El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: setembre 2010

Si us passa com a mi i esteu una mica decebuts per la rigidesa prussiana del menú principal d’Ubuntu i les versions com el Gnomenu no us fan el pes, potser us interessa provar alguna cosa fresca i nova.

Linux Mint és una distribució basada en Ubuntu que posa molt d’èmfasi en l’aspecte gràfic i de la qual ja hem parlat algun cop en aquesta pàgina. He provat d’instal·lar-me al meuUbuntu Lucid el seu menú principal, i la veritat és que té molt bona pinta:

MintMenu

Aspecte que té el MintMenu, una mica modificat, en el meu Lucid amb GNOME

Permet accedir a totes les aplicacions, a les adreces d’interès, a les opcions de configuració, etc. i el millor de tot és que és totalment personalitzable! Si us interessa…

Instal·lació

Obrim la terminal i ens baixem els arxius d’instal·lació amb les següents ordres (se’ns baixaran per defecte a la carpeta principal d’usuari, després de la instal·lació les eliminem i au)

wget http://packages.linuxmint.com/pool/main/m/mint-translations/mint-translations_2010.02.02_all.deb
wget http://packages.linuxmint.com/pool/main/m/mint-common/mint-common_1.0.5_all.deb
wget http://packages.linuxmint.com/pool/main/m/mintmenu/mintmenu_4.9.9_all.deb

A continuació desempaquetem:

sudo dpkg -i *.deb

I instal·lem:

sudo apt-get install -f

ATENCIÓ: arribats en aquest punt, pot ser que la terminal ens avisi de que manquen alguns paquets per a que la instal·lació rutlli. Cap problema, són només algunes dependències que potser no tenim instal·lades. Busquem els paquets al Gestor Synaptic, els instal·lem de la manera normal amb totes les dependències que ens recomani el Synaptic, i tornem a córrer les dues últimes ordres que he escrit.

I un cop fet això, ja el podem afegir de la manera normal al Panell d’Ubuntu: fem clic amb el botó dret del ratolí al panell i cliquem a “Afegeix al quadre…”, i allí busquem l’extensió mintMenu. L’afegim i llestos!

Ara bé, potser us interessa…

Configurar el mintMenu

Fent clic amb el botó dret sobre el menú i anant a Preferències es poden tocar moltes cosetes per adaptar-lo als nostres gustos i integrar-lo millor dins el nostre Ubuntu. Per exemple:

  • Podem canviar el text que es mostra al costat de la icona o fins i tot treure’l, a la pestanya Botó principal.
  • Podem canviar la icona del menú, i substituïr-la pel logo d’Ubuntu, per exemple. Si teniu Ubuntu Lucid:
    • I utilitzeu un tema clar: /usr/share/icons/ubuntu-mono-light/apps/24/start-here.svg
    • I utilitzeu un tema fosc: /usr/share/icons/ubuntu-mono-dark/apps/24/start-here.svg
  • Podem editar les ubicacions que es mostren a Emplaçaments i les eines que es mostren a Sistema, des de les pestanyes respectives.
  • Podem editar els programes que es mostren a Favorits, senzillament clicant al menú, anant a Totes les aplicacions, i allí fent clic dret sobre l’aplicació que volem i dient que la volem Afegir a favorits. Un cop a Favorits les podem reordenar arrossegant-les, afegir separadors…

I més, si hi feu un cop d’ull podeu adaptar-ho al vostre gust. Espero que us aprofiti!

Problema usual

A mi no m’ha passat, però pel que es veu, és possible que quan l’afegim al menú per primer cop, no se’ns vegi res a l’apartat de “Aplicacions”. Cap problema, reiniciem i hauria de rutllar.

Fa un parell de setmanes vaig poder aconseguir fer-me amb un Nexus One, el telèfon insígnia de Google que porta l’Android, un sistema operatiu que fa servir el nucli Linux amb una capa intermitja desenvolupada per Google (i que és lliure).

La primera cosa per la qual vaig interessar-me va ser quin era l’estat del català a l’Android, amb les següents conclusions:

  • L’Android no es troba traduït al català
  • No es pot seleccionar el locale català sense instal·lar una aplicació (morelocale2)
  • Existeixen programes externs traduïts al català (Navegació, Opera, alguns ginys, etc.) però que necessiten tindre el morelocale2 per mostrar-se en català per defecte

Ací teniu algunes captures d’aplicacions en català que he fet des del meu Nexus One:

Pantalla principal de l'Android amb el giny de l'oratge

Giny de l'oratge en detall

L'Opera en català

Navegació GPS

Per ara Google no dóna cap tipus de senyal sobre si amb la versió 3.0 inclourà el català i altres llengües o no. Per aquesta raó vaig posar-me a investigar una miqueta si hi havia iniciatives: de fet ja en coneixia dues.

Fòrum d’Android al Racó Català

Un grup d’usuaris van crear un fòrum al Racó Català i allà un usuari(a) concret va presentar una primera traducció. El problema d’aquesta traducció és que la qualitat era força baixa i s’havia fet a partir de la traducció castellana, a més que no respectava l’estil de traducció de Google. És una llàstima, perquè aquells que traduïm programes sovint ens trobem amb gent que s’ha animat a fer coses d’aquestes, però que la traducció final no es pot aprofitar i cal fer-la des de zero. A més, traduir els fitxers base no servia en realitat per a res, degut a que això s’ha d’incloure a un mod de l’Android i aquest és el procés veritablement complicat.

Grup de pencaires de l’Android

En Joan Montané i altra gent, després de conèixer la iniciativa que s’havia fet des del Racó, van decidir formar un grup de traducció de l’Android que no només se centraria en la traducció, sinó en contactar amb els desenvolupadors, enviar les traduccions, també als desenvolupadors de ROMs modificades de l’Android.

Estat del català a l’Android i com funciona el procés

Vaig preguntar a la llista de pencaires de l’Android sobre quin era l’estat i el Joan Montané ens va oferir una molt bona explicació.

El punt de desenvolupament central, per entendre’ns, el «Sr. Google», permet l’enviament de modificacions del codi (correcció d’errors, noves funcionalitats, etc.) via git, i valora si les inclourà o no. No permet, però, la incorporació de noves llengües a la branca oficial del codi. Es pot traduir la part lliure de l’Android, tot i que això té algunes dificultats tècniques que explicarem més avall.

No és possible traduir les aplicacions tancades (GMail, Gtalk, Market). Es pot distribuir una ROM personalitzada per a un dispositiu (o més d’un) que incloga la traducció catalana, però això té limitacions i riscos legals. Es pot fer, però això requereix un aspecte tècnic important de desenvolupament de ROMs que pocs o ningú de nosaltres sap fer.

Recentment hem pogut conèixer que els models Sony-Ericsson amb Android, com l’Xperia Mini10, permeten posar els menús en català. Només han traduït la part lliure del codi. Les aplicacions tancades de Google apareixen en anglès. Aquesta tradució no es troba al codi font original de l’Android: és una cosa que han fet els de Sony-Ericsson. Com a curiositat, aquesta mateixa companyia ha fet servir els criteris de Google i Softcatalà respecte al tema d’imperatius (l’usuari s’adreça al telèfon donant ordres), a diferència de l’iPhone, que fa servir infinitius.

Aleshores, podem esperar a que Google faça la traducció, però això no vol dir que aparega als nostres mòbils: si el fabricant no fa una actualització del sistema operatiu, no podrem aprofitar les noves traduccions fetes per Google (i els fabricants tenen moltes reticències a actualitzar els SO dels seus telèfons). Si no volem esperar, llavors hem de fer la traducció nosaltres i fer una ROM per a cada model (Dream, Magin, Nexus, Desire, etc.). El problema d’aquest projecte és la difusió que això tindria: llevat de 4 freaks que es canvien l’SO per un de personalitzat. Tot i així, cal dir que la traducció no oficial del català de l’iPhone va tindre força èxit i van arribar a 4000 usuaris amb l’iPhone en català «no oficial».

Podem traduir l’Android  i enviar la traducció als de Google, però ells ara mateix (al passat no va ser així) no accepten traduccions.

Problemes en la traducció d’aplicacions de l’Android

Els fitxers de llengua del sistema estan en format xml, cosa que pot comportar alguns problemes greus a l’hora de traduir. L’altra possibilitat és la conversió a format po (típic de les aplicacions lliures).

Si es treballa en format xml, cal estar atent a no trencar la sintaxi del mateix i «escapar» el caràcter d’apòstrof amb la contrabarra ”. En fitxers petits encara és gestionable, però en grans és realment un maldecap.

Si es treballa en format po es perd informació. Resulta que moltes vegades hi ha cadenes que no s’han de traduir, i això es troba als comentaris de l’strings.xml. Les diferents eines que s’han provat per passar xml a po funcionen prou bé (per exemple l’android2po) però  és impossible que controlen aquest tema. Resumint: es pot traduir en format po, però està bé tindre un ull posat al fitxer xml, i revisar tots els strings.xml traduïts per veure que no s’ha traduït res que no s’havia de traduir.

Limitacions legals i riscos de fer una ROM personalitzada

Imaginem que ho traduïm tot i que aconseguim fer una ROM personalitzada amb el català funcionant a la perfecció. Tard o d’hora caldrà provar la ROM i això implica perdre la garantia del mòbil, a part del «risc» que es corre en instal·lar una versió modificada del sistema operatiu.

A més, les ROMs no poden distribuir-se conjuntament amb les aplicacions tancades del Google (Gmail, Gtalk, Market, etc.) de forma legal, tot i que tècnicament sí que és possible fer-ho.

En quin punt ens trobem?

Des de la llista de l’Android ens hem posat mans en l’obra i hem començat a traduir els fitxers po que en Joan Montané ha preparat. Ara podeu visitar aquesta pàgina per veure com participar-hi (imprescindible que vos apunteu a la llista) i ajudar a fer la traducció. Tot i així, com ja hem comentat, el punt clau vindrà un cop feta la traducció, que és la «part fàcil».  Un cop feta caldrà enviar la traducció als cuiners de ROMs per tal que l’afegisquen (si volen) a les seues ROMs o bé desenvolupar la nostra pròpia a partir de la seua. Després tocarà la part més complicada: estareu disposats a perdre la garantia del vostre mòbil per instal·lar una ROM amb el català actiu?

Paral·lelament al desenvolupament de la nova versió de l’Ubuntu, la 10.10, que presentarà la seua primera beta demà, s’està també desenvolupant allò que és l’evolució de la coneguda com Ubuntu Netbook Remix: l’Ubuntu Unity.

L’Ubuntu Unity veurà la seua primera versió conjuntament amb l’Ubuntu 10.10 i suposarà un canvi d’aspecte molt important respecte a les anteriors versions de l’Ubuntu per ultraportàtils. Bàsicament és la introducció de la interfície Unity, que crea un escriptori més enfocat a la facilitat d’ús i aprofitament de la pantalla.

Ací teniu algunes captures:

Escriptori de l'Ubuntu Unity

Selecció de finestra

Terminal en mode de pantalla completa

Nou aspecte del Centre de programari de l'Ubuntu

Navegador de fitxers

Primeres valoracions

Tot i que s’ha de dir que la nova interfície de l’Ubuntu Unity és molt maca, existeixen encara diversos errors: el cercador de fitxers/aplicacions que veieu a l’última captura no funciona gaire bé (no troba el que ha de trobar). El funcionament al meu Acer Aspire One és força desesperant: tot va molt lent i el meravellós dock de l’esquerra funciona de forma molt poc fluïda.

De tota manera cal remarcar que no veurem rastre de la típica finestra del Nautilus (el navegador de fitxers), sinó que tot es farà mitjançant la pantalla que veieu a l’última captura. Això comporta alguns problemes ja que encara no és clar com accedir a dispositius externs o fer operacions de copiar i enganxar.

Podeu baixar l’Ubuntu Unity des d’un repositori que s’actualitza cada pocs dies. El problema és que les darreres versions no són instal·lables (jo he hagut d’actualitzar des de l’Ubuntu 10.04 Netbook fins a la 10.10). Tot i així, hui mateix se n’ha publicat una de nova.

Falta una setmana, per al llançament (previst) de la versió 0.7.8 de Kdenlive, l’editor de vídeo no-lineal basat en les llibreries Qt4, i els seus desenvolupadors, ja han començat a preparar la pàgina web per aquest llançament.

Fa menys d’una setmana l’aspecte de la web va caviar bastant, i en una noticia ens anunciaven que faltaven uns 15 dies per a que ens poguéssim descarregar la nova versió d’aquest magnific editor de vídeo. Els dies posteriors, han anat apareixent poc a poc, imatges de les millores que introduiran en aquesta versió.

La primera millora que ha estat explicada a fons i que ja coneixeran els usuaris de programes de tractament d’imatge com GIMP és l’Histograma: una finestra que ens permet conèixer la informació dels diferents canals de color del vídeo que estem visualitzant. Aquesta finestra és molt útil per a poder corregir defectes d’enregistrament de les imatges, o per a crear efectes de color i tintats en els nostres vídeos. Juntament amb l’Histograma, aquesta versió de Kdenlive introduirà efectes de correcció de color com Corbes o Nivells, que ens permetran modificar al nostre gust els diferents paràmetres dels colors.

La segona millora que comenten, són algunes opcions d’animació per a l’eina de creació de Slideshows o presentacions de diapositives. L’eina es força útil ja que ens permet seleccionar unes quantes fotografies, com volem que estiguin animades (o si no ho volem) i automàticament, les tindrem al nostre projecte com si es tractés d’un clip de vídeo. La qual cosa ens faria amb un sol clic, un vídeo com aquest:

I en la llista de millores, encara en queden unes quantes sense explicar:

  • Efectes de Pista, per aplicar un mateix efecte a tota una pista de cop, i no clip a clip.
  • Edició de transicions des del Monitor
  • Més millores per venir…

A l’apartat de fotografies, també es pot veure que ja han pujat imatges d’algunes eines de monitoratge de color professionals com el Vectorscopi o el Monitor en forma d’Ona, que sumat al munt d’errors corregits, i les millores de rendiment de MLT (el motor de Kdenlive) faran que aquest sigui de moment, el programa d’edició de vídeo més recomanable per a àmbit professional a Linux.

Fa pocs dies vam conèixer la magnífica notícia sobre la intenció del Partit Pirata d’anar a les eleccions catalanes, cosa que sembla que serà una realitat. Des de GNULinux.cat hem d’aplaudir aquest fet ja que el Partit Pirata és un dels pocs partits, per no dir l’únic, que es compromet d’una forma clara i que té una política clara respecte als nostres drets davant de les noves tecnologies.

La meua opinió (no cal que siga l’opinió de tots els companys de GNULinux.cat)

Molts de nosaltres tenim clar que la privacitat és un dels aspectes més importants que es troben sota l’amenaça de les noves polítiques referents a la xarxa que s’estan duent a terme i per les quals baixar una pel·lícula és més greu atracar una persona al carrer. L’ideari del Partit Pirata al respecte de tot això està ja ben establert. (més…)

Bones, l’altre dia estava omplint uns papers oficials per la Generalitat de Catalunya, i m’he trobat amb que un dels papers estava en Microsoft Word. De seguida he trucat per queixar-me ja que em sembla impresionant que l’administració et forci a utilitzar programari propietari per poder accedir als documents que publica.

A continuació us deixo amb el correu que us he enviat, però m’agradaria saber el vostre punt de vista sobre la qüestió, si trobeu bona idea que ens que les persones més concienciades amb aquesta problemàtica ens queixem i sí aquest canal (el correu electrònic) és el més adequat per fer-ho o si s’haurien de pendre accions més contundents (queixes oficials per escrit, etc).

Aquí va el correu:

Bon dia,

Em dirigeixo a vostès per fer-vos arribar una suggeriment sobre accessibilitat.

En el meu cas concret, estic demanant el document XXXXX, i en concret, el document XXXXX. El problema el tinc en obrir el document en format Microsoft Word: XXXXXX. Tot i que l’Open Office el pot obrir, no puc editar els camps on s’ha de ficar el Nom, el DNI, etc, i a més a més, el document em queda desquadrat.

És per això que m’agradaria suggerir-vos que tingueu en compte que com administració, estaria molt bé que pengéssiu els documents Word en el format Open Office (.odt). D’aquesta manera, utilitzeu un format estàndard, que no va canviant amb cada versió del programa nova, i per tant, us assegureu que tothom el pugui obrir ja tothom pot descarregar-se l’Open Office lliurement des d’Internet. A més a més, d’aquesta manera es força a ningú a adquirir un programa específic per tal de poder treballar correctament amb els documents oficials, i tothom pot obrir el document encara que no utilitzi Windows (en el meu cas el Microsoft Word no es troba disponible per GNU/Linux, que és el sistema operatiu que faig servir al meu ordinador).

Moltes gràcies per la vostra atenció,

Reveu una cordial salutació,

Guillem

Al fòrum ho comentàvem a principis d’estiu i ens fregàvem les mans: Valve havia alliberat un client d’Steam per a Mac OS X i diverses persones per Internet van trobar referències de l’existència d’un client per Linux en el client per Mac acabat d’alliberar i d’altres fins i tot asseguraven que havien provat una versió beta en ple desenvolupament. Però és més, es donava per fet que la versió final del programa apareixeria ara, a finals d’estiu.

El logotip d'Steam, la plataforma de distribució de jocs de Valve

Sembla però que a can Valve han canviat d’opinió i ara s’han fet enrere. Un alt càrrec de la companyia ha assegurat que no hi ha cap client d’Steam per a sistemes GNU/Linux en desenvolupament ara mateix i que no es troba entre els seus plans de futur. Una autèntica llàstima, ja que hagués estat un pas molt important en la distribució de jocs per Linux.

Però quines són la importància i la motivació d’aquestes decisions?

Doncs sembla que l’aventura amb Mac OS X no ha anat com s’esperava, ja que no només no ha pujat la quota de mercat al sistema, sinó que ha baixat des del llançament. Això podria haver motivat una tornada enrere respecte a la versió per Linux. Encara que probablement molts usuaris de Linux no estiguem d’acord en que les dues plataformes siguin comparables, és una posició previsible (des del poc coneixement de l’ecosistema Linux) en vista a les quotes de mercat d’ambdós sistemes i l’evolució d’Steam per a Mac.

Un altre factor a tenir en compte és la quantitat de jocs comercials disponibles per Linux que s’haurien pogut beneficiar de la plataforma. Encara que Valve fes l’esforç (no gaire gran si ja hi ha versió per a Mac) d’adaptar els seus productes a Linux, quants jocs més sortirien? Algun d’ID Software? Algun d’Epic Games? Jocs Indie com els del Humble Indie Bundle? No vull menysprear la qualitat d’aquests jocs (que em sembla indiscutiblement per sobre la mitjana) però l’aparador d’aquest Steam per a Linux seria molt, molt petit. A més bona part dels jocs en els que estaríem pensant ja fa temps que han sortit a la venda. Suficient perquè tots els usuaris de Linux amb intenció de comprar-los ja ho hagin fet. Això fonamentaria les pors de que els resultats d’aquest client d’Steam fossin ridículs: sense catàleg no hi ha negoci.

En definitiva, una autèntica llàstima. Potser si el catàleg millora i les perspectives de mercat també algun dia es reprendrà el projecte.

Millor això que un fracàs precipitat, o sigui que seguirem esperant: de paciència no ens en falta.

Per desgràcia, alguns cops ens trobem en que el Windows, després d’insta·lar unes quantes actualitzacions no desitjades o instal·lar un nou sistema operatiu Windows, ens deixa d’arrancar l’ordinador o ens ha tret l’opció de triar amb quin sistema operatiu volem iniciar l’ordinador.

Grub 2: Escollim amb quin sistema operatiu arrancar

Això passa perquè el Windows esborra el gestor d’arrancada Grub 2 pel seu propi, que òbviament no reconeix el nostre sistema GNU/Linux com a sistema operatiu (només és reconeix a ell mateix com a únic sistema present i vàlid, o simplement, se’l carrega.

Si és aquest el nostre cas, anem a veure com el tornem a instal·lar.

Primer de tot hem d’engegar l’ordinador des d’un Live CD, com pot ser el CD d’instal·lació de l’Ubuntu, i obrim un terminal d’ordres:

Mirem en quina partició tenim instal·lat l’Ubuntu.
sudo fdisk -l

Si tenim l’Ubuntu instal·lat a sda1:
sudo mount /dev/sda1 /mnt

Si tinguéssim la carpeta boot o qualsevol altra separada en una altra partició, la muntem:
sudo mount /dev/sda2 /mnt/boot

Muntem les següents carpetes:
sudo mount --bind /dev /mnt/dev
sudo mount --bind /proc /mnt/proc
sudo mount --bind /sys /mnt/sys

Fem chroot:
sudo chroot /mnt

Si volem editar alguna opció del grub, ara és el moment de fer-ho. Sinó, ens podem saltar aquest pas.
nano /etc/default/grub

Si hem editat la configuració del grub, creem el nou fitxer de configuració del grub:
update-grub

Instal·lem el grub:
grub-install /dev/sda

Si el grub ens dona algun problema, el tornem a instal·lar:
grub-install --recheck /dev/sda

Font | Ubuntu wiki | Ubuntu help

No son gaires les notícies que parlen de jocs d’última generació per a Linux, ni tan sols les notícies sobre jocs comercials. Però a la pàgina web del motor Unigine, del que ja hem parlat algun cop perque funciona emprant OpenGL, i per tant, pot crear aplicacions compatibles amb Linux, hem llegit que està a punt de ser presentat OilRush, un joc d’estratègia en temps real, ambientat al mig de l’Oceà, i on haurem de construir una espècie de torres petrolieres per aconseguir petroli i combatre a la competència…

Deixant de banda l’argument, l’aspecte gràfic del joc és impressionant, i segurament serà el millor joc (gràficament, és clar) nadiu per a Linux del 2010 (amb perdó del HoN). La mecànica serà la normal en aquests tipus de jocs: recol·lectar, crear unitats, comprar millores i buscar l’estratègia adequada per a enfrontar-se a les unitats enemigues, tenint en compte que el mapa serà principalment aigua, la clau de l’èxit residirà en els diferents tipus d’unitats i els seus punts febles. Un punt interessant és que el joc inclourà de sèrie el SDK, perque els usuaris puguin crear Mods, la qual cosa donarà molta vida al joc un cop l’haguem acabat, o ens avorrim de jugar amb els nostres amics en línia.

La data de llançament no ha estat confirmada, però si s’espera el llançament aquest últim trimestre del 2010. El preu tampoc es coneix, però al tractar-se d’un joc independent que segurament es descarregarà via web, esperem que no sobrepassi els 30€.

Probablement molts de vosaltres no utilitza un dock tipus avant-window-navigator o docky simplement perquè això dels docks no ho veu còmode. Crec que tots hem d’acceptar, però, que a l’hora de gestionar les finestres obertes, el llistat de finestres ens pot tornar bojos quan tenim moltes finestres obertes ja que no hi ha gaire espai.

Talika és un giny per al quadre de tasques que mostra totes les aplicacions obertes com a icones (a l’estil de Windows 7, per exemple, tot i que més xicotet) i ens dóna moltes opcions de configuració:

  • Previsualització de les finestres en passar el punter per sobre
  • Possibilitat d’agrupar finestres
  • Visualització de les aplicacions en tots els escriptoris, només en un escriptori o monitors

Jo l’he estat provant i m’he quedat realment sorprès de la seua utilitat. Podeu instal·lar-lo a l’Ubuntu fent servir el ppa del WebUpd8 (o bé fer servir el tar.gz per instal·lar-lo a altres distribucions):
sudo add-apt-repository ppa:webupd8team/talika
sudo apt-get update
sudo apt-get install talika

Un cop instal·lat, el més recomanable és que elimineu el giny de «Llista de finestres» i afegiu el nou giny

Afegint el giny de Talika

Per defecte, la previsualització de finestres i altres opcions no són actives, per la qual cosa haureu d’entrar a les preferències del giny (fent clic dret a la minibarreta esquerra que hi ha al costat de les icones de les finestres) i allà activar tot allò que vulgueu.

Previsualització de finestres a Talika

També he gravat el meu escriptori amb Talika (fixeu-vos com triga el Firefox en iniciar-se!).