El teu blog de Linux en català

Distribucions

Logo de Debian

Després de 24 mesos de desenvolupament constant, el projecte Debian es complau d’anunciar la nova versió estable 6.0 (nom en clau Squeeze). Debian 6.0 és un sistema operatiu lliure que es presenta per primera vegada en dos variants. Conjuntament amb Debian GNU/Linux, en aquesta versió s’ha introduït Debian GNU/kFreeBSD com a mostra de tecnologia.

Debian 6.0 inclou els entorns d’escriptori KDE, GNOME, Xfce i LXDE així com tot tipus d’aplicacions de servidor. També ofereix compatibilitat amb el FHS v2.3 i programari desenvolupat per a la versió 3.2 de la LSB.

Debian funciona en un ampli rang d’ordinadors que van des d’agendes electròniques i ordinadors portàtils fins a supercomputadors, sense descurar cap maquinari intermedi. En total, Debian GNU/Linux dóna suport a nou arquitectures: PC de 32 bits / Intel IA-32 (i386), PC de 64 bits / Intel EM64T / x86-64 (amd64), Motorola/IBM PowerPC (powerpc), Sun/Oracle SPARC (sparc), MIPS (mips (big-endian) i mipsel (little-endian)), Intel Itanium (ia64), IBM S/390 (s390) i ARM EABI (armel). (més…)

Un mes després de l’aparició de la primera Alpha d’Ubuntu 11.04 (Natty Narwhal), ja tenim aquí la segona. Com que s’estan centrant en el desenvolupament de Unity per tenir-lo més estable, les novetats són poques:

  • A la finestra d’entrada, podrem escollir tres tipus de sessió: Ubuntu Desktop (amb Unity), Ubuntu Classic (amb el panell Gnome2 habitual) i 2D (sense efectes d’escriptori).
  • Kubuntu ja porta KDE 4.6 SC.
  • Al Centre de programari, ja podem votar i fer comentaris sobre les aplicacions.
  • udisks/upower substitueix hal a Kubuntu.
  • Hi ha un nou tema per a Xubuntu, anomenat «greybird».

Si voleu provar aquesta segona Alpha d’Ubuntu 11.04 Natty Narwhal, us deixo els enllaços dels seus diferents colors:

Ubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/releases/natty/alpha-2/

Kubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/kubuntu/releases/natty/alpha-2/

Xubuntu: http://cdimage.ubuntu.com/xubuntu/releases/natty/alpha-2/

UbuntuStudio: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntustudio/releases/natty/alpha-2/

Ubuntu per UEC i EC2: http://uec-images.ubuntu.com/releases/natty/alpha-2/

Ubuntu per ARM: http://cdimage.ubuntu.com/ubuntu-netbook/releases/natty/alpha-2/

Sobretot, de moment NO ÉS RECOMANABLE INSTAL·LAR-LO EN ENTORNS PRODUCTIUS, NI PER A ORDINADORS DE SOBRETAULA HABITUALS (excepte si teniu clar què significa una versió Alpha i n’assumiu les possibles conseqüències). Cal tenir molt clar que es tracta encara d’una versió de proves, de manera que segurament distarà molt de ser estable. Aquestes versions serveixen per a poder provar les seves noves funcionalitats, i trobar-hi possibles errades per tal de notificar-les i que les versions definitives siguin molt estables.

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 11.04 Natty Narwhal.

Després dels exàmens vos porte una sorpreseta de la mà de ‘DANTE’.

Es tracta d’una versió personalitzada de Ubuntu 10.10 llesta per instal·lar o provar amb un livecd en la qual podrem gaudir d’un escriptori com el de MAC, i no sols això, també podrem tindre les millors aplicacions ja personalitzades. A més la ISO ve amb una petita modificació més per augmentar el rendiment així que us aconsello que el proveu.

Vos deixe el vídeo per que ho vegeu i a baix els enllaços

Ací teniu els enllaços:

http://www.megaupload.com/?d=8ZN9LDJP
http://www.megaupload.com/?d=ZRIR2BYV
http://www.megaupload.com/?d=VTPTC6TV
http://www.megaupload.com/?d=1AS3CSLU
http://www.megaupload.com/?d=I38C2R9P
http://www.megaupload.com/?d=R2030FU5
http://www.megaupload.com/?d=8WIM3WS5
http://www.megaupload.com/?d=2RUKYVEW
http://www.megaupload.com/?d=ZKM280MG
http://www.megaupload.com/?d=YUV167NY
http://www.megaupload.com/?d=6J3I9A9P

Nota important: L’usuari del LiveCD es «caronte» i la contrasenya «odal»

Fa poc, a partir d’una anotació al bloc del Vinsent Vega, vam presentar-vos la distribució ultralleugera TinyCore (recordeu que el seu LiveCD ocupa 10,5 MB). En una de les consultes l’abdo ens preguntava, entre altres coses, si es podia posar en català. Com que el procediment per posar TinyCore en català és una mica llarg, he preferit dedicar-hi una anotació. Ja de pas, aprofitaré per explicar una mica més àmpliament com es fan algunes tasques a TinyCore, com per exemple instal·lar-hi programes.

Abans de començar, he de dir que l’entorn d’escriptori que ve amb TinyCore (FLWM) no està traduït al català. O sigui, que podrem tenir en català la majoria de programes que hi vulguem instal·lar, però no l’entorn d’escriptori en sí. Sí que ho tindrem si ens hi instal·lem un altre entorn d’escriptori que estigui traduït al català, com Gnome o KDE, però llavors els recursos consumits pel nostre sistema augmentarien força, i deixaria de poder-se executar en un 486 (per exemple).

El primer problema referent a la llengua amb què ens trobem amb TinyCore és que utilitza la disposició de teclat americana de manera que, per exemple, si premem «-», per pantalla se’ns mostrarà «/». O sigui que, abans de posar el català com a idioma predeterminat, ens interessa posar la disposició de teclat espanyola. Per a fer-ho, obrim el gestor de programari de TinyCore. És la icona que porta per títol «Apps» de la barra inferior del sistema (el dock que ve amb TinyCore).

Gestor de programari de TinyCore

Gestor de programari de TinyCore

Quan obrim el gestor de programari, no ens mostrarà res. Hem de fer clic a «Connect» perquè ens mostri tota la llista de paquets que ens podem instal·lar. Seleccionem el paquet «kmaps.tgz» i fem clic al botó «Go» perquè es baixi el paquet i l’instal·li. Un cop fet, tindrem en el nostre sistema totes les configuracions de teclat, i només cal dir-li que utilitzi l’espanyola. Des de la barra inferior del TinyCad obrim el terminal (icona amb text «Aterm»). En el terminal, canviem l’usuari a «root» i afegim una línia al fitxer «/opt/bootlocal.sh» per mitjà de les ordres següents:

sudo su
echo "loadkmap < /usr/share/kmap/qwerty/es.kmap" >> /opt/bootlocal.sh
exit

Com que encara tenim el teclat americà, hem de tenir en compte que, per escriure les cometes «”» hem de prémer «”» (dièresi), i per escriure «/» hem de prémer «-». Si reiniciem l’ordinador, ja tindrem activat el teclat espanyol, i podrem començar la configuració del català com a idioma predeterminat del sistema. Per a fer-ho, obrim de nou el gestor de programari i el connectem. Des d’aquí, hem d’instal·lar els paquets «glibc_apps», «glibc_gconv», «glibc_i18n_locale» i «glib2-locale».

Un cop fet, inicieu un terminal i executeu les ordres següents, que afegiran dues línies més al fitxer «bootlocal.sh» per generar el locale català:

sudo su
echo "mkdir -p /usr/lib/locale" >> /opt/bootlocal.sh
echo "localedef -i ca_ES -f ISO-8859-1 ca_ES" >> /opt/bootlocal.sh
exit

Ara, de nou des del terminal executeu el següent per editar el vostre fitxer de perfil:

vi ~/.profile

Just abans de la darrera línia (la que posa «startx»), afegiu-hi aquesta:

export LANG=ca_ES

Deseu el fitxer, i ja podeu reiniciar el sistema. Ara tindrà el català com a idioma predeterminat. De moment, no hi veureu cap canvi, perquè com he comentat abans, l’entorn d’escriptori FLWM no està traduït al català. Ara bé, a partir d’ara, quan instal·leu un programa mireu si també hi ha disponible el mateix paquet amb el sufix «-locale». Això instal·la les traduccions d’aquell programa. Així, quan l’engegueu el veureu en català.

Per exemple, si us instal·leu el navegador lleuger Midori (paquet «midori.tgz») veureu que també teniu disponible el paquet «midori-locale.tgz». Instal·leu-lo també i tindreu el Midori en català. Bé, en realitat n’hi ha prou a instal·lar el «midori-locale.tgz» perquè per dependències el sistema ja sap que també ha d’instal·lar el «midori.tgz». 🙂

Midori en català a TinyCore

Midori en català a TinyCore

  • Edito: Gràcies al comentari de l’Alex, he arreglat una errada a l’hora de definir el teclat espanyol.

Aquesta setmana, el Vinsent Vega ha fet una anotació molt interessant (com és habitual en el seu bloc) on feia un recull de 13 distibucions lleugeres. En llegir-lo, m’ha cridat l’atenció TinyCore. El seu CD d’instal·lació ocupa només 10 MB, i el propi Vinsent comenta que és de les millors. Així que m’he decidit a provar-la, i realment m’ha impressionat.

El LiveCD, efectivament, ocupa només 10,5 MB. Els requeriments mínims per executar-lo són un 486DX amb 48MB de memòria, tot i que TinyCore té una versió anomenada MicroCore que pot executar-se amb 36 MB de memòria. De tota manera, si voleu instal·lar-hi i executar alguns programes addicionals segurament necessitareu una mica més de memòria.

Logo de TinyCore

El sistema s’engega molt ràpid, i em va sorprendre que l’entorn d’escriptori FLWM ja vingués amb un dock instal·lat (molt senzill, clar). TinyCore porta instal·lats de forma predeterminada molt pocs programes: un explorador de fitxers, un editor de fitxers de text, el gestor de configuració i poca cosa més. Però a través del seu gestor de programari podem instal·lar-nos gairebé de tot.

Per exemple, jo he considerat convenient instal·lar-hi un navegador d’internet. Com que es tracta d’un sistema lleuger, no tenia sentit instal·lar un navegador com Firefox o Chromium, que consumeixen molts recursos. Estava dubtant entre Midori o Arora, però finalment m’he decidit per aquest darrer. Simplement, obrim el gestor de programari (la icona «Apps» del dock de TinyCore) he cercat «arora» i l’he instal·lat.

TinyCore amb Arora

TinyCore amb Arora

El gestor de programari funciona a partir de paquets «tgz» i la llista de programes que es poden instal·lar és realment impressionant.

Si us voleu instal·lar aquesta distribució, només cal que inicieu el sistema amb el seu LiveCD i que seguiu les instruccions que els propis desenvolupadors de TinyCore ens proporcionen.

Si voleu provar com funciona el sistema, podeu utilitzar la imatge de VirtualBox que us hem preparat amb TinyCore instal·lat. En aquesta imatge, apart del sistema inicial, hi ha afegit l’Arora, com us he explicat anteriorment. Recordeu que teniu molts més sistemes disponibles a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

La setmana passada es va publicar una nova versió de MoonOS, una distribució no massa coneguda, però que personalment m’agrada molt. A més MoonOS 4 «Neak» està basada en Ubuntu 10.10, i ve amb importants novetats.

Logo de MoonOS

D’una banda, MoonOS ha canviat el seu entorn d’escriptori predeterminat. Fins ara, MoonOS venia amb l’escriptori lleuger Enlightment, molt agradable gràficament, i apte per a ordinadors antics perquè consumeix pocs recursos. Amb Neak, Gnome ha esdevingut l’escriptori predeterminat de MoonOS. Segurament hi ha tingut a veure el fet que E17 (la nova versió d’Enlightment) està trigant molt a treure la seva versió definitiva (actualment es troba en la tercera Beta). De moment, tenim MoonOS amb Gnome, però els seus responsables ja anuncien que aviat alliberaran també MoonOS amb Enlightment i LXDE.

Segurament, el primer que crida l’atenció d’aquest escriptori és que ja porta un dock preinstal·lat (Docky), però també trobarem aviat que utilitza el Nautilus Elementary (una versió minimalista de Nautilus), el Synapse (com a llençador d’aplicacions) i el previsualitzador Gloobus Preview, donant al sistema en general un aspecte molt agradable. Els seus desenvolupadors també han inclòs en MoonOS 4 les 200 línies de codi que tant milloren el rendiment del sistema.

MoonOS 4 «Neak»

MoonOS 4 «Neak»

Una altra novetat important és la introducció d’AppShell. Pel que expliquen els desenvolupadors de MoonOS (jo encara no he tingut temps de provar AppShell), és semblant al que ja us vam explicar del projecte Linux Portable. O sigui, els programes que utilitzin aquest sistema podran desar-se en una clau USB (per exemple) i executar-se en qualsevol altre sistema Linux.

Synapse al MoonOS 4

Synapse al MoonOS 4

Però, de totes, la novetat més important i diferencial (tot i que no sé si tindrà afectació més enllà de la pròpia MoonOS) és que han reorganitzat tota l’estructura de carpetes. A MoonOS, ja no hi ha les típiques carpetes «/bin», «/usr», «/var», «/home», «/lib», etc. A partir del directori arrel, a MoonOS hi ha només cinc directoris:

  • /AppFiles – On hi haurà els fitxers propis d’AppShell.
  • /System – Amb els fitxers de sistema. Dins hi ha subdirectoris com ara «Executables» (on hi ha distribuït en subcarpetes tot el que en altres distribucions està a «/bin», «/sbin», «/usr/bin», etc.), «Libraries», «Shared», «Settings», «Shared», «Sources», «Variable», etc.
  • /Temporary – Aquí hi haurà els fitxers temporals (equival al «/tmp» habitual).
  • /Users – És l’equivalent al «/home».
  • /Volumes – On es muntaran els discos dels dispositius.

Els noms que han donat a aquestes carpetes són molt lògiques i fàcilment identificables (segurament força més que l’estructura més habitual). De tota manera, no tinc clar si aquesta jerarquia de directoris s’implantarà també en altres distribucions. Els que ja portem temps treballant en Linux (i Unix) tenim molt arrelats els noms de directori més tradicionals.

Per últim, cal comentar que l’ISO que hauria de fer de LiveCD ocupa 832MB, i per tant no cap en un CD. O sigui que, si la volem instal·lar, o bé ens l’hem de posar en un USB o bé en un DVD.

Si voleu provar MoonOS 4, ho podeu fer amb VirtualBox mitjançant la imatge que us hem deixat a la nostra secció d’imatges de VirtualBox.

S’ha alliberat una nova versió de l’Ubuntu Customization Kit (UCK), una aplicació que partint d’un CD original, ens permet crear un LiveCD personalitzat de l’Ubuntu o d’algun dels seus derivats, podent afegir o eliminar paquets, per exemple paquets de llengua, aplicacions, etc. per crear un LiveCD d’acord a les nostres necessitats.

Aquesta nova versió ens arriba amb aquesta llista de canvis:

* Backend: * Backend:
* uck-remaster-prepare-alternate and uck-remaster-finalize-alternate now support all architectures (and not only i386)

screenshot 002 11 Ubuntu Customization Kit 2.4.3 – Ubuntu a tu medida

La podem instal·lar en Maverick amb aquest paquet deb:

XBMC és un centre multimèdia lliure que, al principi, es va programar per a la vídeoconsola XBOX, però que posteriorment s’ha portat a altres sistemes, entre ells a GNU/Linux. A més, també pot funcionar com una distribució independent, instal·lant-se així en una partició com un sistema més. La setmana passada es va publicar XBMC 10.0, amb nom clau «Dharma».

Logo de XBMC

Si us voleu instal·lar XBMC en el vostre sistema GNU/Linux, hi ha una explicació de com fer-ho a la pàgina de descàrregues per a Linux d’XBMC. Per exemple, si utilitzeu Ubuntu, heu d’anar al Synaptic («Sistema>Administració>Gestor de paquets Synaptic») i obrir les fonts de programari («Paràmetres>Dipòsits»). En la pantalla que s’obri, aneu a la pestanya «Altre programari» i afegiu aquest repositori:

ppa:team-xbmc

Posteriorment, tanqueu la finestra de les fonts de programari i, de nou en el Synaptic, refresqueu la informació dels paquets i instal·leu el paquet «xbmc». Tots aquests passos són més senzills de fer des d’un terminal:

sudo add-apt-repository ppa:team-xbmc
sudo apt-get update
sudo apt-get install xbmc

Un cop fet això, us trobareu el XBMC al menú «Aplicacions>So i vídeo>XBMC».

Però, com hem comentat, també es pot utilitzar XBMC com una distribució pròpiament dita. Aquesta està basada en Ubuntu Minimal, al qual només s’han afegit els paquets necessaris per a que funcioni XBMC i pugui reproduir els formats multimèdia, visualitzar imatges, etc. D’aquesta manera, XBMC com a distribució ocupa molt poc, i només consumeix els recursos de CPU i memòria necessaris per a les tasques que ha de realitzar, i no altres.

Pantalla d'XBMC com a distribució

Pantalla d'XBMC com a distribució

Ens podem baixar la distribució XBMC en forma de LiveCD des de la pàgina de descàrregues d’XBMC. Des d’aquest LiveCD, ja tenim disponibles totes les opcions de XBMC. A més, si ho preferim, posteriorment podrem instal·lar la distribució en una partició del disc dur.

Per si voleu provar XBMC com a distribució, us hem preparat una imatge de VirtualBox amb XBMC preinstal·lat. Recordeu que a la nostra secció d’imatges de VirtualBox teniu moltes altres distribucions disponibles per a provar.

Dissabte passat va ser publicat PCLinuxOS 2010.12. Aquesta distribució té KDE com a escriptori principal, tot i que també ens proporciona versions amb altres entorns d’escriptori com Gnome, Xfce, Lxde, Enlightment, etc. Les principals novetats d’aquesta nova versió de PCLinuxOS són:

  • Nucli 2.6.33.7bfs
  • KDE 4.5.4
  • Suport per a targetes gràfiques Nvidia i Ati
  • MyLiveCD, que permet treure una imatge instantània del vostre sistema en un CD, per tal de poder-la instal·lar en altres ordinadors
  • PCLinuxOS-liveusb, que us permet crear un LiveUSB amb PCLinuxOS

Podeu baixar-vos aquesta nova versió de PCLinuxOS des de la seva pàgina de descàrregues.

Pantalla de PCLinuxOS 2010.12

Pantalla de PCLinuxOS 2010.12

Fa pocs dies vam anunciar que s’havia publicat la versió 1.1 del Jolicloud, una distribució lleugera basada en Ubuntu per a ultraportàtils. Hui volem donar-vos una idea ràpida del seu funcionament.

L’escriptori HTML5 del Jolicloud

Una de les característiques més curioses del Jolicloud és que l’escriptori està programa en HTML5. Això es pot fer gràcies al fet que, en realitat, la primera capa del Jolicloud és el navegador Chromium amb algunes modificacions per funcionar sempre en mode de pantalla completa. S’ha de dir que tot està tan integrat que en realitat costa adonar-se.

Tauler principal del Jolicloud

A l’escriptori principal del Jolicloud trobem el mateix que podem trobar a plataformes mòbils com l’iPhone o l’iPad: les aplicacions instal·lades al sistema. En realitat, el concepte de sistema operatiu del Jolicloud és gairebé el mateix que aquestes plataformes, amb l’afegit que podem utilitzar aplicacions de tota la vida d’un sistema GNU/Linux.

Aplicacions Web / Aplicacions Locals

La principal diferència entre Jolicloud i altres sistemes GNU/Linux és la integració de les aplicacions web que podem fer servir. En certa manera és un engany, ja que les anomenades «aplicacions web» en molts casos no són altra cosa més que el Chromium a pantalla completa. Ara bé, aquest no deixa de ser el mateix concepte que veurem al Chrome OS de Google.

Algunes aplicacions s’integren millor que d’altres. Entre les que més m’agraden s’hi troba el reproductor de música «The Cloud Player», força net i bonic.

Aplicació «The Cloud Player»

El centre d’aplicacions

Sense cap mena de dubte, el més interessant del Jolicloud és el centre d’aplicacions. Des d’allà podem fer una ullada ràpida a totes les aplicacions disponibles classificades segons molts criteris. D’entrada se’ns mostren les aplicacions més populars i és inevitable no instal·lar-ne 3 o 4: la Viquipèdia, VLC, Gmail, OpenOffice.org, Dropbox, Youtube, Google Docs, etc. El fet que ens mostren les més populars d’entrada és tot un encert, ja que de seguida veiem el més interessant (amb això ja s’està treballant al centre de programari de l’Ubuntu). A més, però, el centre d’aplicacions està realment ben dissenyat i la instal·lació d’aplicacions és increïblement fàcil: amb un sol clic i sense que ningú no ens demane cap contrasenya.

Centre d'aplicacions del Jolicloud

«The Cloud Experience»

Una altra de les característiques interessants de Jolicloud és que la configuració es manté entre sistemes. En iniciar per primera vegada el sistema, se’ns demana que creem un usuari. Aquest usuari el tindrem per sempre i tindrà una configuració concreta que recuperarem sempre que iniciem sessió amb ell a un ordinador amb Jolicloud. Actualment això no inclou les dades emmagatzemades a l’ordinador. Tot i que aquest concepte ara està de moda, cal dir que els de Jolicloud ja tenien aquesta idea des d’un principi.

Tauler de l'usuari Jolicloud

Les novetats de la versió 1.1

La versió 1.1 del Jolicloud no és cap revolució respecte a la versió anterior. S’ha mirat de polir el funcionament general del sistema, que tenia uns quants errors persistents i s’han afegit petites funcionalitats que quadren un sistema brillant.

La primera novetat que veiem a l’escriptori de la versió 1.1 és la possibilitat de canviar el fons de pantalla. Pot semblar una ximpleria, però és un detall poder escapar del fons ensopit i seriós per defecte.

Selecció de fons d'escriptori

Entre la resta de novetats, cal destacar:

  • Modificacions internes per millorar el temps d’arrencada i el consum de recursos
  • Slim Login Manager, una finestra d’entrada senzilla i amigable
  • Integració per defecte de diferents mòduls per a un funcionament instantani de targetes de vídeo, dispositius de xarxa i altre maquinari
  • Modificacions per augmentar la durada de la bateria
  • Sistema de paquets actualitzat a l’Ubuntu 10.04 (amb certes actualitzacions a la 10.10)
  • Millores generals en el rendiment i correcte funcionament del sistema

Proveu-lo ara

Atès que la interfície del Jolicloud s’executa sota Chrome i HTML5, resulta raonable pensar que és possible fer-la servir des de qualsevol navegador. Efectivament, així és, i podeu provar-la ara mateix en línia com ens indica l’Arnau als comentaris.

Proveu Jolicloud 1.1 en línia

Baixada i instal·lació

Podeu baixar el Jolicloud des de la pàgina oficial, a la secció de baixades. Allà trobareu dues opcions: baixar per al Windows o bé baixar la ISO. La versió per al Windows no deixa de ser un Wubi mentre que l’altra és la forma clàssica d’instal·lar un sistema GNU/Linux. Si heu d’instal·lar la ISO a un disc usb, vos recomane que feu servir el creador de discos d’arrencada de l’Ubuntu o bé seguir la guia pas a pas de la instal·lació amb l’usbcreator.