El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: juny 2009

Speed Dial, un gran complement pel Firefox

Segurament molts de vosaltres utilitza els complements per a millorar les prestacions del Firefox. Dels que jo utilitzo (que en són uns quants) el meu favorit és l’Speed Dial. Amb aquest complement, tindrem al nostre abast de forma molt senzilla les pàgines que visitem més habitualment.

Per instal·lar el complement, hem d’anar a la seva pàgina com a complement del Firefox i fer clic al botó “Afegir-lo al Firefox”. Ens demanarà que confirmem que el volem instal·lar i en pocs segons ja el tindrem. Per acabar la seva instal·lació, hem de reiniciar el Firefox. Com a comentari, aquest complement també està disponible en Ubuntu des de Synaptic, però es tracta d’una versió força antiga i, a més, personalment prefereixo instal·lar els complements des del Firefox mateix.

Per mitjà d’aquest complement, tindrem disponibles de forma gràfica les pàgines que més ens interessin, com podeu veure a la imatge següent:

Speed Dial

Speed Dial

L’Speed Dial ens permet organitzar aquesta pantalla com més ens agradi. Jo utilitzo una distribució de tres files i quatre columnes en les pantalles “normals” i de dues files i tres columnes en el Netbook. En aquest últim cas, a més, tinc dos grups de marcadors, arribant d’aquesta manera també als 12 “dials”. A més, automàticament ens activa les dreceres “Ctrl+1” per a obrir el “dial” número 1, “Ctrl+2” per al número 2, etc. Això el fa molt àgil d’utilitzar.

Per configurar l’organització dels marcadors i moltes altres opcions, hem d’anar a l’administrador de complements del Firefox (“Eines>Complements”), seleccionar l’Speed Dial i fer clic a “Preferències”. A la pestanya “Predeterminat” podrem indicar les files i columnes de l’Speed Dial.

Una altra opció que recomano és fer que l’Speed Dial sigui la pàgina que es vegi quan engegueu el Firefox i quan obriu una pestanya o finestra nova. Això es fa des de la mateixa pantalla de configuració, a la pestanya “Principal”, activant les opcions “Carrega en una nova finestra en blanc” i “Carrega en una nova pestanya en blanc”. Per últim, anem a les preferències del Firefox (“Edita>Preferències”) i a la pestanya “Principal” i li indiquem que “Quan s’iniciï el Firefox:” mostri una pàgina en blanc (que, tal i com hem configurat, realment obrirà la pàgina de l’Speed Dial).

Pantalla de configuració de l'Speed Dial

Pantalla de configuració de l'Speed Dial

Encara falta saber com afegir els “dials”. La manera més senzilla és anar al panell de configuració de l’Speed Dial on ja hem estat abans i, a la pestanya “Principal” activem les opcions “Menú contextual a l’àrea de navegació” i “Menú contextual a les pestanyes”. Així, quan anem a una pàgina que vulguem assignar a algun “dial”, fem clic amb el botó dret del ratolí al fons o a la seva pestanya i veurem l’opció “Estableix com a Speed Dial” per assignar-lo al número que ens interessi. A partir d’ara, ja el veurem a la pàgina de l’Speed Dial, i hi podrem accedir directament amb el “Ctrl+nn” corresponent.

A més, aquest impressionant complement va ser programat (i segueix sent actualitzat) per un gironí, Josep del Río, que el 2006 va ser premiat per la fundació Mozilla per considerar un altre complement seu (Firefox Showcase) com al que millor utilitzava les funcions del Firefox.

Nova versió de CrossOver Office, ja es pot instal·lar IE7

Ahir es va publicar una nova versió de CrossOver Office, la versió 8, per a Mac i GNU/Linux. Una de les principals novetats d’aquesta versió és la inclusió per al suport d’Internet Explorer 7 (que es pot instal·lar amb dos clics) i també per a Quicken 2009.

Comenten a l’anunci oficial que CrossOver 8 ha millorat molt des de les darreres versions: s’han corregit molts errors i s’ha millorat molt el suport de les aplicacions Windows, que ara treballen millor. Entre les novetats, cal destacar:

  • Les noves aplicacions suportades: Quicken 2009, Internet Explorer 7 i Photoshop CS2
  • Millorat el suport de MS Office 2003 (ara es permet la instal·lació de paquets de llengua, per exemple)
  • També es permet instal·lar els Service Packs de MS Office 2007
  • Millora en el funcionament de Quicktime 7, Acrobat 5, 6 i 7, Framemaker i d’altres
  • S’han creat paquets precompilats per a diferents distribucions (ara detecten automàticament la nostra distro i es proposa un paquet per baixar)

Recordeu que CrossOver Office és un programa de pagament que permet fer servir una versió de prova durant 30 dies. Com podeu veure a la captura, l’IE7 funciona, tot i que la interfície no es veu molt bé (em sembla que això és perquè no es troba instal·lat el tema concret).

ie7-cross

Els amics de l'Internet Explorer 6

Estava navegant per bitscatalans i m’he trobat una tira còmica molt bona sobre l’Internet Explorer 6 i els problemes que està tenint darrerament amb els seus amics (sembla que ja no volen jugar amb ell ni compartir res a la xarxa, ni tan sols l’IE7 el vol veure). La versió original és en anglès, però l’he traduït…

IE6_amics

Impressora multifunció Epson SX105 (i altres models) a GNU/Linux

Aquest cap de setmana m’he comprat una impressora multifunció Epson SX105. El meu ordinador amb Ubuntu 9.04 me la detectava correctament, però a l’hora d’escanejar em donava un problema d’accés al dispositiu. Després de buscar una estona, he vist que la mateixa Epson ha creat els drivers de la impressora per a GNU/Linux (cosa que m’ha sorprès molt gratament), i en aquesta anotació explicaré com intal·lar-los. A més, ho explicaré de manera que pugui servir a qui tingui algun altre model d’impressora Epson.

Epson té tots els drivers per a GNU/Linux dels seus dispositius a través d’Avasys. Podeu trobar els drivers en un d’aquests quatre apartats:

En el meu cas, per a la Epson SX105 he anat a l’enllaç de Mutlifunció. Aquí, cal trobar el model concret. El meu no hi era, però hi havia el de la Epson SX100, que és de la mateixa família. L’he seleccionat i he omplert el qüestionari que hi ha a sota (on demanen quina distribució tenim, la seva versió, i alguna informació més) i, un cop acceptat, s’arriba a la pàgina de descàrrega (ull, aquesta ja només és vàlida per a certs models d’Epson). D’aquí ens hem de baixar dos drivers, un per a la seva utilització com a impressora i un altre per la seva utilització com a Scanner. Tot i que la part d’impressió ja m’havia funcionat correctament, he preferit de tota manera instal·lar els drivers d’Epson. O sigui que, anem a pams:

Drivers d’impressió

Són els fitxers que hi ha enllaçats com a “pips-snx100-*.tgz”. Hem de localitzar els drivers corresponents (o els més semblants) a la nostra distribució (i la seva versió). Si la nostra distribució no és cap de les indicades (ni derivada d’elles) sempre ens podem acabar baixant el codi font i compilar-lo. En el meu cas, he agafat els drivers per a Ubuntu 8.10 (no hi havia els d’Ubuntu 9.04, però els de 8.10 m’han funcionat). El problema que hi ha (tant amb Ubuntu com amb les altres distribucions) és que els fitxers són amb extensió “tgz”, però per això tenim la comanda Alien, de la qual ja vam parlar. Amb l’Alien instal·lat, podem transformar el fitxer “tgz” en fitxer “deb”. Des d’un terminal, anem al directori on tenim el fitxer “tgz” i, per facilitar-nos la feina, el renombrem com a “pips.tgz”. Des del mateix terminal, transformem aquest fitxer en “deb”:

sudo alien pips.tgz

Ara ja podem instal·lar el fitxer obtingut:

sudo dpkg -i pips*.deb

Si la nostra distribució requereix fitxers “rpm”, amb el mateix Alien podem fer la transformació:

sudo alien -r pips.tgz

En aquest cas, instal·larem el fitxer “rpm” amb la comanda adient per a la nostra distribució (yum, rpm, rpmi, etc.).

Drivers d’scanner

Són els fitxers que hi ha enllaçats com a “iscan-*” al final de la pàgina. En aquest cas sí que tenim els fitxers ja en format “deb” o “rpm”. No sé per què no era així en els drivers d’impressió… De tota manera, això ens facilita una mica la feina. Ens hem de descarregar el fitxer corresponent a la nostra distribució i arquitectura d’ordinador (32 bits o 64 bits). En el meu cas, m’he baixat el de 32 bits que indicava “for Ubuntu 8.10 or later” i l’he instal·lat amb la següent comanda:

sudo dpkg -i iscan-*.deb

Apart dels drivers, amb això ens instal·la un programa d’escaneig (iScan) que he trobat més senzill d’utilitzar que l’Xsane, per bé que amb moltes menys opcions. El tindrem disponible a “Aplicacions>Gràfics>Image Scan!”, i també directament des d’una opció del Gimp (“Fitxer>Crea>Scanning (iscan)…”).

I amb tots dos drivers instal·lats, ja tenim la nostra impressora multifunció Epson preparada per al que li demanem.

Firefox 3.5 suposa una esperança per als formats lliures

La versió preview release que s’ha publicat recentment del Firefox 3.5 està mostrant unes característiques molt interessant quant a la visualització de vídeos en línia, i no estem parlant dels vídeos fets amb flash i que requereixen aquest reproductor per poder funcionar.

Per exemple, Firefox 3.5 podrà canviar la mida dels vídeos de forma suau a una pàgina web (veieu el vídeo). Però la part interessant és que aquests vídeos estaran en format OGG: el format lliure que des de l’FSF tracten de promoure i que, tot i que és un format suficientment estable, encara no ha tingut èxit.

Però amb Firefox incloent aquest suport i les característiques associades, és molt possible que la situació dels formats lliures millore: encara no està clar si podran fer la competència al format flash d’Adobe. El que sembla clar és que l’adopció de formats lliures de vídeo a la xarxa permetrà molta més innovació que no pas amb Flash.

La característica del canvi suau de la mida dels vídeos és una de moltes que es poden implementar, actualment existeixen uns quants projectes tractant d’unificar el tema de visualització de continguts multimèdia a la xarxa. Els formats oberts poden suposar un punt d’inflexió en el domni de Flash, i el suport de Firefox és una gran ajuda.

YACReader, lector de còmics per a GNU/Linux

YACReader és un lector de còmics multiplataforma que està programa en Q4 i que té suport per a molts tipus diferents de formats de fitxers. Existeixen alguns programes que també funcionen com a lector de comics a GNU/Linux (per exemple, Comix), però YACReader té una cosa “especial”.

Bàsicament és que YACReader té la característica coneguda com a Coverflow (el mateix efecte que podem veure a l’iTunes o al Songbird amb les portades dels àlbums). Així, es pot navegar entre els diferents fulls del còmic de forma ràpida i còmoda.

Si ja teniu qt4 instal·lat al vostre sistema, només cal descarregar el fitxer tar.gz, descomprimir-lo i executar-lo (podeu fer doble clic sobre el fitxer YACReader que es trobarà a la carpeta descomprimida o bé executar-lo des d’un terminal:

$ ./YACReader &

Lost

Lost

Problemes amb l'ubuntu 9.04 i el totem o el vlc reproduint videos flash

Finalment m’he decidit a actualitzar-me al nou ubuntu 9.04 jaunty jackalope, i com no, els problemes assossiats a aquesta actualitzación han vingut sense fer-se esperar.

El problema ha vingut quan intentava veure els videos que tinc baixats del youtube. Resulta que el reproductor multimèdia per defecte del gnome, el totem, se’m tancava de cop sense poder veure ni escoltar els videoclips.

Quan intentava veure el video cridan-lo des de la consola, per exemple:

$ totem la-terra-es-plana.flv

m’apareixia aquest error:

/var/lib/python-support/python2.6/gdata/tlslite/utils/cryptomath.py:9: DeprecationWarning: the sha module is deprecated; use the hashlib module instead
import sha
The program 'totem' received an X Window System error.
This probably reflects a bug in the program.
The error was 'BadAlloc (insufficient resources for operation)'.
(Details: serial 91 error_code 11 request_code 132 minor_code 19)
(Note to programmers: normally, X errors are reported asynchronously;
that is, you will receive the error a while after causing it.
To debug your program, run it with the --sync command line
option to change this behavior. You can then get a meaningful
backtrace from your debugger if you break on the gdk_x_error() function.)

Investigant una mica pel goole, he trobat la solució. Resulta que el nou controlador gràfic dels que usem una targèta gràfica d’intel té un problema en la nova versió 2.6 que porta per defecte la nova versió de l’ubuntu. Per solucionar aquest problema només cal tornar a la versió 2.4 que duia l’anterior versió de l’ubuntu. Ho farem de la següent manera.

Per mirar si utilitzem una targeta gràfica d’intel escriurem en una terminal

lspci -nn | grep VGA

Si ens surt Intel, aquest és el problema. Ara obrim el fitxer

sudo gedit /etc/apt/sources.list

I hi afegim aquestes tres linies al final de tot

#xserver-xorg-video-intel-2.4 downgrade des de la 2.6
deb http://ppa.launchpad.net/siretart/ppa/ubuntu jaunty main
deb-src http://ppa.launchpad.net/siretart/ppa/ubuntu jaunty main

Afegim la clau GPG

sudo apt-key adv --recv-keys --keyserver keyserver.ubuntu.com 0xce90d8983e731f79

Actualitzem els repositoris i instal·lem la versió més antiga del driver de la targeta gràfica

sudo apt-get update && sudo apt-get install xserver-xorg-video-intel-2.4

Ara reiniciem l’ordinador

sudo reboot

Cal afegir que si això no ens funcionés, només cal treure les tres línies afegies anteriorment i executar la següent ordre per tornar a l’estat anterior

sudo apt-get update && sudo apt-get install xserver-xorg-video-intel

Referències

Convertir les nostres particions d'ext3 a ext4

Alguns de nosaltres, potser tenim instal·lada una distribució de GNU/Linux amb una versió prou nova que ja té suport per als sistemes de fitxers ext4 (per exemple, Ubuntu 9.04 Jaunty Jackalope, Fedora 11 Leonidas), però els nostres sistemes de fitxers encara són ext3. Això pot ser degut a que hem fet una actualització a partir d’una versió més antiga que encara no tenia suport per a ext4, o a que, quan ens vam instal·lar la nova versió, vam preferir el sistema ext3 (potser perquè havíem llegit que hi havia problemes amb ext4). Realment això últim era un problema provocat per la manera com certes aplicacions escrivien les dades, i no del sistema ext4 en sí.

Després d’estar provant durant força temps l’ext4 en un ordinador i no trobar-me amb cap tipus de problema (ans al contrari, el rendiment és força més alt que el d’ext3) he decidit fer la conversió de les particions del meu altre ordinador de ext3 a ext4. Cal recordar que, com he comentat abans, això només es pot fer si la versió que utilitzeu de la vostra distribució ja té suport per a aquest tipus de sistema de fitxers (per exemple, jo utilitzo Ubuntu 9.04). He de dir que, només amb aquest canvi, m’ha baixat un 10% el temps d’arrancada. No és molt, però no està malament, oi? 🙂

Per a fer el canvi, he partit de les instruccions que vaig llegir fa unes setmanes al blog del Josep Sánchez. L’únic que necessitarem és un LiveCD d’alguna distribució que tingui suport per a ext4 (Ubuntu 9.04, Fedora 11, etc.). Jo he utilitzat el d’Ubuntu 9.04.

El primer que cal fer, com sempre que toquem parts delicades del nostre sistema, és una còpia de seguretat de les dades que per a nosaltres siguin imporants (documents, fotografies, etc.). Després, ens hem de llistar les particions ext3 que tenim. Hi ha diverses maneres de fer-ho, però jo les he llistat des d’un terminal, havent arrancat l’ordinador de manera normal (és a dir, de moment no l’he arrancat amb el LiveCD):

grep ext /etc/mtab

En el meu cas, tinc dues particions amb ext3, com podem comprovar en el resultat que m’ha donat la comanda anterior:

/dev/sda1 /   ext3   rw,relatime,errors=remount-ro   0   0
/dev/sda6 /home   ext3   rw,relatime   0   0

Ara sí, ja podem començar a aplicar el canvi. Jo ho he fet partició a partició. És a dir, primer he transformat una partició, i he arrancat el sistema per veure si anava bé. Després, una altra partició i a comprovar. També podria haver transformat totes les particions alhora, però he preferit anar pas a pas. Ara sí, engeguem l’ordinador amb el LiveCD. Per a convertir la partició que ens interessa d’ext3 a ext4 hem d’obrir un terminal des del LiveCD i executar la comanda següent:

sudo tune2fs -O extents,uninit_bg,dir_index /dev/xxxx

En aquest cas, “/dev/xxxx” és la partició que volem transformar. La comanda s’executa molt ràpid, i acaba avisant-nos que hauríem de fer una comprovació de la partició, perquè és probable que hagin quedat alguns errors. Li fem cas, i executem el següent:

sudo fsck -pDf /dev/xxxx

Aquesta comanda ens donarà uns missatges avisant-nos que ha arreglat alguns grups descriptors. Ja tenim una partició passada a ext4. 🙂  Per acabar, haurem de modificar el fitxer “fstab” del nostre ordinador per tal que monti aquesta partició ja amb el nou format. Sense sortir del LiveCD, executem les comandes següents:

sudo mkdir /media/temp
sudo mount -t ext4 /dev/yyyy /media/temp

En aquest cas, “/dev/yyyy” és la partició que en el nostre ordinador muntada a “/” (en el meu cas, /dev/sda1). A més, hem de tenir en compte que, si aquesta partició encara no l’hem transformada a ext4, haurem de posar “-t ext3”. Un cop muntada, editem el fitxer “fstab”:

cd /media/temp/etc
sudo gedit fstab

A la línia on hi ha la referència a la partició que acabem de transformar, cal canviar “ext3” per “ext4”. Ja de pas, segurament la mateixa partició tindrà l’opció “relatime”, i si ens interessa la podem canviar per “noatime”. Amb aquest canvi, el sistema no es guardarà registre de l’últim cop que s’ha accedit a un fitxer (sí que es guardarà la última data de modificació, clar), i encara millorarà una mica més el rendiment. Desem els canvis al fitxer fstab, i ja podem reiniciar l’ordinador. En tornar-se a engegar, tindrem ja una de les particions convertida a ext4. Si ho veiem bé, podem repetir les mateixes instruccions per a convertir les altres particions que tinguem amb ext3.

Recull – 13/6/2009

Bé, ja som novament a dissabte 13 de juny, ja arriba la caloreta, la platja la calor i la xafugor. L’actualitat del programari lliure és manté prou interessant i al llarg d’aquesta setmana hi ha moltes coses de les que no hem parlat:

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.