Programari

VirtualBox 3.1

Fa un parell de dies es va publicar una nova versió del VirtualBox, el programa de virtualització de sistemes operatius. Aquesta no és una versió de grans canvis, però inclou algunes millores que cal esmentar:

La “teleportació” que permet la migració de màquines virtuals mentre s’estan executant entre diferents amfitrions (característica que els usuaris normals no apreciarem)
Suport d’acceleració 2D per a clients Windows
Nou sistema de captures d’estat de les màquines que ens permetrà crear captures de captures (una mica enrevessat)
La possibilitat de variar alguns paràmetres de la màquina mentre aquesta s’està executant (p.e. dispositius de xarxa)
Millora del rendiment amb clients de 64bits

I més canvis que podeu veure visitant a la pàgina de canvis. Al rebost de softcatalà trobareu els enllaços directes per a la descàrrega per a Windows i Mac, així com l’enllaç als repositoris per a diferents distribucions. Si feu servir el programa, m’agradaria demanar-vos que si veieu algun error a la traducció, vos poseu en contacte amb mi. Des de la versió 3.0 s’han inclòs algunes cadenes que alguns cops és complicat de traduir.

Gnome Scan, i enviem Xsane a la seua època

Sense menysprear Xsane, s’ha de dir que sembla un programa que ve dels anys 70-80 i que no ha canviat gairebé des del principi (exceptuant pel fet que abans no hi era en català i ara sí). La qüestió és que la interfície gràfica d’aquest programa que s’utilitza per a escanejar és massa enrevessada, complicada i poc intuïtiva:

Doncs bé, ahir mateix vaig poder saber de l’existència d’un altre projecte, anomenat gnomescan i que també es troba traduït al català que sembla que realment és una alternativa molt millor a l’xsane. La interfície és clarament menys potent que no ho és pas l’xsane, però és important tindre en compte que “la majoria de la gent” no fa servir aquestes característiques tan avançades. Així, algunes captures de gnomescan revelen la seua senzillesa:

Certament no arribe a entendre per què no és el programa d’escaneig per defecte, potser en un futur no molt llunyà ho siga. La majoria de les distribucions el tenen als seus repositoris, el nom del programa és gnomescan. Per instal·lar-lo a Ubuntu:

sudo apt-get install gnomescan

Slimrat, un altre gestor de baixades de rapidshare, megaupload…

Slimrat és un gestor de baixades per a GNU/Linux que pot baixar fitxers des dels serveis següents: rapidshare, megaupload, metafire, easyshare, czshare, datahu, depztshare, fastload, fastsahre, filefactory, filehive, freakshare, hotfile, sharebase, youtube, zshare i uns quants més a més d’incloure la possibilitat de baixada directa si no existeix el connector per a un determinat servei.

Permet baixar molts fitxers alhora tant des de la interfície gràfica com del client de consola. Es podria dir, però, que una de les característiques més interessants és la capacitat de resoldre i omplir els captcha de les pàgines web, així que ja no caldrà que introduïm cap codi (supose que no sempre serà perfecte).

Per instal·lar-lo, cal resoldre algunes dependèndicies que a Ubuntu es poden resoldre amb els següents paquets:

sudo apt-get install libwww-mechanize-perl aview imagemagick tesseract-ocr libgtk2-gladexml-perl xclip libspiffy-perl

Per instal·lar-ho a altres distribucions trobareu instruccions al fitxer INSTALL que és a dins del tar.gz que podeu baixar des de code.google.com. Només cal, amb les dependències satisfetes, descomprimir-lo i executar el fitxer slimrat (client de consola) o slimrat-gui (interfície gràfica).

Font | WebUpd8
Altres programes que fan el mateix… Baltazar | JDownloader

Firefox més ràpid (a GNU/Linux)

La velocitat d’engegada, així com el rendiment del Firefox a GNU/Linux és dolenta. Més encara si el comparem amb l’Opera o amb el Google Chrome, tots dos ràpids i lleugers. Sembla que es pot fer un petit canvi que permet accelerar en gran mesura el Firefox. Jo ho he provat i, la veritat, no he pogut adonar-me del canvi, tot i que moltíssima gent comenta que sí que nota un augment de la velocitat després del canvi. Així que si ho voleu provar, els passos són els següents:

gedit .bashrc

I afegiu al final de tot la següent línia:

export MOZ_DISABLE_PANGO=1

Finalment executeu:

source .bashrc

Reinicieu el firefox i comproveu si funciona més ràpid o no (si podeu comentar per explicar com us ha anat, millor!). El mètode, com podeu veure, és senzill i podeu desfer els canvis simplement traient la línia que heu afegit i tornant a executar l’ordre final. Bàsicament el que estem fent és desactivar pango (script smoothing library).

Han hagut unes quantes queixes respecte al Pango i, de fet, Pango no està activat per defecte amb una instal·lació del Firefox normal, sinó que en empaquetar-lo, algunes distribucions (com Ubuntu) l’activen, cosa que afecta al rendiment.

Font | dreamlogic.net

Firefox, el navegador més insegur (o no)

Segons es revela a un estudi fet per Cenzic, sembla que Firefox podria ser actualment el navegador més insegur. L’estudi consistia en atacar els navegadors amb uns 3100 exploits i veure fins a on aguantaven. En el cas del Firefox, prop del 44% d’aquests exploits van aconseguir foradar la seguretat del navegador, mentre que amb l’Explorer només ho va fer el 15%.

Sorprenent, sense cap mena de dubte. En el cas de Safari, aquest percentatge és del 35%, més proper al Firefox. I el navegador Opera continua sorprenent i es va mostrar com el navegador més segur de tots: només un 6% dels exploits van poder foradar l’Opera i afectar el sistema. Dels atacs a aplicacions web (no als navegadors en si mateixos), les injeccions de codi SQL representaren el 25% i és el més comú. També destaquen el cross-site scripting (17%) i el pishing (14%).

Mozilla ha d’anar molt amb compte: a aquest informe s’afegeixen les crítiques per la davallada de rendiment i mal funcionament del navegador. Firefox és una punta de llança del programari lliure, conjuntament amb l’OpenOffice.org, dos projectes que han de millorar en molts aspectes.

Notes importants

Segons hem estat discutint als comentaris d’aquest article i dels de l’Slashdot i donant un cop d’ull a l’informe sembla que aquest estudi és el mateix de sempre: el % s’ha obtingut a partir de les vulnerabilitats publicades per cada un dels navegadors. Sabem perfectament que això no és equitatiu quan es comparen navegadors de codi obert o codi tancat. Així que no es pot assegurar que realment Firefox siga el navegador més insegur.

Font | Electronista

Quin manual o programa de KDE/Qt us agradaria que estiguera en català?

L’equip de traducció de KDE ja té enllestida la traducció de tot l’escriptori per a la propera versió. Així que ara estan demanant als usuaris quins programes o manuals desitgen tindre en català. Així, segons les propostes de la gent, dedicaran els esforços en aquest o altre sentit. D’aquesta manera el que farem serà proposar-vos que escrigueu als comentaris quin és el programa de KDE/Qt que voleu tindre en català o del qual voleu disposar de la documentació en català.

Cada vegada que proposeu un programa, l’anirem posant a les dues enquestes següents (una per a traducció de manuals de l’escriptori KDE i una altra per a traducció d’altres programes Qt). Per tant, si teniu alguna proposta, feu-ho de la següent manera: escriviu un comentari del tipus següent, on les XX són el programa concret:

Interfície: XX
Manual: XX

Per exemple, si el que volem és que traduïsquen la interfície del programa “subdownloader” i el manual del programa “Marble”, llavors:

Interfície: Subdownloader
Manual: Marble

Afegirem les vostres opcions a l’enquesta i llavors ja voteu (i la resta podrà votar la vostra proposta). Penseu que a la web KDE-Apps trobareu milers d’aplicacions interessants de KDE que encara no estan traduïdes i que podeu proposar.

[poll id=33] [poll id=34]

Skype, programari lliure en un futur?

Fa un parell de dies vaig poder llegir un article al qual no li vaig donar molta importància: es comentava que un xic francès que havia preguntat un dubte sobre un paquet rpm d’skype per a Mandriva havia estat respost pels desenvolupadors que “properament Skype formaria part de la comunitat open source”. De fet, aquest missatge és possible trobar-lo als fòrum d’skype.

Molta gent s’ha posat a la feina per investigar si això és veritat o no. Però hui, als blocs d’Skype sembla que ja tenim una resposta seriosa en resposta a l’article publicat a Slashdot anomenat Skype For Linux To Be Open-Sourced “In the Nearest Future”. La resposta sembla clara i concisa:

Yes, there’s an open source version of Linux client being developed. This will be a part of larger offering, but we can’t tell you much more about that right now. Having an open source UI will help us get adopted in the “multicultural” land of Linux distributions, as well as on other platforms and will speed up further development. We will update you once more details are available.

Que ve a dir:

Sí, existeix una versió de codi obert per a GNU/Linux que s’està desenvolupant. Això formarà part d’una oferta més gran, però no podem explicar molt més sobre això en aquest moment. Amb un client de codi obert podrem adaptar-nos a la “multiculturalitat” de les distribucions GNU/Linux, així com en altres plataformes i d’aquesta manera accelerar el desenvolupament futur. Us informarem quan tinguem més detalls.

Poc més a dir. Sembla clar que, efectivament, tindrem un client d’Skype al qual els desenvolupadors sobre plataformes linux podran ficar els nassos. Ara bé, crear un client lliure no significa alliberar el protocol que, de fet, és el que més controvèrsia pot crear pel fet que les comunicacions poden estar interceptades com va ocórrer a la Xina.

Firefox 3.6 beta a GNU/Linux

Fa un parell de dies es va publicar la primera beta de Firefox 3.6. Aquesta beta fa servir el motor web de renderitzat Gecko 1.9.2, amb unes quants millores pel que afecta als desenvolupadors web, als desenvolupadors de complements i també per als usuaris finals. Entre les noves característiques que s’hi podran trobar cal destacar:

Ara es podrà canviar l’aspecte de la interfície amb un sol clic, tot gràcies a Personas.
El Firefox 3.6 alertarà als usuaris de complements antics instal·lats per tal de mantindre el sistema segur.
El suport de reproducció de vídeo natiu ara permet fer servir l’opció de pantalla completa i poster frames
Suport per al format obert de tipus de lletra WOFF.
JavaScript més eficient, sobretot la rapidesa de resposta i el temps d’inici.
Suport per a les darreres versions de CSS, DOM i HTML5.

Quant a les millores per a desenvolupadors web, podeu visitar la pàgina amb el llistat de canvis i noves característiques per a desenvolupadors. També podeu visitar la pàgina amb el llistat de canvis complet (sembla que és prou llarga). Podeu baixar les versions per a Windows, Mac OSX i GNU/Linux amb els següents enllaços:

Instal·lació

Fa un temps vaig escriure un article sobre com instal·lar qualsevol versió de Firefox en format comprimit (el que se sol trobar al web de mozilla) a qualsevol distribució GNU/Linux (aneu amb compte amb això, ja que existeix un pas que elimina l’enllaç simbòlic al firefox original, haureu d’ometre eixe pas). Si teniu Ubuntu, també podeu fer servir els següents repositoris:

sudo add-apt-repository ppa:ubuntu-mozilla-daily
sudo apt-get update && sudo apt-get install firefox-3.6

Com es podria veure Firefox 4.0 a GNU/Linux

Vegeu més a WebUpd8

Què fer un cop instal·lada l'Ubuntu

Amb Ubuntu s’instal·la tot un seguit de programari bàsic que, en principi, hauria de ser suficient per a qualsevol usuari normal. Com sempre, però, la instal·lació per defecte no inclourà programari privatiu (bé, allò que coneixem com “privatiu” en tota regla). A més, igual alguns dels programes instal·lats poden no agradar-nos.

Per tant, els paquets que us recomanaria un cop instal·lat Ubuntu són els següents. Els podreu trobar tots al Centre de programari de l’Ubuntu, al menú Aplicacions:

ubuntu-restricted-extras – inclouen flash i tot un seguit de còdecs propietaris que permetran visualitzar qualsevol peli o sentir qualsevol àudio (excepte aquells de format super-ultra-privatiu com els de l’iTunes)
vlc – bàsicament és un reproductor super-potent que ho reprodueix gairebé tot (és un programa que jo sempre recomane a totes les plataformes)
pidgin – si no us agrada l’empathy, sempre podeu tornar al clàssic pidgin (molts veuen pidgin molt més potent)
banshee – sembla que properes versions d’ubuntu ja no inclouran rhythmbox i el substituiran per banshee (encara no és segur), podem anar acostumant-nos
virtualbox – el programa de virtualització de sistemes operatius, la versió lliure us funcionarà bé i la trobareu als repositoris

Altre programari que no es troba als repositoris i que també em sembla interessant:

Skype – no cal que explique res, tots ja coneixereu aquesta aplicació
Chromium browser – el navegador de Google
Opera – repositori que inclou aquest navegador
Yo Frankie! – un joc genial, amb bons gràfics, lliure i fet amb Blender
PlayDeb – un repositori on trobareu una quantitat molt gran de jocs (els millors jocs lliures per a GNU/Linux, incloent el Yo frankie!)
Repositori ricotz – inclou les darreres versions de docky, l’escriptori gnome-shell i inkscape
Repositori weyland – per evitar l’anomenat “backfill” amb targetes gràfiques ati i el controlador fglrx

Quins altres repositoris o programari recomanaríeu?

GNULinux||||CAT