El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: setembre 2010

Avui mateix s’ha publicat la Release Candidate d’Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat. Ja estem molt a prop del dia 10 d’octubre, quan s’alliberarà la versió definitiva. Respecte de la darrera versió Beta no hi ha grans modificacions, perquè tots els esforços de desenvolupament estan destinats a estabilitzar el sistema. Podeu veure les característiques que porta en aquest enllaç. Per si voleu provar aquesta Release Candidate, us deixo els enllaços de les seves diferents versions:

En aquesta pàgina podeu trobar el calendari de llençament de Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat.

Aquells qui vulgueu fer del vostre ordinador amb GNU/Linux un centre multimèdia que pugueu controlar des del vostre telèfon amb Android trobareu a l’aplicació VLC Remote el que necessiteu.

VLC Remote és una aplicació per a l’Android molt senzilleta que ens permet controlar l’VLC del nostre ordinador (siga quin siga el nostre sistema operatiu) d’una manera ràpida i còmoda, permetent-nos navegar entre els fitxers del nostre sistema i obrir-los o tancar-los ràpidament (fitxers multimèdia, és clar).

Per fer això, només cal tindre instal·lat l’VLC al nostre ordinador i iniciar-lo en mode de control http. Això es pot fer de dues maneres: o bé iniciant-lo per terminal tot passant-li uns paràmetres:
vlc --extraintf=http --fullscreen --http-album-art --qt-start-minimized

O be obrint-lo i anant a: Eines » Preferences (allà, a sota a l’esquerra, seleccioneu a Show settings, Tot. Després aneu a Interfície » Interfície d’aparença i allà activem la casella Interfície de control remot HTTP.

Fet això, només caldrà connectar el nostre Android a la xarxa sense fils on estiga connectat l’ordinador i el programa detectarà automàticament la ip. Un cop seleccionada, ja podrem començar a fer servir el nostre Android com a control remot. Fàcil, no? A més, està llicenciat sota GPLv3 i no té publicitat.

Avui mateix ha sortit la versió 2.32 de GNOME que, juntament amb KDE, és un dels entorns d’escriptori més utilitzats en els sistemes GNU/Linux. Aquesta versió de GNOME és la que vindrà ja de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions (com ara Ubuntu, Fedora, Debian, etc.).

Gnome 2.32

Gnome 2.32

És més, si esteu utilitzant alguna versió de proves d’alguna d’aquestes distribucions (com per exemple la Beta d’Ubuntu 10.10), també estàveu utilitzant la versió de desenvolupament de GNOME 2.32. A més, cal tenir en compte que GNOME no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el Nautilus, el client de missatgeria instantània Empathy, el visualitzador de documents Evince, el gestor de correu Evolution,  el client de conferència Ekiga i uns quants més.

Algunes de les novetats més interessants de Gnome 2.32 són:

  • Amb Evince, podrem afegir comentaris als documents. També s’augmenta el nivell màxim de zoom que es pot utilitzar i s’afegeix el suport per a SyncTex.
  • Quan ampliem/disminuïm la visualització d’un dibuix vectorial («SVG») amb l’Eye of Gnome, es tornarà a renderitzar el dibuix vectorial, en comtes de fer una ampliació de la miniatura. D’aquesta manera, s’augmenta la qualitat en fer aquest redimensionament.
  • En l’Empathy, es facilita la cerca dels nostres contactes, i podrem tenir metacontactes.
  • Des de les notificacions emergents de l’Empathy podrem acceptar/rebutjar directament les trucades. També podrem «reobrir» finestres amb converses que hàgim tancat recentment.
  • Quan retallem un fitxer des de Nautilus, la seva icona quedarà semitransparent. A més, des de la paperera podrem veure la localització original d’un fitxer esborrat i la seva data d’eliminació.

Per últim, volia assenyalar que en principi estava previst que la versió de Gnome que sortís ara seria Gnome 3.0, però ja fa temps que sabem que aquesta endarrerit de nou sis mesos. O sigui, que si no passa res, per març del 2011 tindrem l’esperat Gnome 3.0.

En aquesta mini guia explicarem els passos per actualitzar un Android a la versió 2.2 (tot i que serveix per qualsevol versió), sense que la nostra operadora hagi decidit fer-ho de manera general.

Tots aquells que fem servir el sistema operatiu Android al nostre mòbil sabem que fa temps que existeix la versió 2, la 2.1 i la 2.2 (Froyo). Tot i això, la meva HTC Magic de Vodafone, seguia amb la versió 1.6 i tot i la promesa de que actualitzaran a tothom, serà 1 any més tard, si finalment és fa.

Com que Android 2.2 ja és oficial, porta moltes millores i funciona perfectament en el nostre telèfon, ho farem sense esperar a la nostra operadora. Per a això, instal·larem una ROM no oficial, que incorpori la versió d’Android que ens interessi.

Atenció: Fer-se root o instal·lar una ROM al nostre telèfon teòricament n’invalida la garantia, i per això s’ha de fer sota el vostre propi risc.

Els passos que jo he seguit han sigut els següents:

  1. Aconseguir privilegis de root al telefon, amb Androot.
  2. Instal·lar ROM Manager
  3. Instal·lar la ROM i les aplicacions de Google

1. Aconseguir privilegis de root al telefon.

Android és a fi de comptes un Linux, però que a difèrencia de una distribució normal, l’usuari no es mai root, i normalment no sap com aconseguir ser-ho ni ho necessita.

Per aconseguir ser root:

  1. Descarregar (buscant a fora del Market) una aplicació anomenada Androot. Jo he fet servir aquest enllaç (que conté la versió 1.6.1): http://www.megaupload.com/?d=W3OGVL6E
  2. Amb el mateix navegador fem clic a sobre de la descarrega i ens donarà l’opció d’instal·lar-la. L’instal·lem.
  3. Obrim el programa, i fem clic a l’opció root. Si tot va bé, ens ho comunicarà i ja podrem obtenir permisos de root, quan ho volguem!
Androot

Per aconseguir ser root, descarreguem Androot des de fora del Market, i l'executem

(més…)

A partir d’Ubuntu 10.04, la barra d’adreces del nautilus, ja no té un botó que ens permetia passa de la barra en mode gràfic a la barra en mode text.

Barra d'adreces nautilus abans de Gnome 2.30

Barra d'adreces nautilus abans de Gnome 2.30

Per tant ja no podem anar a una carpeta indicant manualment la localització amb el teclat. Tampoc hi ha cap opció amagada en els menús. Ho hem de fer amb el ratolí.

Gnome intenta cada cop simplificar més la seva interfície, i això es bo. El problema es que hi ha funcionalitats que mentre no son útils per a tots els usuaris si que ho són per a alguns, que poden trobar-les a faltar.

I es que és cert, que la barra gràfica et permet moure’t d’una manera més intuïtiva (requereix menys interacció per anar a alguns llocs), però tot i així té algunes limitacions com ara:

  • Si vols copiar i enganxar una adreça, ja no ho pots fer.
  • Si vols anar a un directori semblant però per diversos nivells per sota, no ho pots fer ràpidament.
  • Si vols editar manualment una connexió sftp/ftp o similar, ja no ho pots fer des de la línia d’adreces del Nautilus.

Per recuperar aquesta funcionalitat tenim aquestes opcions:

  • Executant Control + L, ens portarà al mode text. Esc ens portarà de nou al mode gràfic.
  • Instal·lar la nova versió de Nautilus Elementary que recupera aquest botó.
  • Executar la comanda que canvia per defecte Nautilus a mode text
Barra d'adreces Nautilus en mode text

Barra d'adreces Nautilus en mode text. Premeu Control + L per a que aparegui.

Si el mode de prémer Control + L no us agrada, podeu instal·lar Nautilus Elementary:

sudo add-apt-repository ppa:am-monkeyd/nautilus-elementary-ppa
sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade
nautilus -q #reiniciar nautilus

Si preferiu canviar-ho sempre per defecte mode text:
gconftool-2 --type=Boolean --set /apps/nautilus/preferences/always_use_location_entry true

Per recuperar el mode gràfic un altre cop:
gconftool-2 --type=Boolean --set /apps/nautilus/preferences/always_use_location_entry false

De totes maneres, sens dubte, la manera més fàcil, és fer servir la combinació de tecles Control + L, i Esc.

I per cert, Ubuntu 10.10 (o la nova versió de Gnome que porta), no soluciona aquesta mancança.



Hui, 28 de setembre de 2010, tenim una de les notícies més importants dels últims anys relacionades amb el programari lliure: una part molt important de la comunitat de l’OpenOffice.org s’escindeix de la branca principal portada per Oracle, amb el suport de Google, l’FSF, Red Hat, Novell, Ubuntu, l’Open Source Initiative i altres entitats i empreses. A més, ja existeix una versió per baixar.

S’ha publicat la nota a Softcatalà, la qual reproduïm íntegra perquè explica fil per randa tot el procés i què passarà amb tot això:

La comunitat de voluntaris que desenvolupa i promou l’OpenOffice.org crea una fundació independent per tal de conduir el creixement del projecte.

Internet, 28 de setembre de 2010 – La comunitat de voluntaris que desenvolupen i promouen l’OpenOffice.org, el programari lliure líder d’ofimàtica, anuncia un important canvi en l’estructura del projecte. Després d’un creixement de deu anys d’èxits amb Sun Microsystems com a fundador i patrocinador principal, el projecte posa en marxa una fundació independent anomenada “The Document Foundation”, per tal de complir la promesa d’independència que està escrita a la carta fundacional.

La Fundació serà la pedra angular d’un nou ecosistema on els individus i les organitzacions poden contribuir i beneficiar-se de la disponibilitat d’una suite d’ofimàtica lliure de veritat. Es generarà una major competència i una més gran capacitat d’elecció pel benefici dels clients i impulsarà la innovació en el mercat de suites d’ofimàtica. A partir d’ara, la comunitat de l’OpenOffice.org es coneixerà com “The Document Foundation”.

Oracle, que va adquirir els actius de l’OpenOffice.org com a resultat de l’adquisició de Sun Microsystems, ha estat convidat a ser membre de la nova Fundació i a donar la marca de la comunitat que ha fet créixer durant els últims deu anys. Tot esperant aquesta decisió, la marca “LibreOffice” ha estat triada per al programari de manera provisional.

The Document Foundation és el resultat d’un esforç col·lectiu pels principals membres independents de l’antiga comunitat OpenOffice.org, incloent diversos membres clau del Consell de la Comunitat. Serà conduït inicialment per un Comitè de Direcció dels desenvolupadors i dels projectes lingüístics nacionals. La Fundació té com a objectiu reduir la barrera d’adopció per part d’usuaris i desenvolupadors, per fer del LibreOffice la suite ofimàtica més accessible.

La Fundació coordinarà i supervisarà el desenvolupament del LibreOffice, que està disponible en versió beta a l’adreça: http://www.libreoffice.org. Els desenvolupadors estan convidats a unir-se al projecte i a col·laborar amb el nou entorn amistós i obert, per donar forma al futur de les suites de productivitat d’oficina juntament amb col·laboradors que tradueixen, proven, documenten, donen suport i promouen el programari.

Parlant en nom del grup de voluntaris, Sophie Gautier -una veterana de la comunitat i l’ex encarregada del projecte de llenguatge de parla francesa- ha declarat: “Creiem que la Fundació és un pas clau per a l’evolució de la suite ofimàtica lliure, ja que allibera el desenvolupament del codi i l’evolució del projecte de les restriccions representades pels interessos comercials d’una sola empresa. Defensors del programari lliure a tot el món tenen l’extraordinària oportunitat d’unir-se al grup de membres fundadors d’avui, per escriure un capítol completament nou en la història del programari lliure “.

El president de la FSF, Richard Stallman va donar la benvinguda a l’alliberament LibreOffice i la seva política declarada de només recomanar el programari lliure. “Estic molt content que la Document Foundation no recomanarà extensions no lliures, ja que són el principal problema de l’actual OpenOffice.org. Espero que els desenvolupadors del LibreOffice i els desenvolupadors d’Oracle seran capaços de cooperar en el desenvolupament del codi”.

“La Fundació dóna suport al document de format obert, i està disposada a treballar amb OASIS per a la propera evolució de la norma ISO”, diu Charles Schulz, membre del Consell de la Comunitat i líder de la Native Lang Confederation. “La Document Foundation posa sobre la taula el punt de vista dels desenvolupadors, col·laboradors i usuaris, i això podria accelerar el procés d’adopció de l’ODF en el govern i en les empreses”.

Chris DiBona, Open Source Programs Manager de Google, Inc, ha comentat: “La creació de la Document Foundation és un gran pas endavant en el foment d’un major desenvolupament de les suites d’oficina de codi obert ja que permet tenir un nivell d’igualtat de condicions per a tots els contribuents, que és fonamental en la creació d’una comunitat àmplia i activa al voltant d’un projecte de programari de codi obert. Google s’enorgulleix de ser partidari de la Document Foundation i participar en el projecte “.

“Visca la LibreOffice”, va dir Guy Lunardi, director de gestió de producte de Novell. “Esperem amb interès treballar amb la Fundació per ajudar a desenvolupar un producte de codi obert que permeti treballar amb documents estàndards. En última instància, preveiem que LibreOffice farà pel mercat de productivitat d’oficina el que Mozilla Firefox ha fet per als navegadors”.

Jan Wildeboer, EMEA Open Source Affairs de Red Hat, ha comentat: “En tot el món, els usuaris, les empreses i els governs s’estan movent cap a les solucions de tecnologia innovadores basades en estàndards oberts i Red Hat es complau a unir-se a aquest esforç.”.

Mark Shuttleworth, fundador i principal accionista de Canonical, els creadors d’Ubuntu, ha declarat: “El programari de productivitat d’oficina és un component crític de l’escriptori de programari lliure, i el Projecte d’Ubuntu es complau en distribuir LibreOffice a les futures versions d’Ubuntu. La Document Foundation i LibreOffice proporcionen als desenvolupadors d’Ubuntu un fòrum eficaç per a la col.laboració per tal de crear una solució eficaç per a l’escriptori en entorns d’oficina”.

“L’Open Source Initiative ha observat una tendència de retorn cap a comunitats obertes de col.laboració per al programari de codi obert”, va dir Simon Phipps, director de l’Open Source Initiative. “Donem la benvinguda a la iniciativa de la Document Foundation i esperem amb interès la innovació que és capaç de conduir una comunitat veritablement oberta reunida al voltant d’un patrimoni comú de programari lliure, en l’esperit del millor programari de codi obert”.

“Acollim amb beneplàcit el projecte LibreOffice a la comunitat del programari lliure ja que creiem que és una gran oportunitat per a ells per enriquir l’experiència d’escriptori lliure.” diu Stormy Peters, directora executiva de la Fundació GNOME. “Amb els anys la comunitat GNOME ha donat suport a l’OpenOffice juntament amb aplicacions del GNOME Office, com ara Gnumeric, Abiword i Gnucash. LibreOffice s’uneix a la comunitat del programari lliure i creiem que els usuaris d’escriptori lliure es beneficiaran d’un ampli conjunt de opcions. ”

Patrick Luby, Enginyer Cap de NeoOffice diu “Estic content de veure una nova fundació independent per a seguir creant una suite d’oficina amb característiques millorades, tot empenyent OpenOffice.org cap a direccions noves i excitants”. Ed Peterlin, visionari en cap de NeoOffice diu “Estic molt content de poder seguir portant excel·lents característiques de LibreOffice a la plataforma Mac. En el futur espero també poder ampliar les nostres eines basades en web per tal de donar suport als usuaris LibreOffice en totes les plataformes”.

Chris Halls, UK Managing Directorde credativ, una consultora independent i una companyia de serveis especialitzada en el desenvolupament, implementació i suport de solucions de codi obert: “Acollim amb beneplàcit la fundació com una oportunitat per a donar un nou enfocament per als contribuents de la comunitat i ens permet moure el projecte endavant tots plegats. En el nostre negoci, donem suport milers d’escriptoris d’oficina en molts entorns diferents. És vital que els comentaris i el codi que podem aportar com a part del nostre dia a dia pugui fluir fàcilment en el projecte “.

“La creació de la Document Foundation està d’acord amb la visió de BrOffice.org, projecte brasiler de la comunitat OpenOffice.org. El nostre país ja compta amb una gran inversió en el format Open Document i les eines de programari complet que suporten, compartim els mateixos valors i objectius, i estem més que feliços de ser part d’ella.”, diu Claudio Filho, president de l’ONG BrOffice.org del Brasil.

Podeu trobar més informació sobre el projecte a la pàgina web de la Document Foundation: http://www.documentfoundation.org

Biografies i fotos dels membres fundadors de la Fundació de documents estan disponibles aquí: http://www.documentfoundation.org/foundation/

Hi ha una pàgina específica per a les persones interessades en contribuir al desenvolupament del codi: http://www.documentfoundation.org/contribution/

La Document Foundation té un compte de Twitter en http://twitter.com/docufoundation i un compte a Identi.ca http://identi.ca/docufoundation

La llista de correu d’anuncis és a: announce+subscribe@documentfoundation.org

La llista de correu de discussions és a: discuss+subscribe@documentfoundation.org

El canal d’IRC és #documentfoundation a irc.freenode.net

La Document Foundation

La Document Foundation és una fundació independent d’autogovern democràtic creada pels principals membres de l’antiga comunitat de OpenOffice.org. Es construeix sobre la base dels deu anys de treball dedicats de la comunitat OpenOffice.org, i ha estat creada en la creença que una fundació independent és el què millor s’ajusta als valors fonamentals d’obertura, transparència i la valoració de les persones segons la seva contribució. Està oberta a qualsevol persona que estigui d’acord amb els nostres valors fonamentals i contribueixi a les nostres activitats, i acull amb satisfacció la participació de les empreses, per exemple, mitjançant el patrocini de les persones a treballar d’igual a igual al costat d’altres col.laboradors en la comunitat.

Ahir, dia 27 de Setembre fa 27 anys, Richard M. Stallman, el pare del programari lliure, anunciaba a Internet el començament del desenvolupament d’un nou sistema operatiu basat amb Unix i totalment lliure.

Gràcies a aquesta decisió avui dia podem gaudir del sistema operatiu GNU, que tot i que encara no està complet, combinat amb el kernel Linux fa una molt bona parella, la finalització del sistema acabarà amb la creació de Hurd (el kernel de GNU).

Sens dubte, aquell 27 de Setembre de 1983 va marcar un abans i un després en la història de la informàtica, i per això cal donar un gran reconeixement a Richard M. Stallman i el seu sistema operatiu, que és diu GNU/Linux (de moment) i no Linux com es sol confondre.

Us deixo aquí el comunicat que va fer:

Free Unix!

Starting this Thanksgiving I am going to write a complete Unix-compatible software system called GNU (for Gnu’s Not Unix), and give it away free(1) to everyone who can use it. Contributions of time, money, programs and equipment are greatly needed.

To begin with, GNU will be a kernel plus all the utilities needed to write and run C programs: editor, shell, C compiler, linker, assembler, and a few other things. After this we will add a text formatter, a YACC, an Empire game, a spreadsheet, and hundreds of other things. We hope to supply, eventually, everything useful that normally comes with a Unix system, and anything else useful, including on-line and hardcopy documentation.

GNU will be able to run Unix programs, but will not be identical to Unix. We will make all improvements that are convenient, based on our experience with other operating systems. In particular, we plan to have longer filenames, file version numbers, a crashproof file system, filename completion perhaps, terminal-independent display support, and eventually a Lisp-based window system through which several Lisp programs and ordinary Unix programs can share a screen. Both C and Lisp will be available as system programming languages. We will have network software based on MIT’s chaosnet protocol, far superior to UUCP. We may also have something compatible with UUCP.

Moltes felicitats GNU!

Així ho anuncien a WordPress.com, i no és broma. Sembla que Microsoft ha preferit fer servir una plataforma consolidada i lliure abans que desenvolupar una de pròpia o privativa per als seus blocs.

De fet, sembla que WordPress ja és la plataforma per defecte per als usuaris de Windows Live Spaces. Els desenvolupadors de WordPress han treballat amb Microsoft per tal de crear un senzill servei de migració dels Spaces (amb articles, comentaris i fotos) a WordPress.com.

Ara s’inicia un procés que durarà 6 mesos durant el qual els usuaris tindrà l’opció de migrar els seus blocs a WordPress.com.  A més, els usuaris nous de Windows Live seran adreçats a WordPress.com quan vulguen crear un bloc nou. Una gran notícia, sense cap mena de dubte.

Això probablement suposarà un augment dels ingressos per a AUTOMATTIC, la companyia que hi ha darrere de WordPress.com i que publica puntualment les noves versions de WordPress de les que tots gaudim.

L’equip d’AUTOMATTIC mostra la seua alegria per aquesta elecció de Microsoft, com no podia ser menys. Podeu esbrinar-ne una mica més sobre aquesta migració al bloc de Windows Live.

Iniciem la setmana amb una nova enquesta per a tots aquells que tinguen un Smartphone: quin sistema operatiu porta?

Les estadístiques d’smartphones mostren que durant els darrers anys Symbian ha estat el sistema operatiu dominant. No obstant, ara és qüestió de mesos que l’iPhone i l’Android li treguen aquesta posició.

Tot apunta que l’Android serà el sistema que finalment acabarà dominant el mercat: al maig les vendes de telèfons amb l’Android van superar les de l’iPhone als EUA. I ja s’ha convertit en el segon en nombre de vendes.

Quin sistema operatiu té el vostre telèfon mòbil intel·ligent?

[poll id=42]

No sé quants de vosaltres tindreu un mòbil amb l’Android, jo tinc el Nexus One i estic força satisfet. He d’admetre que malgrat m’agrada força, la gran majoria d’aplicacions del Market inclouen publicitat, i això és una cosa a la qual no he estat acostumat (a l’Ubuntu cap aplicació no inclou publicitat).

Bé, la qüestió és que fa un parell de dies vaig descobrir una aplicació molt útil que vull compartir amb aquells qui tingueu l’Android: la Zedge Ringtones & Wallpapers. Bàsicament és una aplicació que ens permet accedir fàcilment a una base de dades de fons i tons adaptats a l’Android i que podem baixar i activar en molts pocs «tocs» (amb el ratolí fem clic i amb els dits «toquem»).

L’he estat provant i realment és un gust poder instal·lar fons i tons amb aquesta aplicació. Té publicitat incrustada, així que té la mateixa pega que moltes de les aplicacions del Market, però poc en podem fer. Gaudiu-la!