El teu blog de Linux en català

Neix GNULinux.cat, el portal del programari lliure en llengua catalana

Faig ressó de l’article sobre el nostre col·lectiu publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 11 (agost del 2010)

Després de diversos anys informant i ajudant gent, les principals webs catalanes líders en programari lliure han decidit ajuntar-se per formar el portal GNULinux.cat.

La unió s’ha dut a terme per tal d’unir esforços per a la consecució d’un objectiu comú: consolidar la posició de lideratge en aquest camp i poder oferir ajuda, recursos i una assistència tècnica de primera a les persones que vulguin usar el programari lliure.

El portal està pensat per a tot tipus de públics, des de principats fins a gent avançada en la matèria. Així, només entrar a la web, hi trobareu una guia per a tots aquells que vulguin aprendre com desfer-se del problemàtic Windows per instal·lar-se l’Ubuntu, el sistema operatiu lliure per excel·lència. A més a més, podreu estar al dia de tot el que passa al món del programari lliure a través de les notícies que, diàriament, GNULinux.cat va publicant a la web juntament amb un calendari on es mostren els propers esdeveniments que tindran lloc en aquest món i al nostre país.

El programari lliure, com l’Ubuntu, no és només un sistema operatiu gratuït en català, on resulta impossible agafar virus informàtics o ser espiat, és molt més que això, ja que tothom pot veure com està fet, modificar-ne el codi per adaptar-lo a les seves necessitats, compartir-lo amb els seus veïns, estar sempre actualitzat a la última versió i descarregar-lo d’Internet sense restriccions.

A més a més, l’Ubuntu és extremadament senzill d’instal·lar i de fer servir. Fins i tot us el podeu baixar de la web www.ubuntu.com, gravar-lo en un CD i provar-lo sense ni tan sols haver-lo d’instal·lar. I si encara teniu algun dubte, el podeu resoldre preguntant-lo al fòrum de GNULinux.cat, entrant a la web www.gnulinux.cat/forum.

L'Ubuntu, l'alternativa gratuïta al Windows

Aquest 29 d’abril surt la nova versió de l’Ubuntu amb el nom de Linx Lúcid. L’Ubuntu és una sistema operatiu lliure que ens permet fer funcionar el nostre ordinador d’una manera òptima sense haver de pagar cap tribut a Microsoft.

D’entre les seves virtuts en destaquem que és en català, la simplicitat amb què s’instal·la i s’instal·len nous programes i l’absència de virus informàtics.

A més a més, l’Ubuntu ens permet estalviar, ja que podem reaprofitar ordinadors vells que vagin lents, no cal comprar cap antivirus, cada sis mesos s’actualitza a la versió més nova i els programes segueixen sent compatibles amb les versions antigues. A més a més, porta de sèrie un navegador d’Internet, un programa de missatgeria instantània, un programa compatible amb el Word per fer documents, un programa per editar i classificar les fotografies, un reproductor de vídeo que suporta tots els formats, un reproductor de música molt semblant a l’iTunes i un bon grapat de jocs per matar l’avorriment.

L’Ubuntu el podem descarregar de la web www.ubuntu.com i el podem instal·lar al costat del Windows; així, quan engeguem l’ordinador podrem escollir el sistema que preferim. També el podem provar sense haver-lo d’instal·lar iniciant l’ordinador des del CD que ens hem descarregat. Prova’l, no en quedaràs decebut.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 10 (abril del 2010)

Nou atac a l'accés a la cultura: La llei d'economia sostenible

A la majoria de nosaltres ens agrada compartir. Així, si es compra un llibre, es voldrà deixar als amics perquè en puguin gaudir. Això és legal, perquè el llibre és propietat teva. El mateix hauria de passar quan es compra un disc de música, el problema arriba quan, gràcies a la tecnologia, podem copiar les nostres coses indefinidament i a un cost menyspreable.

Les productores, per defensar-se d’això el que fan no és vendre les cançons o el programa informàtic, sinó vendre una llicència d’ús on s’asseguren que no ho puguis compartir amb ningú. Així, la indústria musical s’enriqueix enormement gaudint del monopoli de la còpia i a través de promoure lleis com l’emmarcada dins l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible.

Aquesta llei permetrà que a través de la Comissió de la Propietat Intel·lectual, els funcionaris de l’estat puguin tancar webs que continguin enllaços de descàrrega sense un sentència judicial que ho permeti i segons el seu criteri. Amb aquesta llei es ficaran els drets d’autor per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva, a l’accés a la cultura i a la llibertat d’expressió, i ens posarà a l’altura de països tan poc democràtics com Xina.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 9 (gener del 2010)

Comparteix, és bo! Les xarxes d'igual a igual P2P

Encara que uns quants facin tots els esforços possibles per fer-nos creure que compartir és sinònim de robar i que és una activitat il·legal, al nostre país això no és així. Compartir arxius de música, pel·lícules o el que nosaltres volem a través d’Internet és tan legal com deixar-li un disc a un amic o agafar-lo prestat de la biblioteca, sempre i quan no se n’intenti treure un profit econòmic.

L’aMule és un programa d’ordinador que s’encarrega de fer del valor de compartir una activitat amigable i ràpida, que disposa d’una gran varietat d’arxius de tota classe, com pel·lícules o discs descatalogats. Les descàrregues i el P2P són l’oportunitat de gaudir d’aquestes obres amb una gran facilitat d’accés i gratuïtament. L’aMule és en català, està per GNU/Linux, Windows i Mac i es pot descarregar des de la pàgina web de Softcatalà.

Aquest programa és programari lliure. Això significa que qualsevol persona pot veure com està fet, modificar-ne el codi per adaptar-lo a les seves necessitats, compartir-lo amb els seus veïns i descarregar-lo d’Internet sense restriccions.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 8 (novembre del 2009)

amule

VLC, el reproductor universal

A tots ens agrada veure pel·lícules en el nostre temps d’oci, però que passa quan per fer-ho, hem de remenar Internet per esbrinar perquè no podem veure-les?

El VLC és un reproductor lliure de vídeos i de música que reprodueix la pràctica totalitat dels formats de vídeo i d’àudio existents. Això ens estalvia maldecaps, però no s’acaba aquí. El VLC reprodueix DVDs protegits, vídeos que s’estan baixant i pel·lícules que només se n’ha baixat una part. A més a més, el VLC permet posar subtítols a les pel·lícules, escoltar ràdios des d’Internet i convertir vídeos i música a altres formats.

Tot això amb un reproductor lleuger, ràpid i que no es penja, amb un disseny senzill i intuïtiu, i un menú que desplega totes les opcions del programa amb el botó dret del ratolí quan s’està veient una pel·lícula.

El VLC és tan potent perquè és programari lliure. Això significa que qualsevol persona pot veure com està fet, modificar-ne el codi per adaptar-lo a les seves necessitats, compartir-lo amb els seus veïns i descarregar-lo d’Internet sense restriccions. El VLC està disponible en català per Windows, GNU/Linux o Mac, i pots descarregar-te’l des de la pàgina web de Softcatalà, no en quedaràs decebut.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 7 (setembre del 2009)

VLC_player_software

Linkat, de bones intencions el món n'és ple

Els avantatges que proporciona el programari lliure en el camp de l’educació són clars. Per una banda, permet a les institucions alliberar-se del jou que suposa haver de pagar cada certs anys costoses llicències per usar programes comuns. Per altra banda, assegura la independència tecnològica, al no forçar els ciutadans a gastar-se diners per accedir als seus formats tan poc segurs.

Per fer front a aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya ha impulsat una distribució GNU/Linux anomenada Linkat. Aquesta distribució és en català i qualsevol és lliure d’usar-la, modificar-la i fer-ne servir els programes sense haver de pagar ni un cèntim a cap multinacional estrangera.

Per això, no deixen de sorprendre notícies com l’acord que al desembre del 2007 va firmar la Generalitat amb Microsoft, per adquirir llicències durant quatre anys per valor de 12 milions d’euros, i que s’han d’anar renovant. Diners a fons perdut, i sobretot quan Microsoft mai ha tret cap versió del seu sistema operatiu en català.

En contraposició, trobem comunitats com la d’Extremadura, la qual a través de l’ús de la seva distribució gnuLinEx en escoles i centres educatius, s’estalvia 6 milions d’euros a l’any en llicències de programari.

Article escrit arran de l’article que el Roger va publicar sobre el linkat en aquest mateix bloc i el posterior debat que va generar entre la comunitat d’usuaris, he volgut deixar constància de la meva opinió al respecte.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 6 (juny del 2009)

Open Office, qui necessita el Word?

Tots coneixem el Word, un programa que ens serveix per escriure textos. Però amb quins problemes topem si decidim usar-lo?

El model de negoci de Microsoft és el de treure noves versions, que t’obliguen a comprar-les si vols llegir els nous textos que reps. Aquestes versions no poden llegir els textos més vells i, per tant, al cap d’un temps és impossible poder llegir els nostres propis textos.

L’alternativa a aquest model s’anomena Open Office. L’Open Office no és només un processador de textos, també inclou un full de càlcul, una programa per fer presentacions, ens permet introduir fórmules matemàtiques i crear webs. A més a més, és en català, té un corrector ortogràfic, permet crear PDFs i editar-los amb l’extensió “PDF Import”.

Això ens assegura que el que escrivim avui ho podrem llegir demà i que tothom podrà obrir els textos que li enviem sense gastar-se ni cinc, ja que l’Open Office segueix els estàndards i és programari lliure. Això significa que qualsevol persona pot veure com està fet, modificar-ne el codi per adaptar-lo a les seves necessitats, compartir-lo amb els seus veïns i descarregar-lo d’Internet sense restriccions.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 5 (abril del 2009)

openoffice-logo

Firefox, l'alternativa

El Firefox és un programa que ens permet navegar per Internet i visualitzar les pàgines web. El firefox és programari lliure. Això significa que qualsevol persona pot veure com està fet el programa, modificar-ne el codi,  copiar-lo i descarregar-lo d’Internet sense estar delinquint.

Això ha portat a que moltes persones del món contribuïssin al seu desenvolupament i l’ha transformat en el navegador més robust i segur del mercat, ja que com tothom pot veure com està fet, quan es troba un error ràpidament es soluciona i el programa s’actualitza en molt poc temps.

El Firefox està en en català,  el podem utilitzar per Windows, GNU/Linux i Mac, bloqueja l’spam, permet buscar paraules a les pàgines web mentre anem escrivint el mot, podem aturar les descarregues i si es penja ens permet recuperar el que escrivíem.

Podem personalitzar el nostre navegador Firefox i afegir-li les característiques que volem amb les extensions. Aquestes són petites millores que la gent crea per millorar i personalitzar el seu navegador i posa a disposició de tots els internautes. Extensions com l’Adblock ens permeten no veure mai més publicitat en les pàgines web.

Aquest març arriba la versió 3.1 del Firefox, us animo doncs, a que si per vosaltres la llibertat no és cap futilesa  el descarregueu i el proveu. No quedareu decebuts.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 4 (febrer del 2009)

iceweasel

"Humanity to others"

En les portades dels CD’s d’aquest sistema veiem grups d’humans més o menys heterogenis riallers i fent rotllanes. Això només pot succeïr quan haguem abandonat el llast privatiu.

Ubuntu s’ha convertit en el sistema operatiu alternatiu per excel·lència. Qui més qui menys n’ha sentit a parlar, o li ha cridat l’atenció l’escriptori marronós del PC d’algun amic seu. Ubuntu és una marca registrada d’una empresa de Sudàfrica, Canonical Limited, propietat d’un mecenes (un tal Mark Shuttleworth) que ha dedicat part dels seus recursos a finançar per complet una nova distribució de GNU/Linux.

L’Ubuntu nasqué a partir del Debian GNU/Linux, una de les distribucions originals de GNU/Linux més populars. Heredà gran part de les característiques d’aquest. Tal com declara el nom del seu pare, es tractava d’un sistema GNU/Linux, és a dir, basat íntegrament en Programari Lliure. Des de bon principi, s’ha distribuït en un sol CD que conté tots els programes que generalment necessita l’usuari mig d’un ordinador. Així doncs, ens vé en un sol disc (que podem descarregar lliurement d’Internet o demanar-lo per correu), amb les utilitats més típiques: processador de textos, navegador, client de correu, reproductor multimèdia, etc.

Aquest segueix sent actualment, en la forma, el model de l’Ubuntu. Per què, en el fons, ha canviat una mica. Actualment conté programes opcionals que no són programari lliure, com per exemple drivers privatius per a les targetes gràfiques i altres tipus d’utilitats sense alternativa lliure assequible. En el nom de la màxima facilitat d’ús, aquest sistema ja no és totalment lliure. Cal aclarir aquest aspecte, que va en consonància amb el fet d’anomenar-lo, deficitàriament, Ubuntu “Linux”.

Malgrat aquesta mancança de base, Ubuntu (a seques…) és un sistema excel·lent. Com a exusuari, he de dir que és el sistema amb el qual vaig aprendre allò bàsic d’aquest clon alliberat del UNIX, i que s’anomena, tenint ben present el Nyu, Linux. És un dels sistemes més estables i fàcils de fer servir que he usat. A part, la comunitat d’usuaris és, a hores d’ara, bastant gran, i el suport per Internet és molt fàcil d’aconseguir.

Ubuntu és una paraula en una llengüa africana que vol dir humanitat cap als altres. Aquesta és, en resum, la filosofia del projecte Ubuntu. La metàfora sol anar reforçada per una propaganda característica. Per exemple, en les portades dels CD’s d’aquest sistema, en què veiem grups d’humans més o menys heterogenis riallers i fent rotllanes. Això serà així mentre, i transcric tal qual de la contraportada d’un CD de l’Ubuntu 7.10, Ubuntu is programari lliure. Ara bé, això només pot succeïr quan haguem abandonat el llast privatiu, a allò que en Richard Stallman, al final dels seus pregons ambulants de pur sacerdoci informàtic, es refereix com a “altres religions a les quals no anomenaré”.

Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 3 (novembre del 2008)

GNULinux||||CAT - Si no s'indica el contrari, el contingut text es troba disponible sota els termes d'una llicència Atribució - CompartirIgual 3.0

Delicately crafted using Franz Josef theme and WordPress.