El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: desembre 2008

No sé quants de vosaltres teniu la PS3 i heu tractat d’instal·lar linux a dins. Certament és una tasca una mica enutjant i amb un resultat prou penós. El funcionament de linux a la PS3 no és bo.

Una de les principals causes d’això és que les actuals distribucions gnu/linux no han pogut tindre accés a certs components interns de la memòria, principalment a la memòria de vídeo.

Però això sembla que ha canviat. Terrasoft, que desenvolupa la distribució Yellow Dog Linux, ha publicat la versió 6.1 per a PS3 i sistemes PowerPC/Power5 d’IBM. Aquesta nova versió inclou actualitzacions del nucli, Firefox, OpenOffice i del Cell SDK entre d’altres, a més d’una nova eina per configurar la xarxa sense fils.

Tot i així, la millora més interessant és que per primera vegada es pot accedir a la memòria de vídeo del RSX de la PlayStation 3, de forma que es pot fer servir com a partició swap i accelerar així el funcionament del sistema molt notablement.

Com sempre, Terrasoft només allibera aquesta versió per a subscriptors en un principi. Però a partir del 3 de desembre ja es podran adquirir els dvds. En unes quatre setmanes serà possible descarregar la nova versió des dels servidors oficials.

Fa temps que existeix aquest “relat” que simula el que passaria si GNU/Linux fos el dominant que ve preinstal·lat als ordinadors i Windows fos una opció a instal·lar. Però avui ha tornat a passar pel meu navegador i el poso aquí en català.
És llarguet però val la pena de llegir, no estava massa ben escrit en castellà i el traductor automàtic ha fet el que ha pogut, he corregit algunes coses però segurament he passat alguna cosa per alt.

(més…)

Una ordre molt bàsica que tot usuari d’un sistema UNIX hauria de conèixer és com esborrar un fitxer des de la terminal. L’ordre que veurem a continuació té l’inconvenient que esborra el fitxer totalment, no l’envia a la paperera (això són invents moderns, molt útils, per cert).

Per esborrar fitxers i directoris a un sistema UNIX es fa servir l’ordre rm, a la qual cal passar-li un o altre paràmetre segons el que vulguem eliminar. Ací us mostrarem dos dels paràmetres bàsics per esborrar un fitxer concret o un directori amb tots els seus directoris. Per tant:

rm -f /ruta_al_fitxer

Per exemple, si volem esborrar el fitxer fitxer.txt que es troba a la carpeta /home/usuari, l’ordre seria:

rm -f /home/usuari/fitxer.txt

En el cas dels directoris, això varia. Per esborrar un directori sencer, amb tots els seus subdirectoris, el paràmetre a passar és -R. Si volem esborrar el directori /home/usuari/Directori, l’ordre seria:

rm -f /home/usuari/Directori

A rm se li poden passar molts paràmetres. Un usuari atrevit va fer una prova per tal d’esborrar tot el directori base / fent servir l’ordre següent (que no se us passe pel cap executar-la!!!):

rm -rf /

El resultat va ser el del vídeo més abaix.

Un altre vídeo que he vist a vivalinux, sobre la primera versió candidata de l’Amarok 2.0.

És sabut que totes les nostres operacions a Internet es fan mitjançant la nostra IP pública i que pot ser registrada amb facilitat, el que suposa una manca de privadesa prou considerable.

Per reparar aquest problema existeix el projecte TOR, una xarxa distribuïda de repetidors que ens permeten connectar-nos a Internet a través d’ells i així tenir un IP pública diferent a la nostra.

Per instal·lar-lo i configurar-lo donarem les instruccions específiques per a la distribució Ubuntu, encara que hauria de ser molt similar a la resta de distribucions.

El primer de tot, haurem d’instal·lar els paquets privoxy i tor:

  • sudo apt-get install privoxy tor

Un cop instal·lats, haurem de configurar el servidor proxy Privoxy perquè es connecte a través de TOR.

Primer, obrim el fitxer de configuració:

  • Ubuntu: gksu gedit /etc/privoxy/config
  • Kubuntu: kdesudo kate /etc/privoxy/config

I afegim la següent línia al final (comprovem que no hi estiga ja):

  • forward-socks4a / localhost:9050 .

Desem el fitxer i iniciem els serveis:

  • sudo /etc/init.d/tor start
  • sudo /etc/init.d/privoxy start

Ara sols ens queda configurar els nostres programes. Com a exemple, parlarem del Firefox.

Per configurar Firefox tan sols haurem d’instal·lar l’extensión Torbutton. Un cop instal·lada l’extensió, ens apareixerà a la barra d’estat un text en roig que diu “Tor Disabled“. Per utilitzar Firefox amb TOR tan sols haureu de fer clic a eixe missatge i esperar fins que aparega al seu lloc i en verd “Tor Enabled“. Per desactivar-lo feu de nou clic. Podeu confirmar que esteu connectats a través de TOR visitant Xenobite.

En general, TOR podrà ser usat per aquells programes que tinguen suport per a proxys HTTP i/o SOCKS. Els programes hauran de ser configurats al seu corresponent apartat de Proxy i les dades de connexió seran les següents:

Servidor HTTP:

  • Servidor: 127.0.0.1
  • Port: 8118
  • Usuari/contrasenya: deixeu en blanc

Servidor SOCKS:

  • Servidor: 127.0.0.1
  • Port: 9050
  • Versió: 5
  • Usuari/contrasenya: deixeu en blanc

Font | Ubuntu Community Wiki

Segur que molts de vosaltres heu tingut problemes d’ample de banda quan, per exemple, voleu descarregar algun fitxer gran i a la vegada vore un vídeo del YouTube amb el Firefox.

Aquest problema pot ser solventat per Trickle. Trickle és un programa que funciona en l’espai d’usuari que sense necessitat d’executar-lo com administrador, fa ús de la variable LD_PRELOAD per carregar la seua pròpia llibreria dinàmica que conté funcions de xarxa i així poder control·lar els paquets que envien o reben els programes carregats.

El seu funcionament és molt senzill i funciona amb la majoria de programes. La forma d’executar-lo és en consola:

trickle -d 100 -u 10 konqueror

D’aquesta forma hem executat el programa konqueror amb un límit de descàrrega (-d) de 100 KB/s i un límit de pujada (-u) de 10 KB/s.

Es poden executar tantes instàncies de trickle com es vulguen i amb els límits que estimem més adequats. Si alguns dels dos límits no s’especifiquen, automàticament seran fixats a 10 KB/s.

Ara bé, què passa si volem executar dos programes i que aquests dos com a màxim gasten 100 KB/s? Una opció seria executar dos instàncies de trickle amb un límit de baixada de 50 KB/s, però, i si volem afegir un altre al límit total de 100 KB/s?

Per solucionar aquest problema, existeix el dimoni de trickle: trickled.

Aquest funciona de forma idèntica:

trickled -d 100 -u 10

L’única diferència és que no hem especificat cap programa, ja que és un dimoni. A partir d’ara, qualsevol instància de trickle que executem tindrà com a límit màxim el que hem especificat al dimoni.

trickle -d 80 -u 7 konqueror
trickle -d 70 -u 6 wget http://www.url.com/fitxer

Ací, encara que la suma dels límits supere als del dimoni, el límit serà el definit al dimoni. I una última cosa, si volem crear una instància de trickled que se salte els límits del dimoni trickled, sols hem d’afegir el paràmetre -s:

trickle -s -d 150 -u 20 firefox

El límit de baixada serà de 150 KB/s sols per aquesta instància, per a la resta continuarà sent el del dimoni.

Per més informació, podeu consultar el manual de programa, executant des de consola:

man trickle
man trickled

Ho he vist a vivalinux, sembla prou curiós.

A Vladstudio ens fan un bonic obsequi per a aquest nadal: una col·lecció de fons d’escriptori nadalencs que segueixen l’estil general de fons que aquest estudi publica de tant en tant. He d’admetre que m’agraden molt, no són gens cridaners i tenen molt de gust.

Podeu descarregar-los des de la seua web (i, de pas, pegar-li una ullada als que ja han publicat en ocasions anteriors).