El teu blog de Linux en català

Trucs i tutorials

El problema que m’he trobat consisteix en un error de configuració dels drivers de la impressora HP Deskjet 5440. Des de l’ordinador s’envia correctament el senyal d’impressió d’un document, però en el moment en que la impressora inicia  la seva tasca, comença a imprimir fulls amb només una línia a cada full, amb caràcters sense cap mena de sentit.

HP Deskjet 5440 normalment utilitza els drivers hpijs 2.8.7-0ubuntu6, juntament amb hplip 2.8.7-0ubuntu6 i hplip-data 2.8.7-0ubuntu6. Per arreglar aquest problema, el primer pas consisteix en esborrar aquests tres drivers per mitjà del gestor de paquets Synaptic. A continuació, instal·larem una versió més moderna del driver, i també més efectiva. Hem de descarregar-nos el paquet hplip 2.8.12 de la següent pàgina web:

http://hplipopensource.com/hplip-web/gethplip.html

Download HPLIP

Un cop descarregat, se li ha de donar permisos d’execució al fitxer i executar-lo a la terminal. Per fer-ho, escriurem les següents comandes a la terminal:

chmod +x hplip-2.8.12.run
sh hplip-2.8.12.run

Així doncs, ja haurem iniciat el procés d’instal·lació del nou driver hplip-2.8.12. A partir d’aquí, seguirem les instruccions que ens va donant el programa d’instal·lació. Per qualsevol dubte en el procés d’instal·lació, es pot consultar el manual d’instal·lació (en el qual s’ajunten fotos de les opcions correctes de la terminal) a  aquesta pàgina web.

Un cop haguem instal·lat el driver, el programa ens preguntarà “Restart or re-plug in your printer” i haurem de triar l’opció “re-plug”. Llavors, haurem de desconectar i tornar a conectar la impressora HP Deskjet 5440 i seguirem els últims passos que ens anirà indicant el programa.

Després d’instal·lar el driver hplip-2.8.12 i acabar de configurar la impressora, podrem tornar a imprimir correctament, sense cap tipus de problema. Espero que aquest post us hagi servit d’ajuda!!!!

Aquests és un post dedicat a tots els surfistes amants del GNU/Linux. Ho sé. N’hi deuen haver pocs i més encara que parlin català. Però estem orgullosos de cobrir aquest sector d’usuaris per petits que siguin 🙂

Doncs fins ara sempre que voliem mirar l’estat del mar, consultavem les taules portuaries de l’estat espanyol, corresponent en el meu cas a Tarragona. Aquestes taules son difícils d’extreure la informació d’una simple vista, així que m’he decidit a crear un petit script anomenat surf que ens diu ràpidament i sense haver d’obrir el navegador les previsions d’ones pels pròxims dies.

surf-programa

surf-programa

Abans d’instal·lar-lo ens hem d’assegurar de tenir el programa lynx instal·lat. Ho farem amb la següent ordre

sudo apt-get install lynx

Instal·lar-lo és tan fàcil com escriure en una terminal les següents ordres

wget http://gnulinux.cat/dev/surf.tar.gz ;
tar xvzf surf.tar.gz;
cd surf;
sh install;

Ens demanarà la contrasenya de suprausuari i ja està!

Ara si vivim a Tarragona, per saber les previsions de mar, nome? caldrà escriure en una terminal

surf

Si vivim a Barcelona escriurem

surf -b

O si som de vinaròs

surf -v

Per veure l’ajuda

surf -h

surf-ajuda

surf-ajuda

I vinga, ara ja només ens queda anar a fer surf, a disfrutar 😉

guillem-surf-29-dec-08

180px-latex_logosvgAmb aquest post us faré cinc cèntims de com usar el comandament per a declarar “nous ambients” (newenvironment) en TeX. Aquesta característica precisa de coneixements mitjos en aquest sistema de preparació de documents, el LaTeX.

Newenvironment ens va d’allò més bé quan volem usar una estructura de manera reiterada sense haver de recrear l’estil en la seva totalitat. Per exemple, en un llibre de receptes (exemple que uso ja que és al document en TeX que he editat més recentment).

Declarem el newenvironment abans de l’inici de la compilació (abans de begin{document})

% Bloc d'ingredients
newenvironment{ingred}{it Ingredients:par
vspace{5mm}
setlength{parindent}{4ex}setlength{parskip}{0.5ex}bf}{rm vspace{5mm}}

La sintaxi per a usar-lo és la següent:

newenvironment{nom}{allò-que-s'executa-abans}{allò-que-s'executa-després}

Això ens permet, talment com a l’exemple, fixar unes comandes amb les quals canviar l’estil de lletra, afegir un objecte deliberadament abans o després del contingut de l’environment, etc. En aquest exemple, escriu en cursiva Ingredients, deixa un espai vertical i després modifica la sang de tabulació i l’espai entre paràgrafs dins l’environment. Per acabar, un altre espai vertical.

I, per cridar-lo a dins del document, només cal fer

begin{nom}
...
end{nom}

Bé, espero que us hagi servit… A més a més, us recomano un tipus de lletra postscript per a usar-lo al TeX, la Garamond (llicenciada en GPL, feta per URW). Garamond és una tipografia serif molt maca, europea, i del segle XV. La podreu trobar empaquetada a aquest enllaç.

Salut i Programari Lliure!

Ara m’estava preguntant com és que quan clicava sobre una entrada del blog per veure’n els comentaris la barra lateral de la dreta desapareixia.

La solució és ben fàcil. Anem a l’editor de temes, i entrem al fitxer single.php.

En aquest fitxer hem de canviar:

<div id="content" class="widecolumn"> per

<div id="content" class="narrowcolumn">

Seguidament hem de d’anar on hi fica

<?php get_footer(); ?>

i justament abans d’això hi afegim

<?php get_sidebar(); ?>;

Tambè si us ve de gust saber el nom de l’autor que l’ha escrit podeu afegir després de

<div class="entry">;

la segúent línia

<small>per <?php the_author() ?></small>;

Font: primera

wordpress

wordpress

Si mai heu pensat que és molest tenir una carpeta anomenada /home/usuari/Escriptori a la vostra carpeta personal, i penseu que seria més coerent que l’escriptori us mostres el contingut de la vostra carpeta personal /home/usuari, ara ho podeu provar.

És tan fàcil com escriure en una terminal

gconf-editor

I a la carpeta desplegable que us surti aneu a:

apps->nautilus->preferences

i marqueu la casella desktop_is_home_dir

I ja està! Simple i eficaç 😉

No se si us ha passat mai però avui m’he disposat a reiniciar l’apache quan he obtingut el següent error:

Could not reliably determine the server’s fully qualified domain name, using 127.0.1.1 for ServerName

Per arreglar-ho ha estat tan fàcil com afegir al fitxer /etc/apache2/apache2.conf la següent línia:

ServerName 127.0.0.1

I ja només cal reinciar l’apache

sudo /etc/init.d/apache2 restart

Font

Justament avui estava mirant una pel·lícula de megavideo.com, i m’ha sortit la ja clàssica restricció de que no es poden veure més de 72 minuts seguits i que m’havia d’esperar no se quan de temps. Talla el rotllo, i sobretot quan una pel·lícula normal sol durar 90 minuts, o sigui que la restricció et surt quan ja estàs al final de la peli. En fi, que se m’ha ocorregut navegar a travès d’un proxy per tenir una altra adreça ip i així poder seguir veient el vídeo tan tranquilament. Pels que se us ocorreixi de dir-me que reinici el router: tinc ip estàtica. Tele2 ho assigna així als seus clients.

En resum, que no m’ha quedat cap altra opció que usar un proxy, i amb això he caigut amb el que un dia un àmic em va dir sobre que existia un projecte anomenat tor que permetia navegar per internet amb l’anonimat que et concedeixen les adreces ips que no són teves.

Si us el voleu instal·lar, i cal dir que internet us anirà més lent degut a la xarxa d’ordinadors que hi ha per  mig, només cal que seguiu aquest breu tutorial.

1. Instal·lar el tor i privoxy

sudo apt-get install tor privoxy

2. Afegir a:

sudo gedit /etc/privoxy/config

Aquesta linia de codi (amb el punt final):

forward-socks4a / localhost:9050 .

3. Instal·lar aquesta extensió pel firefox per poder canviar d’usar proxy a no usar-ne amb un sol click sense haver de modificar els paràmetres de conexió cada cop manualment al firefox.

https://addons.mozilla.org/extensions/moreinfo.php?application=firefox&id=125

4. Reinciar el firefox

Un cop reinstal·lada l’extensió, reiniciar el firefox i anar al menú

Eines-> Switch Proxy-> Manage Proxies-> Add -> Standard -> Next

I afergir la següent infromació pels dos camps HTTP i SSL:

Label: tor
Hostname: 127.0.0.1 Port: 8118
Hostname: 127.0.0.1 Port: 8118

5. Iniciar la navegació a través del proxy mitjançant un clic amb el botó secundari del ratolí a l’aresta inferior dreta del navegador firefox on hi apareix “Proxy: None” i sel·leccionar l’opció Tor.

6. Per saber la vostra ip actual amb la qual hi esteu navegant, aneu a la següent pàgina web:

http://whatismyip.com/

7. Per canviar la vostra ip: (Aquest truc és mol útil en el cas d’estar a una pàgina web on et fiquins restriccions d’ús basades en la teva direcció ip com ara megavideo.com)

sudo /etc/init.d/tor restart

8. Per veure més informació sobre la ip en la qual hi esteu navegant:

http://proxy.org/tor.shtml

Font: primera

Una ordre molt bàsica que tot usuari d’un sistema UNIX hauria de conèixer és com esborrar un fitxer des de la terminal. L’ordre que veurem a continuació té l’inconvenient que esborra el fitxer totalment, no l’envia a la paperera (això són invents moderns, molt útils, per cert).

Per esborrar fitxers i directoris a un sistema UNIX es fa servir l’ordre rm, a la qual cal passar-li un o altre paràmetre segons el que vulguem eliminar. Ací us mostrarem dos dels paràmetres bàsics per esborrar un fitxer concret o un directori amb tots els seus directoris. Per tant:

rm -f /ruta_al_fitxer

Per exemple, si volem esborrar el fitxer fitxer.txt que es troba a la carpeta /home/usuari, l’ordre seria:

rm -f /home/usuari/fitxer.txt

En el cas dels directoris, això varia. Per esborrar un directori sencer, amb tots els seus subdirectoris, el paràmetre a passar és -R. Si volem esborrar el directori /home/usuari/Directori, l’ordre seria:

rm -f /home/usuari/Directori

A rm se li poden passar molts paràmetres. Un usuari atrevit va fer una prova per tal d’esborrar tot el directori base / fent servir l’ordre següent (que no se us passe pel cap executar-la!!!):

rm -rf /

El resultat va ser el del vídeo més abaix.

Supose que molts de vosaltres haureu apreciat que la barra de càrrega d’Ubuntu, quan s’inicia el sistema, no ho fa d’una forma homogènia ni suau, sinó que avança a batzegades.

Un usuari s’ha preocupat de solucionar tot això i ha creat un paquet instal·lable amb dos clics que fa que la barra de càrrega d’inici d’Ubuntu carregue de forma suau i en relació amb el temps de càrrega del sistema, no amb la relació d’elements que s’estan carregant.

El paquet en qüestió té els seus repositoris lauchpad ppa i també es pot descarregar de forma directa des de gnome-look. Una vegada instal·lat, Ubuntu es carregarà de la manera que us mostrem a continuació (aquest és el meu ordinador Acer Aspire One).

Salut amichs!

Ara feia bastant per no dir molt que no escribia unes linies, i no és sense raó. He estat bastant ocupat amb uns quants projectes que molts de vosaltres ja els coneixeu, però quan madurin una mica escriuré i en faré cinc cèntims 🙂


Aprofito l’avinantesa per presentar-vos un programa que a mi personalment em va salvar el cul. Aquest estiu vaig estar vivint dues setmanes a Menorca i quan vaig tornar vaig descarregar les fotos a l’ordinador. Llavors les vaig esborrar de la càmera. Al cap d’un temps vaig reinstal·lar l’ubuntu (recordeu-me que mai més hi instal·li la quantitat de programes que hi vaig instal·lar “per probar”). I ja tenim el problema servit. No vaig enrecordar-me de guardar les fotos de l’ordinador i a la càmera ja les havia esborrat. Per sot no havia fet encar cap foto amb la càmera i vaig poder utilitzar el programa photorec, de la suite testdisck. Aquest programa em va anar genial i les vaig poder recuperar quasi totes videos inclosos.

Per instal·lar s’ha d’instal·lar primer la suite:

sudo apt-get install testdisk

Després executar com a suprausuari, i maximitzeu la terminal perquè sinó dirà que no el programa no té prou línies per executar-se:

sudo photorec

I ja només queda anar seguint els passos. Si voleu un tutorial del que fer en cada pas mireu-ho aquí. La veritat és que no té cap secret i és força intuitiu.

Com sempre recordar-vos que aquest programes només funcionen si no s’ha escrit res a sobre d’on s’ha esborrat el fitxer. Per tant el més prudent davant d’una situació de pèrdua de dades és NO FER RES.

Ara us deixo amb un altre programa que potser us pot anar bé i que està destinat a la mateixa finalitat però que jo personalment no he probat: foremost

Per instal·lar-lo:

sudo apt-get install foremost

Val la pena comentar que aquest programa va ser originalment desenvolupat per les forces armades dels estats units i el centre de seguretat informàtica dels eua, i que després aquest va ser alliberat sota la nostra estimada llicència lliure.

PD: Properament migrarem el blog a un wordpress de servidor propi. Si sabeu com traspassar els continguts d’aquest blog al nou qualsevol ajuda serà benvinguda 🙂

Salut i força a la titola!