El teu blog de Linux en català

Opinió

Interessant resposta la que ha fet el Mark Shuttleworth a una entrevista que han fet a OMG!Ubuntu:

Are you committed to keeping Gnome Shell supported and easy to install in Ubuntu?

[It] depends how easy the Shell folks make that to achieve. I’m not committed if they decide to make it very difficult, or impossible, or to continue to say things like ‘Ubuntu’s overlay scrollbars are not compatible with upstream Gnome’. [Editors note: This ‘claim’ has since been retracted

We worked hard to influence and improve the design of Shell, but it turned out the best way to achieve that was to lead, so we did, and will continue to do so.

El seu to, si és que se’n pot extraure algun to, sona una miqueta fred respecte al tema del Gnome-Shell. Van ser els desenvolupadors del GNOME massa «tancats» a l’hora de crear el Shell? Van intentar ser els de Canonical massa «influents» en el disseny del Shell?

Segons es parle amb un o amb els altres, se’n poden extraure diferents idees. Però és clar que el Unity i el Gnome-Shell van crear una escletxa entre Canonical i la Fundació GNOME. Tampoc es pot esperar que tot siga sempre perfecte, però.

No li donarem voltes. La raó per la que no faig servir Ubuntu és l’Unity i tot allò que aquest canvi ha comportat. Mai vaig actualitzar el meu Ubuntu a la versió 11.04 i va ser llavors quan, en provar Gnome-Shell, vaig decidir canviar a una altra distribució que l’implementara correctament.

http://manufacturedenvironments.com/media/2011/gnome-3-logo.pngHe passat per OpenSUSE, Fedora i finalment m’he quedat amb Arch. Tot i així, Fedora també era una opció fora vàlida (i millor per a aquells que no volen tindre molts maldecaps a l’hora d’instal·lar una distribució).

El canvi a Arch, amb la qual ja porte uns 2 mesos i mig i pense quedar-m’hi, m’ha suposat un altre canvi important: comprovar que la majoria de blocs parlen sempre de l’Ubuntu. Bé, això ja ho sabia, però la qüestió és que abans es parlava molt de les «novetats de l’ubuntu», i ara ja no tinc coses de les que parlar, ja que Arch s’actualitza de forma constant i sempre estic gairebé a la última.

En definitiva, no faig servir Ubuntu perquè no m’agrada el Unity. Sé que millorarà, però eixa no és la qüestió. La raó per la que no faig servir l’Unity és la mateixa per la qual no faig servir KDE: no m’hi sent còmode. Amb GNOME3-Gnome-Shell, estic encantat de la vida i animat pel seu futur.

En unes setmanes tornarem al debat amb entrevistes.

 

Una de les millors maneres d’ajudar als projectes de programari lliure és fer una donació econòmica. Per petita que siga, una donació sempre suposarà un plus als programadors que hi ha darrere a l’hora de continuar desenvolupant i millorar els seus programes. Al final ens beneficiem tots.

Al GNU/Linux tenim mancances importants respecte a eines d’edició de vídeo i gràfiques en general. Tenim eines mitjanament potents, però que tenen mancances importants que els seus desenvolupadors no tenen temps per solucionar. I no tenen temps perquè la majoria de vegades fan les aplicacions en el seu temps lliure sense rebre res a canvi.

Aquí és on entrem els usuaris. Com podem ajudar? Doncs fàcil: fent una donació petita… molt petita. 5€, per exemple. No estaria de més que cada X temps donàrem aquesta petita quantitat a algun projecte del nostre gust: el Gimp, Inkscape, Mozilla, Novacut… el que siga.

Llavors els desenvolupadors sabrien que la gent té interès i, fins i tot, podrien començar a viure de la feina que fan amb el programari lliure. A més, el resultat final seria per tots, altres podrien aprofitar-ho i seríem una societat una mica més lliure.

Però hem de posar el nostre granet de sorra. Les quantitats que hem de donar són ínfimes, però el resultat de tot plegat és incalculable. Alguns projectes als quals podeu fer una donació:

Novacut, editor de vídeo

Novacut és un projecte per crear un editor de vídeo professional per a GNU/Linux. L’any passat van fer campanya per reunir 25.000$, però no van arribar als 12.000$. Ara tornen a posar-se en marxa i demanen la nostra ajuda. Mínim 1$, i el resultat és que tindríem un editor collonut per a GNU/Linux.

Feu una donació al projecte Novacut »

The Gimp

Probablement ja vos n’heu adonat que el Gimp avança molt lentament. De la mateixa manera que altres projectes, els desenvolupadors no poden dedicar-s’hi tant com volgueren. Una petita donació també ajudarà a avançar en aquest projecte.

Feu una donació al projecte The Gimp »

Mozilla

Actualment Mozilla sobreviu gràcies a Google. Si vos agraden els productes Firefox, Thunderbird i altres, no dubteu en posar el vostre granet de sorra.

Feu una donació al projecte Mozilla »

Inkscape

Una de les millors alternatives a Freehand/Illustrator. Realment potent, però una mica pesat. La nostra ajuda servirà de molt!

Feu una donació al projecte Inkscape »

LibreOffice

LibreOffice és un fork que es va crear un cop es va saber que Oracle no tenia intencions d’assegurar la continuïtat de l’OpenOffice.org. Aquest projecte és important perquè el paquet ofimàtic ha deixat de dependre d’una companyia per ser controlar per la comunitat d’usuaris.

Feu una donació al projecte LibreOffice »

Altres projectes

Hi ha molts projectes on donar suport econòmic. Penseu en els programes que feu servir i quin vos serveix de més ajuda. Llavors visiteu la pàgina web i comproveu si demanen ajuda econòmica per continuar avançant.

Renovar-se o morir. La màxima del màrqueting de tota empresa per adequar-se als nous temps i a les noves exigències del mercat.

El projecte o experiment social que duem a terme tots els humans en aquest pedaç de matèria anomenat planeta Terra necessita renovar-se.

Les estructures social, política i econòmica, interconectades totes elles, necessiten renovar-se a les noves exigències i realitats de la societat.

Internet està revolucionant la forma d’entendre íntegrament la societat, i això que ens trobem tan sols en els inicis d’aquesta nova era d’infinites possibilitats. Actualment és possible tot allò que era costós i impossible fa vint anys. Gràcies a la tecnologia i a la xarxa una persona produeix moltíssim més que fa 30 anys i en canvi es treballen les mateixes hores que fa 100 anys. Gràcies a la xarxa milers de persones s’han pogut coordinar horitzontalment per a fer caure dictadors. Gràcies a la xarxa s’han engegat milers de projectes socials, tecnològics, culturals; la xarxa està tornant a connectar-nos després del nostre individualisme esdevingut d’una societat que ha menyspreat i eliminat tot tipus de relacions entre els grups socials i d’espais d’intercanvi sociocultural, o si més no, els ha burocratitzat.

En aquest món de la xarxa tothom som prosumidors (productors i consumidors a l’hora) i és inevitable el compartir tot tipus de coneixement, per molt que els qui monopolitzen el poder vulguin evitar-ho, mostrant un gran desconeixement del que és la xarxa.

Fa poc vaig veure textos i vídeos sobre una tecnologia emergent, la impressió 3D, que et permet fabricar tot tipus d’aparells i objectes 3D a partir de dissenys. Què passarà en un futur quan aquesta tecnologia avanci i tothom pugui imprimir allò que desitgi, inclòs imitacions d’objectes quotidians i patentats? Que passarà quan es puguin piratejar objectes i quan la filosofia i metodologia del codi obert s’apliqui a la impressió 3D? Aquí en tenim un exemple i aquí una impressió 3D impressionant ;). És inevitable que la gent comparteixi el coneixement, sigui aquest lliure o restrictiu, i aquest coneixement està començant a sortir de la pantalla per convertir-se en alguna cosa tangible. Per començar, la crònica d’una mort anunciada del sector del modelisme i maquetisme.

Segons jo veig les coses, el futur hauria de passar, amb reminiscències de pensadors com Kropotkin, i d’alguns animadors socioculturals, entre d’altres•, per una societat on es reparteixi el poder i la riquesa entre tots els integrants, on es treballi remuneradament el temps necessari per a produir allò necessari per a la vida i la resta del temps l’utilitzi cada individu, dins d’una societat rica socioculturalment, als fins, també productius, que més estimi dins de la ciència, l’art, la cultura, la tecnologia, la medicina, compartint amb tothom aquests coneixements que, inevitablement, tenen aquest fi. Una societat on tothom tingui a l’abast eines per desenvolupar qualsevol mena de projecte, democratitzant així el coneixement i la seva producció.

Tot plegat tan sols es pot aconseguir si la societat arrabassa el poder dels qui el monopolitzen i que no pretenen redistribuir-lo entre la societat. La xarxa és una eina que ho està fent possible i se’ls hi està anant de les mans i els hi fa por, per això la seva insistència en emmordassar-la i controlar-la.

Banner CDG de conservas

L’objectiu final de l’existència humana és aconseguir el màxim gaudi i benestar per a tots els integrants o el benefici dèspota i injustificat d’uns sobre d’altres?
Reclamem i construïm la tecnologia amb una finalitat humana.

• La animación sociocultural surge en Europa, no como una moda más, sino como una respuesta necesaria a la desvalida situación del hombre postindustrial (Ventosa, 1989).

Les eleccions del 2010

El darrer mes de setembre es presentava el partit dels Pirates de Catalunya (PIRATA.CAT), amb la intensió de concórrer a les eleccions de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Pirates de Catalunya

Aquest fet va suposar ficar sobre la taula temes tan importants com la defensa del programari lliure, la transparència, la privacitat a Internet, i la democràcia directa.

Cal comentar, però, que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va decidir, en Assemblea Nacional, no concórrer a aquelles eleccions autonòmiques per poder-se centrar en les eleccions municipals.

Coincidències amb les Candidatures d’Unitat Popular

Alguns d’aquest punts, com la democràcia directa, ja eren defensats a la pràctica i des de feia anys per les CUP. Així, els seus regidors actuen al ple municipal segons el que decideix l’Assemblea de la CUP, una assemblea que és oberta a tothom qui hi vulgui participar.

Candidatura d'Unitat Popular

Alhora, però més tímidament, les CUPs han impulsat el programari lliure a les administracions, manifestos de suport a l’Ubuntu, etc.

Eleccions municipals 2011

Davant d’aquesta similaritat ideològica entre aquestes dues formacions polítiques, era lògic que volguessin sumar esforços de cara a les eleccions municipals d’aquest diumenge 22 de maig del 2011.

D’aquesta manera, Pirates de Catalunya dóna suport a les Candidatures d’Unitat Popular de Tarragona i Reus. A Valls, el Hacklab dóna suport a la CUP de Valls.

El suport a Tarragona

Aquest suport es concreta a través de la participació de Pirates de Catalunya i el nostre col·lectiu, GNULinux.cat, a travès de’n Pau, a les jornades participatives d’elaboració del programa electoral de la CUP.

 

Construïm Tarragona

Construïm Tarragona

Les jornades, amb el títol Construïm Tarragona, que es dugueren a terme entre el 26 de febrer i el 9 d’abril, van servir perquè les organitzacions que volguessin i els ciutatdans a nivell individual aportessin les seves propostes, per així poder elaborar el programa sobre com volem que sigui la ciutat de Tarragona als propers anys.

L'equip GNULinux.cat, CUPaire i Pirata en la jornada sobre noves tecnologies

L'equip GNULinux.cat, CUPaire i Pirata en la jornada sobre noves tecnologies

Com ajudaran aquests pactes al Programari lliure?

La resposta, per a mi, és evident. Pirates de Catalunya i GNULinux.cat assistiren a la cinquena i darrera jornada, anomenada: Noves tecnologies, impulsem la cooperació ciutadana, del 9 d’abril del 2011, aportant les seves propostes.

Noves tecnologies, impulsem la cooperació ciutadana

Noves tecnologies, impulsem la cooperació ciutadana

D’aqueta manera, des del municipi de Tarragona, es treballarà clarament a favor del programari lliure i les llibertats bàsiques a la xarxa. Alhora, penso que la colaboració dels Pirates amb la CUP pot facilitar l’adopció de les noves tecnologies, com l’Idea Torrent que els Pirates tenen implementat com a sistema de participació, per avançar cap a la democràcia directa.

Les propostes que és presentaren i, que fóren incloses al programa electoral:

  • Considerem que l’accés a Internet és un dret bàsic i universal per a les persones
  • Implementarem l’Internet gratuït a través de la xarxa oberta, lliure i neutral Guifi.net, la qual permetrà l’accés a tothom a la xarxa i als serveis municipals, com per exemple aquells serveis que permeten la transparència, la participació ciutadana i les gestions mitjançant la finestreta única.
  • Incidirem en la seguretat de les dades personals de la ciutadania per part de l’Ajuntament, exigint, doncs, que l’ús de programari utilitzat pel consistori sigui auditable.
  • Permetrem l’accés lliure, fàcil, gratuït i transparent a tota la informació elaborada i gestionada per l’Ajuntament tant en la vessant administrativa com en la de moviments econòmics, sempre respectant la protecció de dades personals.
  • Impulsarem la finestreta única com a espai on es pugui realitzar qualsevol tràmit amb les administracions d’una forma ràpida i senzilla, per mitjà d’un portal segur, prioritzant els formats digitals per reduir despeses.
  • Reclamarem el cànon digital cobrat pels equipaments electrònics adquirits pel consistori, que s’ha de retornar segons la sentència del Tribunal Europeu de Justícia.
  • Crearem l’Espai Virtual Interactiu de Tarragona, que serveixi per impulsar processos de participació ciutadana on els ciutadans puguin exposar i debatre idees i propostes de millora de la ciutat, i que aquestes tinguin un caràcter vinculant.
  • Retransmetrem en directe per la xarxa les sessions plenàries, les quals podran ser consultades a través de la xarxa.
  • Implementarem el Programari Lliure a l’Ajuntament amb l’objectiu de reduir la despesa en llicències de programari informàtic privatiu, tenint un major control de les dades dels ciutadans, impulsant l’economia local en l’àmbit de les Noves Tecnologies com a alternativa a l’actual externalització d’aquesta a empreses d’altres països.
  • Invertirem en companyies que millorin i adeqüin el programari lliure a les necessitats de l’Ajuntament.
  • Fomentarem la presència la veu de la ciutadania als mitjans públics.
  • Democratitzarem els mitjans públics, garantint la qualitat de la informació al marge de les institucions i la presa de decisió cooperativa entre els professionals.
  • Assegurarem condicions dignes de treball als mitjans públics, a costa d’equiparar salaris i eliminar càrrecs imposats i innecessaris des del consistori.
  • Impulsarem i donarem suport a les iniciatives populars i associatives en matèria de comunicació, a nivell de barris o de ciutat, alhora beneficiós per a la cohesió social i per fer sentir la veu de tots els ciutadans.

El programa sencer de la CUP de Tarragona el podeu consultar per eixos des d’aquest enllaç.

En les darreres setmanes, hem assistit a l’aparició de dos «nous» entorns d’escriptori. D’una banda, Gnome 3, que vindrà instaŀlat de forma predeterminada en les properes versions de la majoria de distribucions que utilitzin Gnome. D’altra banda Unity, que serà l’escriptori predeterminat d’Ubuntu.

Gnome 3 ja porta una mica més de temps publicat, perquè va ser alliberat el 8 d’abril. Però té el desavantatge que encara no s’ha alliberat cap versió definitiva de cap distribució que el porti. De moment, només el podem provar mitjançant alguna Beta o d’unes imatges que ens proporciona Gnome.

Tauler de control del GNOME3

Tauler de control del GNOME3

Unity en realitat no és nou, perquè ja era l’entorn predeterminat en la versió per a netbooks d’Ubuntu 10.10 (que no acabava de funcionar massa bé). Però el Unity de llavors no té res a veure amb el d’ara, i ha millorat moltíssim. Aquest entorn ja ha estat provat per moltíssima gent, perquè és l’entorn predeterminat d’Ubuntu 11.04, que s’ha alliberat fa una setmana.

Quadre superior

Quadre superior

Per això us volem preguntar la vostra opinió. Què preferiu, Gnome 3 o Unity?

[poll id=”49″]

Mica a mica van arribant novetats als entorns d’escriptori. Si fa pocs dies parlàvem que Gnome 3 eliminarà els botons de minimitzar i maximitzar finestres, l’altre projecte que actualment porta un ritme frenètic de desenvolupament, Unity, també presenta les seves idees per modernitzar l’entorn en que treballem: les barres de desplaçament sobreposades a la finestra.

Amb Unity, no veurem les barres de desplaçament ni horitzontal ni vertical. D’aquesta manera, en la majoria de finestres guanyarem l’espai que aquestes ocupen (molt útil en Netbooks). Ara bé, quan ens acostem al marge dret apareixerà sobre la finestra la barra de desplaçament vertical. De forma similar, quan ens acostem al marge inferior de la finestra se’ns mostrarà la barra de desplaçament horitzontal. (més…)

Quan es publiqui Gnome 3 ens trobarem amb una gran sorpresa: a les finestres ja no tindrem els botons de minimitzar i de maximitzar. És a dir, en el quadre on habitualment hi teníem aquests botons només hi quedarà el que serveix per tancar la finestra.

Quadre de control a Gnome 3

Quadre de control a Gnome 3

(més…)

Encetem una nova enquesta, aquest cop sobre Unity, la nova capa d’escriptori desenvolupada per l’equip de l’Ubuntu i que vindrà per defecte amb la versió 11.04. Ací teniu un exemple de la darrera versió en desenvolupament que han fet els de WebUpd8:

Vos sembla una bona idea? Creieu que han traït GNOME-Shell? Tindrà èxit?… Digueu la vostra!

[poll id=45]

Moltes de les distribucions actuals ja donen suport per al sistema de fitxers Btrfs, un sistema encara en desenvolupament que promet molt: les estadístiques de rendiment són molt bones i té un sistema per crear imatges dels volums força interessant.

Però Btrfs encara està en desenvolupament. I no té eines per resoldre errors en cas que el sistema falle. Mentre que amb ext3 i ext4 podem fer servir l’fsck per solucionar errors, amb btrfs no és possible. Si per qualsevol cosa s’espatlla el sistema de fitxers, ara per ara perdreu tota la informació que teniu. Això és el que m’ha passat a mi.

Note that Btrfs does not yet have a fsck tool that can fix errors.

L’última instal·lació que li vaig fer a la meua parella va ser una Ubuntu a la qual li vaig posar aquest sistema de fitxers. Fa tres o quatre dies l’ordinador es va tancar malament i en iniciar-se, l’Ubuntu es quedava penjat. Vaig estar investigant i el problema es trobava a un error de la partició.

Iniciar des d’un LiveCD i provant a muntar la partició tampoc no funcionava. Vaig estar investigant més per la xarxa i va ser quan vaig esbrinar que actualment Btrfs no té eines de reparació. Amb la qual cosa la relació amb la meua parella s’ha vist afectada, per culpa de Btrfs.

Així que, si teniu parelles que vos estimeu, no els instal·leu un linux amb un sistema de fitxers Btrfs. No siga que ho perdeu tot.