Trucs i tutorials

El mètode que explicaré avui és força més complet que l’anterior i, apart de tenir una millor integració amb Nautilus, ens permetrà escollir sobre quin tipus de fitxers volem poder utilitzar el nostre script o, fins i tot, que l’acció realitzada sobre cada tipus de fitxer a què l’assignem sigui diferent.

Per a poder-lo utilitzar, ens hem d’instal·lar el paquet “nautilus-actions”. Ho podem fer des de Synaptic o des d’un terminal, executant l’ordre següent:

sudo apt-get install nautilus-actions

Abans d’obrir el programa hem de crear el nostre script.  Per a posar un exemple, jo he creat l’script extreu_audio.sh, que extreu, tal i com ens va explicar fa un temps el Guillem, el so de qualsevol vídeo. L’he desat al directori /home/el_meu/usuari/bin del meu ordinador, tot i que el podria haver desat a qualsevol directori, i li he donat permisos d’execució. Un cop creat el nostre script, podem executar el programa que acabem d’instal·lar des del menú “Sistema>Preferències>Configuració de les accions del Nautilus”.

Pantalla principal del Nautilus-actions

Si premem “Afegeix” podrem configurar un nou element del menú contextual del Nautilus. En la primera pantalla que ens trobem, podrem configurar com es dirà aquest element de menú, què ha d’aparèixer a la barra d’estat i quina icona es mostrarà.

Descripció de la nova opció de menú

A l’apartat de perfils és on es configura les accions que fa aquest element de menú. Podem crear més d’un perfil si, per exemple, cada tipus de fitxer ha d’executar una comanda diferent per a obtenir el resultat desitjat. En el nostre cas, el ffmpeg utilitza la mateixa comanda per a extreure el so de qualsevol tipus de fitxer, o sigui que només utilitzarem el perfil Main que ja hi ha creat. L’editem per tal configurar què ha de fer.

Configuració de l'acció

A la pestanya “Acció” li direm on està el nostre script, i quins paràmetres li passem (us recomano prémer el botó “Llegenda” per saber tots els paràmetres que tenim disponibles). A la pestanya “Condicions” és on li indiquem per a quins tipus de fitxer volem que estigui disponible la nostra opció de menú i altres aspectes interessants. Quan ho tinguem tot configurat, acceptem els canvis. No veurem la nova opció directament en el Nautilus fins que no tanquem totes les finestres i les tornem a obrir. Quan ho hàgim fet, si fem clic amb el botó dret del ratolí sobre algun dels fitxers dels tipus configurats en la nostra acció hi veurem la nova opció, que podrem executar directament.

Nautilus amb la nova opció de menú

Com veieu, tot i que el procés per a configurar la nostra acció per tal que estigui integrada amb el Nautilus sigui una mica més llarga amb Nautilus-actions, també podem jugar molt més amb ell, perquè ens permet decidir per a quins tipus de fitxer estarà disponible la nostra acció, configurar diferents accions depenent del tipus de fitxer, o simplement tenir una icona al costat del nom de la nostra acció.

En altres anotacions hem mostrat alguns scripts per al Nautilus que ens poden simplificar o posar més a prop certes tasques. Però algun cop ens pot interessar integrar en el Nautilus algun script que hàgim escrit nosaltres mateixos, o que algú ens hagi passat. Hi ha diversos mètodes per a integrar un script en el Nautilus, i en aquesta anotació explicaré la més senzilla.

Primer, hem de crear el nostre script. No explicaré massa sobre com crear els scripts en sí. Només comentaré que es pot fer amb qualsevol llenguatge (bash, perl, python, etc.) i que, com sempre, a la primera línia se li ha d’indicar quin és l’intèrpret que ha d’utilitzar el sistema per a executar el nostre script. Per exemple, si hem creat el script en python, la primera línia del nostre script ha de ser:

#!/usr/bin/python

Apart d’això, els nostres scripts podran utilitzar una sèrie de variables que li vindran donades. Apart de les variables més típiques com el $PWD (directori actual), $LANG (idioma), $USER (usuari d’execució), en tindrem quatre d’específiques que segur que ens seran de molta utilitat:

$NAUTILUS_SCRIPT_CURRENT_URI=Directori actual en format URI
$NAUTILUS_SCRIPT_SELECTED_FILE_PATHS=Camí i nom dels fitxers que tinguem seleccionats
$NAUTILUS_SCRIPT_SELECTED_URIS=Camí (en format URI) i nom dels fitxers que tinguem seleccionats
$NAUTILUS_SCRIPT_WINDOW_GEOMETRY=Mida de la finestra del Nautilus

A més, haurem rebut com a paràmetre els noms dels fitxers seleccionats (sense el seu camí), de manera que podrem utilitzar les variables $#, $1, $2, etc.

Amb aquestes indicacions (i un coneixement mínim d’algun llenguatge de scripts), ja podem crear algun script que ens pugui ajudar en les nostres tasques diàries. La integració de l’script que hàgim escrit amb el Nautilus és molt senzilla. Només cal crear (si no ho hem fet abans) el següent directori:

/home/el_nostre_usuari/.gnome2/nautilus-scripts

Tots els scripts que desem en aquest directori estaran automàticament integrats en el Nautilus. Quan hi desem un script, hem de recordar-nos de donar-li permisos d’execució. I com veurem aquests scripts en el Nautilus? Doncs estant en el Nautilus, seleccionem els fitxers que ens interessi i fem clic amb el botó de la dreta del ratolí. En el menú contextual hi haurà l’opció “scripts”, i sota ella hi haurà tots els scripts que hàgim desat a la carpeta que he comentat abans.

Per posar un exemple, jo n’he creat un que ens comprimeix amb el 7z els fitxers que hàgim seleccionat. Això, lògicament, requerirà tenir instal·lat el p7zip. Si no seleccionem cap fitxer, ens comprimirà tot el directori. El nom del fitxer 7z resultant serà el nom del fitxer original (amb extensió 7z) si només n’hem seleccionat un, i amb el nom del directori on estem (amb extensió 7z) en cas contrari. He creat l’script 7zipar (en aquest cas, en bash). Només cal desar-lo en el directori indicat abans i donar-li permisos d’execució. En la imatge següent veiem com queda integrat en el menú contextual del Nautilus.

7zipar en el Nautilus

En la propera anotació explicaré una forma alternativa per a integrar els nosrtres scripts amb el Nautilus. Serà una mica més complicat que desar l’script en un directori, però també serà molt més flexible i s’integrarà millor amb el Nautilus.