El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: desembre 2008

A la darrera crisi econòmica, Linux es va convertir en un sistema operatiu d’empresa acceptat àmpliament, beneficiant un animat ecosistema de companyies com Red Hat o Novell. El retorn a una nova crisi econòmica posa novament l’alternativa de codi obert en el centre de totes les mirades, aquesta vegada més enfocada en base de dades i programari especialitzat.

Hem entrat en una nova era per a les companyies de codi obert de tot tipus. Els responsables de IT [1] han de prendre decisions per fer front a la crisi, cosa que suposa trobar solucions més eficients per a entorns crítics i d’IT.

A mesura que IT creix i la crisi econòmica pressiona sobre els pressupostos dedicats a aquesta àrea, el codi obert es converteix irresistiblement atractiu per als desenvolupadors i per als responsables d’IT als quals els demanen fer més amb menys. Mentrestant, els venedors de programari privatiu incrementen el preu de les seues llicències entre un 15 i un 45%, continuen limitant els seus clients i fent desaparèixer la independència mirant d’implantar solucions només basades en els seus sistemes.

Eixa és la raó per la qual les solucions de codi obert són més atractives que mai.

Durant la darrera crisi econòmica al 2001-2002, l’ús i adopció del codi obert seguia una línia ascendent. Red Hat, per exemple, va començar a guanyar un nombre molt gran de clients que ara representen la columna vertebral de la seua base de clients. Les CIOs i CTOs van arribar a un punt on s’havia d’innovar per tal de reduir despeses des del punt de vista tecnològic i de persones, i el codi obert fou una gran solució. Igual que ho és avui.

Red Hat començà a veure els fruits del seu treball a finals de l’any 2002; la companyia va créixer un 14% aquell any, un 38% l’any següent i un 58% al 2004. Tenint en compte com funciona el mercat, no és complicat deduir que la crisi dels anys 2001-2002 va fer que les grans corporacions decidiren canviar a tecnologies de codi obert. Això explica, a més, per què Novell va pagar 200 milions de dòlars per Suse Linux a finals de 2003, un cost que representava 20 vegades els seus ingressos.

Exactament com a la darrera crisi, tota decisió dels responsables d’IT està enfrontada amb l’increment del cost de les llicències i del suport per a les solucions propietàries complexes. El món de les empreses demana noves capacitats a costs inferiors. Ara és el moment per als líders d’IT mirar endavant i triar: acceptar l’extraordinari despesa i limitació dels venedors de programari propietari, o aprofitar el cost/efectivitat del programari de codi obert i la seua llibertat.

Amb llibertat també arriba una innovació més ràpida.

Al New York Stock Exchange (NYSE), el canvi a una solució de codi obert va suposar un canvi important a la col·laboració tècnica eliminant al mateix temps tota la paperassa legal i retards que suposava el model de programari propietari.

Alan Nidiffer, de C&K Market, que ha treballat amb Linux i Ingres [programa lliure de base de dades], està d’acord amb tot això. Recentment va explicar per què el codi obert ofereix més innovació i un desenvolupament més ràpid. Segons Nidiffer, el calendari de publicacions de noves versions de les companyies de programari tradicionals frena la innovació, mentre que les millores al codi obert arriben a qualsevol moment. Remarca que les característiques innovadores poden arribar inclús des de desenvolupadors externs a les companyies que moltes vegades tenen idees noves sobre la millora de les aplicacions.

El codi obert proveeix ara una solució completa de programari d’empresa recolzada per un excel·lent suport que rivalitza amb les ofertes tradicionals del venedors de programari propietari. L’èxit de les instal·lacions a entorns crítics, deixa fora de tot dubte la fiabilitat al suport, la seguretat i la dependència. Com més clients comparteixen les seues experiències exitoses d’implementació de solucions de codi obert, major és el nombre d’innovadors i models a seguir.

Per exemple, un client que gestiona cada dia transferències de fons de més de 1000 milions de dòlars a més de 160 bancs fent servir una solució de codi obert que inclou la base de dades Ingres i el servidor d’aplicacions de Red Hat JBoss. Mentrestant, clients de diverses indústries d’aerolínies (Lufthansa) i manufactura (Indústries PPG) fins cadenes de supermercats (C&K Market) i agències de govern (National Center for Missing & Exploited Children) estan adaptant solucions de codi obert per tal de gestionar milions de dades crítiques, per executar i mantindre les seues empreses, i fins i tot salvar vides. Aquestes companyies confien en el programari lliure per fer el treball que s’ha de fer, i aprecien l’estalvi en despeses, la innovació i la llibertat.

Aquestes companyies pioneres trien oblidar les solucions de programari propietari i adoptar el codi obert com Alfresco, JasperSoft o Ingres, des de sistemes de base de dades fins solucions de programari lliure emergents que cobreixen les tasques que necessiten relacionades amb la gestió de les dades empresarials, gestió de documents i transaccions, així com intel·ligència empresarial.

Qüestions d’estalvi.

Segons amb la darrera Investigació Forrester, les compayies poden estalviar fins a un 25% del cost de les seues bases de dades si canvien a una solució de codi obert i podrien estalviar un 25% més en maquinari fent servir codi obert en els servidors. Nidiffer (C&K Markets) comenta que su companyia ha estalviat un 20% gràcies al canvi a la base de dades de codi obert Ingres.

En els propers mesos i anys, moltes companyies comprovaran els beneficis de les solucions de codi obert, incloent la innovació i l’estalvi de despeses mantenint els resultats que les empreses necessiten.

Més de 10.000 dels client arreu del món, en tots els sectors, comproven aquesta equació cada dia.

És un nou temps per al codi obert per mostrar el seu valor real com a alternativa per a companyies que volen superar la crisi financera.

Roger Burkhardt, CIO.com

_______________________

[1] Si sou frikis -i si no ho sou-, us agradarà The IT Crowd

Iptables és un potent mètode tallafocs per a GNU/Linux. De fet, és més que per a Linux; simplement, és, ja que forma part intrínseca del nucli 2.6. Bàsicament, és una utilitat de l’espai de l’usuari que, per mitjà d’ordres que generalment s’executen seqüencialment en un o diversos scripts del bash, ens permet crear un mur IP infranquejable i usar eines d’enrutament. Era anomenat ipchains per a nuclis iguals o anteriors a la sèrie 2.4. Les ordres d’iptables són sovint creades per frontends com ara el Shorewall, que l’únic que fan és embellir la interfície per a crear l’script que s’executarà. Com sempre dic: si afrontem els problemes des de la base segur que en sortirem molt més satisfets.

Hi ha bastanta literatura sobre el tema encarada a configuracions complexes, com és el cas de passarel·les per a subxarxes DMZ o tallafocs per a topologies de xarxa complicades. Jo em limitaré a explicar com crear un tallafocs d’interfície única (inalàmbrica en aquest exemple concret) per a l’usuari mig i que està pensat per a permetre les connexions de client típiques i denegar tota la resta, aquelles que podrien esdevenir insegures si serveis que no controlem hi escolten.

Vet aquí l’script:

#!/bin/sh
# TALLAFOCS SENZILL EN IPTABLES
#
echo "Executant allafocs en iptables"
#
echo "Esborrant normativa"
#
iptables -F
iptables -X
iptables -Z
iptables -t nat -F
#
echo "Establint politica de denegacio per defecte"
#
iptables -P INPUT DROP
iptables -P OUTPUT DROP
#
echo "Establint normativa general"
#
UNIVERS="0.0.0.0/0"
#
iptables -A INPUT -i lo -j ACCEPT
iptables -A OUTPUT -o lo -j ACCEPT
#
iptables -A INPUT -i wlan0 -s $UNIVERS -m state --state ESTABLISHED,RELATED -j ACCEPT
#
# FTP (Passiu, comanda passive via prompt)
iptables -A OUTPUT -o wlan0 -d $UNIVERS -p tcp -m tcp --dport 20:21 -j ACCEPT
iptables -A OUTPUT -o wlan0 -d $UNIVERS -p tcp -m tcp --sport 1024:65535 --dport 1024:65535 -j ACCEPT
#
iptables -A OUTPUT -o wlan0 -d $UNIVERS -p tcp --dport 25 -j ACCEPT
iptables -A OUTPUT -o wlan0 -d $UNIVERS -p udp --dport 25 -j ACCEPT
iptables -A OUTPUT -o wlan0 -d $UNIVERS -p tcp --dport 53 -j ACCEPT
iptables -A OUTPUT -o wlan0 -d $UNIVERS -p udp --dport 53 -j ACCEPT
iptables -A OUTPUT -o wlan0 -d $UNIVERS -p tcp --dport 80 -j ACCEPT
iptables -A OUTPUT -o wlan0 -d $UNIVERS -p tcp --dport 443 -j ACCEPT
#
iptables -A OUTPUT -o wlan0 -d $UNIVERS -p icmp --icmp-type echo-request -j ACCEPT

En primer lloc, diem a iptables que esborri qualsevol regla preexistent. La opció -P defineix la política per defecte del tallafocs: per a les cadenes INPUT i OUTPUT (connexions d’entrada i sortida respectivament) es denega tot. Es defineix una variable amb l’adreça IP comodí (0.0.0.0/0), que vol dir tothom.

Les comandes -A afegeixen (APPEND) regles seqüencialment al tallafocs. Les comandes -A van afegint les excepcions que permetem partint del fet que ho hem denegat TOT en un principi. També podriem haver-ho acceptat tot per defecte i, en acabat, anar restringint el necessari, però és menys segur.

Per començar, permetem a la interfície (-i) loopback entrar i sortir (permetem parlar amb nosaltres mateixos, vaja), i ho fem saltant (-j) a l’estat ACCEPT per les cadenes INPUT i OUTPUT.

Aleshores, per a la interfície inalàmbrica (aquí, wlan0) permetem totes les connexions entrants de qualsevol origen (-i wlan0, -s $UNIVERS) que derivin d’una connexió sortint preexistent. És a dir, que tota connexió que no haguem començat nosaltres no té entrada. Ho fem amb –state, i força aquí sockets establerts (ESTABLISHED) i/o relacionats (RELATED).

Finalment, diem a quins ports de destí pot connectar-se la nostra màquina. Cadena OUTPUT, qualsevol destinació (-d $UNIVERS), connexió nova (–state NEW, […]), ja que aquesta sí que la creem nosaltres, i, el més important, el protocol de transport (UDP o TCP) i el port del servei a destinació. Així, permetem connexions als ports de destí (–dport) associats als serveis FTP (passiu), SSH, SMTP, DNS, HTTP i HTTPS. També permetem l’ICMP, protocol de missatges de control, pel cas del ping sortint.

Per a acabar, salveu l’script i dieu a l’ordinador que l’executi en l’engegada, després de la configuració de la xarxa inalàmbrica, al final del segon runlevel, amb un enllaç simbòlic:

cd /etc/rc2.d
ln -s /cami/a/script.sh S95tallafocs.sh

Si no teniu gaires coneixements en el funcionament d’Internet, el que he explicat és infumable, ho sé. He tractat de simplificar-ho. Comenteu si us interessa.

Si voleu anar més enllà en els la definició de tallafocs podeu mirar aquest tutorial, que està molt bé.

ubuntu-logoS’ha publicat la segona alfa d’Ubuntu 9.04, la Jaunty Jackalope. En Cubells ja s’està trobant amb canvis molt útils. Només destacar que aquesta versió ja funciona amb el nucli 2.6.28-rc8 i amb Xorg 1.6. Segons el calendari, la següent alfa es publicarà el 15 de gener.

Podeu descarregar aquesta versió des dels següents enllaços:

dreta_altMolts de vosaltres pensareu que sóc una espècie de profeta o d’evagelista de la Linkat. Potser és veritat que li faig una mica de promoció, però la veritat, mai ha estat la meva distribució preferida. Les meves experiències amb Linkat mai han estat del tot bones, sempre he tingut algun que altre problema, ja sigui amb el maquinari o amb el programari.

Però per sort Linkat va evolucionant i de moment sembla que cap a millor. Linkat 2.1 actualitza el nucli de la distribució, una actualització prou important que farà la Linkat molt més compatible amb el  maquinari comercial. Seria  moment doncs de donar-li una altra oportunitat a la “nostra” distribució, que en el fons sempre he volgut que m’agradi.

Aquest serà un any molt important per la implantació definitiva de la Linkat:

  • Es converteix en la distribució de tota la Generalitat.
  • Durant el 2009 més d’un centenar de  centres passen a ser Centres Linkat.
  • Progressiva posada en marxa de la Gestió remota dels centres Linkat.

Fes-li cas al projecte Linkat,  Per un millor 2009… Enlinka’t !

(més…)

Bé, per nadal toca tornar a casa, al bon oratge, al caliu de la família. M’agradaria fer una enquesta sobre què penseu del nadal però: 1) no té molt a veure amb el programari lliure i 2) l’extensió wp-polls no funciona per algun problema amb el AJAX que no puc solucionar (si podeu prestar-nos alguna ajuda…).

Per cert, quan vaig agafar l’avió a l’aeroport de Dublín feia un vent “qui ti cagues” i en enlairar-se l’avió va començar a fer tombs. Així que és la segona vegada en un mes que estic a punt de “mata-me”. En aterrar vaig trobar-me tot això:

  • Per començar, la publicació de KDE 4.2 beta ha estat una de les notícies més importants de la setmana. KDE 4.2 sembla ja prou madur i, per la meua part, crec que a la propera versió de Fedora em passaré a aquesta versió.
  • … i tenint en compte que KDE 4.2 arribarà en pocs dies, una de les característiques que inclourà serà la de poder tindre fons d’escriptori animats. Ja sabeu, aquestes coses intútils que només serveixen per a que els vostres amics flipen.
  • Tot i així, no cal esperar, ja que existeixen altres camins per fer el mateix a un escriptori GNOME. Amb el programa XWinWrap, es poden fer servir vídeos, screensavers o altres coses com a fons d’escriptori.
  • Us en recordeu del Frozen Bubble 2, un dels llocs més famosos de les recreatives?. Doncs s’ha presentat una actualització (2.2.0) que corregeix un bon grapat d’errors. Això serveix com a excusa per recomanar-vos provar-lo si no ho heu fet mai.
  • Una altra notícia rellevant ha estat la publicació de la versió estable d’Adobe AIR per a GNU/Linux. Certament, encara sóc escèptic amb aquesta… plataforma?. Els programes disponibles són, majoritàriament, inútils. Si migraren el Photoshop o algun dels altres programes importants a aquesta plataforma, aleshores ja tindria sentit.
  • Coneixeu Back in Time?, és un programa per fer còpies de seguretat amb una interfície gràfica prou intuïtiva. Permet fer còpies de seguretat de forma manual o automàtica.
  • A Phoronix han fet un estudi sobre el rendiment de Java a Linux i a Windows. La conclusió: el rendiment de Java a Linux és superior al de Windows.
  • Per acabar, i parlant de coses més serioses, fa una setmana es va publicar un article a la important revista PCWorld que es plantejava la pregunta “Pot el codi obert ajudar a l’economia?“. Sens dubte, interessant. Si tinc temps, el traduiré per demà.

Sun VboxEl programa de virtualització lliure per excel·lència, va millorant dia a dia, i ara per fi tenim acceleració gràfica que ens permetrà fer servir eines de disseny, veure els efectes d’escriptori o inclús fer servir algun joc.

De moment he aconseguit fer funcionar el quake III en un windows xp SP3, he fet proves amb altres jocs com el Half Life 2 i el Unreal Tournament 3, però amb cap dels dos hi ha hagut èxit. Pel que sé, només dona suport a OpenGL.

Espero que en un futur el suport millori (funcionin els DirectX) i es puguin fer servir jocs amb la mateixa fluïdesa que amb wine, però realment tots els jocs i sense seguir tutorials especials.

Descarrega VirtualBox 2.1.0 (disponible per a totes les plataformes)
(més…)

Més d’un s’haurà plantejat més d’una vegada si és possible descarregar tots els articles de la viquipèdia i poder accedir a ells des del nostre ordinador sense necessitat de tindre accés a Internet.

La resposta és que, efectivament, existeixen diferents programes i alternatives per tal d’accedir a la viquipèdia de forma offline. Una d’elles és Kiwix que, a més, és un programa multiplataforma.

Kiwix no permet només tindre tota la viquipèdia al nostre ordinador, sinó que també permet descarregar qualsevol altre web del projecte wikimedia com podrien ser Wiktionary, Wikisource, Wikibooks o el Wikiquote.

La viquipèdia en anglès ocupa uns 5,5Gb, la versió en català ocupa uns 222Mb.  La versió per a GNU/Linux és molt fàcil de fer servir: simplement descarregueu el fitxer des de l’enllaç que us posem a continuació, descomprimiu-lo i executeu el fitxer anomenat “kiwix”. Des d’allà ja podreu començar a fer-lo servir.

screenshot-kiwix-07-wikipedia-browser

Lenovo oPhone podria ser el primer telèfon mòbil amb el sistema operatiu de Google amb un disseny atractiu. He llegit la notícia a The Inquirer.es, sembla que encara no és segur que aquest siga efectivament un telèfon mòbil amb Android.

Tot i així, tant de bo ho siga, perquè per fi tindríem un mòbil amb plataforma oberta (bé, no totalment oberta) que no es fera esclaus de programes com l’iTunes o del mateix DRM.

len4 len1

Ahir es va publicar la versió 2.1 del VirtualBox, el programa de virtualització de sistemes operatius. La principal novetat és clara: el suport 3D.

Per fi podeu trobar la traducció completa en català, després d’unes quantes versions sense tindre-la completa. La integració amb KDE4 és molt bona i ara el programa mostra una interfície més xula.

Teniu disponibles versions per a Windows, GNU/Linux i Mac OSX. Per a linux trobareu paquets precompilats per a moltes distribucions, a més de repositoris per a distribucions basades en debian.

https://i1.wp.com/www.virtualbox.org/graphics/vbox_logo2_gradient.png?w=848

Tot i que és cert que no existeix un programa tan senzill per editar vídeo com el Pinnacle a GNU/Linux, no es pot dir que no tinguem alternatives fàcils de fer servir per a aquesta tasca.

A continuació us presentem 7 editors de vídeo (llistat que han fet a makeuseof) que probablement ja coneixereu, però sempre està bé saber quines són les alternatives:

Avidemux és l’equivalent a GNU/Linux del conegut editor de vídeo VirtualDub per a Windows. Amb aquest programa és possible fer moltíssimes operacions amb un vídeo (però no serveix per fer vídeomuntatges). A SomGNU vam escriure no fa molt un article sobre com afegir subtítols fent servir aquest programa.

Cinelerra és un editor de vídeo amb molta fama per ser molt potent però també amb molta fama per sec excessivament poc intuïtiu. Un dels principals avantatges del Cinelerra és que pot treballar amb vídeos de gran resolució amb facilitat. No fa molt, també vam comentar que al Cinelerra li havia eixit un projecte alternatiu que vol centrar-se en la millora de la interfície gràfica i que s’anomena Lumiera.

Desconegut per a molts, ffmpeg és l’eina base que s’ocupa del treball brut sobre els vídeos que editem. Existeixen diferents interfícies gràfiques per a l’ffmpeg que generalment s’utilitzen per a la codificació entre formats de vídeo. Per exemple, el WinFF és una de les més famoses. A més, ffmpeg té versions per a Windows, Linux i Mac.

Durant un temps va estar molt bé com a editor de vídeo, però el projecte ja no s’actualitza des del novembre del 2006. Tot i així, està considerat com un editor que es pot fer servir per a l’ús professional ja que té una quantitat molt gran de possibilitats: efectes en temps real, dibuixar i dissenyar sobre el vídeo en moviment, afegir animacions, etc. A més, existeixen versions per a Windows, Linux i Mac.

Recentment traduït al català, kino és una de les aplicacions més famoses i senzilles a l’hora de treballar amb vídeo. No ofereix totes les possibilitats que ofereix avidemux, però això és perquè la finalitat és diferent. Kino permet obtindre vídeo des d’una vídeocàmera, afegir efectes, transicions, text… i fer un muntatge final amb tot això. Des del meu punt de vista és un dels més recomanables per fer servir a l’hora d’editar vídeo a GNU/Linux.

El punt fort de Lives és la seua capacitat de poder barrejar vídeo en temps real i edició no lineal alhora. A més, existeix l’anomenat mode VJ que permet afegir diferents efectes en temps real al temps que s’està reproduint. La relació característiques/senzillesa no està gens malament. Lives està disponible per a moltes plataformes. La darrera actualització fou l’agost passat.

Kdenlive 0.7 va presentar-se fa poc amb un canvi d’aspecte de la interfície important (gràcies a la migració a KDE4). Tot i que no és el més potents de tots els editors que hem vist, sí que es podria dir que és el que més pot oferir a usuaris que no volen trencar-se el cap aprenent a fer funcionar el programa. Permet fer seqüències de fotografies i afegir música de forma molt intuïtiva amb tot un seguit d’efectes més que suficients per a tasques bàsiques.