El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: desembre 2008

Estem en una època a la qual la guerra dels navegadors està donant-nos moltes alegries ja que, teòricament, aquesta competència comporta una millora contínua en els diferents navegadors per tal de fer-se amb un nombre major d’usuaris.

En aquest moment, els principals navegadors que estan en desenvolupament són el Firefox 3.2, el Opera 10, Internet Explorer 8, el Google Chrome i els basats en Webkit. A LinuxHaxor han fet un test de rendiment amb Sunspider. El resultat ha estat el següent:

Com es pot comprovar, Webkit, Chrome i el Firefox són els més ràpids, mentre que l’Internet Explorer 8 es queda prou allunyat dels altres. L’Opera 10, tot i estrenar nou motor, es queda també al darrere. Per descomptat tots aquests navegadors encara han d’evolucionar i és molt possible que canvien les posicions actuals. És una llàstima que els navegadors basat amb Webkit no tinguen les prestacions i possibilitats que ara té el Firefox. Cadas un té el seu avantatge.

Firefox LogoJa tenim aquí aquesta nova beta del nostre navegador preferit, cada cop més a prop de la versió final de Firefox 3.1. En aquesta entrega podem veure diverses novetats que de ben segur aconseguiran donar a firefox allò que algú encara li pugui trobar a faltar, a mi personalment poques coses li falten per ser el millor navegador, però sempre es pot millorar.

Navegació privada:
Com ja havíem comentat anteriorment  aquesta “nova” (entre cometes ja que altres navegador fa molt de temps que ho tenen) funció per a poder navegar sense deixar rastre.
Millores a l’hora d’esborrar l’historial que ara permetrà esborrar per dates concretes o esborrar totes les dades d’una web en concret.
TraceMonkey activat: Un nou motor de renderitzat de JavaScript per a fer que la càrrega de web’s que en fan un gran ús .
Gecko millorat fent-lo més ràpid i més compatible amb els estàndards (ara obté una nota de 93/100 en l’Acid3 Test), a més inclou funcions noves de geolocalització i CSS 2.1 entre d’altres.
Suprimit el nou sistema de canvi de pestanyes pel rebuig de la comunitat.
Disponible en 54 idiomes, entre ells el català.

Podeu trobar la llista de totes les novetats i més informació en les notes de la versió (en anglès).

(més…)

Van ser molts els mockups (captures de pantalla dissenyades per usuaris que “imaginen” com pot ser la propera versió) del GNOME. De fet, al gnome-look s’hi dedica tota una secció a les idees que diferents usuaris proposen.

A un bloc han fet un disseny prou interessant de com podria ser la nova versió de GNOME que vindrà a finals de l’any que ve o a inicis de 2010. Ací les teniu:

ScribeFire és una extensió de firefox que ens permet crear articles per el nostre bloc o web, a través del mateix navegador, sense haver de connectar-se a la web i anar a la part d’administració per escriure un nou article. També ens permet redactar articles mentre consultem altres webs sobre el tema a escriure.

Scribefire és programari lliure, suporta WordPress, Drupal, entre molts dels altres gestors de continguts.

La configuració amb WordPress és molt senzilla. Sols haurem de seguir les instruccions de scribefire. Ens demanarà quin és el domini del bloc, triar el conector, i la contrasenya i usuari. Amb drupal s’ha d’activar el modul Blog API, i destacar quins tipus de node permetem editar remotament.

Amb la nova versió 1.0 de Songbird, els que ja el fèiem servir abans podíem preguntar-nos què passaria amb les extensions. A veure a l’actualitzar quantes en perdríem per no estar adaptades a la nova versió. La gent de Songbird als pocs dies ens deien que les extensions ja estaven actualitzades, però només les més populars (algunes que ja venen de sèrie, vaja).
Malgrat tot, ens emportarem algunes grates sorpreses amb aquelles extensions menys promocionades que no menys populars.

Extensions que funcionen amb Songbird 1.0:

  • BirdQuizz. Una extensió que us crea trivials amb les vostres cançons aleatòriament. Potser li faltaria algun sistema d’estadístiques per veure si anem millorant en els encerts, en quins estils l’encertem més,… És una extensió amb poques opcions i que malgrat tot no sempre acaba d’anar prou fluida.
  • Last.fm Album Art. L’extensió Last.fm per enviar dades per a l’audio-scrobbling ja ens ve de sèrie, però perquè no aprofitar que Last.fm també conté portades d’àlbums per poder-les visualitzar al nostre reproductor de música?
  • LiveTweeter. Anunciar la cançó que estem escoltant a Twitter, MSN Messenger, Pidgin,…
  • MinimizeToTray revived. “Reviscolada”, i encara no acaba de ser del tot intuïtiva. Però funciona.
  • SongSnarl. Coneixeu Growl? Coneixeu Mumbles? Doncs si esteu a Windows proveu Snarl. L’extensió SongSnarl fa ús de Snarl (o també del libnotifier si esteu a GNU/Linux) per obrir-nos finestretes anunciant esdeveniments: canvi de cançó,… Trobareu que n’hi ha una anomenada Notify Me, però a mi només m’ha funcionat bé amb el Snarl aquesta de SongSnarl.
  • The Exorcist. La substituta de l’extensió Attack of the Clones, i ve amb algunes opcions més. T’avisarà de cançons duplicades i demés.

En el meu cas em falta que siguin compatibles amb la nova versió la Details Page i la Metrics Media Page. Però de moment puc sobreviure tenint-les desactivades.

Si voleu enllaçar la tira a la vostra pàgina web només heu d’afegir el codi de forma la següent manera:
<a href="/tira-ecol/"><img src="http://tira.somgnu.cat/actual-100px.png" alt="Tira Ecol en català" /></a>

(encara estem en procés de canviar això)

La primera beta de KDE 4.2, la pròxima versió de KDE4, es va presentar fa un parell de setmanes. Milers d’errors han estat corregits des de la versió 4.1 i molts aspectes de l’entorn gràfic comencen a presentar un funcionament molt polit i ben acabat. Tot i que encara queden molts errors d’estabilitat que corregir, la nova beta ja proveeix una experiència millor que la que ens va suposar KDE 4.1.

Els components plasma que proveeixen el nucli de l’entorn d’escriptori és el punt on s’hi troben gran part de les millores. El panell principal s’ha millorat molt i li han afegit un bon grapat d’opcions. Una de les més boniques és la característica de notificacions de progrés, que mostra un diàleg de progressió al panell de qualsevol tipus de tasca que s’estiga duent a terme.

Hi ha moltes altres característiques que s’han afegit al panell per tal d’aconseguir que siga més amigable. La llista de finestres/tasques presenta ara la possibilitat de tindre diferents files segons el tipus d’aplicacions. Tot i així, aquesta característica encara necessita alguns canvis per adaptar-se correctament al tema de l’escriptori.

El giny “vista de carpeta”, que mostra les icones que s’hi troben a una determinada carpeta, també s’ha millorat de forma que ara es conserva l’ordre inicial de les icones. També és possible canviar l’escriptori al mode tradicional, com si fora una carpeta més (amb l’opció “Vista de Carpeta” al panell de configuració – Folder View).

S’ha afegit també altres ginys (plasmoids): un calendari, un monitor del sistema, una eina de previsualització de fitxers, etc.  A més, com ja vam comentar, s’ha afegit suport per als Google Gadgets (ací teniu un vídeo de demostració).

Altres característiques interessants són per exemple la que permet triar l’opció de fer que el nostre fons d’escriptori siga una presentació de diapositives (en lloc de ser sempre el mateix fonts, és una característica semblant al DreamScene del Windows Vista). Altres canvis menors afecten a aplicacions complementàries de l’escriptori com l’opció en mode entrada d’VI a l’editor de text Kate.

Sembla que KDE 4.2 està obtenint bones crítiques des de diferents mitjans (tot i que un company va comentar que aquesta versió a Ubuntu petava molt, això pot ser perquè Ubuntu no es preocupa molt de KDE). Recordeu que podeu provar aquesta versió fent servir el liveCD d’OpenSUSE o afegint els repositoris corresponents a OpenSUSE o Ubuntu.

Al bloc D’Oh! he vist un escrit molt curiós sobre Knoppix que us traduïsc ací:

Què ha estat de Knoppix?

Us en recordeu? Igual algun la segueix usant. Jo no, i fa molt que no he sentit gens d’ella, així que assumisc que vosaltres, a l’igual que jo, us heu oblidat completament -i sens dubte, ai!, injustament- d’ella. A mi m’ha vingut al cap ara mateix i no sé per què. Em pose a pensar i moltes distribucions han acabat o acabaran adoptant el modus operandi de Knoppix -que molts seguirem escrivint de forma errònia “Knoopix”-, probablement per això ha deixat de tindre la importància que va tenir en el seu moment. Però la seua importància va ser vital en la Història de Linux.

Recordeu bé. Per alguna raó, els linuxers tendim a oblidar-nos del passat molt ràpid. Però va haver un dia, encara que coste creure-ho, en què no existia Ubuntu, ni la seua ona de renovació i aire fresc que va afectar a totes les distros (ho reconeguen o no). Eren dies en els quals el nucli 2.6 no existia o acabava de publicar-se i no tenia molta difusió. Això implicava que no existia udev o era tan nou que encara no s’usava massa, i per tant era necessari que les distros feren servir “detectors de maquinari” a la instal·lació per a fer fàcil el procés. Moltes no els usaven, i a les què s’usaven es podria dir que el de “detectar maquinari” era alguna cosa molt metafòrica: fallava més que les retransmissions des de l’estranger del telenotícies d’Antena 3, i calia recórrer a la consola i /etc/modules a la mínima. A més, a part del nucli, estaven les X. Recomanar Linux a qui eren els teus amics era de vegades una manera que deixaren de ser-ho…

Per a completar el quadre, els instal·ladors de moltes distros eren en mode text, i en les quals no ho era, els instal·ladors eren de vegades tan dolents, que com si ho anaren. I el que és encara més important: no existia Firefox. Molta gent ha oblidat com era el món abans del Firefox, però allò sí que va ser un canvi radical. Abans de Firefox s’usava Mozilla, Galeon, Konqueror, Opera… però degut al fet que cap d’ells podia desafiar a l’IE, havia moltes, moltíssimes pàgines que simplement no funcionaven amb res que no fóra l’IE. Només per això, Linux no podia ser utilitzat per persones normals. Així de dur. Fixeu-vos en com hem avançat. Ni tan solament s’havia encunyat en la llengua popular la paraula “Web 2.0” (alguna cosa positiva havien de tindre aquells temps).

Tornant a Knoppix, recorde perfectament la commoció que va suposar. La idea dels LiveCD no era nova, però no era un concepte que estiguera precisament popularitzat entre la gent, informàtics o no. Poder usar un Sistema Operatiu decent complet des d’un CD va ser una veritable revolució. Ja no calia instal·lar tot el SO per a veure si Linux suportava la teua màquina, recomanaves usar Knoppix per a veure si arrancava i punt. Knoppix tenia el millor sistema d’autodetecció de maquinari. Però el seu punt fort de l’autodetecció estava en… configurar les X automàticament! Allò va ser una autèntica commoció cerebral, especialment per al món Debian (Knoppix era [és] un derivat de Debian).

Al mateix temps, amb Knoppix es podia provar -i fins i tot usar- Linux tal com és en el món real. Per a un món molt reticent a particionar solament per a instal·lar i provar altre SO, allò va ser una revolució. Recorde que fins i tot les persones més ignorants informàticament reconeixien que això d’usar un SO des d’un CD era una puta genialitat. A més, després es va afegir un instal·lador que funcionava des del mateix LiveCD, la qual cosa va ser genial i una gran innovació en el món dels SO de propòsit general. Tot bon friki linuxer tenia el CD de knoppix a mà, doncs a més de tot això, també s’utilitzava com a CD de recuperació. Després va arribar Ubuntu, que va batre a tots en termes de facilitat, i que des que va afegir LiveCD com a mètode principal d’arrencada a la seua ISO, va aconseguir que les distros LiveCD alternatives (recordeu aquell projecte de “metadistros” d’hispalinux?) quedaren bastant relegades a un racó…

Què ha estat de Knoppix? Segueix existint, òbviament -mai he pretés dir el contrari-, molta gent segur que la segueix descarregant, però també és evident que està en declivi. Els seus fòrums oficials tenen molt poc tràfic de missatges, triguen un any a llançar una nova versió… Acabarà desapareixent amb el temps, doncs no pot competir amb el LiveCD de Ubuntu, Fedora o Suse. Però és just reconèixer l’enorme importància que va tindre per a Linux. Gràcies a meravelles com el Knoppix, és com Linux ha aconseguit evolucionar. Reconeguem el valor dels guerrers caiguts en batalla.

Durant la passada setmana s’han publicat unes quantes notícies molt interessants. Una de les que més m’ha cridat l’atenció ha estat el test de rendiment i comparació d’ext4 amb altres sistemes de fitxers…

  • Per començar, una recol·lecció de 10 dels millors escriptoris GNU/Linux que es poden trobar actualment (segons l’autor del bloc, clar està).
  • Per fi s’ha publicat la versió 1.0 de Songbird. Passeu-vos per FirefoxCAT per veure les característiques (l’Aljullu n’ha fet un bon resum).
  • Al bloc Whatever, ens ajuden a millorar el temps d’engegada d’Ubuntu seguint un parell de tutorials (1 i 2). Concretament es fa servir l’eina bootchart per esbrinar quins són els processos que s’inicien durant l’arrencada del sistema.
  • Coneixeu sMovieDB? És un programa per a KDE que permet gestionar la nostra col·lecció de pel·lícules. Encara està en fase de desenvolupament, però no està gens malament.
  • La famosa extensió per a Firefox, Adblock Plus, ha arribat a la versió 1.0 (per fi). Adblock Plus permet eliminar gran part dels elemens flash de les pàgines (per exemple, la publicitat) de forma que el temps de càrrega és més ràpid i la navegació més fàcil.
  • gOS, aquell sistema que vaig confondre fa un temps amb el suposat sistema operatiu de Google, ha presentat una nova versió. Aquesta està enfocada a la navegació per internet. És un sistema basat en Ubuntu que per defecte porta el Google Chrome com a navegador. Té bona pinta.
  • Per acabar, la notícia que hem comentat primer: a Phoronix han presentat un test de rendiment comparant els diferents sistemes de fitxers més coneguts (ext3, ext4, xfs i reiserfs). Crec que és la primera vegada que hem pogut gaudir d’un test amb ext4.

S’ha publicat el full de ruta per a Fedora 11. A partir del 9 de desembre s’inicia un compte enrere que culminarà el 26 de maig del 2009 amb la publicació de la versió final.

Encara és difícil predir quins seran els canvis principals de la distribució més enllà dels grans canvis que suposen les noves versions del GNOME o KDE, Firefox o l’OpenOffice.org i que es publicaràn en les següents dates:

I a continuació teniu el calendari de publicacions de Fedora 11:

  • 20-01-2009 Alpha Freeze
  • 03-02-2009 Alpha Release
  • 03-03-2009 Feature Freeze–Planning & Development Ends
  • 10-03-2009 Beta Freeze
  • 24-03-2009 Versió beta
  • 07-04-2009 Software Translation Deadline
  • 14-04-2009 Final Development Freeze2009-04-28 Preview Release
  • 12-05-2009 Versió RC
  • 26-05-2009 Fedora 11 Versió final