El teu blog de Linux en català

Distribucions

Jolicloud, un nou sistema operatiu per a ultraportàtils

Jolicloud és un sistema operatiu (una distribució bàsicament) que està basat en GNU/Linux i que segons s’ha estat comentant a la xarxa, aconsegueix un gran equilibri entre velocitat d’arrancada, aspecte i optimització per a tasques relacionades amb la navegació i l’anomenat cloud computing.

Diem que “es comenta a la xara” perquè el projecte encara es troba en fase de proves i no està disponible per al públic. Diuen que ja funciona a tots els portàtils Asus Eee i d’altres portàtils amb la plataforma Intel Atom. La interfície ha estat dissenyada tenint en compte l’amplada de la pantalla d’aquests ordinadors.

Els desenvolupadors han publicat una primera captura de com seria l’escriptori de Jolicloud. Certament sembla moderna i inclou per defecte transparències i una organització de les aplicacions prou intuïtiva i funcional. Aquests tipus d’interfícies també tenen la finalitat d’aconseguir funcionar amb les pantalles tàctils que es posaran de mode en no molt de temps.

Ja veurem com evoluciona el projecte. Fins que no hi haja una versió pública, mantenim el dubte sobre si és “real” o només una invenció de tantes.

jolicloud

Sabayon Linux 4.0 Lite MCE

sabayon4El passat Nadal, com alguns ja sabeu, Sabayon Linux va publicar la nova versió 4.0-r1 que, com sempre, està formada per un DVD instal·lable en el que hi ha un munt de interfícies i paquets.

Ara s’ha publicat una nova versió de Sabayon, anomenada 4 – LiteMCE (1.9 Gb), que és una versió reduïda del la 4.0 que conté GNOME, FLUXBOX i la gran novetat: un centre multimèdia (X-BOX media center 8.10). L’he probat i us puc dir que, per mi, és el millor llançament que ha tret fins ara Sabayon, i això que no sóc gens fan de Gnome. El media center X-BOX és espectacular.

Sembla que hi ha un canvi en l’estratègia de llançaments de Sabayon, allunyant-se dels mega llançaments de DVDs de més de 4Gb i tornant a versions més petites, encarades a GNOME o a KDE; Se suposa que el proper llançament serà un mini-DVD com l’actual, però amb el KDE 4.2.

Per últim comentar que utilitza per defecte Entropy com a gestor de paquets binaris, tot i que és compatible amb Portage, per la qual cosa qui tingui ganes de compilar també ho tindrà fàcil.

Usuari Ubuntu vs Usuari Debian

ubuntu_cd_coverUn interessant article que ha circulat per la xarxa els darrers dies ha estat un que s’anomena “The secret lives of Ubuntu and Debian users” (La vida secreta dels usuaris d’Ubuntu i Debian). En aquest article, basant-se en les estadístiques de programari que els usuaris tenen al seu Ubuntu o Debian (opció d’enviament d’aquestes dades desactivada per defecte), el redactor del bloc comenta alguns aspectes curiosos:

  • El 86% dels usuaris que fan servir Ubuntu, fan servir el controlador propietari NVIDIA quan, si parlem dels usuaris Debian, hi ha molt pocs que el facen servir.
  • Els usuaris d’Ubuntu no instal·len -en general- aplicacions addicionals a les que venen ja incloses per defecte, mentre que els debianites sí que ho fan regularment.
  • Pel nombre de paquets propietaris instal·lats al sistema, novament els usuaris d’Ubuntu “guanyen”. Els usuaris Debian sembla que compleixen allò que la filosofia de la distribució vol: un sistema el més lliure possible.

Les conclusions són prou evidents i jo diria que d’alguna forma confirmen que Ubuntu ha estat un producte molt bo que ha fet arribar GNU/Linux a molta gent (ja, estic dient coses molt òbvies). Aquestes estadístiques només corroboren allò que ja sabem. Tot i així, cal dir que no tothom activa aquestes estadístiques, cosa que podria suposar que no sigueren realment significatives.

Com a excusa, animar-vos a que activeu les vostres estadístiques a Ubuntu o Debian. Tingueu en compte que el fet d’informar que el vostre sistema es troba en català donarà punts a la nostra llengua per tindre-la més en consideració. Crec que a Ubuntu es poden activar aquestes estadístiques des de Sistema > Administració > Fonts de programari.

Mandriva 2009.1 Alfa 2

mandriva 2009.1 (1)Ja que l’altre dia vam parlar d’una versió alfa de la propera Ubuntu, és just parlar també d’altres distribucions com Mandriva que acaba de presentar la seua segona alfa de la que serà Mandriva 2009.1 que estarà llesta per al 16 d’abril (justament uns dies abans de l’alliberament d’Ubuntu 9.04).

Aquesta nova versió de Mandriva inclou també suport per a ext4 (tot i que no és el sistema de fitxers seleccionat per defecte), el nucli 2.6.28, també KDE 4.2 RC1, GNOME 2.25.4 i XFCE 4.6 beta. Per altra part, el gestor de la seguretat de Mandriva msec ha estat reescrit i ara només existeixen dos nivells de seguretat a triar.

Com a curiositat, aquesta nova versió de Mandriva inclourà LXDE, un “nou” entorn d’escriptori lleuger i molt ràpid que va ser creat no fa molt basant-se una mica en GNOME. Aquells qui vulgueu instal·lar linux a ordinadors vells, probablement LXDE siga una bona alternativa a tindre en compte.

Per cert, la traducció de Mandriva és incompleta. A l’instal·lador es pot comprovar ja que algunes cadenes es troben en castellà i d’altres en anglès. Això passa també en aquells apartats que són específics de Mandriva i que no s’han pogut actualitzar. Una llàstima…


Ubuntu 9.04 Alfa 3

ubuntu-logoQuè té aquesta alfa per a que la comentem ací?. Res d’especial en realitat, simplement que ja inclou el suport per al sistema de fitxers ext4 i probablement més d’un voldrà provar-la a veure què tal funciona. Si ho feu, no dubteu en deixar les vostres experiències ací.

Proposta de traducció de la documentació de Gentoo

L’usuari sefirotsama del fòrum ens ha comentat que vol recuperar la traducció de la documentació de Gentoo. Us pose ací el que ens ha comentat:

Algú s’apuntaria a traduir la documentació de la distro gentoo? Sembla que hi ha quelcom fet (però es força precari):
http://www.gentoo.org/doc/ca/

Es van començar alguns projectes i ja hi ha una llista de correu (tot i que abandonada) a softcatalà:
http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/gentoo
els vaig enviar un correu:
http://llistes.softcatala.org/pipermail … 00000.html

De moment no tinc intenció de com posar-m’hi a missió kamikaze jo tot sol, però de cara al febrer vull tornar amb la distro i mentre compilo (hores i hores) puc fer traduccions (a part de repassar el handbook que sempre va bé).

Més info per traduir al següent link (aquest parla de com traduir al castellà però està força ben explicat el com posar-s’hi i es aplicable a tots els idiomes):
http://forums.gentoo.org/viewtopic-t-70 … 46012e9c45

A diferència del castellà, el català a gentoo no té prou representació i no tenim cap part de la documentació actual traduïda, la pàgina a la documentació oficial que us mostro més amunt no és accessible publicament ja que no hi ha encara documents en català (només la web).

De fet als fòrums de gentoo (els fòrums més grans que conec de Linux ben organitzats) no hi ha subfòrum per als catalans, i s’han de quedar al apartat de Other Languages (a part que molts usuaris ja van desistir):
http://forums.gentoo.org/viewtopic-t-218664.html

El que pretenc es que tinguin en compte el nostre idioma i que tinguem representació suficient els catalanoparlants en aquesta distribució, ja que molts es veuen obligats a parlar en els fòrums en espanyol o en anglès.

Si voleu participar-hi, passeu per aquest fil del fòrum.

http://www.gentoo.org/images/gentoo-new.gif

Recull 9/1/09

Crec que tota la comunitat del programari lliure s’ha quedat bocabadada amb la nova versió del Windows 7 beta que es va alliberar ahir. Aquesta nova versió promet ser més fàcil, més entretinguda, més segura i més tirrinpuntuda que qualsevol versió anterior. No sé per què, però tot això jo crec que ja ho deien al Windows 98.

Qui no recorda aquelles meravelloses instal·lacions en les quals se’t prometia l’oro i el moro?. Certament Windows 95 fou una revolució perquè va fer possible acostar els ordinadors als humans. Windows 7 promet “fer més”, a l’igual que tots els seus predecessors. Però: ara fem més gràcies al nostre sistema operatiu o fem més gràcies a l’Internet?.

Mentre ho rumieu, podeu anar donant-li una ullada a algunes de les coses que han passat aquesta setmana i que s’han perdut per culpa de la ceguera produïda pel Windows 7:

Elimineu paquets no necessaris a Ubuntu

Amb el pas del temps, instal·lant i desinstal·lant programes a un sistema GNU/Linux, tota una sèrie de programes i biblioteques antigues es queden ocupant espai al nostre disc dur sense fer cap cosa a canvi.

Synaptic, el gestor de paquets d’Ubuntu i Debian ens permet la possibilitat d’eliminar aquest tipus de paquets del nostre equip. Fer-ho és molt senzill (i sense haver d’anar a la terminal). Primerament caldrà obrir el Synaptic (Sistema > Administració > Gestor de paquets synaptic).

A la part esquerra hi ha una columna on es pot comprovar a la part de baix una opció on es poden triar diferents filtres. Heu de fer clic sobre “Estat” i veureu que al llistat de dalt hi haurà una opció anomenada “No instal·lat (Conf. residual)” i una altra anomenada “Instal·lat (eliminable automàticament” que són les que està relacionada amb aquests tipus de paquets. En fer clic sobre una o l’altra es mostrarà un llistat dels paquets que no són necessaris  i que estan ocupant espai al nostre sistema.

En tots dos llistats haureu de marcar tots els paquets amb l’opció “Marca per a eliminar completament“. Una vegada que els hageu marcat, només heu de donar-li a “Aplica” i s’eliminaran. Així de senzill.

Operacions equivalents a fer des de la terminal i que poden netejar el sistema són:

sudo apt-get autoremove
sudo apt-get autoclean
sudo apt-get clean

Aquestes ordres no esborren els paquets que es troben a “No instal·lat (Conf. residual)”, sinó que eliminen paquets ja no necessaris (com antics nuclis) o alliberen memòria (el apt-get clean).

netejasynaptic

Linux4One, Ubuntu per a l'Acer Aspire One

Linux4One és una distribució basada en Ubuntu que està dissenyada per a l’ultraportàtil Acer Aspire One. Tenint en compte que una instal·lació neta d’Ubuntu (tant Hardy com Intrepid) no aconsegueix configurar tot el maquinari de forma correcta, aquesta és una solució molt interessant.

Aquesta distribució està desenvolupada des d’Itàlia i entre les principals característiques, es pot trobar que inclou:

  • Un nucli configurat per a fer funcionar tot el maquinari des de l’inici (incloent la targeta sense fils)
  • L’Ubuntu Notebook Remix instal·lat per defecte
  • Redueix el temps d’arrencada amb les varians que fan servir discos SSD
  • Està basat en Ubuntu 8.04.1 LTS

Podeu descarregar-la des dels següents enllaços, així com visitar la pàgina oficial per obtindre més informació i veure les captures.

linux4one

Publicada la primera versió alpha de Chakra

El darrer dia 20 el Projecte Chakra va publicar la primera versió alpha de la distribució amb mateix nom.  Chakra és una distribució basada en Arch Linux i creada per KDEmod, projecte independent a Arch Linux que ofereix paquets precompilats i modulats  de KDE amb un toc elegant i minimalista.

Sense arribar a ser una distribució nova, Chakra ofereix un sistema Arch Linux amb millores gràfiques com Tribe, instal·lador gràfic, una eina de configuració anomenada Arxin o Shaman, un gestor de programari, entre d’altres. A més a més, és totalment compatible amb Arch, ja que utilitza els seus mateix repositoris a excepció dels paquets KDE, subministrats per KDEmod.

Chakra es distribueix en format LiveCD i cal dir que encara es tracta d’una versió molt inestable i ple d’errades, per això, l’únic ús recomanable per ara és el de provar per a notificar errades.

Seguirem de ben prop aquesta distribució.

Enllaç | Descàrrega

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.