El teu blog de Linux en català

Ja farà més d’un any que us vàrem explicar com utilitzar el cercador DuckDuckGo per cercar millor el web en Català – doncs bé, com que últimament Google ha aixecat molta polseguera, m’ha semblat una bona idea refrescar perquè crec que aquest és el millor cercador de tots:

Recordeu que si voleu afegir nous mètodes de cerca com !optimot o !wca, només cal que els demaneu i els afegiran! (més…)

Sé que aquest post no està gaire relacionat amb el programari lliure, però ens podrà ajudar a buscar cançons lliure de drets d’autor que ens volguem descarregar d’internet i que sapiguem que es troben hostatjades a la web goear.com.

Per fer-ho es tan senzill com entrar a la pàgina web www.c0wa.com, i fer la cerca de la música que ens volem descarregar. Com podreu comprovar, els resultats de la cerca són els mateixos que si ho fessim des de la pàgina web de goear. Ara només ens cal clicar sobre l’enllaç que hi fica download, i ja tenim la canço que voliem descarregada al nostre disc dur.

Post d’interès: Copia videos del youtube o vimeo al teu disc dur

Potser molts de vosaltres ja sabeu el que són els canals webs o feeds (en anglès), o potser n’heu sentit a parlar i sabeu que existeixen però no sabeu que són exactament o potser no en teniu ni idea del que és. Doncs avui ho intentarem explicar que és aquesta tecnològica i quin ús en podem fer.

Primer de tot anem a explicar que és un canal web. Un canal web o feed és un servei que ofereixen algunes pàgines web i que l’usuari s’hi subscriu a través d’un programa informàtic. Així, sempre que la pàgina web que ofereix aquest servei actualitzi els seus continguts, per exemple, en el cas d’un bloc escriguis un apunt nou, l’usuari que hi està subscrit se n’assabentaria del nou canvi que s’ha produït a la web.

Aquest sistema té l’avantatge que no ens cal haver de recordar-nos d’entrar cada dia a totes les pàgines webs que ens agraden, ja que un cop engeguem el programa on hi tenim guardades totes els subscripcions a les nostres pàgines web preferides, el programa s’encarregarà de consultar els canals webs d’aquestes pàgines i ens mostrarà les actualitzacions de continguts que s’hauran fet. D’aquesta manera, només engegant un programa podem estar al dia no tan sols dels blocs que seguim, sinó també de diaris digitals o altres pàgines que disposin d’un canal web.

Per saber si una pàgina web disposa d’un canal web, es tan fàcil com un cop la visitem des del nostre navegador, posem per cas amb el navegador web firefox, ens sortirà a la dreta de la barra on escrivim les pàgines webs que volem visitar, un dibuix com el que es mostra a continuació. Això significarà que la pàgina web disposa d’un canal web, i ja estarem preparats per subscriure’ns-hi.

feed-icon

Símbol que indica la presència d'un Canals Web o feed

Per subscriure’ns a una pàgina web que disposa de sindicació, ho podem fer de diverses maneres.

La meva preferida és usant un programa específic per això, com per exemple el Liferea o si ens agrada més el kde el akregator, els instal·larem amb una de les següents ordres respectives. Amb aquest sistema tenim l’avantatge que ens podem descarregar tots els canvis a les pàgines webs que hi estiguem subscrites i després tranquil·lament i sense la necessitat d’utilitzar una connexió a internet ens podem llegir les novetats. A més a més no consumim tan d’ample de banda ja que no s’ha de carregar cap pàgina web.

sudo apt-get install liferea

sudo apt-get install akregator

Liferea

Liferea

Una altra manera d’estar subscrit als canals web és a través de serveis web com ara el google reader. Si teniu un compte de google, a través d’aquest enllaç podeu utilitzar aquest servei. Amb aquest sistema tenim l’avantatge que podem consultar els canvis que es produeixin des de qualsevol lloc del món amb connexió a internet, ja que per veure els canvis només necessitarem visitar una pàgina web.

Una altra opció que teniu és usant el propi navegador. En el firefox, per exemple, si feu clic a la icona que apareix a dalt de tot a la dreta, us podeu subscriure al canal usant aquest navegador. Amb aquest sistema tenim l’avantatge que podem consultar els canvis que es produeixin des de qualsevol lloc del món amb connexió a internet, ja que per veure els canvis només necessitarem visitar una pàgina web. L’avantatge en aquest cas és que no ens cal sortir del navegador per veure les noves actualitzacions.

Una altra opció interessant a considerar és si useu l’evolution, com a programa per a gestionar el vostre correu, podeu subscriure’s als diversos canals web talment com si rebessiu mails. Cal dir que un pluguin semblant existeix pels que utilitzeu el thunderbird. Amb aquest sistema tenim l’avantatge que no ens cal un tercer programa per a estar subscrit a les nostres pàgines web preferides. Si useu l’ubuntu, us podeu instal·lar aquest pluguin per a l’evolution a través de la següent ordre

sudo aptitude install evolution-rss

Espero que per ja tingueu més clar que és això dels canals web, i us hagi pogut donar una petita pinzellada sobre el tema. A mi em va costar bastant “pillar-ho” així que no preocupeu sinó ho enteneu massa, us aconsello que ho proveu i ho enganxeu a l’instant.


Alguna vegada havíem parlat d’Entropy, que és el gestor de paquets de Sabayon totalment compatible amb Portage de Gentoo. Ja havíem dit que Entropy és un gestor de paquets binaris que permet instal·lar paquets sense haver-los de compilar.

Fins aquí les novetats no passaven de ser que a Gentoo sempre s’havien hagut de compilar els paquets i ara es podien instal·lar paquets precompilats molt més ràpidament. En una versió posterior d’Entropy es va començar a donar suport al que anomenen “repositoris de la comunitat”, que és un sistema que permet a qui vulgui crear el seu propi repositori amb binaris personalitzats segons les preferències de qui el crea, compartint-lo amb la resta d’usuaris. Tampoc no és una gran novetat: seria la versió dels Overlays de Portage, però per Entropy.

La versió 0.20 d’Entropy que està a punt de sortir, ofereix novetats que no havia vist mai en un gestor de paquets. Entropy permet als usuaris saber quantes vegades s’ha descarregat cadascun dels paquets, assignar-los vots i, el més sorprenent de tot: documentació – ja sigui textos, captures de pantalla, vídeos del YouTube(tm), etc.

D’aquesta manera, l’usuari pot tenir accés a tota la documentació que qualsevol altre persona hagi pogut incorporar al paquet en qüestió, ja des d’abans d’instal·lar el paquet. Així mateix es podrà incorporar a la documentació explicacions, solucions a possibles problemes que altres usuaris hagin detectat… o bé, senzillament el que es vulgui.

He estat provant la versió 0.22 del repositori de proves de Sabayon i m’he quedat senzillament astorat… benvinguts al web 2.0!

Actualitzat amb data dc abr 16 19:10 CEST 2008

Tot i els considerables avenços que el programari lliure ha fet en els últims anys en el que s’anomena la «quota de mercat» que representa respecte a les alternatives privatives en diferents àmbits de la informàtica, encara són pocs aquells en què gaudeix de supremacia. Són pocs aquests àmbits, però un d’ells és el dels servidors web.

Efectivament, Apache, un servidor web lliure és un dels més utilitzats i, probablement, les alternatives lliures en aquest camp en el seu conjunt són més utilitzades que les seves equivalències privatives. Però per bé que el programari lliure s’hagi demostrat molt eficaç per gestionar allò que sustenta les pàgines web (és a dir, els servidors) no s’ha d’oblidar que també ofereix euines molt potents per fer les webs pròpiament dites.

kompoZerÉs possible fergaire bé qualsevol tipus de web amb programari lliure. A aquelles persones que estiguessin acostumades a fer servir editors visuals per a construir-ne, com ara Dreamweaver, segur que els interessarà saber de l’existència de kompoZer. Mozilla va crear una aplicació per fer webs amb la mateixa facilitat amb què es maqueta un document en un processador de textos. Aquesta aplicació va rebre el nom de Mozilla Composer i estava integrada en el paquet de programari d’internet que ara es coneix amb el nom de Mozilla Seamonkey. Aquest paquet de programari ja no el manté Mozilla, va passar a estar gestionat per una comunitat de desenvolupadors i el Mozilla Composer no s’actualitzava gens. Així les coses, Linspire, una empresa de programari lliure, va patrocinar una mena de continuació del Mozilla Composer, que va anomenar NVU. NVU tampoc no s’actualitza des de setembre de 2006, així que un grup de programadors ha fet kompoZer, que bàsicament és una revisió de l’última versió publicada de NVU amb la correcció de tots els errors que hi han trobat. Malgrat l’embolic que hi ha darrera el seu procés de desenvolupament, kompoZer és una eina ben útil per crear pàgines web simples sense haver d’aprendre HTML, o bé per editar-les sense complicacions.

WordpressAvui en dia, però, son molts usuaris els que busquen quelcom una mica més complex. Com ara un bloc. Existeixen diverses alternatives lliures que permeten fer blocs amb facilitat, algunes fa molts anys que existeixen, són molt madures i compten amb molt de suport als fòrums per la gran quantitat d’usuaris que tenen (com ara WordPress); d’altres tot just comencen (com Gesbit); d’altres eren privatives i s’han passat al codi lliure (com MovableType). D’entre totes aquestes, centrarem el comentari en WordPress que és potser la més utilitzada. Un cop instal·lat, WordPress permet gestionar un bloc, és a dir, un seguit d’entrades ordenades cronològicament, d’una forma senzilla i còmode. Inclou un intuïtiu panell d’administració disposat a tal efecte. Cap detall no se’ls ha escapat als seus programadors: hi ha una opció per penjar i gestionar imatges fàcilment, per incloure enllaços a blocs amics, per ordenar per categories cadascuna de les entrades que cada autor vagi escrivint, etc. També és possible escriure «Pàgines», és a dir, entrades que escapen a l’ordre cronològic típic d’un bloc per poder posar-hi per exemple l’avís legal, la política de privadesa o altres textos que hagin de ser visibles de forma permanent.

PHP-NukeTambé podem fer servir programari lliure si el que busquem són solucions encara més completes. Per exemple, si volem crear la pàgina web d’una associació, probablement necessitarem que inclogui un fòrum, un lloc per penjar-hi documents, una espai per a les notícies, etc. No cal dir que pensar en programar tot això de bon principi pot produir esgarrifances. Ens les podem estalviar tot utilitzant algunes de les solucions lliures que ja existeixen, com son PHP-Nuke, PostNuke o Joomla.

PostNukePHP-Nuke és un programari lliure que permet la creació de «portals» o «espais per a comunitats» de forma molt fàcil. Un com instal·lat, proveeix de cercador intern, mòdul de notícies, de documents, d’articles, d’entrades ordenades alfabèticament, un fòrum i un servei d’estadístiques entre d’altres coses. Totes les seves funcionalitats es poden ampliar gràcies a la seva estructura modular i a la gran quantitat de mòduls gratuïts que es poden trobar a internet. Existeix una comunitat en català en torn a aquest programari, anomenada NukeCatalà, però d’un temps ençà no s’actualitza gaire. A partir de PHP-Nuke va nàixer PostNuke, un programari amb força similituds i alguna diferència, com un sistema de gestió de permisos a usuaris més complex (els sistemes de gestió de permisos serveixen per especificar qui pot veure cada cosa).

A més d’aquestes alternatives comentades, Drupal i Joomla són programes que també poden servir per a aquesta mateixa tasca, molt madurs i amb una gran comunitat d’usuaris darrera, la qual cosa els ha permès anar guanyant popularitat en els darrers temps, fins al punt que avui en dia són probablement més utilitzats que no pas PHP-Nuke i PostNuke.

Tanmateix, és possible que el que necessitem és només un complement per la nostra web, com ara un fòrum (no una solució completa per a comunitats com les que ja hem comentat) o alguna eina que ens permeti editar textos entre més d’una persona sense gaire complicacions, com passa a la Wikipedia. D’això se n’encarreguen, respectivament, phpBB i MediaWiki.

phpBBphpBB és l’eina ideal per a fer un fòrum. L’administrador pot triar si cal que els visitants es registrin per participar o no i, en general, pot seleccionar les opcions que cregui més convenients en aquest sentit, fins al punt de restringir la possibilitat de lectura a tots aquells que no es facin un usuari i l’administrador els permeti l’entrada, possibilitant la creació de fòrums privats, si s’escau. Els participants poden adjuntar a les seves contribucions de manera automàtica petites fotografies o imatges que els identifiquin, així com una «firma», és a dir, un text que apareix a peu de text en cada contribució i que acostuma a tenir un enllaç a una web personal o una frase o citació.

MediaWikiMediaWiki és el programari que fa servir la Wikipedia i, per tant, una de les millors alternatives per poder construir textos entre dues o més persones. Inclou eines de control per aconseguir que entre les persones que participen de bona fe en l’edició no es coli algun visitant malintencionat que malmeti la feina. És possible comparar la versió vigent d’un text a una data i hora determinades amb la versió més recent per comprovar-ne els canvis, i aquesta comparació es mostra en pantalla de forma molt gràfica i explícita, fent possible la detecció còmode d’errors o omissions. En definitiva, una eina molt ben pensada per a la redacció conjunta de textos.

Ni tant sols no haurem d’acudir al programari privatiu per a l’edició i manipulació d’imatges: amb GIMP o Krita es pot fer una bona feina. En definitiva: són moltes les eines lliures que poden servir de base per fer pàgines web.