El teu blog de Linux en català

Sembla que la publicació de KDE 4.2 ha deixat qualsevol altra novetat a la xarxa una mica amagada. De fet, no s’ha produït cap altra “gran novetat” al món del programari lliure (ja, això és relatiu). Així que aprofitem per fer un apunt una mica fora de la temàtica de la web però sí relacionat amb la cultura lliure. Música Lliure, el portal de música lliure en català, ha estat uns mesos refent-se i finalment podrem gaudir de la nova versió el 15 de febrer (ja us informarem quan estiga disponible).

Bé, ara sí, anem pel recull:

  • Una de les notícies que més ens ha cridat l’atenció ha estat el llançament de SUSE Studio, un lloc web des del qual podrem crear de forma increïblement fàcil una distribució feta al nostre gust, amb el programari que vulguem, basada en OpenSUSE. Pegueu un cop d’ull als vídeos, perquè us impressionarà com de fàcil serà fer-ho. Encara es troba en versió alfa no oberta al públic, però podeu apuntar-vos per saber-ne les novetats.
  • Després de l’enquesta fet a LinuxJuegos sobre quins han estat els millors jocs del 2008, finalment s’ha publicat la llista dels guanyadors i he de dir que em trobe una mica desil·lusionat. Crec que aquesta ha estat la tercera enquesta i les novetats són sempre poques, gairebé sembla que sempre estem fent una votació sobre els mateixos jocs de sempre, amb resultats semblants. Caldrà proposar que la votació es faça amb jocs “nous” (o no, és qüestió de gustos). Ha guanyat el joc Frets on Fire (el que és equivalent al Rock Band de la PlayStation).
  • Respecte al VirtualBox, està evolucionant de valent. Amb la versió 2.1 es va afegir acceleració 3D via OpenGL. Doncs fa poc, uns usuaris han pogut implementar acceleració per als jocs amb DirectX tot aplicant alguns pedaços al codi. Sembla que tot és gràcies al WineD3, que permet la traducció de les ordres DirectX a OpenGL.
  • Respecte a targetes gràfiques tenim dues notícies: la primera és una comparació que s’ha fet sobre el rendiment 2D entre el controlador lliure i privatiu de les targetes ATI. Els resultats: sorprenents. Per altra part, AMD ha publicat una nova versió del controlador privatiu d’ATI per a GNU/Linux, la versió 9.1 que inclou suport per a OpenGL 3.0.
  • Quant a programari, avui us recomanem GNUCash, per gestionar les vostres finances personals i també li tornem a prestar una mica d’atenció a Gbrainy (que fa temps que no en parlem), un programa per fe treballar el vostre cap.
  • Per acabar, aquesta setmana s’ha llançat Knoppix 6.0. Un dels canvis més gran ha estat la migració a l’escriptori lleuger LXDE

Al bloc D’Oh! he vist un escrit molt curiós sobre Knoppix que us traduïsc ací:

Què ha estat de Knoppix?

Us en recordeu? Igual algun la segueix usant. Jo no, i fa molt que no he sentit gens d’ella, així que assumisc que vosaltres, a l’igual que jo, us heu oblidat completament -i sens dubte, ai!, injustament- d’ella. A mi m’ha vingut al cap ara mateix i no sé per què. Em pose a pensar i moltes distribucions han acabat o acabaran adoptant el modus operandi de Knoppix -que molts seguirem escrivint de forma errònia “Knoopix”-, probablement per això ha deixat de tindre la importància que va tenir en el seu moment. Però la seua importància va ser vital en la Història de Linux.

Recordeu bé. Per alguna raó, els linuxers tendim a oblidar-nos del passat molt ràpid. Però va haver un dia, encara que coste creure-ho, en què no existia Ubuntu, ni la seua ona de renovació i aire fresc que va afectar a totes les distros (ho reconeguen o no). Eren dies en els quals el nucli 2.6 no existia o acabava de publicar-se i no tenia molta difusió. Això implicava que no existia udev o era tan nou que encara no s’usava massa, i per tant era necessari que les distros feren servir “detectors de maquinari” a la instal·lació per a fer fàcil el procés. Moltes no els usaven, i a les què s’usaven es podria dir que el de “detectar maquinari” era alguna cosa molt metafòrica: fallava més que les retransmissions des de l’estranger del telenotícies d’Antena 3, i calia recórrer a la consola i /etc/modules a la mínima. A més, a part del nucli, estaven les X. Recomanar Linux a qui eren els teus amics era de vegades una manera que deixaren de ser-ho…

Per a completar el quadre, els instal·ladors de moltes distros eren en mode text, i en les quals no ho era, els instal·ladors eren de vegades tan dolents, que com si ho anaren. I el que és encara més important: no existia Firefox. Molta gent ha oblidat com era el món abans del Firefox, però allò sí que va ser un canvi radical. Abans de Firefox s’usava Mozilla, Galeon, Konqueror, Opera… però degut al fet que cap d’ells podia desafiar a l’IE, havia moltes, moltíssimes pàgines que simplement no funcionaven amb res que no fóra l’IE. Només per això, Linux no podia ser utilitzat per persones normals. Així de dur. Fixeu-vos en com hem avançat. Ni tan solament s’havia encunyat en la llengua popular la paraula “Web 2.0” (alguna cosa positiva havien de tindre aquells temps).

Tornant a Knoppix, recorde perfectament la commoció que va suposar. La idea dels LiveCD no era nova, però no era un concepte que estiguera precisament popularitzat entre la gent, informàtics o no. Poder usar un Sistema Operatiu decent complet des d’un CD va ser una veritable revolució. Ja no calia instal·lar tot el SO per a veure si Linux suportava la teua màquina, recomanaves usar Knoppix per a veure si arrancava i punt. Knoppix tenia el millor sistema d’autodetecció de maquinari. Però el seu punt fort de l’autodetecció estava en… configurar les X automàticament! Allò va ser una autèntica commoció cerebral, especialment per al món Debian (Knoppix era [és] un derivat de Debian).

Al mateix temps, amb Knoppix es podia provar -i fins i tot usar- Linux tal com és en el món real. Per a un món molt reticent a particionar solament per a instal·lar i provar altre SO, allò va ser una revolució. Recorde que fins i tot les persones més ignorants informàticament reconeixien que això d’usar un SO des d’un CD era una puta genialitat. A més, després es va afegir un instal·lador que funcionava des del mateix LiveCD, la qual cosa va ser genial i una gran innovació en el món dels SO de propòsit general. Tot bon friki linuxer tenia el CD de knoppix a mà, doncs a més de tot això, també s’utilitzava com a CD de recuperació. Després va arribar Ubuntu, que va batre a tots en termes de facilitat, i que des que va afegir LiveCD com a mètode principal d’arrencada a la seua ISO, va aconseguir que les distros LiveCD alternatives (recordeu aquell projecte de “metadistros” d’hispalinux?) quedaren bastant relegades a un racó…

Què ha estat de Knoppix? Segueix existint, òbviament -mai he pretés dir el contrari-, molta gent segur que la segueix descarregant, però també és evident que està en declivi. Els seus fòrums oficials tenen molt poc tràfic de missatges, triguen un any a llançar una nova versió… Acabarà desapareixent amb el temps, doncs no pot competir amb el LiveCD de Ubuntu, Fedora o Suse. Però és just reconèixer l’enorme importància que va tindre per a Linux. Gràcies a meravelles com el Knoppix, és com Linux ha aconseguit evolucionar. Reconeguem el valor dels guerrers caiguts en batalla.