El teu blog de Linux en català

Monthly Archive: octubre 2008

Molt bé, ja ha passat una altra setmana i fem un recull de bolets del món GNU/Linux (esperem que a ningú li toque cap enverinat):

  • Sembla que finalment s’ha filtrat la versió final de l’OpenOffice.org 3.0 (descarregueu-la!)
  • En Quim ens parla d’un nou sistema de fitxers amb etiquetes per a GNOME (no tinc clar si “sistema de fitxers” és el nom correcte, però deixa ben clar el que es vol dir).
  • S’ha publicat (per fi), la versió final del nucli 2.6.27, famós perquè inclou suport per a gairebé totes les targetes sense fils i càmeres web. Cal recordar que una de les rc del nucli 2.6.27 va tindre una fallada ben gran: amb xips e1000 d’Intel, el nucli podia carregar-se del tot el dispositiu. Això es va solucionar ràpidament, però és possible que algú isquera mal parat.
  • També sobre el nucli Linux, aquesta setmana ha arribat als 17 anys. Així que felicitats i que es continue treballant tan bé com sempre…
  • S’ha publicat la versió final de Mandriva 2009 (i ja inclou el darrer nucli, GNOME 2.24, KDE 4.1.2, OpenOffice.org 3.0, els darrers controladors privatius d’NVIDIA i ATi, Google Gadgets, etc.). Descarregueu-la!
  • Amarok 2.0 continua el seu avenç (una mica lent) i ja s’ha presentat la segona Beta. He d’admetre que fa un any estava molt més emocionat que ara amb l’eixida de la versió final. Supose que alternatives com Songbird han estat algunes de les raons.
  • Els servidors de la Viquipèdia passaran de Fedora/Red Hat a Ubuntu. Aquests és un dels camps on Ubuntu encara no ha aconseguit fer-se espai.
  • Els que hageu tingut problemes amb l’idioma del Firefox, mireu aquest missatge al fòrum d’Ubuntu en català on expliquen com solucionar-ho (gràcies a en Josep Maria Miquel per l’avís).

Des de principis de l’estiu, Zatoo va començar a demanar als seus usuaris un pagament simbòlic d’1€ al mes, alegant que l’emisió legal de canals de televisió per Internet requereix un manteniment que, per ara, no poden pagar amb la publicitat.

Per fer més atractiu el programa, ara ofereixen emissions en gran qualitat. Tot i així, s’ha de continuar pagant i amb els temps que corren, sembla que caldrà deixar de banda Zatoo i trobar alternatives per veure la televisió al nostre ordinador.

En aquest punt entra Livestation. No és programari lliure (a l’igual que Zatoo). És, segons la llicència d’ús informa, una beta pública que en el fons és una “trial”. Però ara mateix funciona, i prou bé. No és realment una alternativa igual a Zatoo, ja que Livestation permet veure molts més canals que no pas Zatoo. Ara bé, sembla que hi ha molts canals com TV3 que no es poden veure (funciona pels canals que permeten flux per xarxa).

La instal·lació és molt senzilla:

1. Descarregueu l’executable per a GNU/Linux

2. Obriu una terminal, i com a root (o fent servir sudo), l’executeu amb sh. Haureu d’acceptar la llicència (podeu passar-la prement la tecla “q”) i després prement intro fins que acabe (no cal canviar res):
sudo sh Livestation-2.1.1.run

3. Una vegada instal·lat, ja podeu executar-lo des de la terminal (també podeu afegir una entrada al menú d’aplicacions des de Sistema > Preferències > Menú principal). El programa demanarà que us doneu d’alta (només cal ficar el compte de correu i la contrasenya, no cal activar res):
livestation

Desinstal·lació

Desinstal·lar-lo és fàcil, ja que és un executable que es descomprimeix al sistema. Heu d’obrir una terminal i escriure:
sudo rm -R /usr/local/Livestation/
sudo rm -f /usr/bin/livestation

El programa és senzill i intuïtiu de fer servir. Tot i així, caldria comprovar alternatives lliures, ja que les llicències són prou restrictives. Una possibilitat és reproduir-los amb VLC, el que passa és que cal trobar les adreces per a l’streaming.

A l’event més famós sobre seguretat informàtica ( Black Hat ), Mark Dowd ( IBM ) i Alexander Sotirov ( VMware Inc. ), dos grans experts en el tema, van ridiculitzar la seguretat del nou ( nou, que no vol dir modern ) “sistema operatiu” ( sempre entre cometes ) de Microsoft. Microsoft havia desenvolupat nous mètodes de prevenció d’intrusions al sistema com les tecnologies ASLR ( Address Space Layout Randomization ) i DEP ( Data Execution Prevention ), controls de ActiveX, programes escrits amb .NET o Java, etc. Però no serveix de res posar barreres a llocs que no estan ben dissenyats… metafòricament parlant, si en una botiga es posen les millors càmeres de seguretat, però estan posades de cara la paret, quin servei fan?
Un ull vigila sempre als usuaris de windows
Bé, en el cas del “sistema operatiu” en qüestió ( Windows Vista ), el problema no és que les càmeres estiguin mal posades, si el problema fós aquest, almenys es podrien recol·lacar les càmeres… però per desgràcia per Microsoft, és un problema bastant més greu… Els atacs dels intrusos, no es basen en despistar càmeres ni molt menys, es basen en l’arquitectura del “sistema operatiu”… es veu que els fonaments no són fets d’un bon material i es trenquen amb un no res, fent possible així que l’intrús disfruti d’allò més fent-li de tot a la màquina víctima. Aquest problema, com ja he dit, no s’arregla posant bé les càmeres o posant alguna que altre barrera, aquest problema és de fonaments… què vol dir això? Doncs que està mal construït, mal estructurat i que per assegurar la seguretat del “sistema operatiu”, s’ha de tornar a construir… Tornar a construir? Bé, això és el que penseu, sí… fer un “sistema operatiu” ( o ja que el fan que se’l pugui anomenar Sistema Operatiu sense cometes ) nou…

Això és una de les coses que amb un sistema lliure, de codi obert és difícil que passi, no perquè els programadors i/o experts en seguretat siguin millors que els programadors de Microsoft, que em costaria dubtar-ho ( ànims a tots els programadors de Programari Lliure ! ), sinó perquè hi ha tanta gent revisant el codi ( per voluntat pròpia ), que quan hi ha un error d’aquest tipus, és tan fàcil com recompilar el kernel i llestos.
(més…)

Debian Science és un subprojecte del projecte Debian que té com a objectius millorar la facilitat d’ús de Debian per a investigadors i científics; classificar, generar paquets .deb i distribuir programari relacionat amb la ciència; donar suport al desenvolupament de programari lliure científic i mantenir la Debian Sicence Custom Distribution (distribució específica de Debian ciència) que a la pràctica és un conjunt de metapaquets, és a dir, eines que amb una sola ordre apt-get permeten instal·lar tot un grapat de programes vinculats entre sí per alguna raó.

Recentment, s’ha proposat a la llista de correu de Debian Science la creació d’un grup que s’encarregaria de fer aquestes tasques però amb atenció específica al camp de la robòtica. Aquest esforç hauria d’involucrar programadors disposats a escriure línies de codi i trobar bugs dins programes ja fets; persones amb experiència en crear distribucions personalitzades a partir de Debian; i col·laboradors que sàpiguen generar paquets .deb.

El resultat d’aquesta iniciativa seria, en cas d’arribar a bon port, que Debian estaria més preparada per treballar en el camp de la robòtica. Si hi ha lectors de SomGNU interessats, el lloc de trobada i coordinació és ara per ara la mateixa llista de correu de llista de correu de Debian Science.

Debian

És possible que alguns de vosaltres qui feu servir Mac (no ho negueu, les estadístiques de la web no menteixen) conegueu Growl, un notificador d’esdeveniments (descàrregues finalitzades, nous missatges rebuts, etc).

Doncs existeix una alternativa lliure per a GNU/Linux, s’anomena Mumbles i pot informar-nos d’esdeveniments relacionats amb Gaim, Pidgin, Firefox, Rythmbox i Thunderbird (és de suposar que amb el pas del temps es convertirà en un notificador global).

La instal·lació i configuració és prou senzilla: podem indicar on volem situar el connector, indicar-li en quina direcció volem que es presenten els anuncis i la duració que tindran. A més, hi ha diversos temes que també és de suposar que a la llarga permeten la integració amb l’escriptori.

Existeixen paquets en format .deb i tar.gz que es poden descarregar des de la secció corresponent a la pàgina oficial. Sembla que per activar les notificacions del firefox també cal instal·lar dbus.

Un dels problemes futurs amb el quals us podreu trobar amb la nova versió d’Ubuntu, la Intrepid Ibex, serà la inclusió dels controladors lliures de maquinari al nucli 2.6.27. Per descomptat això és una bona notícia. Ara bé, en alguns casos pot suposar un mal de cap important.

Serà el cas de les targetes sense fils. Amb el nou nucli s’inclou suport per a gairebé totes les targetes sense fils. El problema es troba en què en alguns casos el mòdul té un rendiment prou inferior al mòdul privatiu (per exemple, no suportar un tràfic de baixada superior a 100Kbytes/s). Per això, caldrà que desactiveu el mòdul lliure i instal·leu el propietari.

A mode d’apunt (ja que sempre se m’oblida), deixe ací el fitxer que cal editar. Jo m’he trobat amb aquest problema a dos tipus de targetes sense fils: les que fan servir el xip bcm4xxx i les atheros. Per desactivar el mòdul lliure, caldrà editar el fitxer /etc/modprobe.d/blacklist i afegir línies del tipus:
blacklist ath5k

Aquest seria el cas per a les targetes atheros. En el cas de les bcm43xx, seria:
blacklist bcm43xx

I per a la resta de mòduls, el mateix. El problema sol trobar-se en trobar el nom exacte del mòdul (per això podeu sempre demanar ajuda al fòrum). Tot i així, és probable que a la versió final (o a futures versions), Ubuntu permeta triar entre el controlador lliure o el privatiu (cosa que fa ara parcialment). Igualment, és possible que el nucli millore aquests mòduls i ja no calga fer servir la solució privativa.

Com hauran pogut comprovar els lectors habituals de SomGNU, quan parlem de programari, no ens fixem només en aplicacions d’escriptori, sinó també en aplicacions web, sempre que siguin lliures.

En aquesta ocasió posarem la nostra atenció sobre una alternativa lliure al conegut sistema de publicació de fotografies anomenat Fotolog, tot aprofitant que recentment se n’ha publicat la versió 0.2. Es tracta de phpFotolog, un programari que genera una pàgina amb la mateixa estructura que té el sistema que pretén clonar i, a més, permet a l’usuari afegir amics de fotolog.net i photoblog.be, de manera que cada cop que ells pengin una fotografia nova, s’actualitzarà la columna que recull les novetats dels amics (columna de Friends/Favorites).

phpFotolog

Alguns avantatges que suposa instal·lar en un servidor propi phpFotolog, en lloc d’obrir un compte dins fotolog.com, són:

  • Les dades estan sota el nostre control: un cop penjada una fotografia a Fotolog.com, en donar l’ordre per eliminar-la, desapareix l’entrada amb què està relacionada, però la fotografia roman als servidors de fotolog.com.
  • No hi ha una invasió de publicitat.
  • El més important, és programari lliure: el codi font està a la nostra disposició. Podem fer les modificacions que creiem convenients (no caldrà que triem entre una llista limitada a uns quants colors llampants, per exemple).

La fi del món

Si voleu enllaçar la tira a la vostra pàgina web només heu d’afegir el codi de forma la següent manera:
<a href="http://tira.somgnu.cat/"><img src="http://tira.somgnu.cat/actual-100px.png" alt="Tira Ecol en català" /></a>

Ubuntu Eee no és només una versió d’Ubuntu per a l’Asus EeePC, sinó que afegeix tot un seguit de programari que substitueix totes aquelles aplicacions lliures que encara no s’han consolidat (per exemple, inclou Skype en lloc de Ekiga, així que si voleu ser espiats, no dubteu en instal·lar-la).

La qüestió és que aquesta distribució preparada per a l’ordenador d’Asus facilita la instal·lació amb un manual sobre com s’ha de fer pas a pas (el problema s’ha trobat bàsicament al fet que l’EeePC no té unitat CD/DVD).

A més, des de la mateixa pàgina s’ofereix un script d’instal·lació que resol els típics problemes que tindria una instal·lació neta d’ubuntu (càrrega de mòduls que no funcionen bé, es corregeixen els problemes del disc, etc.). El millor que pot fer algú que vol instal·lar aquesta distribució, és passar pel wiki i per la pàgina de descàrregues.

Jo he tractat d’instal·lar aquesta versió al meu ordinador de sobretaula, a veure si funcionava, però no he tingut sort. No sé si el problema és que s’ha modificat el nucli per treballar només amb el maquinari de l’Asus EeePC.

No queda clar si aquesta distribució es troba autoritzada per Canonical. Si no ho està, és molt possible que li passe el mateix que a d’altres distribucions que van fer servir la marca “Ubuntu” al seu nom o un logo paregut.

Hi havia una vegada un projecte que pretenia aplicar enginyeria inversa al codi de Google Earth per aconseguir un programa lliure, sota llicència GPL, que «implementés les seves funcionalitats de manera oberta, portable, personalitzable i extensible», segons la descripció del projecte.

Gaia

Això no és un conte, malgrat la frase de l’inici. Però té introducció, desenvolupament i desenllaç. El resum és: un grup de persones aconsegueixen amb esforç fer un programa que implementa les funcionalitats del Google Earth un cop s’executa des de terminal, de forma que es pot fer servir de forma nativa a GNU/Linux (i funciona!); anomenen Gaia a l’invent i continuen desenvolupant-lo fins que el conegut bloc Google Operative System li dedica un article i obté més de 500 vots (el 2006) a Digg, el sistema anglòfon de promoció de notícies per exel·lència. Així, tema arriba a les orelles de Google que envia una petició als seus responsables demanant-los que tanquin la paradeta. Vet aquí el desenllaç.

És el desenllaç, sí, però no és l’últim que s’ha dit sobre el tema, ja li agradaria a Google. Evidentment, el codi encara es pot trobar a internet només cercant el nom de l’arxiu que contenia el codi font, que era gaia-0.1.0.tar.bz2 amb md5sum 9a9f5a3e5095dae5dbf2e6dd998d1f5d. Això permet executar-lo i veure’n en codi font; però encara hi ha més. Malgrat les pressions del gegant de Mountain View, hi ha algunes iniciatives, aquí i allà, que pretenen continuar amb la tasca de desenvolupament: caldrà prestar atenció, tant de bo alguna d’elles prengui forma aviat. De fet, s’inclou en algunes distribucions.

Google no reacciona contra l’enginyeria inversa per un esperit legalista, evidentment. Als seus programadors els deu semblar una bona tècnica, tenint en compte que en un comentari en el codi de Google Chrome reconeixen haver-la fet servir. La clau està, segurament, en què Google pretén incorporar DRM a Google Earth, segons va informar Richard Stallman a la III Conferència Internacional de Programari Lliure a Badajoz.