Es pot forçar amb la tecla “majúscules”
  2. Copiar. Es pot forçar amb la tecla “control”
  3. Enllaç simbòlic tou. El que seria més o menys com un accès directe pels que veniu d’altres entorns privatius que no anomenarè :D).

Cal dir que el mateix diàleg d’opcions es pot forçár amb la tecla “alt”.

nautilus-boto-mig

Per trobar fitxers al nostre sistema podem utilitzar molts programes, però sense cap mena de dubte el millor programa és el find.

Utilitzar-lo és molt senzill. L’invoquem des d’una terminal.

Si recordem exactament com es diu el fitxer (en el nostre exemple foto-24.jpg) però no recordem en el directori on està, buscarem el fitxer al punt de muntatge del sistema ja que find és recursiu

find / -name "foto-24.jpg"

Si no recordem com es deia el fitxer però sabem que contenia la paraula foto usarem els comodins

find / -name "*foto*"

Si ni tan sols recordem si era Foto o foto, usarem

find / -iname "*foto*"

Aquesta és la opció que més utilitzo, ja que mai recordo res amb exactitud. El meu consell és que gaurdeu els fitxers sempre amb minúscules i sense espais. Us serà més fàcil moure-us pel sistema de fitxers des de la terminal i tambè trobar-los o utilitzar-los.

Una altra opció que pot resultar útil si volem trobar tots els fitxers que pertanyen a l’usuari www-data

find / -user www-data