El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: setembre 2009

Presentació

En aquest screencast mostro un exemple senzill de configuració del plasma de KDE4.3

  1. Barra lateral superior
  2. Barra de tasques
  3. Tauler d’estris
  4. Fons escriptori i estil plasma

NOTA:: Visualització HDD, Pantalla sencera

Música utilitzada

Creador:http://www.kompoz.com/compose-collaborate/profile.member?userName=Darkangel
Descarrega de:http://www.kompoz.com/compose-collaborate/home.project?projectId=12371
Descarrega de:http://www.kompoz.com/compose-collaborate/home.project?projectId=12405
Llicencia: Creative Commons Attribution-Noncommercial 3.0 License
Nom cançó: Angels and Demons
Nom cançó: A way of love

No cal ser un expert per deduir que, després de la captura que vaig posar l’altre dia, m’agraden els escriptoris més foscos que lluminosos. Això és degut sobretot al temps que passe davant de l’ordinador i, per què no dir-ho, la primera cosa que faig al matí és engegar l’ordinador i els ulls no estan per a fons blancs (per no parlar que cada cop que òbric el Firefox em quede cec, encara que siga al migdia).

Continuant amb el tema general del meu escriptori, avui us comentaré ràpidament quin és el fons que faig servir, el tema gtk, així com les icones. El tema GTK és el Nodoka Dust, la millora en els botons és important ja que es veuen molt més elegants. Mireu:

Dust

dust-botons

Nodoka

nodoka-botons

Dust

dust-openoffice

Nodoka

nodoka-openoffice

Avui hem estrenat el logotip del nostre col·lectiu aplicant-lo a la pàgina web.

El nou símbol d’Alliberats.cat s’inspira en certs atributs de la naturalesa i és una interpretació del planeta Terra més la inscripció de la nostra inicial. La lletra que s’ha utilitzat, com no, és lliure (Nimbus Sans L), i conforma el nom del nostre col·lectiu.

També hem aprofitat per actualitzar la denominació de la nostra web, passant a ser “Un mitjà pràctic i d’opinió en clau GNU”.

marca-alliberats

Avui ha sortit la versió 2.28 de GNOME, un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb KDE. Aquesta versió de GNOME és la que vindrà ja de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions.Logo de GNOME

És més, les versions de prova de Ubuntu 9.10, per exemple, ja porten instal·lada la versió de desenvolupament de GNOME 2.28, o sigui que totes les millores que porti aquesta nova versió de GNOME les veurem implementades quan actualitzem a Karmic Koala (o a la nova versió de la nostra distribució). Cal saber que GNOME no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el gestor de correu Evolution, tots els anomenats GNOME Games, el Nautilus, el client de conferència Ekiga i uns quants més.

Algunes de les novetats que hi trobarem seran les següents:

  • S’ha afegit noves utilitats al Cheese, com ara la possibilitat de fer una ràfega de fotografies, o modificar paràmetres com la brillantor i el contrast amb que es prenen les fotografies. A més, tindrà algunes modificacions encaminades a millorar la seva visualització en Netbooks.
  • La gestió de Bluetooth ara es portarà de forma oficial des del projecte GNOME a través del GnomeBluetooth. Es millorarà la integració dels auriculars Bluetooth amb PulseAudio i es millorarà l’accés a Internet a través de telèfons mòbils.
  • El programa per a visualitzar PDFs, l’Evince, permetrà fer anotacions (de moment, només de tipus text) a sobre dels documents que estiguem visualitzant.
  • S’ha millorat l’administració d’energia. En concret, per a ordinadors amb més d’una bateria.
  • Per al reproductor multimèdia Totem, s’ha millorat la velocitat del Plugin de Youtube, i s’ha afegit algunes funcionalitats com la navegació pels menús de DVD i la possibilitat de reemprendre la reproducció d’un vídeo a partir del punt on s’estava quan es va tancar per últim cop.
  • S’ha fet moltíssimes millores a l’Empathy. Recordem que, en les noves versions d’Ubuntu, Empathy serà el client de missatgeria instantània que s’instal·larà en les properes versions d’Ubuntu, en detriment de Pidgin.

I hi ha moltes millores més. Si voleu la llista completa de novetats, us recomano que llegiu les notes de la versió.

Podeu veure el procés complet que ha portat fins a la versió 2.28 al seu calendari de llençament.

Fa un parell de dies podem veure el següent vídeo a la xarxa on es mostra com l’Ubuntu Karmic arrenca en 5 segons (des que es tria l’opció al Grub fins que apareix la finestra d’entrada per a usuaris):

Cal dir que per a que el gnome arrenque del tot calen 5-10 segons més (com a mínim la primera volta). Windows 7, que ja s’està presentant en societat, sembla que arrencarà en 20 segons. Sembla que la línia d’augment del rendiment amb els mateixos recursos està sent per fi una línia d’avenç, tot i que el mateix Linus Torvalds diu que el nucli Linux s’ha engreixat una mica

Hui s’ha pogut llegir en diferents blocs (i jo mateix ho he pogut comprovar) un seriòs forat de seguretat que el Pidgin té (si és que li podem dir realment “forat de seguretat”). Resulta que el Pidgin desa les nostres contrasenyes en text pla, sense cap tipus de codificació. Què vol dir això?, que qualsevol tinga accés al fitxer accounts.xml que es troba a la carpeta oculta .purple del vostre directori d’usuari al /home, podrà veure tal qual quina és la contrasenya associada al compte que teniu actiu amb Pidgin (en la major part dels casos podem parlar de gent que fa servir gmail o hotmail i per tant el seu compte de correu podria veure’s amenaçat).

Comproveu-ho vosaltres mateixos, aneu a la carpeta .purple:

cd ~/.purple/
nano accounts.xml

Allà podreu veure el vostre nom d’usuari i després la contrasenya (entre les etiquetes password). Això és un problema realment greu i l’única solució per ara sembla que serà passar-nos a l’empathy directament (que és el que serà el client per defecte a moltes distribucions a partir dels propers mesos).

La qüestió és que això porta probablement anys sent així (i sembla que alguns en tenien coneixement). Amb el Windows passa el mateix, el fitxer accounts.xml pot trobar-se a:

C:/Documents and Settings/nombre_usuario/Datos de programa/.purple/accounts.xml

De fet, sembla que existeix una explicació pròpia dels desenvolupadors de Pidgin i els mateixos defenen que fins i tot programes com el Google Talk o Windows Live Messenger no proveeixen cap tipus de seguretat amb les contrasenyes. Bàsicament diuen que és més segur fer servir això perquè així l’usuari anirà amb més cura a l’hora de treballar amb les seues contrasenyes.

Llavors, podem dir o no que és un forat de seguretat?. Segons els desenvolupadors, no.

armDe la mateixa forma que VIA, ARM també col·laborava amb el nucli Linux des de fa temps, però han decidit treballar-hi encara més estretament.
Arm és un fabricant de processadors de baix consum per a tot tipus d’aparells, alguns mòbils actuals porten processadors de ARM, així com alguns netbooks. Són aparells de poca potència, que en realitat és molta si es compara amb el seu baixísim consum. Anlguns d’aquest aparells es dissenyen per a funcionar amb un nucli Linux, així que és provable que en surtin més aprofitant aquesta aliança. De fet ja està planejada tota una línia nova de netbooks.

Espero que totes aquestes adhesions a la Linux foundation millori progressivament l’acceptació de Linux entre els fabricants de hardware, especialment de perifèrics, una cosa que actualment encara falta una mica.

(més…)

Una de les coses que més m’agrada al meu escriptori GNU/Linux és que la majoria d’aplicacions té la possibilitat d’activar ginys o connectors que augmenten les possibilitats dels mateixos o afegeixen funcionalitat general de l’escriptori. De ginys hi ha molts, cadascú ha de saber quins són útils i quins no segons les seues preferències.

Al Rythmbox podem activar un grapat de connectors que per defecte ja es troben instal·lats. Els podem trobar al menú Edita > Connectors, de forma que s’obrirà una finestra on tindrem la llista de connectors disponibles:

connectors-rhytm

Per exemple, un dels que per defecte he d’activar és el de reproductors portables – MTP (el meu és marca Sony). També m’agrada activar el connector de Lletra de la cançó. Una vegada activat aquest últim, mitjançant el menú Visualitza > Lletra de la cançó podrem veure les lletres de les cançons (gairebé hi són totes).

Una de les extensions que més m’agrada, però, no és per defecte al Rythmbox i cal instal·lar-la manualment, així que aprofitarem per veure com s’instal·la un nou connector. El procés és senzill, si no existeixen el dos següents directoris, els crearem (millor fer-ho per consola):

mkdir -p $HOME/.gnome2/rhythmbox/
mkdir -p $HOME/.gnome2/rhythmbox/plugins/

Després podem baixar el connector Desktop Art des d’ací. I només cal descomprimir-lo a dins de la carpeta plugins que acabem de crear. En reiciniar el Rhythmbox i obrir la finestra del connector podrem comprovar que ja està instal·lat i podrem activar-lo. Amb Desktop Art podrem veure en tot moment quina peça s’està reproduint i, si passem el punter per sobre, podrem aturar la reproducció o passar a la següent o anterior cançó, l’única pega és que necessita compiz (si vosaltres no ho teniu activat, pregunteu als comentaris i us explicaré un truc per poder activar-lo).

desktop-art

Podeu trobar molts connectors per al Rhythmbox a diferents pàgines: a la pàgina oficial o connectors fets per altres usuaris. Hi ha alguns que semblen interessants com un connector que atura la reproducció quan l’Skype està en funcionament o un altre que permet escoltar directament música des dels vídeos del youtube.

Molts cops es poden llegir notícies sobre que una companyia ha decidit migrar a GNU/Linux des de Windows. El que no és tan usual és el que està passant a IBM: amb una plantilla que supera els 300.000 treballadors arreu del món, s’ha decidit que a partir d’ara es farà servir sempre IBM Lotus Symphony, el fork d’IBM de l’OpenOffice.org.

Bàsicament s’està requerint la gent per què no faça servir mai més la suite ofimàtica Microsoft Office. La decisió és realment natural: si Lotus Symphony ja ha arribat a un punt al qual pot fer el mateix paper que feia la suite de Microsoft, llavors és hora de canviar i fer servir la pròpia (no com els de Microsoft, que tot i tenir el Windows Server, fan servir Red Hat i altres sistemes lliures als seus servidors).

Aquest canvi a IBM s’haurà de fer en els pròxims… 10 dies. Efectivament, res de períodes d’assimilació: es fa el canvi radical i tots endavant. Moltes vegades és la millor solució. Suposarà aquesta decisió un canvi real de tendència i podrà veure’s realment amenaçat el regnat de Microsoft Office?. No ho sabem, caldrà veure com IBM ven la seua suite ofimàtica.

El mètode que explicaré avui és força més complet que l’anterior i, apart de tenir una millor integració amb Nautilus, ens permetrà escollir sobre quin tipus de fitxers volem poder utilitzar el nostre script o, fins i tot, que l’acció realitzada sobre cada tipus de fitxer a què l’assignem sigui diferent.

Per a poder-lo utilitzar, ens hem d’instal·lar el paquet “nautilus-actions”. Ho podem fer des de Synaptic o des d’un terminal, executant l’ordre següent:

sudo apt-get install nautilus-actions

Abans d’obrir el programa hem de crear el nostre script.  Per a posar un exemple, jo he creat l’script extreu_audio.sh, que extreu, tal i com ens va explicar fa un temps el Guillem, el so de qualsevol vídeo. L’he desat al directori /home/el_meu/usuari/bin del meu ordinador, tot i que el podria haver desat a qualsevol directori, i li he donat permisos d’execució. Un cop creat el nostre script, podem executar el programa que acabem d’instal·lar des del menú “Sistema>Preferències>Configuració de les accions del Nautilus”.

Pantalla principal del Nautilus-actions

Pantalla principal del Nautilus-actions

Si premem “Afegeix” podrem configurar un nou element del menú contextual del Nautilus. En la primera pantalla que ens trobem, podrem configurar com es dirà aquest element de menú, què ha d’aparèixer a la barra d’estat i quina icona es mostrarà.

Descripció de la nova opció de menú

Descripció de la nova opció de menú

A l’apartat de perfils és on es configura les accions que fa aquest element de menú. Podem crear més d’un perfil si, per exemple, cada tipus de fitxer ha d’executar una comanda diferent per a obtenir el resultat desitjat. En el nostre cas, el ffmpeg utilitza la mateixa comanda per a extreure el so de qualsevol tipus de fitxer, o sigui que només utilitzarem el perfil Main que ja hi ha creat. L’editem per tal configurar què ha de fer.

Configuració de l'acció

Configuració de l'acció

A la pestanya “Acció” li direm on està el nostre script, i quins paràmetres li passem (us recomano prémer el botó “Llegenda” per saber tots els paràmetres que tenim disponibles). A la pestanya “Condicions” és on li indiquem per a quins tipus de fitxer volem que estigui disponible la nostra opció de menú i altres aspectes interessants. Quan ho tinguem tot configurat, acceptem els canvis. No veurem la nova opció directament en el Nautilus fins que no tanquem totes les finestres i les tornem a obrir. Quan ho hàgim fet, si fem clic amb el botó dret del ratolí sobre algun dels fitxers dels tipus configurats en la nostra acció hi veurem la nova opció, que podrem executar directament.

Nautilus amb la nova opció de menú

Nautilus amb la nova opció de menú

Com veieu, tot i que el procés per a configurar la nostra acció per tal que estigui integrada amb el Nautilus sigui una mica més llarga amb Nautilus-actions, també podem jugar molt més amb ell, perquè ens permet decidir per a quins tipus de fitxer estarà disponible la nostra acció, configurar diferents accions depenent del tipus de fitxer, o simplement tenir una icona al costat del nom de la nostra acció.