El teu blog de Linux en català

Distribucions

Està disponible per a baixar la versió 1.1 de Jolicloud , una distro basada en Ubuntu, amb molt bona integració amb tots els serveis en línia i xarxes socials i pensada en els seus orígens per córrer en netbooks.

Entre les millores d’aquesta versió es destaquen la creació d’un nou escriptori basat en HTML5 i s’ha optimitzat bastant per allargar la duració de la bateria.

th jolicloud 12 08 2010 Jolicloud 1.1

Podeu obtindre Jolicloud 1.1 des de la seva pàgina de descàrregues .

Doncs sembla que Mark Shuttleworth ha tornat a sorprendre a tothom, quan en una entrevista ha comentat:

Today we have a six-month release cycle. […] In an internet-oriented world, we need to be able to release something every day. That’s an area we will put a lot of work into in the next five years. The small steps we are putting in to the Software Center today, they will go further and caster than people might have envisioned in the past.

La qual cosa significa que Ubuntu canviaria el seu plantejament actual. Els petits canvis que es produeixen entre els llançaments, degut a l’evolució dels diferents projectes de programari lliure, com el canvi en el gestor de fotografies (F-spot per Shotwell) o el imminent canvi de Rythmbox per Banshee, podrien desaparèixer, i passaríem a tenir un sistema base, on aniríem afegint actualitzacions de versió a diari, a mida que estiguin disponibles.

Un canvi d’aquest tipus té avantatges, com tenir el programari més nou, i també el sistema més actual, la qual cosa també portarà solucions a conflictes amb el maquinari més modern, però el sistema de llançaments cada 6 mesos serveix alhora per crear enrenou al voltant del llançament; ja que apareixen noticies als mitjans i sembla que la paraula arribi a més gent.

Si la decisió es bona o dolenta només ho veurem un cop es faci el canvi la qual cosa no passarà fins d’aquí uns quants anys, de moment, encara hem de veure si els canvis que s’han marcat per al Natty Narwhal, són encertats.

Per cert, si voleu saber més sobre les «rolling release», el nostre company Aitor va escriure’n un interessant article fa uns mesos.

L’equip de desenvolupament de Mandriva ha fet un anunci relacionat amb el futur immediat (i no tan immediat) d’aquesta distribució.

Logo de Mandriva

D’una banda, el 22 de desembre sortirà Mandriva 2010.2. En realitat, no es tracta d’una nova versió de Mandriva pròpiament dita, sinó que es tracta d’una revisió (molt àmplia, això sí) de Mandriva 2010.1, amb totes les actualitzacions i correccions que s’han produït fins avui.

Apart d’això, Mandriva ha anunciat que canviarà la seva política d’alliberament de versions, que fins ara es produïa cada sis mesos. A partir d’ara, Mandriva alliberarà una nova versió cada any. L’objectiu és donar una major estabilitat a aquesta distribució (tot i que ja de per sí fins ara era molt estable), perquè hi haurà més temps per a provar i validar les noves funcionalitats.

Per últim, Mandriva també ha anunciat el calendari d’alliberament de Mandriva 2011:

  • Mandriva 2011 Alpha: 31-01-2011
  • Mandriva 2011 Beta 1: 28-02-2011
  • Mandriva 2011 Beta 2: 28-03-2011
  • Mandriva 2011 RC: 25-04-2011
  • Mandriva 2011 Final: 30-05-2011

Font | MuyLinux

Si no sou usuaris habituals de Fedora però voleu provar la nova versió que s’acaba de publicar, o si l’utilitzeu habitualment però voleu veure les novetats que porta abans d’actualitzar-vos, us hem preparat diverses imatges de màquines virtuals amb aquesta distribució, per tal que les pugueu utilitzar en VirtualBox.

Logo de VirtualBox

En total, us hem preparat cinc imatges, una d’elles amb la versió principal de VirtualBox (amb entorn Gnome) i les altres quatre amb alguns dels tiratges (traducció al català del terme «spins» que utilitza Fedora) més interessants. Són aquestes:

Com veieu, hem escollit un tiratge per a cada entorn d’escriptori, perquè pugueu provar com funciona amb Fedora el vostre escriptori preferit. Però, a més, hi ha un petit extra, perquè hem trobat molt interessant el tiratge «Games», que porta entorn Gnome, i moltíssims jocs ja directament instal·lats, com per exemple el Battle for Wesnoth, Alien Arena, Super TuxKart, etc. Aquest tiratge que porta molts jocs i, per tant, ocupa molt espai. Per aquest motiu, hem dividit la imatge virtual de Fedora 14 Games en cinc parts, i per això l’enllaç de descàrrega us porta a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox, on podreu trobar tots els seus enllaços de descàrrega.

Menú de Jocs de Fedora 14 Games

Menú de Jocs de Fedora 14 Games

Per últim, recordeu que a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox hi trobareu moltes màquines virtuals tant amb Fedora com amb altres distribucions preinstal·lades.

Fa uns dies us vam parlar de la curiosa manera que té la distribució Fedora d’escollir els noms de les seves properes versions. Doncs bé, avui mateix, tal i com estava previst, han anunciat el nom que tindrà Fedora 15, que té previst el seu alliberament pel 10 de maig del 2011.

Finalment, el nom clau de Fedora 15 serà Lovelock. Si recordeu aquest nom havia de tenir alguna relació amb el de Fedora 14 (Laughlin), però que el tipus de relació fos diferent del que aquest tenia amb l’anterior (Goddard). Doncs bé, per a Fedora 15 s’ha escollit Lovelock perquè tant Laughlin com Lovelock són dues ciutats de l’estat de Nevada.

Enrere han quedat propostes com André (hi ha un lluitador de wrestling anomenat Laughlin i un altre anomenat André), Bechet (un clarinetista, i també hi ha un clarinetista anomenat Laughlin), Bellevue (tots dos són capelles, de diferents ciutats) o Blarney (tant Laughlin com Blarney són ciutats amb una important base militar).

Font | Phoronix

Avui s’ha publicat Fedora 14 Laughlin, una nova versió d’una de les distribucions de GNU/Linux més famoses i utilitzades, caracteritzada per portar-nos les últimes versions de programari. El seu llençament s’ha posposat una setmana respecte de la previsió inicial (en principi, estava previst per al 26 d’octubre). No és el primer cop que Fedora endarrereix la data de llençament de les seves versions definitives, i crec que ho fan amb bon criteri. És bo i necessari marcar-se una data de publicació però, en cas que es la qualitat del producte final es pugui veure afectat, aquesta data d’alliberament no ha de ser inamovible.

Fedora 14 Laughlin

El nom clau d’aquesta nova versió prové de Robert B. Laughlin, un físic que va rebre el premi Nobel el 1998 pel descobriment de l’efecte Hall quàntic fraccionari.

Les principals novetats que porta Fedora 14 (Laughlin) són:

  • Gnome 2.32 o KDE 4.5 SC (amb les millores que aquestes versions ja porten de per sí.
  • S’ha eliminat Pino com a programa predeterminat de gestió de xarxes socials.
  • Per tal de millorar el suport per a netbooks i dispositius mòbils, s’han afegit nombrosos paquets provinents de MeeGo.
  • Hi ha moltes novetats encaminades a millorar la integració de KDE (4.5 SC) a Fedora, com ara que Phonon pugui utilitzar directament PulseAudio, la utilització de Webkit per part de Konqueror, moltes millores al KWin i una millor integració de Dolphin i altres aplicacions KDE amb metadades semàntiques gràcies a Nepomuk.
  • Inclou nous programes, com ara Chatzilla, Clamz, Eurephia, Clementine, entre molts altres.
  • També hi ha nous jocs, com ara FLAW (The Fantastic League of Almighty Wizards), Pmars i VOR (Variations on Rockdodger).
  • Incorpora SPICE (Simple Protocol for Independent Computing Environments), que millora l’interacció amb les màquines virtualitzades.

Des de la pàgina de descàrregues de Fedora us podeu baixar la seva versió amb escriptori Gnome (el seu predeterminat), però des de la pàgina amb les opcions completes de descàrrega us podreu baixar les versions amb els escriptoris KDE, XFCE o LXDE.

Fedora 14 Laughlin amb escriptori Gnome

Fedora 14 Laughlin amb escriptori Gnome

Per últim, us recomano que passeu per la pàgina de característiques de Fedora (que amb la remodelació que han fet de la seva web està molt bé) i la pàgina de documentació de Fedora, on trobareu informació molt interessant, tant en format HTML com PDF. En aquesta pàgina podeu trobar el calendari que ha seguit Fedora 14 fins al seu alliberament.

A GNULinux.cat ja hem parlat diversos cops de Jolicloud, una distribució en principi dissenyada específicament per a Netbooks. El proper mes de novembre està previst que s’alliberi la seva versió 1.1, de la qual ens parla Tariq Krim a la web de Jolicloud.

Logo de Jolicloud

Per a l’anterior versió (Jolicloud 1.0), els desenvolupadors de Jolicloud es van centrar sobretot en millorar l’interfície gràfica, creant un nou entorn en HTML5 (el Pau en va fer una excel·lent anàlisi). En canvi, a Jolicloud 1.1 veurem poques novetats en aquest sentit, i es centraran més aviat en millorar el sistema, el seu rendiment i l’experiència d’usuari. Més concretament, les principals millores de Jolicloud 1.1 seran aquestes:

  • Jolicloud deixarà de ser una distribució específica per a Netbooks, i es podrà executar també en ordinadors de sobretaula. Tot i que seguirà sent un sistema amb un disseny enfocat a Netbooks, es podrà executar sense problemes en altres ordinadors.
  • Es redissenyarà completament el procés d’arranc, de manera que el sistema triga entre 10 i 20 segons en arrancar en la majoria de sistemes provats. A més, durant l’arrancada no es mostraran missatges de terminal, sinó que es veurà una animació que (diuen) ens fascinarà. No només l’arranc “en fred” serà més ràpid, sinó que també s’ha millorat el temps de rearranc després de suspendre l’ordinador.
  • S’ha millorat la gestió de l’energia. Segons les seves dades, obtingudes amb un Netbook Clevo M1100 (amb un processador Intel Atom N450 amb una bateria de 3 cel·les), la durada de la bateria en la versió anterior de Jolicloud (1.0) era molt semblant a la que tenia amb Windows 7. Però amb Jolicloud 1.1, la bateria durarà un 15% més.
Durada de la bateria

Durada de la bateria

  • Jolicloud podrà reproduir vídeos en Full HD (a 1080p) i vídeos de YouTube HD (a 720p) en els nous Netbooks amb processador Intel N550.

En el seu mateix article, Tariq Krim comenta que aviat tindrem una versió beta a la nostra disposició per poder provar aquesta nova versió.

Font | MuyLinux

A falta de pocs dies per a la publicació de Fedora 14, prevista per al 2 de novembre, Red Hat ja ha començat el procés per escollir el nom clau de Fedora 15. Com a primer pas, Red Hat ens dóna l’oportunitat de proposar els noms clau que després es valoraran.

Per a fer-ho, hem de tenir un compte d’usuari de Fedora. El podeu obtenir aquí. Després, només cal anar a la pàgina de discussió del nom clau de Fedora 15, editar-la (és un Wiki) i afegir la nostra proposta.

Però el nom que proposem té certes restriccions. Ha de tenir certa relació amb el nom de la versió anterior. Per exemple, Fedora 13 tenia com a nom clau Goddard, i Fedora 14 serà Laughlin. Tant Goddard com Laughlin eren professors en física. Una altra restricció és que no es pot repetir una mateixa relació que ja s’hagi utilitzat abans. És a dir, com a nom clau per a Fedora 15 no podem proposar un altre professor en física. A més, es demana que les relacions no siguin massa senzilles (és a dir, que estigui una mica «currat»). Hi ha algunes altres restriccions, que podreu trobar a la pàgina de discussió del nom de Fedora 15.

Hi ha temps fins al dia 19 d’octubre per a proposar noms. A partir de llavors es valorarà si els noms compleixen els requisits, i es farà una votació entre la comunitat de Fedora. Finalment, el nom de Fedora 15 s’anunciarà el 2 de novembre (el mateix dia que es publicarà Fedora 14).

M’agrada molt la forma que té Fedora de trobar noms clau per a noves versions, perquè involucra molt la seva comunitat. A més, amb els requisits que hi ha, trobar un nou nom sembla com un joc. 🙂

Font | Phoronix

Una de les novetats que porta Ubuntu Maverick Meerkat és un nou repositori oficial. Si obriu les fonts de programari, trobareu aquest repositori a la pestanya «Altre programari», i està etiquetat com a «Independent» (el repositori Extras). El repositori enllaça a «http://extras.ubuntu.com». Què conté aquest repositori? De moment, res. I llavors, per a què serveix? Anem-ho a veure.

Quan Ubuntu treu una nova versió, distribueix els paquets entre els diferents repositoris segons el manteniment, les llicències, etc. Per a cada versió d’Ubuntu que s’ha publicat, Canonical ens proporciona actualitzacions per a aquests paquets, però no afegeix nous paquets. És a dir, si un cop ja s’ha publicat una certa versió d’Ubuntu surt un programa nou, no ens el podrem instal·lar des de repositoris oficials per a aquesta versió d’Ubuntu, sinó que haurem d’esperar a la versió següent, o trobar-lo en repositoris no oficials (com els PPA, que recordem que no són repositoris oficials, sinó que ens l’ofereix «algú»). Això ha estat així fins ara, i ens vam trobar amb aquest problema, per exemple, quan va sortir Chrome/Chromium o Openshot.

Canonical vol solucionar aquest problema per mitjà d’aquest repositori Extras. Cada cop que surti una nova versió d’Ubuntu, aquest repositori no contindrà res per a aquesta versió concreta. Si surt un nou programa que creuen que pot ser interessant afegir, ho faran a través d’aquest repositori Extras. L’equip que s’encarregarà d’aprovar els programes que entrin al repositori Extras serà l’Application Review Board.

Convé aclarir que a través d’aquest repositori Extras NO obtindrem actualitzacions majors dels programes continguts en altres repositoris oficials d’Ubuntu. Per exemple, quan surti Firefox 4.0 o OpenOffice 3.3, no trobarem aquestes noves versions per a Maverick a través del repositori Extras. El que sí podríem trobar-hi d’aquí a un cert temps (estic fent especulacions, no estic dient que hagi de ser així) és el LibreOffice, que no es troba en els repositoris oficials d’Ubuntu per a Maverick Meerkat.

Font | WebUpd8

Com ja sabem, ahir va ser publicada la nova versió d’Ubuntu (10.10 Maverick Meerkat). Lligada a aquesta publicació, avui s’ha alliberat també Lubuntu 10.10. Lubuntu és una variant no oficial d’Ubuntu, que utilitza l’entorn d’escriptori LXDE. Aquest entorn consumeix molts pocs recursos, i és adient per a ordinadors antics o poc potents.

Lubuntu té com a requeriments mínims un Pentium II amb 160 MB de RAM, tot i que amb les instruccions d’instal·lació mínima pot arribar a executar-se amb només 128 MB de RAM. Tot i els pocs recursos que requereix, té un aspecte gràfic molt agradable i treballat.

Pantalla de Lubuntu

Pantalla de Lubuntu

Lubuntu utilitza els propis repositoris oficials d’Ubuntu, de manera que comparteix les mateixes novetats que aquest. A l’anunci d’alliberament de Lubuntu 10.10 trobareu els enllaços per poder-vos descarregar aquesta nova versió.

També us hem preparat una imatge de VirtualBox, per tal que el pugueu provar sense haver-lo d’instal·lar en el vostre ordinador. Us el podeu descarregar des d’aquest enllaç, o des de la nostra pàgina d’imatges per a VirtualBox.