El teu blog de Linux en català

Clona un disc/partició amb Clonezilla

Clonezilla és una eina que ens permet clonar un disc o una partició d’un disc. Això pot tenir diverses utilitats. Per exemple, en el meu cas fa uns mesos l’Ubuntu em va avisar que un dels meus discos durs donava sovint errors d’escriptura, senyal que estava ja una mica passat. Em vaig comprar un altre disc dur, amb Clonezilla vaig copiar la informació de l’antic al nou, i vaig iniciar l’ordinador amb el nou. No vaig haver de configurar res extra en el sistema, perquè el Clonezilla ho grava tot, fins i tot l’UUID. També ens pot servir per obtenir una imatge estàtica d’un disc dur, que puguem clonar sobre altres discos durs per a generar ràpidament ordinadors nous (molt útil en empreses, centres educatius, etc.).

Per a utilitzar-lo, primer ens hem de baixar la darrera versió del Clonezilla. A la seva pàgina de descàrregues hi trobarem diversos fitxers. Ens hem de baixar el fitxer amb extensió «.iso» de la versió per a i686. Un cop descarregat, el gravem sobre un CD.

El Clonezilla funciona com un LiveCD. És a dir, hem d’iniciar el sistema amb el seu CD posat, i seleccionar la lectora de CD per a l’inici de l’ordinador. També hem de tenir connectats a l’ordinador els dos discos durs (l’original i el nou). Durant el procés, el Clonezilla ens anirà fent tota una sèrie de preguntes i, a partir del que li indiquem, farà la còpia del disc o la partició.

Pantalla d'inici del Clonezilla

Pantalla d'inici del Clonezilla

A la primera pantalla que ens surt només engegar l’ordinador, escollim «Clonezilla Live», i començarà a carregar el sistema. Un cop carregat, ens preguntarà en quin idioma volem continuar. No hi ha el català. Després, ens preguntarà quin mapa de teclat volem. Escollim no tocar el mapa del teclat. Després, li indicarem que engegui el Clonezilla (opció «Start Clonezilla).

Iniciar Clonezilla

Iniciar Clonezilla

Ara, ens preguntarà si volem copiar d’un disc a una imatge, o directament de disc a disc. En el nostre cas, que volem copiar un disc sobre un altre, escollirem la segona opció, però si volem utilitzar imatges estàtiques del nostre disc, escollirem la primera. Després li hem d’indicar que volem el mode Principiant («Beginner»). El següent que pregunta és si volem copiar un disc o una partició. Observeu que també hi ha l’opció que el disc o partició sobre el qual copiem estigui accessible des de la xarxa (això farà molt lent el procés si no és en una xarxa local). Com que tenim el nou disc connectat a l’ordinador, escollirem «disk_to_local_disk» si volem copiar un disc, i «part_to_local_part» si només volem clonar una partició.

Selecció de còpia de disc o de partició

Selecció de còpia de disc o de partició

En el meu cas, vaig copiar tot un disc. Després, demana quin és el disc original i, posteriorment, quin és el disc sobre el qual el volem clonar. Just abans de començar a clonar el disc, ens demanarà diversos cops que confirmem que ho volem fer (perdrem tot el que hi ha en el disc nou, lògicament) i començarà el procés de clonat.

Procés de clonatge

Procés de clonatge

Aquest procés durarà més o menys depenent de la mida del disc o la partició. Un cop acabat, haurem de prémer «0» per apagar l’ordinador. Llavors, amb l’ordinador apagat, si el que hem clonat és un disc, ja podem desconnectar el disc dur antic i connectar el nou.

    • Daerun on 1 de Setembre de 2010 at 20:11

    Reply

    Un dubte, segurament ximple, però pregunto perquè mai se sap: si la partició/disc dur destí és més gran que l’orígen… no passa res, no? Es limita a copiar-hi les dades y a deixar lliure la resta, oi?

      • oriolsbd on 1 de Setembre de 2010 at 21:54
      • Author

      Reply

      Quan fas una còpia de disc, et crea les noves particions amb la mateixa mida que les originals. Quan fas una còpia de partició, no ho tinc massa clar, però jo diria que et manté la mida que li hagis donat a la partició de destí.

    • Abdó on 4 de Setembre de 2010 at 18:38

    Reply

    Moltes gràcies, feia temps que cercava alguna cosa així, ja que fins ara feia servir el ghost i ja no era el que volia.

    • Daerun on 4 de Setembre de 2010 at 21:43

    Reply

    Però oriol, si la partició destí és més gran que la orígen… què? 😛

    • ilitch on 26 d'Octubre de 2010 at 19:26

    Reply

    M’ha funcionat perfectement!!

    Ho he fet servir per clonar-me un disc dur extern multimedia (imoega screenplay pro hd) i ha anat “de collons”.
    Ho he fet perquè els discs que hi anaven de sèrie pataven tot sovint i n’he comprat un de nou (amb el doble de capacitat 2 tb 🙂 ) així tindré una parta guardada per fer copies de seguretat……

    I ara bé l’altre qüestió: què utilitzeu per fer copies de seguretat / backups (són el mateix o només similars) … havia provat un parell de programes el grsync i un altre… però no em van acabar d’agradar? Quin em recomaneu?

    A diferència del que us passava aquí http://gnulinux.cat/2009/07/particions-en-discs-durs-multimedia/ a mi no m’ha donat errors amb la reproducció multimedia. Potser perquè portava 4 particions de sèrie i no pas una?

    Merci gent de gnulinux.cat, especialment Oriol, en aquest cas perquè els dos posts són teus!! Potser ens trobem al festival d’aquest cap de setmana. SAX!

      • Guillem on 26 d'Octubre de 2010 at 21:13

      Reply

      Hola Illitch. Jo el que faig servir sempre és el rsync, va molt bé. De fet, el que recomano és fer-se un petit script, amb una sola línia, especificant bé l’ordre. Li dones permís d’execussió, li fiques una icona ben xula i a tirar milles. Cada cop que fagis doble clic sobre el «programa» faràs una còpia de seguretat.

      Comparteixo amb tu la còpia del meu «programa» de backups 🙂 (en el meu cas vull copair la carpeta PhD i tot el seu contingut al pen drive que es munta a /media/PhD )

      rsync -a --delete --progress /home/guillem/PhD /media/PhD/

      Salut!

        • Guillem on 26 d'Octubre de 2010 at 21:13

        Reply

        Per cert, convido a tothom a millorar el programa. També comentar que el –progress és opcional 🙂

      • oriolsbd on 26 d'Octubre de 2010 at 21:39
      • Author

      Reply

      Perfecte! 🙂

      Per fer còpies de seguretat, jo utilitzo el Grsync, i em va molt bé. Tinc desats diferents perfils (un per cada directori del qual vull fer còpia de seguretat), i quan vull fer còpia de seguretat els executo un rere l’altre. Realment, el Grsync utilitza per sota «rsync», o sigui que realment es pot fer el mateix tal i com indica el Guillem. La seva opció, a més, té l’avantatge que et podries crear un sol Script que t’executi tots els «rsync» que necessites amb un sol doble clic. 🙂

      Respecte del Iomega Screenplay Pro, jo també el tinc. Bé, el meu no és HD. És una mica antic (més antic que el teu primer, i només té 320GB). A mi em dóna molts problemes. A vegades es queda tonto, i deixa de gravar o llegir dades, les particions es corrompen sovint (suposo que per culpa que es queda tonto a mitja escriptura) i he de passar-li un fsck.

      Pel tema de les particions, en principi era una limitació del Firmware de l’Iomega. Segurament els discos multimèdia actuals de Iomega deuen tenir una nova versió de Firmware que ja permet reproduir pel·lícules si tens més particions.

      Salut! 🙂

Deixa un comentari

Your email address will not be published.