El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: juny 2009

Per a tots aquells que a vegades volem passar una estona divertida alhora que utilitzem la matèria gris (o la poca que tenim 🙂 ), a GNU/Linux trobem Gbrainy. Aquest joc conté una sèrie de proves que ens aniran ajudant a exercitar la lògica, la memòria, o simplement, a passar una bona estona.

El joc es troba disponible en la majoria de distribucions importants. Per exemple, es pot instal·lar a Ubuntu directament des de Synaptic, o des d’un terminal, executant la comanda següent:

sudo apt-get install gbrainy

Quan el tinguem instal·lat, el podem executar des del menú “Aplicacions>Jocs>gbrainy”. La pantalla principal del joc és la següent:

Pantalla d'inici del Gbrainy

Pantalla d'inici del Gbrainy

Com veiem, les proves estan dividides en tres categories: Trencaclosques lògics, càlcul mental i entrenadors de memòria. Podem fer una partida que només contingui jocs d’alguna de les tres categories, o de manera que ens vagin sortint proves de les tres barrejades. L’objectiu del joc és força clar: resoldre el màxim de preguntes en el mínim temps.

Pantalla de joc del Gbrainy

Pantalla de joc del Gbrainy

El joc té l’al·licient que ha estat programat per un català, en Jordi Mas que, entre altres coses, també és membre fundador de Softcatalà.

La versió que ve amb Ubuntu Jaunty és la 1.0.1, però la darrera versió és la 1.1.0 (que ja vindrà amb Ubuntu Karmic Koala). Podeu instal·lar-vos aquesta darrera versió a Ubuntu Jaunty baixant primer el fitxer .deb corresponent. Podeu fer-ho des d’un terminal:

wget http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/pool/universe/g/gbrainy/gbrainy_1.10-1_all.deb

I després, cal instal·lar el fitxer acabat de baixar:

sudo dpkg -i gbrainy_1.10-1_all.deb

Podeu veure les novetats de la versió 1.1 a la l’apunt on s’anunciava el seu alliberament.

Aquesta setmana ens han explicat a Linux und Ich que hi ha a la xarxa un nou manga que tracta sobre Ubuntu. Es diu Ubunchu, i ja hi ha disponibles els dos primers episodis.

Segon episodi d'Ubunchu

Segon episodi d'Ubunchu

Podeu baixar-vos els dos episodis que han aparegut fins ara al blog del DoctorMO. Veureu que el primer episodi està en diversos idiomes, i el segon de moment només en anglès i japonès.

Si algú es vol animar a traduir-lo al català, només cal baixar-se el fitxer font del primer o del segon episodi, descomprimir-lo, modificar els fitxers d’extensió “svg” amb l’InkScape, i executar el fitxer “make-book.sh”. 🙂

scriptsEls scripts de nautilus són mini-aplicacions que una vegada s’han instal·lat, ens mostren un nou menú quan fem clic sobre el botó dret a l’hora de treballar amb fitxers. Per exemple, imagineu que voleu posar una imatge com a fons d’escriptori. La manera de fer-ho a GNOME no pot ser directa, cal obrir el diàleg de fons d’escriptori i després afegir la imatge.

Amb un script es pot posar una imatge com a fons d’escriptori només fent clic amb el botó dret, anant al menú d’scripts i fent clic sobre l’opció corresponent. Però això és només una de les infinites possibilitats que els scripts de nautilus ens permeten fer. Un usuari ha creat un paquet amb diferents scripts, anomenat Ultimate Edition Nautilus Scripts, que inclou:

  • Navega com a root
  • Converteix imatge a GIF, JPG o PNG
  • Copia a… (Escriptori, Baixades, Home)
  • Mou a…
  • Crea un enllaç…
  • Crea Usplash
  • Fes servir com a fons d’escriptori
  • Terminal aquí
  • MountISO
  • Obre amb gedit (o com a root)

Aquest és un paquet amb aquests scripts. Existeixen, però, a la pàgina web gtk-apps molts més scripts que permeten també convertir vídeo, xifrar un fitxer o crear un paquet .deb o .rpm. “Per desgràcia”, aquest paquet només es troba en format .deb per a Ubuntu/Debian. He estat mirant de trobar un tar.gz per a altres distribucions, però no hi ha hagut manera.

Una vegada instal·lat el paquet, podreu veure les noves opcions al menú del nautilus com podeu veure a la captura.

Últimament han sortit versions de varis dels reproductors més populars de GNU/Linux. Tots ells són versions que no hi són a les branques estables de les distribucions així que proporcionaré els seus respectius repositoris per a poder actualitzar.

Amarok 2.1

amarokS’ha millorat l’aspecte dels afegits (applets) que es poden posar al centre per tal de visualitzar les lletres, els àlbums… Ara ja es veu de forma acceptable en els temes foscos.
Millora en les llistes de reproducció, on ara podem definir exactament com volem que es mostri.
Amarok recorda a on s’ha deixat d’escoltar una cançó per tal de continuar des del mateix punt, molt útil en cas d’audiollibres o arxius llargs. A més també podem definir els nostres propis marcadors al llarg d’una cançó per anar a troços concrets.
Té una millor integració amb els serveis de internet, podent accedir a enllaços a les cançons per tal de passar-les a amics per exemple. A més està més integrat amb last.fm per poder fer-ho absolutament tot des del amarok.
Llista de novetats (anglès)

Per a aquest programa farem servir els repositoris de kubuntu-backports.

Què en faig jo d’aquesta línia? (com afegir repositoris a GNU/Linux)

deb http://ppa.launchpad.net/kubuntu-ppa/backports/ubuntu jaunty main

Clau d’autenticació dels backports de kubuntu

Banshee 1.5.0

banshee-logoAquest serà el reproductor per defecte a Ubuntu Karmic substituint al rhythmbox.
En aquesta nova versió incorpora una eina per a importar la biblioteca del rhythmbox conservant totes les dades com les estadístiques de reproducció o la classificació de les cançons.
Detecta les BPM de les cançons podent després classificar-les d’aquesta manera.
Disposa d’un sistema automàtic de puntuació.
Llista completa de canvis (Anglès)

Aquí tenim els repositoris de la branca inestable del banshee:

Què en faig jo d’aquesta línia? (com afegir repositoris a GNU/Linux)

deb http://ppa.launchpad.net/banshee-unstable-team/ppa/ubuntu jaunty main

Per a afegir la clau d’autenticació heu de posar aquesta línia en un terminal:

sudo apt-key adv --recv-keys --keyserver keyserver.ubuntu.com --recv-key 0xc9df5f3afd21fffe

Songbird 1.2.0

songbirdAquest no el conec massa, per tant li passo la paraula a firefoxcat.cat. Poso les principals novetats:
Organització automàtica de la nostra biblioteca musical, és a dir, quan obtinguem una nova peça, el Songbird automàticament ens la mourà a les nostres carpetes de música amb el nom de l’artista i del disc.
S’ha incorporat un equalitzador que permet modificar i millorar la qualitat sonora del programa.
S’han fet millores en la sincronització amb l’iTunes, sobretot amb l’iTunes Music Store.
S’ha millorat la compatibilitat amb la ràdio de Last.fm. Cal recordar, però, que va passar a ser de pagament fa poc.
Millores en el rendiment i l’estabilitat.

En aquest cas no tenim un repositori específic així que hem d’instal·lar-lo fent servir un paquet precompilat deb.
http://www.getdeb.net/app/Songbird
A baix de tot d’aquest web trobareu els enllaços per a les versions de 32 i 64 bits.

(més…)

Aquesta mateixa setmana he pogut llegir a Gabuntu que ja està disponible la versió 2.1 d’Amarok (“Let there be light”). L’Amarok és un dels reproductors de música més populars. La versió 2.0 va suposar una remodelació completa del programa, i per aquest motiu no es van poder aplicar totes les funcionalitats que tenia la versió anterior (l’excel·lent Amarok 1.4). Amb aquesta nova versió, tornarem a tenir disponibles algunes d’aquestes funcionalitats “perdudes”, i en tindrem moltes de noves. Podeu llegir la llista completa de novetats a la notícia oficial de l’alliberament d’Amarok 2.1.

Si volem tenir disponible aquesta nova versió en el nostre Ubuntu Jaunty Jackalope, s’ha habilitat uns repositoris especials. Per a tenir-los, hem d’obrir el gestor de Fonts de Programari (“Sistema>Administració>Fonts de programari”). A la pestanya “Programari de tercers”, hem de prémer el botó “Afegeix…”. En el camp “Línia APT:”, hem d’escriure el següent:

deb http://ppa.launchpad.net/kubuntu-ppa/backports/ubuntu jaunty main

Després, haurem d’importar la clau d’encriptació d’aquest repositori. En aquest cas, hem d’executar des d’un terminal les comandes següents:

gpg --keyserver subkeys.pgp.net --recv 2836CB0A8AC93F7A

gpg --export --armor 2836CB0A8AC93F7A | sudo apt-key add -

Un cop fet això, si ja teníeu instal·lat l’Amarok només cal fer una actualització dels paquets. Ho podeu fer des del gestor d’actualitzacions (“Sistema>Administració>Gestor d’actualitzacions”).

Si no teníeu instal·lat l’Amarok, ho podeu fer directament des del Synaptic, o des d’un terminal, executant la comanda següent:

sudo apt-get install amarok

7 de juny, dia de la democràcia europea… i a Alacant fa un dia de platja que em lleva les ja poques ganes que tinc de votar. Això no és usual, però us recomanaria llegir “Assaig sobre la lucidesa”, de José Saramago; el mateix que va escriure “Assaig sobre la ceguesa”, del qual han fet la peli “Blindness” o “A ciegas” en castellà. El programari lliure, però, ens farà lliures…

Els avantatges que proporciona el programari lliure en el camp de l’educació són clars. Per una banda, permet a les institucions alliberar-se del jou que suposa haver de pagar cada certs anys costoses llicències per usar programes comuns. Per altra banda, assegura la independència tecnològica, al no forçar els ciutadans a gastar-se diners per accedir als seus formats tan poc segurs.

Per fer front a aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya ha impulsat una distribució GNU/Linux anomenada Linkat. Aquesta distribució és en català i qualsevol és lliure d’usar-la, modificar-la i fer-ne servir els programes sense haver de pagar ni un cèntim a cap multinacional estrangera.

Per això, no deixen de sorprendre notícies com l’acord que al desembre del 2007 va firmar la Generalitat amb Microsoft, per adquirir llicències durant quatre anys per valor de 12 milions d’euros, i que s’han d’anar renovant. Diners a fons perdut, i sobretot quan Microsoft mai ha tret cap versió del seu sistema operatiu en català.

En contraposició, trobem comunitats com la d’Extremadura, la qual a través de l’ús de la seva distribució gnuLinEx en escoles i centres educatius, s’estalvia 6 milions d’euros a l’any en llicències de programari.

Article escrit arran de l’article que el Roger va publicar sobre el linkat en aquest mateix bloc i el posterior debat que va generar entre la comunitat d’usuaris, he volgut deixar constància de la meva opinió al respecte.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 6 (juny del 2009)

Sovint ens trobem amb el problema que el nostre ordinador emet un so molt molest que ens perturba cada cop que ens equivoquem. Actualment molts portàtils ja no el porten, sí, sí, us estic parlant de l’estimat Beep!, tot un so legacy del món dels ordinadors.

Si ja n’esteu tips que l’ordinador us emprenyi amb aquest so cada cop que, per exemple, no podeu esborrar res des del terminal i el sistema us fa beep, ara veurem com fer-ho per desactivar-lo. Es tan fàcil com, des d’una terminal, esciure:

nano /etc/modprobe.d/blacklist

I afegir-hi les següents línies al final del fitxer

#molest beep dels altaveus
blacklist pcspkr

Un cop explicat com utilitzar dispositius USB a les màquines virtuals, ja donava per finalitzada aquesta sèrie de tutorials sobre com utilitzar VirtualBox, però fa poc que he llegit un article on es parla d’una opció molt interessant en les nostres màquines virtuals. A l’article li donen una utilitat molt concreta, però jo ampliaré una mica les aplicacions que se li poden donar. Per començar, us explicaré què farem amb això, i després com ho aplicarem.

Bàsicament, el que farem és crear-nos un disc virtual per al VirtualBox, però que realment només sigui com un enllaç a les particions REALS del nostre equip. És a dir, els que pot veure la nostra màquina principal. Una dada important a tenir en compte (després en veurem el motiu) és que hi podrem afegir tant els discos (que seran dispositius del tipus /dev/sda, /dev/sdb, /dev/hda, etc.) com les particions concretes (/dev/sda1,/dev/hda2, /dev/sdb1, etc.).

El primer que hem de fer, és donar permisos al nostre usuari per a crear aquest enllaç. Hi ha dues maneres senzilles de fer-ho (bé, a l’article que us enllaço n’hi ha diferents a les que jo us proposo, però crec que el millor és alguna d’aquestes dues):

  • Podem donar permisos totals (per a tots els usuaris) al dispositiu. No ho aconsello, però si algú ho vol fer, cal executar el següent:

sudo chmod 777 /dev/xxxx

En aquest cas, “/dev/xxxx” serà el disc o la partició que vulguem veure des del VirtualBox.

  • Podem afegir el nostre usuari al grup “disk” (que és el grup propietari dels dispositius). Ho podem fer des d’un terminal, executant la comanda següent:

sudo adduser El_Nostre_Usuari disk

Amb aquesta segona opció no obrim els permisos al dispositiu del disc a tots els usuaris però, com a contrapartida, donem permisos al nostre usuari a TOTS els discos i particions.

Un cop executada alguna d’aquestes dues comandes, ja tenim permisos per a crear l’enllaç de VirtualBox al nostre disc o partició escollits. Per a crear aquest enllaç, hem d’executar la comanda següent:

VBoxManage internalcommands createrawvmdk -filename $HOME/.VirtualBox/Nom_Fitxer.vmdk -rawdisk /dev/xxxx -relative -register

En aquesta comanda, només hem d’escollir el nom del fitxer que volem crear, i el nom del dispositiu (el /dev/xxxx). Amb l’enllaç creat, podem fer dues coses:

Utilitzar l’enllaç en una màquina virtual existent

Amb això podrem veure des de dins la màquina virtual la informació que hi ha en els nostres discos reals. Per a fer-ho, obrim el VirtualBox (“Aplicacions>Eines del Sistema>Sun xVM VirtualBox”), seleccionem la màquina virtual que ens interessa, i premem el botó de “Paràmetres”. Anem a la secció de “Discos durs”, i n’afegim un de nou. Escollirem el fitxer que acabem de crear (que es dirà Nom_Fitxer.vmdk).

Si hem fet l’enllaç d’una partició, des de la nostra màquina virtual es veurà aquesta partició. Si hem fet l’enllaç d’un disc, des de la màquina virtual veurem totes les particions del disc.

Aquest mètode és una alternativa al que vam explicar el seu dia per a compartir dades entre la nostra màquina principal i la virtual. La diferència és que amb el mètode nou les veurem com a particions normals de la màquina virtual, i amb el que ja sabíem fins ara les veiem com si compartíssim un recurs de xarxa.

Utilitzar l’enllaç per a tenir una màquina virtual que executi un sistema real

Potser cal explicar una mica què vol dir això. Aquesta opció té sentit si en el nostre ordinador “real” hi tenim instal·lats dos sistemes operatius en dues particions diferents, que escollim per mitjà del Grub quan arranquem l’ordinador. És molt típic, per exemple, tenir un ordinador amb una partició amb Ubuntu i una altra amb Windows. Doncs bé, ara el que farem és, un cop hem entrat en Ubuntu, poder executar en una màquina virtual el Windows que tenim instal·lat a la partició real. Si voleu utilitzar aquesta opció, llegiu l’anotació fins al final, perquè té el seu perill.

En aquest cas, hem de tenir en compte que l’enllaç que hem creat per mitjà de la comanda VBoxManage ha de ser a un disc que tingui el Grub instal·lat. És a dir, en principi no ens funcionarà a partir d’un enllaç a una partició (per exemple, /dev/sda1), perquè en no tenir-hi Grub, no sabrà com arrancar. Funcionarà si l’enllaç és al disc sencer (per exemple, /dev/sda), perquè el Grub s’instal·la per defecte al Master Boot Record (MBR) del disc.

Un cop tenim l’enllaç al disc creat, hem de crear una nova màquina virtual tal i com ja vam explicar. L’única diferència és que, en el punt on ens demana el disc dur que volem assignar-li, en comptes de dir-li que en volem crear un de nou, li hem de dir que en volem utilitzar un disc existent. A la llista desplegable hi haurà el Nom_Fitxer.vmdk que hem creat per mitjà de la comanda VBoxManage. Si no hi trobem el disc, haurem de buscar-lo per l’arbre de directoris (recordem que l’hem desat a $HOME/.VirtualBox/Nom_Fitxer.vmdk).

Quan hàgim acabat de crear la màquina virtual, no caldrà instal·lar-hi cap sistema operatiu, només cal arrancar la màquina virtual. 🙂

ULL: Si utilitzem aquesta segona opció, cal anar amb compte amb un detall. Com que a la màquina virtual li hem assignat el disc sencer, utilitzarà el Grub de la nostra màquina principal, i no només tindrà assignades les particions del sistema que volem arrancar, sinó TOTES les particions del disc. Això vol dir que, si tenim el Grub configurat perquè ens entri de forma predeterminada en el sistema real que estem treballant, també ens l’intentarà arrancar com a màquina virtual. No sé les implicacions que pot tenir això, però no crec que sigui massa bo tenir dos sistemes (un real i un altre virtual) escrivint alhora sobre els mateixos fitxers, sobre la mateixa partició de Swap (si arriben a utilitzar-la), etc. Es podria arribar a produir un bucle a l’espai-temps que podria arribar a destruir tot l’univers!!! Bé, això últim és altament improbable (ho sento, m’ha sortit la vena Doc Brown a Regreso al Futuro 🙂 ), però vigileu que a la màquina virtual no arranqueu el mateix sistema que a la màquina “real”.

Com molts de vosaltres ja sabreu, Microsoft ha llançat un nou cercador anomenat bing que està donant molt bona impressió i que té com a punt fort la cerca de contingut adult (ja! (jota castellana)). Però allò que ens interessa és com tracta Bing tot allò relacionat amb GNU/Linux i comparar-lo amb com ho fa Google.

El resultat és aclaridor, només calen dues captures (les he fet fent servir la versió en català):

bing-linux

google-linuxFixeu-vos que Microsoft ja afegeix un resultat relacionat amb ell a la tercera entrada. La manipulació és magnífica. Si férem el mateix però en la versió anglesa:

wmmpvn

2rcydcw

Què us sembla?.