El teu blog de Linux en català

Search Results

111 results found matching the keyword "gimp".

Fa uns dies es va publicar la versió 0.5 de GNOME Do, una llançadera d’aplicaions a l’estil del QuickSilver de MacOSX. Aquesta versió ha estat anomenada “La lluitadora 0.5” (evidentment de conya).

Les noves característiques d’aquesta versió són moltes. Primer que res, han re-habilitat l’opció “Obre amb…” que va llevar a la versió anterior:

Open with...

Una de les noves característiques que més caldria destacar és la finestra de preferències i el nou gestor del connector. Ara es pot navegar, descarregar, instal·lar i habilitar o deshabilitar tots els connectors disponibles des d’allà (tot gràcies a Mono)

Plugin manager

A més, es pot visitar la pàgina del wiki per tal d’obtindre informació sobre qualsevol dels connectors que, a més, són personalitzables directament (això vol dir que no caldrà anar a fitxers de configuració específics o haver de carregar el gconf per fer-ho).
Per altra part, han afegit una nova categoria anomenada “connectors de la comunitat” que conté connectors programats per diferents contribuents aliens al projecte. El sistema permet que si algú escriu avui un connector i l’envia a l’equip desenvolupador, al dia següent ja estarà disponible a aquesta secció.

community plugins

Un dels connectors més interessants desenvolupats per la comunitat és el connector de l’Skype que permet fer trucades, iniciar xats, canviar l’estat i molt més. Aquest connector també està integrat amb el sistema de contactes de Gnome Do de forma que simplement escrivint el nom de contacte, es permetrà triar si fer una trucada, iniciar un xat amb Pidgin, escriure un correu electrònic o tot allò que pogueu imaginar:

Skype

Un altre connector és el “WindowManager”. Permet manipular i gestionar les finestres de l’escriptori. Es pot fer zoom, ombrejar, minimitzar, maximitzar, ordenar, etc, a totes les finestres. A continuació teniu algunes captures d’aquest connector:

WindowManager plugin 3
Minimització les finestres del firefox
WindowManager plugin 2
Mostra una finestra del Gimp cercant-la pel seu nom

Altres connectors encara en desenvolupament són el de Twetter, Fitxers i Carpetes, Pidgin, Flickr, Gmail, Google Calendar, etc..

Tweet!
Pidgin set status
Upload to flickr
Google Calendar

I aquestes només són algunes de les noves característiques de GNOME Do 0.5. Per descomptat també ha hagut correcció d’errors al programa i s’està fent una actualització important del wiki per tal que els usuaris puguen trobar documentació i guies suficients sobre el programa.

Els usuaris d’Ubuntu poden descarregar els paquets des de Launchpad PPA. Els paquets base els podeu trobar a la pàgina de descàrregues.

El 2006 va sortir a la llum Elephants Dream, el primer curt de la història generat totalment per ordinador i amb programari lliure. El cap de producció era Ton Roosendaal, líder de la Fundació Blender i principal desenvolupador del Blender.

Entre el programari utilitzat, a part del Blender, hi havia programes tan coneguts com el GIMP i CinePaint,  en la post-producció; Gnome i KDE, com a entorns d’escriptori; i Ubuntu com a distribució. Tots complien una condició: eren programari lliure (excepte Reaktor i Mac OS X, que van ser necessaris en algun moment de la producció), amb això es volia demostrar, que el programari lliure era tan vàlid i suficient com el programari privatiu per a l’edició 3D i la producció de curts.

Imatge d'Elephants Dream

Actualment podem veure Elephants Dream des de molts llocs i en múltiples idiomes (tot i que no en català), també ens el podem descarregar (fins i tot en HD).

Es tracta d’una aventura fantàstica on l’Emo i en Progg es veuen immersos en un món que canvia segons els seus pensament. Mentre en Progg adopta una actitud d’interès i curiositat, el jove Emo es mostra avorrit i desconeix el que succeeix realment. Tot acaba amb una baralla entre els dos.

Capçalera Big Buck Bunny

Doncs dos anys després, la Fundació Blender torna a la càrrega amb Big Buck Bunny, un curt de temàtica totalment diferent: narra la història d’un conill gegant víctima de les riotes d’uns altres tres animals.

És el resultat d’una feina de set mesos, aquest cop obra del Blender Institute, una divisió de la Fundació Blender encarragada del desenvolupament de pel·lícules i videojocs lliures amb programari lliure. També ens la podem descarregar (en HD o qualitat normal) o veure-la en línia.

I és que juntament amb Big Buck Bunny, llançada ahir per Internet, es preveu treure, també, un videojoc lliure, anomenat Apricot i que tindrà els mateixos personatges.

Ambdues pel·lícules s’han finançat gràcies a sponsors i a la prevenda de DVD i CD. Els continguts es troben sota la llicència Creative Commons Attribution License.

El 26 de maig es va publicar una nova versió de la distribució GNU/Linux catalana CÀTIX.

CÀTIX és una compilació de programari lliure basada en Debian que funciona completament des del DVD, memòria USB, xarxa o disc dur. Aquesta nova versió té variants per a processador de 32 i 64 bits i segons com diu el seu creador: aquesta serà la darrera versió de la branca 1.x i per tant ha estat revisada fil per randa.

Una de les característiques més curioses i interessants en aquesta distribució ha estat la nova opció de sintetitzar el text. Això vol dir que podrem escoltar les pàgines web només seleccionant el text i després executant l’opció corresponent del menú (hi ha fins a 10 veus catalanes).

A la CÀTIX 1.4 s’ha inclòs el nucli 2.6.25.4 (completament al dia), KDE 3.5.9, GNOME 2.22.1 i tot un seguit de programes (més de 1000) de tots tipus: jocs, multimèdia, ofimàtica, programació…

Es pot descarregar des dels servidors de Softcatalà (us deixem l’enllaç a continuació). Càtix va ser una de les primeres distribucions de producció pròpia catalana (allà pel juny del 2004 es va publicar la versió 1.0), tot i que amb el temps ha perdut popularitat.

  • Enllaç | Anunci a Softcatalà
  • Descàrrega | CÀTIX 1.4 32bits | 64bits

catix 1.4 gimp

LCada vegada són més les veus que mostren certa desafecció per Ubuntu, sobretot per qüestions de programari privatiu que inclou i per algunes de sus polítiques de funcionament de les quals ja s’ha parlat en més d’una ocasió.

Personalment considere que no existeix distribució perfecta i que allò que hem de fer com a usuaris és forçar els canvis en la mesura del que ens siga possible. Ara bé, Ubuntu es troba en una posició privilegiada, captant la gran majoria de nous i antics usuaris de GNU/Linux i cal exigir més.

A part d’exigir, el que es pot fer és, sense cap mena de dubte, passar-se a una altra distribució més lliure (tot i que això de la llibertat és relatiu i poques distribucions se salven).

Una vegada explicat el rotllo, anem per feina. Com molts sabreu, Ubuntu és una distribució basada en Debian. Ara bé, Debian té diferents branques de desenvolupament i la que normalment és visible, és la versió stable, que es queda una mica endarrerida quant a versions de programes es refereix.

Altra branca és testing. Aquesta és la branca a la qual es basa Ubuntu i conté programari molt més actualitzat. Des d’on obtindre-la?. Des del següent enllaç:


Debian Testing

Aquesta imatge no conté un livecd, però sí permet la instal·lació amb un entorn gràfic prou senzill i intuïtiu. La instal·lació és bàsica, no instal·la ni OpenOffice.org, ni The Gimp, ni Synaptic. Tampoc, per descomptat, còdecs privatius.

Els repositoris per defecte no són complets, així que ací us deixem uns amb gairebé tot allò que pugueu necessitar. Només cal que editeu el fitxer /etc/apt/sources.list, esborreu tot allò que hi haja a dins, i afegiu totes aquestes línies (i deseu):
deb http://ftp.fi.debian.org/debian/ testing main contrib non-free
deb-src http://ftp.fi.debian.org/debian/ testing main contrib non-free
deb http://ftp.fi.debian.org/debian/ unstable main non-free contrib
deb-src http://ftp.fi.debian.org/debian/ unstable main non-free contrib
deb http://http.us.debian.org/debian/ ../project/experimental main contrib
deb http://people.debian.org/~rdonald/nvidia/ unstable/i386/
deb http://people.debian.org/~rdonald/nvidia/ unstable/all/
deb http://people.debian.org/~rdonald/nvidia/ modules-unstable/i386/
deb http://people.debian.org/~rdonald/nvidia/ pre/i386/
deb http://idefix.eup.uva.es/soleup/ soleupix main games java openoffice
###MARILLAT
deb http://www.debian-multimedia.org testing main
deb http://www.debian-multimedia.org sid main
#deb http://www.debian-multimedia.org experimental main

Després, per descomptat, caldrà que actualitzeu els repositoris amb apt-get update. Per instal·lar tots els còdecs amb suport multimèdia:
sudo apt-get install gstreamer0.10-plugins-bad gstreamer0.10-plugins-bad-multiverse
sudo apt-get install gstreamer0.10-plugins-ugly gstreamer0.10-plugins-ugly-multiverse gstreamer0.10-ffmpeg gstreamer0.10-pitfdll
sudo apt-get install ffmpeg lame faad sox mjpegtools w32codecs libdvdcss2

Amb això ja tindrem preparada la nostra Debian per anar a vore món. Cal dir que Ubuntu permet fer coses amb un clic. Amb Debian potser cal fer tres clics, no és complicat però cal una mica d’iniciativa i impuls propi. Si necessiteu ajuda, al fòrum us ajudarem encantats.

Actualitzat amb data dc abr 16 19:10 CEST 2008

Tot i els considerables avenços que el programari lliure ha fet en els últims anys en el que s’anomena la «quota de mercat» que representa respecte a les alternatives privatives en diferents àmbits de la informàtica, encara són pocs aquells en què gaudeix de supremacia. Són pocs aquests àmbits, però un d’ells és el dels servidors web.

Efectivament, Apache, un servidor web lliure és un dels més utilitzats i, probablement, les alternatives lliures en aquest camp en el seu conjunt són més utilitzades que les seves equivalències privatives. Però per bé que el programari lliure s’hagi demostrat molt eficaç per gestionar allò que sustenta les pàgines web (és a dir, els servidors) no s’ha d’oblidar que també ofereix euines molt potents per fer les webs pròpiament dites.

kompoZerÉs possible fergaire bé qualsevol tipus de web amb programari lliure. A aquelles persones que estiguessin acostumades a fer servir editors visuals per a construir-ne, com ara Dreamweaver, segur que els interessarà saber de l’existència de kompoZer. Mozilla va crear una aplicació per fer webs amb la mateixa facilitat amb què es maqueta un document en un processador de textos. Aquesta aplicació va rebre el nom de Mozilla Composer i estava integrada en el paquet de programari d’internet que ara es coneix amb el nom de Mozilla Seamonkey. Aquest paquet de programari ja no el manté Mozilla, va passar a estar gestionat per una comunitat de desenvolupadors i el Mozilla Composer no s’actualitzava gens. Així les coses, Linspire, una empresa de programari lliure, va patrocinar una mena de continuació del Mozilla Composer, que va anomenar NVU. NVU tampoc no s’actualitza des de setembre de 2006, així que un grup de programadors ha fet kompoZer, que bàsicament és una revisió de l’última versió publicada de NVU amb la correcció de tots els errors que hi han trobat. Malgrat l’embolic que hi ha darrera el seu procés de desenvolupament, kompoZer és una eina ben útil per crear pàgines web simples sense haver d’aprendre HTML, o bé per editar-les sense complicacions.

WordpressAvui en dia, però, son molts usuaris els que busquen quelcom una mica més complex. Com ara un bloc. Existeixen diverses alternatives lliures que permeten fer blocs amb facilitat, algunes fa molts anys que existeixen, són molt madures i compten amb molt de suport als fòrums per la gran quantitat d’usuaris que tenen (com ara WordPress); d’altres tot just comencen (com Gesbit); d’altres eren privatives i s’han passat al codi lliure (com MovableType). D’entre totes aquestes, centrarem el comentari en WordPress que és potser la més utilitzada. Un cop instal·lat, WordPress permet gestionar un bloc, és a dir, un seguit d’entrades ordenades cronològicament, d’una forma senzilla i còmode. Inclou un intuïtiu panell d’administració disposat a tal efecte. Cap detall no se’ls ha escapat als seus programadors: hi ha una opció per penjar i gestionar imatges fàcilment, per incloure enllaços a blocs amics, per ordenar per categories cadascuna de les entrades que cada autor vagi escrivint, etc. També és possible escriure «Pàgines», és a dir, entrades que escapen a l’ordre cronològic típic d’un bloc per poder posar-hi per exemple l’avís legal, la política de privadesa o altres textos que hagin de ser visibles de forma permanent.

PHP-NukeTambé podem fer servir programari lliure si el que busquem són solucions encara més completes. Per exemple, si volem crear la pàgina web d’una associació, probablement necessitarem que inclogui un fòrum, un lloc per penjar-hi documents, una espai per a les notícies, etc. No cal dir que pensar en programar tot això de bon principi pot produir esgarrifances. Ens les podem estalviar tot utilitzant algunes de les solucions lliures que ja existeixen, com son PHP-Nuke, PostNuke o Joomla.

PostNukePHP-Nuke és un programari lliure que permet la creació de «portals» o «espais per a comunitats» de forma molt fàcil. Un com instal·lat, proveeix de cercador intern, mòdul de notícies, de documents, d’articles, d’entrades ordenades alfabèticament, un fòrum i un servei d’estadístiques entre d’altres coses. Totes les seves funcionalitats es poden ampliar gràcies a la seva estructura modular i a la gran quantitat de mòduls gratuïts que es poden trobar a internet. Existeix una comunitat en català en torn a aquest programari, anomenada NukeCatalà, però d’un temps ençà no s’actualitza gaire. A partir de PHP-Nuke va nàixer PostNuke, un programari amb força similituds i alguna diferència, com un sistema de gestió de permisos a usuaris més complex (els sistemes de gestió de permisos serveixen per especificar qui pot veure cada cosa).

A més d’aquestes alternatives comentades, Drupal i Joomla són programes que també poden servir per a aquesta mateixa tasca, molt madurs i amb una gran comunitat d’usuaris darrera, la qual cosa els ha permès anar guanyant popularitat en els darrers temps, fins al punt que avui en dia són probablement més utilitzats que no pas PHP-Nuke i PostNuke.

Tanmateix, és possible que el que necessitem és només un complement per la nostra web, com ara un fòrum (no una solució completa per a comunitats com les que ja hem comentat) o alguna eina que ens permeti editar textos entre més d’una persona sense gaire complicacions, com passa a la Wikipedia. D’això se n’encarreguen, respectivament, phpBB i MediaWiki.

phpBBphpBB és l’eina ideal per a fer un fòrum. L’administrador pot triar si cal que els visitants es registrin per participar o no i, en general, pot seleccionar les opcions que cregui més convenients en aquest sentit, fins al punt de restringir la possibilitat de lectura a tots aquells que no es facin un usuari i l’administrador els permeti l’entrada, possibilitant la creació de fòrums privats, si s’escau. Els participants poden adjuntar a les seves contribucions de manera automàtica petites fotografies o imatges que els identifiquin, així com una «firma», és a dir, un text que apareix a peu de text en cada contribució i que acostuma a tenir un enllaç a una web personal o una frase o citació.

MediaWikiMediaWiki és el programari que fa servir la Wikipedia i, per tant, una de les millors alternatives per poder construir textos entre dues o més persones. Inclou eines de control per aconseguir que entre les persones que participen de bona fe en l’edició no es coli algun visitant malintencionat que malmeti la feina. És possible comparar la versió vigent d’un text a una data i hora determinades amb la versió més recent per comprovar-ne els canvis, i aquesta comparació es mostra en pantalla de forma molt gràfica i explícita, fent possible la detecció còmode d’errors o omissions. En definitiva, una eina molt ben pensada per a la redacció conjunta de textos.

Ni tant sols no haurem d’acudir al programari privatiu per a l’edició i manipulació d’imatges: amb GIMP o Krita es pot fer una bona feina. En definitiva: són moltes les eines lliures que poden servir de base per fer pàgines web.

Fa un temps ens vam assabentar que Google està “pagant” per tal que el Photoshop funcione a GNU/Linux.

Això passa, evidentment, per millorar el wine. També vam poder saber fa poc que la nova versió de wine havia millorat substancialment la compatibilitat amb alguns productes privatius (com ara el Photoshop).

Darrere d’això sempre hi ha un dilema: val la pena subvecionar projectes d’aquest tipus o és millor gastar els diners en projectes lliures amb finalitats “lliures”?. Ara la discussió no importa gaire, perquè hem de parlar de fets: s’ha aconseguit fer funcionar l’Adobe Photoshop CS3 a GNU/Linux amb wine.

Encara no està clar si funciona a la perfecció, però és interessant conèixer que ja funciona. A l’enllaç anterior també s’explica la recepta de com fer-ho funcionar. Jo, personalment, estic content amb The Gimp. Bé, però, com més sucre, més dolç. A mi m’agradaria que l’AutoCAD funcionara a GNU/Linux, no sé quant de temps hauré d’esperar.

Fa un parell de dies es va publicar la versió 0.9.54 de Wine amb una novetat important: ja hi ha suport per executar Photoshop CS i CS2 correctament (bé, això diuen, però suposem que mai el funcionament és perfecte).

Tot i que Wine no es pot dir que siga una meravella, amb el temps s’ha anat millorant prou. Aplicacions “bàsiques” com el MSOffice 2003 que fa un any no funcionava ni a la de tres, ara funciona correctament (jo mateix ho he comprovat amb el CrossOver Office). També s’hi podien trobar per la xarxa alguns tutorials per executar el Photoshop, però sembla que no acabaven de funcionar bé.

Respecte al Photoshop, els mateixos desenvolupadors de Wine han obert un wiki per tal d’anar informant dels possibles errors que hi haja per a properes revisions. Podeu descarregar aquesta nova versió des de la pàgina oficial per a diferents distribucions. Per a qui tingueu Ubuntu, podeu fer servir aquests repositoris que actualitzen sovint (encara no han actualitzat a aquesta versió, però no trigaran gaire):
deb http://wine.budgetdedicated.com/apt gutsy main

Tot i així, cal dir que The Gimp és més que suficient i l’OpenOffice.org… és suficient.

El “Todo en uno” és un DVD de recopilatori de programari privat, creat per Borass

En ell podíem trobar sistemes operatius privats, programes multimèdia privats, i un seguit d’utilitats i eines que es fan servir bastant en el món de la informàtica. Tot per al Sistema operatiu Windows.

Fa poc vaig baixar-me l’última versió i m’he adonat que ja no és tant necessari com abans. Ja que molts dels programes usats es pot obtenir una alternativa lliure.

Aquí us exposo la llista i la seva alternativa.

Sistemes Operatius:

Podem trobar les versions de Windows Vista, XP, 2003 server. Tots ells tenen alternatives molt bones. Per escriptori i efectes 3D, Ubuntu i els efectes Compiz Fusion (escriptori 3D de gnu/linux). Per tindre un escriptori normal, amb Ubuntu ja fem. I per servidors, tenim per triar i remenar. Des de un GNU/linux Redhat, CentOS, Debian, a un altre sistema operatiu com freeBSD.

Programes:

MS Office 2007: Tenim alternatives tan bones com OpenOffice.org: una suite ofimàtica, amb tractament de texts, dibuix, presentacions, full de càlcul. També tenim AbiWord, com a tractament de texts. O si usem l’escriptori KDE, Koffice que està creixent molt ràpidament en continguts. Totes aquestes ens donaran una alternativa molt bona, per complir les funcions bàsiques.

Adobe Photoshop: Gimp 2.4 acaba de sortir. I incorpora moltes millores. Té molt bones característiques, que per tractar fotos ens donarà bons resultats. Com a alternativa lliure i gratuïta està bastant bé, amb moltes opcions.

Macromedia Studio: Un dels punts dèbils en el programari lliure, és la creació d’objectes multimèdia flash. Però per les altres coses hi ha bones alternatives.

Macromedia Dreamweaver: Un editor de pagines web, molt pesat i amb massa opcions. Si el que realment volem és crear una pagina web senzilla i estàtica, Komposer (antic NVU) ens solucionarà el problema. Si volem picar codi, qualsevol editor que interpreti el codi i ens faciliti informació ja serà valid. La lleugeresa en obrir i tractar arxius és fonamental a l’hora de crear coses. Guanyes rapidesa i temps, cosa que dreamweaver amb la memòria que utilitza no és una bona opció. Des del mític VI per a consola, o pels no tant experts jedit lleuger i pràctic. Eclipse per si es vol tenir totes les programacions en una. O amb notepad++. Que més necessites? Bones alternatives.

Macromedia Flash: Punt dèbil en programari lliure. Actualment existeixen alternatives com uira ( fusió de qflash i f4l ) però no es pot crear molta cosa. També existeix ktoon per crear animacions, però poc intuïtiu.

Macromedia Fireworks i freehand: Dibuix vectorial. En tenim dos alternatives molt bones. Una l’Inkscape, l’editor vectorial per excel·lència, i després Xara Xtreme. Alternatives molt bones.

Antivirus: Com molts sabeu no existeixen virus per GNU/Linux, ni per altres sistemes operatius lliures i ven dissenyats. No es pot dir que és 100% segur, però si que te un molt bon disseny i un manteniment molt més rigorós, que fa que sigui un codi molt molt segur. Per això no existeixen virus, i es probable que no n’existeixin en un futur. Com diuen, 4 ulls i veuen millor que 2. Així és com funciona, qualsevol pot veure el codi i corregir-lo. Juntament amb unes quantes dècades mirant el codi fan que sigui molt segur.

Però existeixen antivirus. Els que conec, tots per servidors que controlen maquines Windows. Clamav és un antivirus programari lliure.

Gravació: tenim bastants alternatives a la gravació que donen molts bons resultats. K3b un programa de gravació molt complet. Per gnome tenim Brasero o Graveman, molt senzills d’utilitzar. Per Windows tenim Infrarecorder, amb bastant semblança a k3b.

Alcohol 120% és peculiar per la capacitat de crear unitats virtuals amb imatges de CD o DVD. AcetoneISO2 és la seva alternativa, on podràs muntar imatges per exemple .iso com una unitat més.

Clonació de CDs i DVDs: alternatives com k9copy, dvddump, dvd9to5 serviran per substituir dvdshrink.

Utilitats de sistema: Les utilitats de sistema són essencial per fer manteniment dels ordinadors. SystemRescueCd especialitzat en programes d’incidència, per que en casos extrems puguem reparar el nostre ordinador.

Partition Magic: Partidor de discos. Gparted ens farà tota la feina útil d’aquest programa, a part disposem de un Live-CD per poder-lo arrancar sense haver d’instal·lar res, per el moment que haguem de partir.

Norton gost: és un programa per crear imatges de disc dur, per poder-se restaurar després, té bastants opcions, com poder fer les imatges des de xarxa, usb, o dvds. Partimage i SystemImager ens cobriran les necessitats bàsiques, poder fer una imatge del disc.

Pack de codecs: vlc és un reproductor multimèdia que traga multitud de formats.

Medicines: Una secció amb programes de com esborrar blaster, o Sasser i altres virus. Els Sistemes operatius lliures com GNU/Linux i FreeBSD han demostrat una seguretat molt alta, que no existeixen medicines d’aquestes.

Amb aquest llistat podem veure com les alternatives de programari lliure, ens poden cobrir en molts programes privats. Crec que un 90% del “Tot en un” es pot substituir amb alternatives, i un 70% amb alternatives bones. Si sabeu algun programa lliure que creieu que falta només cal que ho esmenteu als comentaris Wink

Més sobre programari lliure:

Moltes aplicacions al llarg de l’any passen pels nostres escriptoris, però són poques les que realment queden. A continuació es mostra un llistat amb les millors 10 aplicacions lliures (considerades per Softpedia) per als escriptoris GNU/Linux. Cal dir que no és un llistat de “quina és la millor o pitjor aplicació”, sinó de quines han estat les aplicacions més útils al llarg de l’any. Aquestes són:

The GIMP – El programa d’edició d’imatge més conegut i sens dubte un dels millors que podem trobar quan parlem de programari lliure, sense menysprear d’altres com Krita. Amb l’eixida de la versió 2.4 s’ha aconseguit fer madurar el programa de forma espectacular: cada vegada és més intuïtiu i senzill de fer servir. No ens hem d’oblidar tampoc l’important tasca que fan els de softcatalà traduint-lo.
MPlayer – Ha estat i continua sent el millor reproductor de vídeo per a GNU/Linux. Tot i que el seu ús no és tan senzill com d’altres, les seues possibilitats i el fet que siga tan robust, el fan una de les millors alternatives per veure qualsevol tipus de vídeo. Mplayer també té versions per a Mac OSX i Windows que funcionen igualment bé. Molts dels reproductors actuals estan basats en l’mplayer.
Amarok – No hi ha qui no el considere el millor reproductor per a GNU/Linux i, amb KDE4, sembla que també tindrà versió per a Windows. Hi ha diverses alternatives, però cap ha aconseguit desbancar-lo. A més, amb KDE4 vindrà Amarok2, que promet millorar-lo encara més i atreure a aquells que encara no el fan servir. Sens dubte és un dels millors programes no només quant a reproducció de música i gestió de biblioteques, sinó també un dels millors programes del programari lliure en general.
Pidgin – Van canviar de nom. Gaim va esdevindre Pidgin i el programa va canviar lleugerament la seua estètica. Pidgin té versions per a diverses plataformes i permet fer servir comptes AIM, IRC, Yahoo, Google, Talk, MSN, QQ, ICQ, SILC, Jabber…
OpenOffice.org – La més potent de les suites d’ofimàtica lliures. La seua evolució al llarg de 2007, després de publicar-se la versió 2.0, ha estat constant, encara que no és perfecta. Consumeix massa recursos, té algunes mancances, la documentació no està traduïda al català… I amb KOffice2 li arriba competència. A més, s’han publicat algunes modificacions per part d’IBM (millorant prou la interfície): la Lotus Symphony. Ja veurem com evoluciona. Per altra part, com diu l’aniol als comentaris: la introducció de l’odp ens ha permès fer servir un format lliure de forma oficial.
Wine – El programa que implementa les API de Windows i que permet executar de forma acceptable un bon grapat d’aplicacions de Windows. Al llarg del temps hem pogut descobrir diferents projectes que prometien el mateix i que deien que funcionarien molt millor (volem dir, David, un projecte que va ser fum, ja ni tan sols existeix la pàgina).
K3b – La publicació de la versió 1.0 va confirmar que K3b és la suite de gravació imprescindible per a qualsevol escriptori GNU/Linux. Diferents aplicacions com Gnomebaker o Brasero han volgut llevar-li quota, però k3b ofereix tot un grapat d’opcions i paràmetres combinats amb una interfície senzilla i intuïtiva que el fan, ara per ara, insubstituïble.
Firefox – Com es pot no parlar del navegador lliure per excel·lència? Firefox ha canviat les nostres vides i, tot i que Firefox2 no ha estat tan bo com s’esperava, Firefox3 probablement solucione totes aquelles fallades de concepte/funcionament bàsic que van trobar-se a la versió 2. La versió 3 ens promet més seguretat, més opcions de personalització i una de les coses més importants: un menor consum de memòria.
Thunderbird – Vingut a menys. Fa poc Mozilla va anunciar que l’abandonava i això ha estat un colp prou seriós, tot i que ja han eixit algunes versions modificades. Tot i així, no li podem llevar el mèrit: Thunderbird ens va alliberar de l’Outlook. Ara l’Evolution sembla que és una millor alternativa.
Filezilla – Per finalitzar… un dels clients FTP més ben considerats i més complets, ja siga parlant de clients lliures o privatius. Filezilla és ràpid i permet establir comunicacions via FTP, FTPS i SFTP amb una facilitat d’ús que ja volgueren altres. Permet la transmissió de fitxers de més de 4GB a més de tindre filtres de nom de fitxers.

Quan 2007 toca a la seva fi, diverses web recopilen les notícies o successos que al seu judici han estat les més importants de l’any. En aquesta ocasió llegim les millors innovacions que segons el lloc web phoronix han esdevingut en el món Linux.

Començant amb les notícies del canal i hardware ressalten el llançament dels Smartphone basats en OpenMoko, el projecte per a crear una plataforma per a telèfons intel·ligents usant programari lliure i al que consideren “un veritable telèfon Linux”. El llançament dels Dell amb Ubuntu, les màquines Everex amb gOS i els portàtils de baix cost Asus Eee PC amb Xandros , són uns altres dels esdeveniments destacats.

Quant a les distros, encara que han estat alliberades aquest any gran quantitat de noves versions, destaquen a Fedora 7, Fedora 8 i a Xarxa Hat Enterprise Linux 5. Així mateix ressalten com no, a les distribucions més populars que encapçalen els desenvolupaments de Canonical amb Ubuntu 7.04 i Ubuntu 7.10.

L’entorn d’escriptori gràfic KDE 4 per a entorns Unix ocupa un lloc destacat i és el gran esperat per a començaments d’any, la versió final del qual està anunciada per al 11 de gener pròxim. A més del llançament de les versions beta i RC del nou entorn 4.0, es destaca el desenvolupament de KDE 3.5.6, KDE 3.5.7, and KDE 3.5.8.

Del seu competidor Gnome, que forma part oficial del projecte GNU i va ser creat especialment per a GNU/Linux, es destaca el llançament de GNOME 2.18 i GNOME 2.20. A més dels dos més usats destaquen la sortida de l’entorn lleuger i productiu?, Xfce 4.4.

Entre les aplicacions destaquen entre unes altres la coneguda suite ofimàtica OpenOffice.org 2.2 / 2.3; CrossOver Office 6, aplicació derivada de Wine que permet executar aplicacions Windows en Linux, el client de missatgeria instantània Pidgin 2.0; el reproductor multimèdia Mplayer 1.0 RC2 i el gran editor d’imatges GIMP 2.4.0. Un altre dels esdeveniments que cal nombrar va ser l’alliberament de la la llicencia GPLv3.

Per als jugadors en Linux destaquen el shooter d’Aneu Programari Enemy Territory: Quake Wars, un Linux natiu encara que en codi tancat. Cedega, capaç d’executar multitud de jocs en Linux tot i que criticat per ser programari no lliure i el gran Wine, el conjunt d’eines de desenvolupament per a portar codi font d’aplicacions Windows a Unix són uns altres dels destacats en l’article.

Jo, personalment, també afegiria el llançament de la tan esperada i desitjada Debian 4.0 (Etch). Pot ser no tinga la publicitat d’altres en alguns àmbits perquè té la fama de ser complicada i difícil, però crec que és un error aquest pensament. Dir que com molta gent sap, aquesta és la distribució “mare” de moltes altres com poden ser: Ubuntu, Kubuntu, Lliurex, Linex, etc.

logodebianDebian