El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: abril 2009

El Guillem ja ha parlat altres vegades sobre com instal·lar jocs antics a GNU/Linux, per exemple l’Ultima Online i el Lords of the Realm 2. Avui us parlaré d’un emulador de jocs antics de PC que s’ha especialitzat en l’emulació d’aventures gràfiques. Amb ell podrem tornar jugar a jocs  tan entranyables com els de les sagues Monkey Island, Simon the Sorcerer, Legend of Kyrandia, Larry, Indiana Jones, King’s Quest, Sam&Max i molts altres. L’emulador en qüestió es diu ScummVM, i està disponible per a moltíssimes plataformes, entre elles GNU/Linux. Podeu veure la llista completa de jocs que pot emular a la seva entrada de la Viquipèdia. El programa ScummVM està disponible a les principals distribucions. Per exemple, per a instal·lar-lo en Ubuntu, ho podem fer directament des del Synaptic o executant la següent comanda al terminal:

sudo apt-get install scummvm

De moment no podem jugar a cap joc, perquè només tenim l’emulador però no els jocs en sí. Ens podem baixar els jocs des d’alguna de les diverses pàgines web dedicades a l’abandonware, com per exemple JuegoViejo, Jugoteca o Publijuego. Ens hem de baixar el fitxer comprimit que conté el joc i descomprimir-lo en un directori del nostre equip. Després, engeguem l’ScummVM, que podrem trobar a “Aplicacions>Jocs>ScummVM” i tindrà el següent aspecte:

Pantalla principal del ScummVM

Pantalla principal del ScummVM

Primer hem d’afegir al ScummVM el joc que ens hem baixat per mitjà del botó “Add game…”. Li hem d’indicar el directori on hem descomprimit el joc i ja de pas podrem modificar els paràmetres d’execució. Un cop donat d’alta el joc al ScummVM, ja hi podrem jugar per mitjà del botó “Start”.

Ja de pas us explicaré, com a curiositat, d’on ve el nom ScummVM. Les lletres “VM” no tenen massa secret, perquè signifiquen Virtual Machine (o sigui, màquina virtual o emulador). La part més important és “SCUMM”. Quan, cap allà l’any 1987,  Lucas Arts va treure la seva primera aventura gràfica (Maniac Mansion, lògicament també suportada pel ScummVM) va tenir la genial idea de separar el “motor” del joc dels seus gràfics i la història concreta que seguirien els jugadors.

Aquest “motor” permetia als desenvolupadors crear escenaris, objectes i seqüències de diàleg sense necessitat d’escriure-les amb el mateix llenguatg. Però no només això, sinó que també definia el sistema  bàsic de funcionament d’aquestes aventures gràfiques que tots tenim en ment (un menú d’accions sobre el qual fem clic, per posteriorment indicar el punt o objecte de la pantalla principal sobre el qual volem realitzar l’acció triada). Com que el joc sobre el qual es va desenvolupar aquest “motor” era el Maniac Mansion, van anomenar a aquest “motor” SCUMM (Script Creation Utility for Maniac Mansion).

El SCUMM es va anar millorar, i va servir com a base de moltíssimes aventures gràfiques de Lucas Arts, com la saga Monkey Island (excepte la quarta part), la saga d’Indiana Jones, Day of the Tentacle, Sam&Max, Loom i algun altre.

Per últim, tot i que ScummVM va començar com un emulador del motor SCUMM, encara està en desenvolupament, s’ha ampliat el seu abast per a poder emular molts jocs (sempre centrant-se en aventures gràfiques) que realment no es basaven en SCUMM. Alguns d’ells ja els he anomenat abans, com les sagues Legend of Kyrandia, Simon the Sorcerer, King’s Quest, Larry, Elvira, Space Quest i molts altres.

– ¡He hablado con simios más educados que tu!
– Me alegra que asistieras a tu reunión familiar diaria.

Monkey Island

Els efectes d’escriptori del GNOME, altrament dits els efectes del Compiz Fusion (el cub aquell que gira tan maco, el selector de finestres…), són molt macos i fan que el nostre entorn d’escriptori llueixi molt, però a vegades volem executar algun programa que requereix esforç de la targeta gràfica o renderitzats 3D, i ens dónen problemes.

Des del menú d’Aparença es pot solucionar, però hi ha una manera molt més còmode de fer-ho: la miniaplicació del Fusion Icon! Es tracta d’una petita icona que se’ns posa a la safata del sistema i a través de la qual podem activar i desactivar fàcilment els efectes d’escriptori.

Per instal·lar-la, a la terminal:

sudo apt-get install fusion-icon

I llestos! Entre d’altres coses ens permet recarregar el Gestor d’Efectes d’escriptori per si se’ns penja, activar i desactivar el Compiz, canviar entre els diferents gestors de finestres que tinguem (Compiz, Metacity, KWin…). És senzillíssim, us el deixo per vosaltres 🙂

Ara, però, pot ser interessant configurar el programa per a que s’iniciï automàticament amb l’ordinador (aquest pas no és necessari per al funcionament del programa, però així us estalviareu d’engegar-lo cada cop 😉 ).

Per a configurar-lo per a l’autoarrancada:

Sistema -> Preferències -> Aplicacions d'inici

Se’ns obrirà la següent pantalla, on hem de seleccionar “Afegeix”:

1

I a continuació:

2

A “Nom” podem posar-hi el que vulguem, per exemple, “Fusion-Icon”, i a “Comentari” podem posar-hi qualsevol cosa. El que és important és que al camp “Ordre” hi posem:

fusion-icon

Acceptem i ja està fet: el Fusion Icon s’iniciarà automàticament sempre, permetent-nos accedir amb facilitat al control dels efectes d’escriptori. Noteu que aquest procés serveix per a qualsevol programa que vulgueu executar automàticament.

És un petit truc, espero que us sigui útil!

S’acaba de publicar Mandriva 2009 Spring, una distribució francesa que va ser creada a l’any 1998 i que molts de nosaltres l’hem pogut conèixer com a Mandrake anteriorment. Aquesta versió porta les darreres versions del programari més popular:

  • KDE 4.2.2 i GNOME 2.26.1 i LXDE (un escriptori lleuger basat en KDE)
  • OpenOffice.org 3 i Mozilla Firefox 3
  • Sugar, una eina d’ensenyament per a xiquets
  • Songbird, i sembla que és la primera distribució que l’inclou per defecte
  • VirtualBox 2.2 (no queda clar si serà la darrera actualització)
  • Nucli 2.6.29

En aquesta versió també s’ha tractat de millorar el suport per als ultraportàtils i suporta completament l’Acer Aspire One (110 i 150), l’Asus EeePC, Classmate, Lenovo, MSI Wind i Samsung NC-10. Com sempre, per als temes de seguretat inclou tallafocs i control parental. Una cosa que m’ha sobtat ha estat que a l’instal·lar-la al VirtualBox, la integració del punter i resolució de pantalla ja estaven activades, cosa que significa que ja porta instal·lades les guest additions per defecte.

L’únic problema actual amb què ens podem trobar és que la traducció al català de Mandriva és incompleta. No estem parlant de l’escriptori o de les aplicacions generals, sinó de les eines pròpies de Mandriva a l’escriptori (panell de control, l’instal·lador…). Us recomanem que llegiu aquest article d’en Jordi Mas sobre el tema.

mandriva-2009-spring

Tal i com anuncien a FirefoxCAT, ahir va sortir la quarta beta del Firefox 3.5. La nova versió del Firefox havia de ser la 3.1, però finalment Mozilla va decidir que fos la 3.5, per tal de mostrar que no és una actualització, sinó que porta força novetats. Aquesta és la primera beta amb aquesta numeració, i segurament ja serà l’última beta.

Els que ja ens hem actualitzat a Ubuntu 9.04 (Jaunty Jackalope) tenim l’oportunitat de provar aquesta beta fàcilment, perquè en els repositoris oficials d’Ubuntu s’ha inclòs aquesta nova versió del Firefox. Lògicament, també s’anirà actualitzant quan hi hagi les Release Candidate i quan acabi sortint la versió definitiva. Podem instal·lar la beta 4 del Firefox 3.5 directament des de Synaptic o des del termina, executant:

sudo apt-get install firefox-3.5

Cal dir que aquesta instal·lació no afectarà a la nostra versió actual del Firefox (3.0), i que en cada moment podrem decidir quina de les dues utilitzar. Per executar el Firefox 3.5 ho hem de fer des del menú “Aplicacions>Internet>Shiretoko Web Browser” (Shiretoko és el nom en clau d’aquesta nova versió del Firefox).

Sobretot, convé recordar que el Firefox 3.5 encara està en versió beta (encara que força avançada). Quan l’executeu, alguns dels complements que tingueu instal·lats en la 3.0 no us funcionaran en la 3.5 (però seguiran funcionant en la 3.0).

A ExtraLinux ja va provar el funcionament del Firefox 3.5 (quan encara estava per la beta 3) en Ubuntu, i sembla que en van quedar molt contents. O sigui, que us animo a provar-la.

A més, el Toni Hermoso, des de El Cau del Drac ens anima a que provem aquesta nova versió per tal de comprovar la traducció d’aquesta nova versió i enviar un correu a la llista de localització del projecte Mozilla al català si es troba alguna errada. Amb l’ajuda de tots s’ha arribat al nivell de qualitat que tenen les traduccions al català d’aquest i molts altres programes. Quan engeguem el Firefox 3.5 per primer cop, ens adonarem que no hi ha la traducció al català. Per a tenir-la, només heu d’instal·lar aquest fitxer (és el mateix fitxer de localització que han fet a Softcatala, però he hagut de fer una petita modificació perquè reconegui la versió de Firefox 3.5 que hi ha a Jaunty).

Amb l’arribada de notify-osd, el notificador d’Ubuntu Jaunty, que ara ens mostra en un requadret molt bonic diferents tipus de notificacions dels programes del nostre sistema, va suposar un canvi important en l’escriptori que gairebé a tothom va agradar.

Encara queden molts programes per integrar al notificador, un d’ells és el Firefox. Tot i així, ja s’estan fent coses i actualment podem aconseguir integrar-ho amb notify-osd mitjançant una extensió preparada específicament per a aquesta finalitat. Calen els paquets python, dbus, libnotify1, xdg-utils i python-notify, tot i que probablement ja els tindreu instal·lats.

Una vegada que instal·leu l’extensió, l’única cosa que heu de modificar són les pròpies notificacions del Firefox. És a dir, cal desactivar el requadret que apareix automàticament cada vegada que finalitza una baixada (si no ho feu, simplement us apareixeran dues notificacions: la del notify-osd i la pròpia del Firefox). Per desactivar la del Firefox, introduïu about:config a la barra d’adreces i cerqueu:

browser.download.manager.showAlertOnComplete

Haureu de canviar el seu valor (que serà true) per false. Amb això ja ho tindreu tot a punt. Recordeu que per a baixar l’extensió haureu de marcar la casella Permet-me instal·lar aquest complement experimental ja que encara es troba en desenvolupament.

firefox-notify

Avui s’ha publicat la versió 2.2.2 del VirtualBox. Normalment no anunciem aquestes “subversions”, però la qüestió és que els desenvolupadors ara sí que inclouen les actualitzacions dels paquets de llengua a les versions de manteniment. La qüestió és que quan instal·leu la versió 2.2.2 ja trobareu TOT en català. Si veieu algun error a la traducció, no dubteu en comentar-ho!.

Pel que sembla avui s’han donat de baixa els servidors de gutsy, així que alguns errors al provar d’actualitzar en aquells repositoris han aparegut. (ambdues afirmacions les he suposat i desconec si és així). En qualsevol cas, en aquest apunt parlarem de com solucionar l’error del GPG del launchpad, no faré l’upgrade perquè cada vegada em cal reinstal·lar el driver de la targeta gràfica i és un procediment privatiu i per tant, delicat.

Si tenim aquest problema i executem sudo apt-get update veurem al terminal o per la interfície gràfica.

W: GPG error: http://ppa.launchpad.net gutsy Release: Les següents signatures no s’han pogut verificar perquè la clau pública no està disponible: NO_PUBKEY C71839136CF5CE97

Total, que de moment, per que parés de dir-me que no podia verificar les claus públiques dels repositoris launchpad del gutsy he fet:

$ gpg –-keyserver subkeys.pgp.net –-recv C71839136CF5CE97

$ gpg –-export –-armor C71839136CF5CE97 | sudo apt-key add –

Canviant la signatura per la que us sortís a vosaltres.

El Nautilus és el navegador de carpetes que ve de forma predeterminada en l’entorn Gnome. El programa està molt ben dissenyat, i permet ser ampliat de forma senzilla per mitjà de connectors ja programats, o per altres que programem nosaltres mateixos. En una anotació anterior, ja vam parlar d’un de molt interessant, el filename-repairer. A més, des de Synaptic podem instal·lar els següents connectors:

  • nautilus-gksu: Permet obrir qualsevol fitxer amb permisos d’administrador.
  • nautilus-image-converter: Amb aquest connector, si fem clic amb el botó dret sobre una imatge tindrem disponibles noves opcions per a poder-la girar, ampliar o reduïr. Si seleccionem diverses imatges alhora, podem realitzar el canvi en totes elles alhora.
  • nautius-open-terminal: Si fem clic amb el botó dret en una carpeta, ens donarà l’opció d’obrir un terminal que directament ens posicioni en aquest directori.
  • nautilus-wallpaper: Des del menú contextual del Nautilus, podrem fer que una imatge determinada sigui el fons del nostre escriptori.

Com veieu, alguns d’ells són realment interessants. Si busqueu pel Synaptic, en trobareu algun altre que potser també us fa servei. A més, com he comentat abans, Nautilus ens permet crear els nostres propis scripts. Hi ha diverses webs que han creat els seus propis scripts, i ens els deixen a la nostra disposició per a utilitzar-los.

Arista transcoder és un programa per a GNOME que permet convertir vídeos entre diferents (i variats) formats. Permet fins i tot convertir des d’un DVD al format que vulguem. Entre aquests formats podem triar els predefinits per a l’iPod, reproductors de DVD, PSP i d’altres.

El fet que incloga els paràmetres predeterminats de conversió i ens estalvie haver d’introduir-los converteix aquest programa en un dels més senzills de la seua classe. La interfície es correspon amb aquesta senzillesa, oferint a més una finestra de previsualització que ens permetrà comprovar el resultat final.

Normalment podeu trobar-lo a les vostres distribucions i podeu instal·lar-lo simplement cercant el paquet «arista» o «arista-transcoder».

L’he estat provant i els resultats són magnífics, i molt ràpid. Encara no es troba traduït al català ja que és prou nou, però no són moltes cadenes i es pot anar traduïnt des del Launchpad (així que si us animeu, aneu fent una mica cada u i segur que en dos dies ja està traduït!).

Durant els darrers mesos i més intensivament durant les darreres setmanes no hem parat de rebre notícies relatives a les accions dels governs contra l’intercanvi de fitxers a la xarxa. En aquest moment em venen unes paraules de Richard Stallman al cap, que ell repeteix una vegada rere l’altra a les xerrades que va fent arreu del món:

Les llicències actuals ens fan persones dolentes. Si tenim un programa [o peli, o cançó, o llibre] que ens agrada, el més normal és que vulguem compartir-lo amb els amics. Però si ho fem, serem persones dolentes perquè estarem infringint les llicències i ens denunciaran; i si no ho fem, també som persones dolentes perquè no compartim el que tenim amb els nostres amics.

Molts vam pensar que no es podria posar portes al camp, però els governs i els amos dels drets d’autor n’estan construint una fortalesa al voltant de forma que tots hi som a dins, i les seues càmeres ens envolten i ens vigilen [tingueu en compte que la vostra IP queda registrada a tots els llocs web que visiteu i si algú amb una ordre judicial la demana als administradors d’eixos llocs web, l’obtindrà].

En aquests moments cal pensar que el tema de la privacitat és important. I també és important anar tant en fora com ens siga possible per tal d’evitar dependre d’un món omplert de patents i drets d’autor que més que protegir als creadors, ataca als usuaris. El programari lliure va endavant, però i la cultura lliure?.

copyright